actuals Desequilibris

  • 2012

actuals Desequilibris

2012, Marc Torra (Urus)

«Article que analitza els desequilibris actuals, vinculant a l'actual extrem masculí i dinàmic de la balança, en detriment del seu parell femení i el seu dual estàtic.»

homeòstasi social

UN COP EINSTEIN va dir «un problema no pot ser resolt des del mateix nivell de consciència que el va crear». Per això, per solucionar els actuals desequilibris, necessitem elevar el nivell de consciència col·lectiu. Per sort, les solucions als reptes que la humanitat actualment travessa ja estan disponibles, i no cal inventar-les. Estan disponibles, però repartides entre els diversos grup humans de manera que, per cada grup que no sigui escoltat, tindrem una sèrie de desafiaments que quedaran sense resoldre.

La pèrdua de valors, la violència de gènere, la discontinuïtat generacional, el fonamentalisme religiós i de mercat, el materialisme, l'agressivitat social, el bel·licisme d'estat i dels grups oprimits, la crisi mediambiental, el canvi climàtic, les catàstrofes naturals, la crisi alimentària, la recerca d'un creixement il·limitat, la usurpació de recursos, el conflicte bèl·lic, les pandèmies reals i les fictícies, les emergències sanitàries, el miratge d'un sistema insostenible ... tot això és la manifestació simptomàtica d'una societat disfuncional i tot està estretament relacionat. Són símptomes que resulten d'un desequilibri, símptomes que per ser resolts requereixen el restabliment d'un estat de homeòstasi social.

Homeòstasi social denota la capacitat d'una societat per recuperar l'equilibri, recuperar-lo quan per diverses raons ho haguem perdut. Per assolir aquest estat, primer necessitem saber el que hem desequilibrat, i segon cap a quin extrem de la balança ens hem dirigit. Així sabrem on ens trobem, tant individual com col·lectivament, ja quina direcció hem de dirigir per recuperar l'harmonia. Potser la millor manera de comunicar aquesta idea sigui per mitjà d'un petit relat:

Siddhartha Gautama, amb l'objectiu d'aconseguir la il·luminació, va portar l'ascetisme a un dels seus extrems. Privant-se de tot plaer, gairebé es va matar de fam en limitar el seu aliment diari a un full verda o una nou. Tan poc menjava que un dia va caure inconscient mentre es banyava al riu, ia punt d'ofegar-estar. Tal fet el va portar a replantejar-se el camí d'extrems que havia emprès.

Nascut a palau, envoltat de tot tipus de luxes, Siddhartha Gautama va renunciar a tot això a l'edat de 29 anys. Així és com el futur Buda va virar de l'extrem indulgent de la vida a palau a l'extrem de l'ascetisme i la privació més absoluts, per finalment adonar-se que el camí correcte era la mitja part.

Diuen que la inspiració definitiva per buscar tal camí del mig li va arribar un dia, mentre escoltava la melodia cantada per un grup de dansaires procedents del temple dedicat al Déu Indra. La cançó deia:

Harmoniosa és la dansa
quan el sitar està ben afinat;

no tenses la corda poc o massa,
doncs si està massa tensa, aquesta es trenca
i la música vola;

mentre que si ho està poc, la corda és muda,
i la música morta.

Poc després de descobrir aquesta gran veritat, Siddhartha Gautama va assolir la il·luminació, per així convertir-se en Buda.

De la mateixa manera, recuperar l'equilibri demana trobar el punt intermedi entre els actuals extrems. Per Buda, com extrems eren la indulgència d'una banda i l'austeritat per l'altre. La societat actual pateix un desequilibri similar, en què una minoria viu a la indulgència, mentre que la majoria ho fa en l'austeritat d'haver de sobreviure amb pràcticament res. No obstant això, tal disparitat no és tant la causa dels nostres predicamentos, sinó una de les seves manifestacions. La causa la trobem en un sistema decantat cap als extrems masculí i dinàmic de la balança, en prejudici de les seves complementari femení i el seu dual: estàtic.

Com a conseqüència d'aquesta desequilibri, hem donat naixement a un sistema patriarcal (extrema masculinitat), basat en la recerca del creixement constant (extrem dinamisme). És un sistema guiat pels valors masculins de la competitivitat, la racionalitat i la formalitat, i que busca el creixement i dinamisme constant, cosa que s'aconsegueix a força de mercantilitzar cada vegada més tant els intercanvis com les relacions humanes, és a dir, fent que aquestes es realitzin a canvi d'un valor monetari fixat pel mercat.

El sistema actual de valors

L'EXTREM MASCULÍ l'actual sistema de valors és evident si tenim en compte que la societat resultant està basada en la competitivitat, en contrast al valor femení de la col·laboració; a la formalitat, en contrast a l'atribut femení de l'espontaneïtat; i en la racionalitat, en contrast a la intuïció típicament femenina. De fet, observem com lingüísticament cadascun dels atributs masculins esmentats posseeix un oposat que denota negativitat, i que res té a veure amb el seu complementari femení.

Per exemple, «competitivitat» denota la qualitat de ser competent, adjectiu que té com a antònim les paraula incompetent i que vol dir «ningú no valida per a una tasca». En canvi, no és possible negar amb un sufix el complementari femení de la col·laboració ni la seva adjectiu col·laborador (¿¿incolaborador ??).

L'adjectiu «formal» té en informal seu oposat o antònim, referint-se a una "persona que no compleix els seus compromisos». Mentre que de nou no ens és possible negar de la mateixa manera l'espontaneïtat típicament femenina (¿¿inespontaniedad ??). Així, si bé és veritat que l'antònim d'espontani és reservat, quan busquem l'antònim de reservat, aquest és: indiscret, xerraire, imprudent.

Finalment, l'adjectiu racional té com a oposat irracional, el que significa individu mancat de raó, fet que ens porta a buscar la racionalitat. En canvi, no és possible negar de la mateixa manera la intuicin (inintuicin ??). De fet, alguns dels sinnimos d'intuïtiu són: instintiu, inconscient, irreflexiu.

As és com el llenguatge ens indueix a contrastar cada valor masculí no amb la seva complementari femení, per as buscar el punt intermedi en la balança, sinó amb el seu oposat, amb la negació de l'atribut masculí. Això causa que sigui justament aquesta negació la qual sigui percebuda com a parell femení. D'aquesta manera, se'ns incita a percebre l'atribut masculí com nica opci possible, justificndose que ens mantinguem en l'actual extrem, basat en la competitivitat, la formalitat i la racionalitat.

Per poder trobar el punt d'equilibri, necessitem contrastar els atributs masculins amb els seus complementaris femenins, i no amb els seus oposats. Si així ho fem, ens adonarem que la societat actual necessita menys competitivitat ims col·laboració; menys formalitat ims espontaneïtat; menys racionalitat ims intuicin.

De manera similar, la balança entre els conceptes duals esttic i dinmic tamb est desequilibrada cap a l'atribut dinmic. Parlem de creixement sostingut, com si res fos possible, com si en la naturalesa existís alguna cosa que pogués créixer perpètuament. Com molt bé sabem, els éssers vius creixen fins a aconseguir un determinat mida, per a continuaci estabilitzar-se o simplement morir. En canvi, el sistema econòmic actual està concebut de tal manera que si no hi ha creixement, hi ha crisi, la qual provoca escassetat.

A les kuyas inkas (pedres inkas de poder) [1], la kuya de l'Olla invertida ens ensenya que l'escassetat ve causada per l'avarícia, mentre que la generositat genera abundància. Resulta doncs comprensible que un sistema econòmic basat en l'avarícia, acabar per generar escassetat. Aquells que ho van idear, com Adam Smith, afirmaven que la mà invisible del mercat ja s'ocupés de transmutar l'avarícia en abundància, però aquesta mà, per a molts Divina, ha estat incapaç d'alterar una llei natural seg n la qual noms la generositat pot generar abundància, i mai el desig d'acumular i posseir.

Una altra mostra de l'actual dinamisme desequilibrat la trobem en el concepte de desenvolupament sostenible ». En ell hem unit dos termes inconjugables, per així tenir la il·lusió que és possible desenvolupar d'una manera sostenible. La paraula desenvolupar està constituïda del prefix 'des-' i l'arrel 'atropellar'. El prefix llatí 'des-' denota «el contrari», mentre que 'atropellar' significa: 'embolicar', "fer un rotllo", referint-se originalment a un pergamí. Desenvolupament, com a sinònim de progrés, és un concepte que va començar a utilitzar-se en el sector immobiliari, cap a finals del segle XIX, per referir-se a la possibilitat de desenvolupar (manifestar) el potencial d'un terreny, com qui desenrotlla un pergamí.

En la majoria dels casos, manifestar tal potencial implica eliminar la vegetació per cobrir la terra fèrtil amb ciment. La vegetació es converteix així en l'embolcall del qual cal desprendre, i el ciment és el potencial a realitzar. Davant tal acte, cal preguntar-se si el desenvolupament sostenible és possible, tenint en compte que la vegetació o els animals que en depenen constitueixen el nostre aliment. No estarem sacrificant el nostre aliment futur, per envoltar-nos de ciment ...?

conclusions

PER TOT AIXÒ, per poder recuperar l'estat d'equilibri o homeòstasi social, així com restablir el vincle perdut amb la Mare Naturalesa, necessitem:

  • embolicar la terra, per protegir-la, en comptes d'intentar desembolicar i desenvolupar-la
  • cimentar la nostra societat en sistemes basats en l'estabilitat, com fa la natura, i no en el creixement constant, ja que per definició res que requereixi créixer constantment pot ser sostenible.
  • basar el sistema econòmic en la generositat, imitant de nou a la Natura, perquè aquesta ens porti abundància. I finalment,
  • realçar els atributs femenins de la col·laboració, l'espontaneïtat i la intuïció, per poder també restablir l'equilibri de gènere.

Quan així ho fem, veurem com tots els problemes de l'actual societat disfuncional es solucionen, i ho faran sense haver hagut d'inventar res. Precisament, va ser el inventat, allò que per ser contrari a les lleis naturals, ens va conduir a l'actual situació de desequilibri.

Article distribuït sota llicència Creative Commons
de Marc Torra (Urus) per mastay.info

notes

[1]. Sistema de lectura que l'autor està a punt de llançar i de buscar ajudar-nos a prendre les regnes del nostre destí.

Article Següent