I per qu agroecòloga Perquè a més de conrear sense verins, és biodivers, amb poc ús de maquinàries, imitant bastant al natural i respectant sòl, aire, aigua i ambient en general. No és consumidor d'energia i s'acosta al que sostenible, reciclant humitat i fertilitat.

UNA MICA D'HISTÒRIA

Els humans vam néixer com recol·lectors, seguint als animals i espècies que ens van precedir. El nostre cos i els seus mecanismes d'absorci d'aliments, es van anar formant en milions d'anys. Des de l'adveniment de l'agricultura, la seva industrialització i els tractaments, transformacions i agregats, van anar canviant substancialment els aliments. Canvis que no es van poder donar en els nostres cossos. Que té capacitat per fer-ho, però els temps no són els mateixos. Milions són els anys que la natura ens va anar construint i milions d'anys necessitem per canviar-los.

Aquestes dificultats a l'adaptació als "nous aliments", té el seu preu, que moltes vegades es diu malaltia, que podem definir com a senyal de desacord del nostre cos, quan li imposem menjars inadequades.

PRELIMINARS:

L'Oficina Panamericana de Salut (OPS) aconsella, per als nostres països, una dieta a força de fruites i verdures principalment, a més de cereals integrals i lleguminoses (grans que vénen en beines). La carn, la proteïna animal en general, com a complement i tenint en compte els factors culturals, històrics etc.

L'agricultura industrial ha introduït l'ús indiscriminat de diversos químics. Els mateixos, agregat a l'ús de maquinàries, ha permès la producció d'aliments a gran escala, però amb alt cost per a la salut de l'ecosistema i per tant de l'home. El reemplaçament de l'agricultor per la màquina, va produir, i segueix produint, desarrelament, pobresa i violència, entre d'altres tants mals. A més de treure-li el contacte i la relació amb la terra, de les persones, treu als aliments de la càrrega espiritual i energètica que aquells li confereixen.

L'agricultura industrial ens allunya tots de la natura, no ens permet sentir-nos part. Amb les consegüents conseqüències negatives per als humans.

La mare naturalesa i la mare terra, la pachamama, ens mostren un model natural, biodiverso, com tota la vida del Planeta. Gaia és un ésser viu que inclou a la terra ia totes les seves embolcalls atmosfèriques, fins al límit amb l'Univers. La seva autoregulació en temperatura, clima, humitat, tenor d'oxigen i altres elements de vida, es van anar harmonitzant amb els milions d'anys d'existència, però que en poc temps, l'humà el va posar en risc. Va posar el lucre per sobre de la vida i el futur.

El monocultiu és sinònim de plagues, de deteriorament de sòls, de l'ús d'agroquímics, molts d'ells tòxics, veritables verins, per a tota forma de vida. Les nostres defenses naturals, la nostra qualitat de vida es deteriora i la malaltia és el seu resultat. Quan perdem la salut, perdem la llibertat.

El monocultiu no és sostenible, irrespeta el natural, el harmònic i hipoteca el futur.

LES PLAGUES, CONSUMIDOR FINAL:

Els verins que poblen l'ambient, aire, aigua, plantes, animals, són ingerits per nosaltres, o penetren en la sang per la respiració o la pell. Som els consumidors finals. En tots els casos, per ser substàncies desconegudes, estranyes i perjudicials al cos, no circulen en sang, ni es metabolitzen ni poden eliminar-se. Llavors es van dipositant en els teixits, principalment en el teixit gras, del sistema nerviós central, cervell, cerebel etc., per ser substàncies liposolubles. Pel mateix que no hi ha dosi tolerables. El d'avui s'afegeix als d'ahir i de demà. Mentre fabriquem verins, acabaran en nosaltres. I quan ens morim, les pluges portaran els verins a les napes i tornaran als consumidors finals.

El dany a la salut és incalculable i desconegut, ja que no hi ha mètodes per al diagnòstic ni menys per eliminar-los. Malalties variades, des de les nervioses, com canvis de conductes, depressions, fins a les més greus. És clar que els que fumiguen o estan a prop de les fonts de verins, són els més perjudicats.

¿I PER QUÈ AGROECOLOGIA?

Perquè a més de conrear sense verins, és biodivers, amb poc ús de maquinàries, imitant bastant al natural i respectant sòl, aire, aigua i ambient en general.

No és consumidor d'energia i s'acosta al sostenible, reciclant humitat i fertilitat.

ALIMENTACIÓ SALUDABLE:

NO NOMÉS SATISFER LA FAM, HEM D'AJUDAR LES DEFENSES, AMB EL APORTACIÓ DE VITAMINES I MINERALS NECESSARIS.

Vita és vida i la vitamina s'obté dels vegetals i fruites fresques. I millor si són veïnes, si no han de traslladar-se, si es consumeixen poc temps després de collir. Llavors, a més de guardar la seva vitalitat, ens resulten familiars, perquè es nodreixen de l'aigua que prenem nosaltres, del sòl que trepitgem, l'aire que respirem i el sol que ens dóna energia.

Per això, els que coneixem aquests principis, defensem les Fires franques de Missions. Sabent que els colons que venen els productes, han rebut capacitació agroecològica.

La Agroecologia com a font d'aliments sans, que preserven la salut i eviten malalties. Aliments que a més funcionen com a plantes per a la salut, que així es comporten les plantes medicinals, ajudant a mantenir la salut, a contagiar-la.

Moltes plantes silvestres compleixen els dos principals objectius, alimentar-nos i sanar-nos. Per exemple la verdolaga, llengua de vaca, plantatge, dent de lleó i tants amargones etc. Els productes agroecològics són similars.

L'agricultor, quan respecta el sòl, l'aigua, l'ambient, es respecta i ens aquesta respectant a tots nosaltres. L'aliment cultivat amb amor, amb actituds positives, transmet càrrega positiva al que ho consumeix. Alimenta el cos i l'ànima, ens ajuda a relacionar-nos millor amb la natura, entre nosaltres, amb la Creació.

ELS LÍQUIDS:

Sabem que després del deslletament, els mamífers, entre ells nosaltres, els humans, no digerim la llet. El iogurt i el formatge tenen una digestió prèvia i els podem assimilar. Però com tota proteïna animal, poc i res no ens afavoreix. Descrites hi ha un sens fi de malalties per consumir aquests aliments. Ens aporten greix, i no de la bona.

Sempre nomeno la vaca, com a exemple. Ella consumeix només la pastura i produeix proteïnes, calci, ferro etc., en bones quantitats. Per ser mamífers, tenim un metabolisme similar, fabriquem proteïnes, des d'aliments que no els contenen.

El consum de gasoses s'ha fet massiu. Poc es parla i es publica, dels prejudicis que produeix. El Model ha de funcionar, malgrat la nostra salut. O millor dit, tot i la manca de salut.

Cosa semblant passa amb l'aigua envasada, que perquè arribi a la nostra taula, necessita agregats d'antibiòtics, o similars.

AIGUA QUE NO HAS DE BEURE, deixa-la córrer

AGRICULTURA SOSTENIBLE:

Segueix el principi que parla del mandat que ens dóna Déu, la natura, de cuidar el patrimoni natural, de tal manera que serveixi per a les generacions futures. Tenir cura del que rebem dels nostres pares-avis, perquè puguin utilitzar-fills-néts etc.

Els Pobles Originaris són exemple de sostenibilitat. Cada vegada que treballen el sòl, usen l'aigua, les plantes etc., estan pensant en set o nou generacions. És també una forma de resurrecció, de donar continuïtat a la vida, que justament té a veure amb la seva definició: Vida com a moviment, canvi, transformació. És responsabilitat de l'agroecologia, de l'agricultura sostenible, de fer les aportacions necessàries, perquè les transformacions, els canvis, es facin a favor i no en contra de la salut, la vida i el futur.

CULTIUS, CULTURA:

La mal anomenada revolució verda o agricultura industrial va canviar molt hàbits alimentaris i altres, influint i unificant les cultures dels pobles. Si cultiu i cultura tenen la mateixa arrel lenguística, hem d'entendre la influència d'un sobre l'altre. Vam perdre molts elements culturals, per imposició dels països dominants, com vam perdre cultius tradicionals i els canviem pels que necessiten els mateixos països poderosos. La soja i el pi són bons exemples. L'agroecologia té els instruments al seu abast, per a la recuperació de cultius i de la cultura que ens pertany. Reprendre cultius és un element alliberador. Ecoportal.net

* Joan Yahdjian, metge, membre de JUPIC (Justícia i Pau i Integraci de la Creaci) de l'Espai Ecumnico, de la RAOM (Xarxa d'Agricultura orgànica de Missions), integrant del MSM (Moviment Social Missioner) i del MOSIP (Moviment per la Solidaritat i Integraci dels Pobles)

Font: http: //www.ecoportal.net/Temas_Especiales/Salud/Agroecologia_Alimentacion_Sana_cuerpo_saludable

agroecòloga; Alimentaci Sana, cos saludable