Ken Wilber, un dels principals terics del moviment de la psicologia Transpersonal i Integral, opina que l'ésser humà té capacitat per a desenvolupar-se en diferents aspectes, i és preferible que sigui simultàniament, i el divideix en sis aspectes, que, al meu entendre, són set.
A partir d'aquesta idea, he ampliat el que segueix a continuaci.
L'ésser humà s'ha d'entendre i acceptar com el que és: Unitat i Misteri.
Hi ha un interès excessiu a dividir i subdividir, i això, que pot ser fins interessant per facilitar la comprensió al principi, pot acabar volvindose contra un mateix, ja que pot arribar a creure que, efectivament, és la suma d'un munt de coses diferents que s'han agrupat en l.
Cos, ment, ànima, interior, exterior, espiritualitat, divinitat, conscient, inconscient ...
L'ésser humà és una unitat, -en el sentit de solament un element, indivisible - i res més.
Aquests són els sentits en el que, segons Ken Wilber, un ha de desenvolupar la seva potencialitat, i la manera de fer-ho:
ENERGIA - Ioga, Tai Chi, Chi Kung, gigong, Bioenergètica, Reiki ...
MENT - Psicoteràpia, Visualitzacions, Afirmacions, Teràpies de grup, Autoconeixement, Ombra ...
MEDITACIÓ - Zen, Vipassana, Oració, Silenci, Reflexió filosòfica, Experimentació d'estats místics ...
COMUNITAT - Voluntariat, Cura compassiu, Compromís Social, Responsabilitat pròpia ...
NATURA - Reciclatge, Excursionisme, Celebracions a la natura ...
I jo afegeixo:
AMOR - Família, Amics, Superació de l'ego, Compassió, Empatia, Generositat ...
El desenvolupament d'això, presidit per l'honestedat, la creativitat, el coratge, l'equilibri, i la resiliència, produeix canvis integrals en la persona.
Algunes persones es desenvolupen expressament en un aspecte i deixen abandonat la resta, i el desenvolupament integral de l'ésser humà consisteix a créixer en tots els sentits.
Una persona que dedica tota la seva atenció a la comunitat, per exemple, està desenvolupant bé aquesta faceta, i part de la de l'amor, però està abandonant la connexió amb el seu ésser i el desenvolupament de l'equilibri mental.
Un Creixement Personal equilibrat requereix de tots aquests ingredients. No és coherent sinó hi ha ordre en la psique, si la nostra energia està sota mínims o desequilibrada, si no compartim, si no reprenem el contacte amb la naturalesa de la qual emanamos, o si no connectem amb la divinitat a través de l'ànima.
Una persona que seu a la posició del lotus i es passa dies intentant buidar o omplir-se, o contactar amb el seu interior, o desenganxar-del mundà, deixa a zero la seva faceta de relacionar-se amb els altres i de compartir d'una manera tangible aquest amor cap als altres que possiblement sentirà.
La forma d'aconseguir l'harmonia del conjunt, de complir el adequat, i la forma de completar equilibradament la Unitat que som, és actuar sobre tots els apartats.
Temps per trobar i temps per compartir el trobat.
Temps per equilibrar físicament el contenidor en què vivim i temps per contactar amb la divinitat i l'eteri.
Si només desenvolupem un o dos aspectes, serem incomplets.
Entre tots ells unifiquen i complementen l'Ésser; tots aporten una part a l'harmonització, al perfeccionament, a la Unitat.
En cada ésser humà han d'estar incorporats aquests elements, cada un en la proporció que cadascú consideri adequada al seu unicitat, però tots. Si falta algun passa el mateix que quan es cuina i no es posa un dels ingredients: sí, però ...
Anem a ser igual de Humans, però no del tot equilibrats ni complets.
En el perfeccionament personal no hi ha fórmules matemàtiques que ens ho posarien més fàcil: no hi ha dos més dos igual a quatre.
Hi ha una gran pluralitat de pràctiques espirituals i d'opcions enriquidores al nostre abast.
En tractar de persones, totes tan diferents, amb tan dispars motivacions i condicionaments, no hi ha fórmula infal·lible.
Podem triar el principi del Camí lliurement, sense sentiment de culpa, i sense estar condicionat pel nivell d'intel·lectualitat. Partir des de la il·lusió i la confiança.
Cada un comença per l'apartat amb el qual se sent més identificat, o que més l'afecta, o que li sembla més fàcil. És igual. Tant se val. Cada pas que dóna l'encamina simultàniament cap als altres, perquè cada un d'ells està orientat cap a la consecució de la lucidesa humana, a la comprensió de la Unitat de les unicitats, a la visió de la Divinitat en cada pas i en cada línia, cap a la bondat com a element integrador essencial, i com a ofrena a lliurar als altres.
Un dels moments estel·lars en la vida, és el de la percepció que un és cada un dels altres, i que la vida hauria d'estar orientada cap a l'amor sense barreres i les abraçades sense pors, i cap a la confraternitat, per donar-se la mà i fer cada un el seu propi Camí, però junts.
Cal no oblidar que l'Home anhela el seu desenvolupament integral. Cal no oblidar que som, en la nostra essència, energia, afectivitat i intel·ligència.
Si alguns d'aquests aspectes no està activat, actualitzat i perfeccionat, es tindrà un sensació insatisfeta que falta alguna cosa, i aquesta cosa impedirà gaudir-se en plenitud.
Recomano tornar al principi de l'article, rellegir-lo, i fer un ferm propòsit de desenvolupar tots els aspectes que ens componen.
DESFER DELS "HE DE"
A poc a poc, cadascun al ritme que pugui, ens hem de desfer de tots aquests "he de" que tant ens condicionen.
Només "hem de" alimentar-nos i beure, defecar i orinar, dormir i respirar. I crec que això és tot.
Són coses necessàries perquè el cos segueixi funcionant adequadament.
Però també podem triar no fer res d'això.
I atenir-nos a les conseqüències.
Els "tinc que" són eleccions voluntàries o involuntàries, però eleccions pròpies.
He de treballar!
No has de treballar.
Tries treballar perquè d'aquesta manera pots accedir a cobrir algunes de les necessitats que tens o t'has creat.
Podries no treballar, però llavors hauries acceptar les conseqüències.
He de cuidar els meus fills, cuinar, pagar les factures, anar al metge, callar moltes vegades ...!
Tries fer tot això.
Podries triar una altra cosa.
Ateniéndote a les conseqüències.
Però podries no fer-ho ...
No proposo una revolució de no fer, sinó que, com que s'ha triat fer, fer-ho des l'actitud que és una decisió pròpia, i fer-ho d'una manera positiva.
Si un pensa i actua com a "decideixo fer" en comptes de "he de fer", el treball a realitzar és el mateix, però d'una manera un fa el que vol fer i de l'altra manera ho fa per obligació i, possiblement, amb desgana.
I em vull referir també a un altre aspecte en aquest desfer-se dels "he de".
Em refereixo a aquests compromisos, encàrrecs, obligacions, deures, càrrecs, exigències, imposicions ... als quals podem dir NO.
Als que seria millor dir NO.
Perquè ens ocupen un temps que poguéssim dedicar a fer altres coses del nostre grat.
S ja ho s no és fcil
Però és possible en muchsimos casos
I et permitirams temps d'estar amb tu, de descansar, d'estar en pau, de fer el que realment et ve de gust fer
Francesc de Sales
www.buscandome.es
