Una alosa al cel, aixeca veloç seu vol,
És temps de emigra cap al Nord, buscant el fulgor
D'un nou Sol primaveral.
Enrere va quedar la Tardor amb les seves llàgrimes grogues de fulles daurades '
Acomiadant l'estimat Astre Solar.
La dolça brisa d'Abril, encarna en les últimes roses dels jardins
I la vida esplendorosa torna a dormir ia renéixer ......
Res és tarongina o aventura 'tot precedeix del cicle Etern i del girar
De l'Eterna Roda '
La Renovante Vida és la pròpia Història, la trama del temps, escriu al seu
Vegada els Signes.
Una fletxa dirigida cap a un punt pot errar la trajectòria
Però no per això deixa de ser una fletxa,
Finalment amb la pràctica diària donar en el seu punt
I obtindr la seva Victòria.
Aix, la subtil energia del pensament segueix les petjades
I en els sentiments s'assenta el seu estatge
Perflense també en les ms grans i elevades altures
Dels Grans cel contemplant la immensitat en cada
Elevat pensament.
El Cor no coneix límits quan est disposat a emanar
L'absolut Amor que és l'acci Redemptora i Creadora de l'Esperit
Sant
Dues Fulles i dues arbres, dues roses i dues cels,
El Món és dual, però procedeix de la nica Realitat
AS QUE EL SANT AMOR D'ES A SANTA UNITAT SIGUI LA QUE ELS GUE
A LA JOIA DEL cor
LES SALUDA
KUTHUMI.
Mirtha Verd-Ramos.
www.saintgermain.cl
