Calci i litiasi renal
Atès que molts casos de litiasi d'oxalat càlcic s'associen a hipercalciúria, fa anys es pensava que una dieta de baix contingut en calci disminuiria la hipercalciúria i, per tant, la recurrència de litiasi oxalocàlcica. No obstant això, diversos estudis van demostrar posteriorment que aquesta teoria no només era falsa, sinó que es produïa l'efecte contrari. L'explicació fisiopatològica d'aquest fet es basa en que, atès que l'oxalat s'uneix al calci a nivell intestinal, una dieta baixa en calci comporta el disposar de més oxalat lliure a l'intestí. D'aquesta manera, augmenta l'absorció intestinal d'oxalat i, per tant, la oxalosi, i pel fet que en la formació de la litiasi oxalocàlcica la oxalosi és més determinant que la calciúria, al final es veu augmentat el risc de formació de litiasi oxalocàlcica . Hi ha diversos treballs que comparen la influència de determinats tipus d'aigua a la formació de litiasi. Un d'ells va comparar tres tipus d'aigua i va reflectir que la que tenia un major contingut de calci va aconseguir una disminució de la oxalosi.
Bicarbonat i litiasi renal
La ingesta d'aigües riques en bicarbonat, per la seva acció alcalinitzant, constitueix un recurs terapèutic eficaç en el tractament de la litiasi úrica, aconseguint de vegades, fins i tot, la dissolució de la litiasi. D'altra banda, hi ha també estudis que han valorat l'acció inhibidora de les aigües bicarbonatades sobre la litiasi d'oxalat càlcic, pel fet que el bicarbonat provoca un augment de la citraturia. És a dir, les aigües riques en bicarbonats són recomanables tant per a la litiasi úrica com la oxalocàlcica.
Magnesi i litiasi renal
El magnesi, per se, és un potent inhibidor de la formació de cristalls de fosfat càlcic. S'ha suggerit que aquell s'uneix als llocs actius de creixement dels cristalls, bloquejant la seva agregació i creixement.
Sodi i litiasi renal
Hi ha diversos treballs que mostren la relació entre la ingesta de sodi i l'excreció renal de calci, de manera que en els pacients litiàsics cal recomanar dietes baixes en sal, i, en conseqüència, aigües amb un baix contingut en sodi.
Segons tot l'anterior, és primordial tenir coneixement de les característiques fisicoquímiques de les aigües comercialitzades a Espanya per tal de recomanar la més idònia per a cada patologia.
Composició química d'algunes aigües minerals envasades a Espanya:
Marca comercial Bicarbonats Calci Magnesi Sodi Serra Cazorla 408, 7 78, 6 48, 5 1, 26 Solán de Cabres 285, 8 58, 3 25, 1 5, 2 Font Vella 149 38, 5 9, 7 13, 2 Lanjarón 105 27, 2 8, 8 4, 8 Bezoya abril 18 1, 8 1, 3
Dades obtingudes de les etiquetes de les marques esmentades (excepte error tipogràfic)
referències:
Millán, F. et al .: Actes Urol Esp. 2009 Jul-Aug; 33 (7): 778-93
RISCOS SANITARIS BEURE AIGÜES desmineralitzades Riscos Sanitaris Beure Aigües desmineralitzades
