AEMIND - Associació Espanyola de Mindfulness - Mindfulness en dolor crònic i trauma: Entrevista a Beatriz Rodríguez Vega

Beatriz Rodrguez Vega, doctora en Medicina, treballa com a psiquiatre a l'Hospital Universitari La Pau de Madrid on és Cap de secci de la Unitat d'Enllaç i Psicoteràpia i professora associada a la Facultat de medicina de la Universitat Aut noma de Madrid. Des de 1997 dirigeix ​​al costat d'Alberto Fernández Liria el Màster de Psicoteràpia de la Universitat d'Alcalá d'Henares. Ha escrit llibres en el camp de la psicoteràpia com Teràpia Narrativa i Atenció Plena per a la depressió (DDB; 2013) Habilitats d'entrevista per psicoterapeutes (DDB, 2003) i La Pràctica de la psicoteràpia (DDB, 2002). Actualment dirigeix ​​cursos i seminaris sobre psicoteràpia i mindfulness per diferents llocs d'Espanya i Llatinoamèrica.

Experta en el tractament del dolor, desenvolupa el seu treball en àrees com la oncològica, el dolor crònic, el trauma, etc. El seu treball en un Hospital Universitari li ha aportat experiència tant en l'àmbit clínic, com en l'investigador i docent. En compartir amb nosaltres el seu saber, ens permet enriquir-nos àmpliament. Imparteix i coordina cursos sobre psicoteràpia des d'una perspectiva de construcció de narratives terapèutiques i des de l'any 2000, ha introduït la pràctica de Mindfulness en diversos tractaments.

AMyS.- Des de quan ha incorporat Mindfulness a la seva pràctica clínica, com va ser el seu acostament a aquesta perspectiva i com ha estat el seu desenvolupament?

BR .- No sabria dir anys concrets, ja que jo havia incorporat la pràctica de la meditació com a pràctica personal, però no en la teràpia. En la teràpia potser va ser l'acostament a pacients que estaven en situació de molta restricció lingüística, persones amb malalties molt greus, amb molt de dolor, situacions de trauma, on no era fàcil que hi hagués una narrativa més explícita amb la qual treballar; llavors, el treball amb el cos i amb la consciència somàtica es feia una necessitat. Així, el meu primer acostament en el sentit d'eina terapèutica va ser amb la hipnosi i amb la pràctica de tècniques corporals, potser psicodramàtiques. Després, en els anys 90, van començar els corrents de Mindfulness a adquirir més força i en els 2000 va ser l'eclosió de les publicacions de Mindfulness. Llavors, va començar a convergir en la meva pràctica el que era una pràctica personal amb una professional i potser va ser al començament dels 2000 quan vaig començar a introduir la pràctica de Mindfulness amb els pacients.
AMyS.- Segons tinc entès ha visitat la Clínica de Reducció de l'estrès del Centre de Medicina de la Universitat de Massachusetts, on el doctor Jon Kabat-Zinn desenvolupa el programa de reducció d'estrès, el MBSR Quina ha estat la seva experiència i que li ha aportat la trobada amb aquest programa i l'equip que el realitza?

BR D'allí el que em vaig portar va ser un mètode de treball, una sistemàtica, un acostament a fer grups de pacients amb més idea d'entrenament que de teràpia. Vaig aprendre coses noves respecte a tècniques que ja utilitzava i també em vaig trobar amb molts grans terapeutes, dels quals sempre és possible aprendre. El que crec que té molta importància en aquest centre és que ha estat el principal introductor de les tècniques de Mindfulness en mitjans acadèmics i metges. Ara hi ha més de 300 o 400 Hospitals als EUA ia Europa que estan utilitzant aquest mètode. Kabat-Zinn va tenir - jo crec- el valor pioner d'introduir-i de donar-li també una base empírica. El mèrit consisteix a haver-ho introduït en la comunitat científica com una estratègia de desenvolupament de la salut, i no només en el tractament de les patologies. Vaig aprendre moltes coses, qualli altres que ja tenia. Vaig anar amb un nivell de maduresa terapèutica i d'experiència clínica que em va ajudar a aprofundir en coses que si hagués anat a l'inici en la meva carrera professional, hagués aprofitat d'una altra manera.

AMYS .-. Quin és el grau d'integració de Mindfulness en la pràctica de la salut pública a Espanya?

BR- A Espanya, encara està iniciant-se, és molt recent la seva introducció. Nosaltres a l'Hospital de la Pau ho estem aplicant, tant en la formació dels terapeutes com amb els pacients, i tant a nivell individual com de teràpia de grup. Tenim grups de dolor crònic, de trastorns de l'alimentació, de diabetis .... Està també el nucli de València, amb Vicente Simó i Maria Teresa Miró, també a Barcelona ... .Però el que és dins d'hospitals, en la salut pública, fins on jo sé, s'està començant, hi ha només iniciatives personals. Però, la meva sensació és que en uns 5 anys veurem florir moltes iniciatives.

AMyS.- Quan parla de l'aplicació de Mindfulness al tractament del dolor, es refereix a tot tipus de dolor, tant físic com emocional, crònic o puntual? Quins objectius es proposa la reducció, la desaparició, o un millor maneig del dolor?

BR - Efectivament, en parlar de dolor estic referint-me a tot tipus de dolor que pateixi una persona. Respecte dels objectius, en Mindfulness es diu que les expectatives són decepcions futures i que de vegades objectius molt tancats ens impedeixen trobar-nos amb altres aspectes, coses que ens salten pel camí i que no veiem si no tenim una consciència oberta del que vagi sorgint. Vam començar amb la idea de reduir el patiment emocional. Dolor mes resistència és igual a patiment. En general, els pacients amb dolor crònic viuen amb molta lluita, amb molt de patiment emocional pel mateix dolor. En el dolor crònic, podem fer coses per reduir-lo o alleujar-, podem treballar molt amb la resistència d'aquest dolor per promoure l'acceptació. És una cosa que quan jo començo a treballar amb els pacients els sona estrany, pensen "com vaig a acceptar això", però és veritat, l'acceptació és el germà petit del canvi, només si s'accepta alguna cosa és quan es pot començar a intentar canviar . Llavors, evitar aquesta lluita, promoure l'acceptació, la comprensió i la compassió per un mateix - jo crec- són de les primeres bases per treballar amb dolor crònic i amb trauma.

AMYS. -Comentava abans sobre la importància de la relació psicoterapeuta-pacient, i de la necessitat d'entrar en aquest diàleg amb el pacient, en aquest diàleg amb el seu dolor. Podria parlar-nos sobre això?

BR. -A vegades la dificultat està en imposar el que nosaltres creiem que és bo per a l'altre, en l'experiència diferent d'aquesta altra persona. Jo crec que a les persones les has de trobar allà on estiguin i que l'esforç i la nostra responsabilitat com a terapeutes és anar a buscar-les per intentar portar-les per un camí preferit per ell o per ella i no per nosaltres, en què el patiment estigui menys present. En aquest camí el terapeuta actua com a facilitador, regulador. Alguns autors parlen que el terapeuta és un regulador psicobiològic, incloent la idea de ment i cos. Ajudes a regular l'altre no només amb les teves paraules sinó també amb les teves actituds, amb els assenyalaments que li fas, amb crear un clima de confiança, d'empatia, no crític, perquè un dels problemes que com abans comentàvem, tant en trauma com en dolor crònic, és aquest diàleg intern del pacient amb si mateix, de la no-acceptació, de l'automenyspreu. I a través de la relació en mirall que el terapeuta li transmet al pacient de "ets una persona valuosa i val la pena que siguis compte, que siguis atès .." doncs potser s'integren alguns elements positius i s'inicia un diàleg diferent, de acceptació i compassió.

AMYS.-Què importància concedeix a l'experiència en Mindfulness del propi terapeuta, prèviament a aplicar-lo amb pacients?

BR - Això és imprescindible. Una cosa ha d'anar amb l'altra. Deia un mestre que no es pot ensenyar un camí que un no està disposat a recórrer. Jo crec que per ensenyar el camí has ​​de recórrer el teu prèviament. I no pots ensenyar Mindfulness sense ser t un practicant de Mindfulness. I això és necessari en tot, no sols en Mindfulness. El que tu comentes amb un pacient, discuteixes, trabajas..tu has de tenir-ho incorporat. No hi ha lloc per a la impostura teraputica, no pots entrenar una cosa que t no ests treballant.

AMYS. I per últim, que resposta té, des del seu punt de vista, l'aplicació clnica de Mindfulness entre els pacients, els alumnes i altres metges?

BR- Crec que hi ha molta ms acceptaci de la qual creiem. De vegades és la por dels psicòlegs, dels psiquiatres, a apropar-nos a altres col·lectius professionals amb tcniques que desafan una mica el discurs tradicional. És molt ms la nostra por que el seu rebuig. Jo crec que hem d'aprendre a fonamentar-lo, i que cal parlar en el seu llenguatge. A la neurobiòloga hi ha un munt de recerca que ens dóna suport en aquest sentit, de manera que sigui ms acceptat pel seu discurs, però això és en un pla més cognitiu. Si parlem de pacients, el pacient està molt més disposat a treballar d'aquesta forma del que ho estem els terapeutes, jo crec que ells estan molt disposats a trobar-se amb algú que els gueix en aquest camí, perquè hi ha com una mena de saviesa que això és necessari, que hem perdut aquesta connexió amb nosaltres mateixos i que hem d'anar al retrobament amb ella.

AMYS. Ens sentim molt agraïts pel seu temps, per les seves respostes i per compartir amb nosaltres la seva experiència. Moltes gràcies.

Per: Vicenta Orriach Navarro

Font: http://www.aemind.es/

AEMIND Associaci Espanyola de Mindfulness Mindfulness en dolor crnico i trauma: Entrevista a Beatriz Rodrguez Vega