El Vedanta és una escola de filosofia de l'Índia amb orígens molt antics. Té les seves arrels en els ensenyaments d'escriptures molt influents, en particular els Upanishads, que formen l'última part de la literatura vèdica. Un aspecte important d'aquesta filosofia és qüestionar la relació entre el jo o ser real (anomenat Atman) i la Realitat Absoluta (anomenada Brahman). Qui som realment? Quina és la naturalesa d'aquest món? I quina s la nostra relació amb aquesta misteriosa existència? El Vedanta Advaita és un corrent dins de la filosofia Vedanta que interpreta aquesta relació com no-dual (advaita). En altres paraules, el Vedanta Advaita proclama que una recerca profunda en la nostra pròpia naturalesa, ms enll de les identificacions superficials que normalment fem amb les nostres cultures, nacions, races, etctera, revela que Atman i Brahman són un i el mateix.
Hi ha hagut molts famosos filsofos del Vedanta Advaita des de la poca dels Upanishads, sent el ms famós el savi hind del segle VIII-IX, Shankara. Al segle passat, diversos mestres van promulgar ensenyaments no-duals, que en ocasions han estat etiquetades com Neo-Advaita, perquè les filosofes no es deriven de les interpretacions dels textos clssics del Vedanta, i no insisteixen en els seus mtodes. En canvi, els mestres apunten cap a un tipus de realització experiencial de la veritat del no-dualisme. Entre aquests mestres estan Nisargadatta Maharaj i Ramana Maharshi.
Krishnamurti no volia que els seus ensenyaments fossin comparades amb altres mestres i els seus ensenyaments. Crec que això es deu al fet que ell no volia que els seus ensenyaments es convertissin en objecte exclusivament d'algun tipus d'examen acadmic. Crec que K volia que els seus oients captessin l'essència del que estava dient, quan l'escoltaven o quan llegeixin les seves paraules, i en aquest instant tenir una comprensi profunda de la veritat a la qual l assenyalava. Posar-se a pensar sobre els seus ensenyaments, i comparar-les amb altres ensenyaments, tot i que és de profit per als acadèmics com jo, i d'interès per a curiosos intel·lectuals de tot el món, no és necessàriament beneficiós per aconseguir la visió psicològica transformadora que Krishnamurti ens insta a assolir.
No obstant això, certament un pot trobar patrons en els ensenyaments de Krishnamurti i demostrar com aquests tenen el seu paral·lel en els ensenyaments de les filosofies de l'alliberament. Alguns han vist similituds entre els ensenyaments de Krishnamurti i les del Vedanta Advaita. Es necessitaria un volum per a delinear totes les similituds. No obstant això, molts seguidors tradicionals del Vedanta Advaita s'esforcen per assenyalar les diferències. Crec que a MBOs grups tenen raó, perquè hi ha molts aspectes on els ensenyaments de Krishnamurti convergeixen amb les de les filosofies no-duals i molts aspectes en què divergeixen del Vedanta Advaita tradicional. Un exemple simple és fixar-se en l'afirmació de Krishnamurti: "Tu ets el món", el que suggereix que la persona aparentment separada i aïllada és en realitat una amb la vasta plenitud de la realitat. Però Krishnamurti també rebutja la tradició, i els camins, i seguir als mestres i les escriptures autoritzades, tots els quals són una part molt important del cos d'ensenyaments del Vedanta Advaita.
Una activitat més interessant, al meu entendre, és un acte-examen rigorós del que motiva a un a trobar les similituds o ressaltar les diferències entre aquestes dues ensenyaments. Aquest examen podria donar lloc a una comprensió profunda de l'atracció que un sent per una d'elles o per les dues. Un bolígraf i un retolador tenen similituds i diferències. Es podia gastar molt de temps i energia parlant d'aquestes similituds i diferències i per què es prefereix un en comptes de l'altre. Però si es vol enviar una carta urgent, com deliberacions no seran significatives. Un agafaria el primer que estigués a mà.
Krishnamurti em sembla estar dient-nos que agafem i utilitzem qualsevol mica de realitat que estigui a la nostra disposició, en aquest moment, perquè el canvi transformador és una cosa urgent. E l conflicte es resol a través de la percepció profunda, ara, no demà, quan hàgim verificat que els mestres o ensenyaments que seguim són únics, adequadament profunds, històricament venerables, d'acord amb els principis de la nostra herència religiosa, i així successivament. El conflicte pot ser alimentat per les ments que apliquen el pensament en satisfer les necessitats dels mateixos pensaments que necessiten tenir "raó" i estar segurs en les seves preferències intel·lectuals.
"Jo sostinc que la Veritat és una terra sense camins, i no és possible apropar-se a ella per cap sender, per cap religió, per cap secta. Aquest és el meu punt de vista i m'adhereixo a ell absoluta i incondicionalment. La Veritat, en ser il·limitada, incondicionada, inabordable per cap camí, no pot ser organitzada; ni pot formar-organització alguna per conduir o forçar a la gent al llarg d'algun sender en particular. "- [J. Krishnamruti, 3 agost 1929]
Krishnamurti i Advaita
Pel Professor Hillary Rodrigues
Font: http://www.advaitainfo.com/
Advaita Articles: Krishnamurti i Advaita, per Hillary Rodrigues
