Adolescents nigerianes construeixen generador elèctric amb orina

  • 2012

Tres adolescents nigerianes descobreixen com optimitzar l'obtenció d'hidrogen, nitrogen i Aigua per electrlisis de la Orina i construeixen un generador elctric amb 6 hores d'autonomia

El que van a llegir sorprendre a molts, especialment als que segueixen qüestionant el procés d'obtenció de l'hidrogen, sostenint que és excessivament costós respecte a l'ús dels combustibles fssils.

En aquesta ocasi han estat tres nenes nigerianes de 14 i 15 anys d'edat, les que portades per la necessitat han estat capaços de descobrir alguna cosa que sens dubte, revolucionar la ciència tal com la coneixem.

El motor d'hidrogen o els generadors elèctrics de cllules d'hidrogen, no són un misteri, el problema que es debati era la dificultat per obtenir l'hidrogen per electr lisi de l'H2O, una cosa que suscitava polmiques a la comunitat científica ms escptica.

Doncs bé, aquest problema ha quedat totalment resolt, i no precisament per un avançat laboratori del MIT, ni per un departament de R + D de cap multinacional, sinó per tres adolescents nigerianes de 14 i 15 anys d'edat, que acaben de presentar en LAOS un innovador prototip que utilitza la Orina com a font de combustible substitutiu del Petroleo.

Però, el ms apassionant és la precarietat i senzillesa del prototip de generador elèctric, que és capaç de separar els components de la Orina en nitrogen (til per a la producci de fertilitzants, ús industrial divers i agrcola), H2O, és a dir Aigua purificada per consum i regat, i HHO (hidrogen Combustible) per a ús electrodinmico. Per tant d'un litre d'Orina, han demostrat generar HHO, suficient per generar sis hores d'electricitat utilitzant un procés senzill de depuraci del gas, i emmagatzemar la resta dels components obtinguts en la electrlisis, (Aigua i nitrogen), per a altres usos.

Aquesta troballa, evidencia la manca de voluntat d'alguns dels pasos desenvolupats a l'hora de simplificar els processos de producci derivats de l'Enginyera mediambiental, i suposa una lli sense precedents a la comunitat científica dels grans Instituts de Recerca, que amb pressupostos milionaris han ignorat aquest tipus d'experiments que aquesta setmana tres adolescents nigerianes han fet realitat.

L'electròlisi i depuració de l'orina és un procés molt senzill i podria suposar un avanç sense precedents en la lluita contra la carestia dels recursos energètics, ja que en la seva descomposició per electròlisi, s'obté: Nitrogen, Aigua i HHO (El Gas hidrogen combustible).

Convertir en energia les deixalles és un dels grans reptes de la humanitat del Segle XXI i en concret, un node gordià de les més avançades tècniques de Responsabilitat Social Corporativa i de l'Enginyeria Mediambiental, especialment quan addicionalment s'aconsegueix depurar les deixalles i convertir-los en : Aigua, Nitrogen i hidrogen Combustible.

Amb tot just 14 anys, les estudiants nigerianes Dur-Aina Adebola, Akindele Abiola i Faleke Oluwatoyin, juntament amb la seva companya de 15, Bell Eniola, van aconseguir desenvolupar una màquina que pot convertir un litre d'orina en 6 hores d'electricitat, tal com podem veure a la web de l'Esdeveniment Maker Faire Africa

Però quin procés han seguit per aconseguir aquest sorprenent descobriment del generador elèctric?

Encara més sorprenent és la senzillesa del procés:

1º.-la orina és col·locada en una cèl·lula electrolítica que realitza la descomposició de la Urea en Nitrogen, aigua i hidrogen.

2n.-Els elements són processats separadament (L'aigua i el Nitrogen) que poden emmagatzemar-se. A més a l'Hidrogen obtingut es passa a un senzill filtre purificador d'aigua.

3r.-Un cop Purificat, passa a l'interior d'un generador elèctric per a la seva combustió.

Amb un litre d'orina, el generador permet 6 hores d'electricitat, i la resta dels components, (Nitrogen i Aigua) un cop depurats poden utilitzar-se per al regadiu i la fertilització, entre moltes altres utilitats.

Aquest any 2012, la fira de Llacs, ha estat un exemple mundial d'Innovació.

Gentilesa de makerfairafrica.com per StarViewerTeam International 2012.

Article Següent