Daniel Odier, mestre de la vatntrica caixmir
Tinc 66 anys. Nac i viu a Ginebra. Estic casat. Estudi Belles Arts a Roma i vaig anar discpulo de grans mestres de chan i tantra en Tbet, Xina i Jap. Sóc un anarquista csmico. La vatntrica que practico no té creences, consisteix a viure directament.
Un tema delicat
Fa un parell de mesos reben un correu d'una dona que havia abandonat, al costat de dues persones més, un curs de tantra de Odier, ofesa per certs moviments que considerava obscens en el seu ball i que, a més, deia, noms practicava en la seva demostraci amb les joves de la classe. Guard l'entrevista. En saber-ho, Odier em va escriure explicant en qu consisteix la dansa yguica i aclarndome que corregeix a tots els alumnes. Finalment he decidit publicar l'entrevista que realic arran de l'aparici del seu darrer llibre, Desig, pasiny espiritualitat (editorial Presència), perquè considero que conté reflexions valuoses. Odier ha ensenyat tantra i budisme en universitats dels EUA
Discpulo d'una yoguini.
De Lalita Devi, en els Himalayas, reben la transmissió del tantra shivasta caixmir que noms es dóna de mestre a discpulo.
Al tantra es diu que la dona encarna la potència.
I l'home la capacitat de meravellar. Els caixmirs sempre han considerat que les capacitats de les yoguini són més profundes i directes que les dels homes.
¿I què li va ensenyar?
Que som el que busquem; que l'univers és el joc de la nostra consciència. Que no hi ha ni deshonra, ni purificació, ni divinitat fora d'un mateix, ni pràctica, ni ritual, ni res que hàgim de assolir.
¿?
Acceptant no ser res vam guanyar el món.
Llavors?
Devi deia que un sol instant de presència total valia la lectura de tots els tractats, tots els poetes, tots els filòsofs.
I quina és la porta a la presència?
No hi ha més ritual que respirar, caminar, mirar la terra, els arbres, els objectes que ens envolten. Tocar la vida, la realitat, profundament. No hi ha res més que buscar.
Em deixa paralitzada.
Cada matí, en despertar, encara ficat al llit, poso la meva atenció sobre la respiració abdominal. Relaxo el ventre, com fan els nadons i els animals. Quan exhalo, sé que exhalo. Quan inhalo, sé que inhalo.
...
Surto al carrer i durant els desplaçaments dono alguns passos sentint la respiració. Durant el dia, de tant en tant, torno a la consciència de la respiració, relaxament profundament els músculs abdominals. Deu, vint vegades per dia.
Microprácticas del ioga tàntric.
Sí, però sense oblidar que el més important és experimentar plaer amb aquesta presència, així tornem a ella una i altra vegada, i llavors deixa de ser una pràctica i es converteix en una forma de gaudir plenament la vida.
El goig, això persegueixen els tàntrics?
Si la respiració conscient substitueix la respiració automàtica canviarà la teva manera de comprendre el món, tindràs la sensació profunda de tocar de peus a terra, i els temors s'esfumaran.
Cal tocar el món.
La pell és el nostre òrgan més sensible, el que més ens nodreix. Una simple carícia desencadena tot el nostre sistema sensorial. Qui no toca i no és tocat es marceix. Per als mestres caixmirs una persona recupera la seva unitat quan el toquen profundament, sense voler res, quan el contacte deixa de ser una estratègia sexual.
Amb presència i veneració.
Em llevo, noto el contacte dels meus peus sobre el sòl. Preparo l'esmorzar, toco la tassa, fumeja, el pa tebi, el ganivet fred. Em dutxo, l'aigua calenta cau sobre la meva pell ...
Sí, què gustet.
Aquesta vida de sotracs continus és la del ioga de l'atenció i la consciència. Es tracta d'emergir de l'automatisme que no m'aporta satisfacció alguna.
Sentir la realitat de la teva vida.
Sí, tal com és. Aprendre a gaudir dels plaers simples ens lliura a poc a poc de la recerca d'aquests plaers intensos que perseguim perquè ens desperten l'ensopiment sensorial. Pensi que aquesta aigua que està bevent li desitja, senti com li penetra.
Interessant visió del desig.
Per als tàntrics el desig és la vida mateixa. Un dels seus textos més antics diu: "El desig existeix en tu com en tot. Adverteix que es troba també en els objectes i en tot allò que la ment pugui percebre ".
He sentir que tot em desitja?
Sí, l'aigua que beus, la neu, la pluja, el sol ... No toquem de la mateixa manera una tassa de cafè que ens desitja, ni mirem igual una flor que ens desitja. Establim una relació extremadament subtil amb els objectes i vam deixar de ser uns depredadors que volen apropiar-se de tot el que desitgen.
És un bon vincle amb la vida.
La presència, l'atenció nua, és suficient per acabar amb el que obstaculitza la fluïdesa de la vida. Si deixes, com una yoguini, que tots els teus sentits s'estremeixin amb cada sensació, la satisfacció serà contínua i profunda i et portarà a l'alegria.
...
Només cal prendre consciència uns segons. Quan et despertis entra en el teu cos (observa els batecs del cor, les tensions, la posada en marxa de la ment). Després, conscientment, abandona l'atenció i torna a connectar l'automàtic. Més tard, en caminar amb els peus descalços, estigues present en cinc o sis passos, després retira l'atenció. En sortir de casa, durant uns segons, presta atenció al cel i, després d'una pausa, als moviments del teu cos.
Ho intentaré.
Fes-ho 50 o 60 vegades per dia durant quinze segons. No augmentis la durada de les pràctiques, sinó la seva quantitat. Totes les vegades que aconsegueixes captar la vida en la seva immediatesa, la teva respiració es relaxa en harmonia. Si pots obtenir el plaer que dóna la presència, la teva alegria ja no dependrà de circumstàncies esperades, sinó de la simple realitat ...
Diuen que el tantra guarda un secret.
... El teu entorn serà tocat molt més profundament per la teva presència que per la teva discurs. Si perseveres en aquesta pràctica, descobriràs que ja no hi ha pràctica, simplement plaer, aquest és el secret tàntric.
·······················
Victor-M Amela, Ima Sanchís, Lluís Amiguet
14/02/2012 -
Foto: Kim Manresa
Ima Sanchís
Font: L'avantguarda
