Coneixes la veritat?

  • 2016

Thomas Jefferson va dir: l'home que no té por a les veritats res té por de les mentides.

Segons el diccionari veritat és: la conformitat entre el que una persona manifesta i el que ha experimentat, pensa o sent. És a dir, coherència entre els nostres pensaments, sentiments i accions, però moltes vegades aquesta coherència desapareix per a ser coherents amb un grup, una societat o uns costums imposades i altres autoimposades.

La veritat, la nostra veritat no ha de ser la mateixa veritat que la del nostre entorn o veí, fins i tot família i cercles pròxims, societat o cultura. La veritat és aquella que ressona amb el que nosaltres som, sentim i vivim des del més profund del nostre ésser, de la nostra essència, allò que ressona amb el nostre cor, allò que no prové de la nostra ment analista i calculadora, la que es basa en els conceptes heretats, adquirits o en algun tipus d'associaci basada en una idea d'estar sotmesos a regles que controlen la nostra existència.

La veritat no és la mateixa per a tothom, no tots veiem la mateixa cara de la moneda, ni té el mateix valor la moneda per a tothom, per tant la veritat de cadascú és única, perquè cada experiència viscuda des de cada consciència és única i irrepetible, no hi pot haver dues experiències totalment iguals, ni tampoc sentides i viscudes de la mateixa manera, encara que siguin similars en contingut. Cada ésser humà interpreta, percep, sent i actua de manera única, cada vivència té una lectura, un aprenentatge, un ensenyament i segons el sentit, la percepció i el punt de vista on estiguem, vivim i reaccionem de diferent manera.

La nostra veritat parla de ressonància, de vibració i del sentit que li donem a les coses, no parla de comparacions, semblances o aparences.

La veritat parla de sentir sense reserves, sense pors per pensar, sentir, reaccionar i viure per qualsevol fet, circumstància o posicionament, parla d'allò que ens fa sentir alegres, feliços, lliures i autèntics amb nosaltres mateixos. La veritat parla de no sentir por, dubtes, inseguretat, control o poder d'un altre sobre nosaltres, parla de ser gentils amb nosaltres mateixos, parla d'expressar-nos amb amor, respecte, solidaritat, amor i pau davant de qualsevol diferència, canvi o imprevist en nosaltres, els altres, la vida i el món.

La veritat no es basa en el món exterior, no es recolza en comparacions, rivalitats, conceptes o herències mentals individuals o col·lectives ni de cap tipus, sinó que és ..., tot allò que sentim sense cap tipus de reserves, de condicionaments i de prototips creats a partir de coincidències, comparacions o regles.

La veritat és allò que és innat en l'ésser humà, fins i tot abans de ser conscient de qui és i on Està. La veritat ha de ser el natural, el real, el sentit, experimentat i viscut ..., ella és la deessa Maat, deessa de la veritat, la justícia i l'harmonia còsmica.

Cada individu ha de trobar la seva veritat, el seu coneixement interior, la seva saviesa i la seva essència original on es troba totes les claus, totes les claus i tota la ciència de la seva vida, més enllà dels seus records o memòria.

Si no som capaços d'esbrinar, d'arribar a les nostres arrels més profundes, a la nostra veritat encara sense desxifrar, llavors, no som capaços d'entendre la nostra vivència i vida en aquesta realitat. La veritat tracta d'allò on no ens coneixem moltes vegades, d'allò que no volem reconèixer, acceptar o aprendre. La nostra veritat parla de qui som sense caretes, sense pors, sense vergonya ni tabús, parla del perquè de les nostres reaccions, del perquè de les nostres experiències, del perquè dels nostres aprenentatges, del perquè dels nostres hàbits, creences, accions, reaccions i vivències.

La nostra veritat ens pertany a nosaltres, a ningú més, ningú més pot explicar-nos qui som i què som. Ningú més pot dir-nos on som i per què estem, ningú més pot valorar teus actes, les seves conseqüències i la teva vida, perquè ningú més que tu pot veure, sentir i experimentar la teva vida interior més que tu mateix.

La veritat, la teva veritat, és que has de estimar-te per sobre de tot el que et passa. El teu veritat és que els teus errors et serveixen i t'han servit per créixer i evolucionar, independentment de les conseqüències. Tu i només tu decideixes què fas amb la teva veritat, ningú més que tu tria com utilitzes la teva veritat, ningú més que tu pot reconèixer quin és el teu veritat, i ningú més que tu és capaç ensenyar quin és la teva veritat.

Cada ésser humà té la seva veritat i coneix la seva veritat ..., però no tenim només una veritat, sinó que utilitzem una veritat diferent en cada faceta de la nostra vida, practiquem una veritat amb la família, una altra veritat en el treball, una altra en les nostres relacions, una altra en la nostra vida social i una altra en la nostra vida emocional, Aquest és el gran repte per a nosaltres, hem de desxifrar perquè separem una veritat d'una altra, perquè fem servir diferents veritats per viure aspectes diferents en nosaltres. Hem de començar a unificar tots els nostres aspectes interns, totes les nostres veritats, el nostre coneixement i la nostra vida.

La veritat, la nostra veritat ens farà lliure ..., no podem renunciar-hi, per por, conveniència, dubte, inseguretat.

Quan unifiquem, quan unim totes les nostres veritats, tots els nostres aspectes, tots els nostres jos, més enllà de l'aparença, la forma i la por, integrem tot el que som.

La veritat la nostra veritat és la justícia ... envers nosaltres mateixos, de nosaltres mateixos. Però aquesta veritat ha d'estar lliure d'idees, formes, pensaments, nocions, regles i conceptes sobre el que som, o deixem de ser.

Veritat és allò que ningú ens pot rebatre, perquè quan els altres rebaten la nostra veritat, no té cap consistència ni argument, no té cap poder, cap valor perquè no prové del nostre interior. Respectem cada opinió, cada idea, cada concepte, cada creença però això no és el que nosaltres som, no ens mou d'aquest lloc on estem ..

La veritat no coneix la por, ella només és ...

La veritat ha de ser la nostra naturalesa, no la nostra vergonya ...

La veritat no porta màscares, no porta caretes, no necessita amagar-se.

La veritat ha de ser sempre una, en ella no existeix la polaritat ...

La veritat És el que és, no es pot definir, ni engabiar.

La veritat no necessita ser cridada ...

La veritat ha de ser el nostre mestra en el nostre interior sense necessitat de publicitat, de reconeixement o de gratificació, perquè ella brillarà sempre d'una manera o altra.

Aquell que porta la seva veritat en cada rincn de la seva vida, a cada faceta de la seva existència, coneix la força de la veritat, la seva i per tant l és la veritat, el no coneix de disfresses, s el És Una vegada que trobem la veritat d'un mateix, aquesta veritat no ens abandonar

Article Següent