Ànima i el Món de Cristall, literatura de la nova era per Judit Arís Moreno (3)

  • 2013

Que aquest Nadal nostre desig més abast al cor del Cel i es faci realitat. Que aquest Nadal el nostre major desig sigui el despertar col·lectiu de la humanitat.

Com molts de vosaltres, Ànima i els seus companys de viatge viuen per això i ens acompanyen en un camí ple de proves, superaciny ensenyaments.

Avui comparteixo amb tots vosaltres el primer Nadal d'ALMA en un nou món que tots portem al cor.

Seguim units en el veritable esperit del Nadal.

Amb amor,

Judit

www.alma8.com

LA PLUJA DE REGALS

El que importa no és quant fem,

sinó quant amor posem en el que fem.

Mare Teresa de Calcuta

-La prova de la Porta del Món consistia a oferir el vostre temps, servei i amor als altres. Tots els éssers humans, tenint en compte el punt central de l'equilibri, tenim aquesta gran capacitat de donar, de donar-nos, de servir a qui es creua en el nostre camí i ens demana ajuda. Fins i tot el més pobre entre els pobres pot donar més que el més ric entre els rics si obre el seu cor.

Els nois es van sentir commoguts per les paraules del mestre i van romandre en silenci fins que Mare va trucar a la vidriera i Món la va convidar a entrar.

-He de comunicar-vos una nova informació -va començar a dir Mare-. Avui és un dia de feina extra i no hi ha temps a perdre.

-Podem fer-nos fora una becaina, Mare? Estem esgotats! -Pacífic, de nou amb les seves bromes, va fer que tots acabessin rient.

-Crec que la tasca d'avui us agradarà tant que oblidareu el cansament.

-I què és, què és? -van insistir les bessones amb impaciència.

-Abans del sopar especial de Nadal, on podreu crear el menú al vostre gust amb el poder del pensament, seria profitós deixar llestos tots els regals.

-Què regals? -va preguntar Solidari.

-Els regals de Nadal per als nens del món! -era la primera vegada que veien a la Gran Mare tan il·lusionada. Semblava una nena davant d'un gran pastís de xocolata.

-Anem a viatjar amb trineus per tot el planeta? -Pacífic seguia amb les seves ganes de fer broma.

-¡Efectivamente! Com ho has sabut? -va contestar Mare fent riure a tots els nois.

-Muchachos, nois, és cert -va dir Món-. Aneu a recórrer el planeta en grans trineus tirats per rens màgics i en qualsevol mitjà de transport volador que creieu amb el poder del pensament.

-Gràcies a la vostra pràctica en el joc de Superació Mental ia les proves dominades en les quatre primeres portes, posseïu un poder de creació més gran del que imagineu -va explicar Mare-. I si no, aneu a comprovar-ho en els jardins.

Abans que hi hagués acabat de parlar, els nois ja havien sortit de l'Aula del Món corrent a la mateixa direcció cap a on es dirigien tots els nens i nenes de Gímaco. Mare, Guardià i els mestres els seguien de prop, amb mirades còmplices d'il·lusió.

Era un matí fred, però assolellat. Els confins de palau brillaven per la seva bellesa: les serralades nevades, els fiords lluents, la lluna visible, el vent sonor, les garses alçades, els peixos alegres, la platja daurada, la mar assossegat ...

Res podia interrompre l'experiència de la màgia, ni tan sols la Fosca Trinitat, doncs Tenebra i Luzbel caminaven desesperats buscant a Espectre per tota l'Índia, sense saber que havia estat aspirat per la creu daurada d'un caçador de fantasmes.

Els nens i joves van redactar una extensa pluja d'idees sobre carruatges, trineus i centenars d'animals voladors fantàstics que podien crear. També van pensar en els obsequis que podien ser més adequats a les diferents zones del planeta. Es van repartir les tasques i van crear llistes de distribució de regals.

Els trineus tirats per rens i huskies siberians viatjarien volant al nord, carregats de roba d'abric i menjars calents, que anirien reposant sobre la marxa amb el poder mental. Els carruatges descapotables volarien tirats per camells i dromedaris alats a les zones del sud, plens d'aigua, menjar, roba ... I per als nens de l'anomenat "primer món", aquest món que alguns creuen que ho té tot, els habitants de Gímaco van pensar en un gran regal: el temps dels seus pares. Per a això, van crear targetes de tipus circular, on van escriure les instruccions per aprofitar la qualitat flexible d'aquesta magnitud física. Demanant a l'univers amb el cor, fins i tot en breus períodes de temps, els pares i mares podrien viure veritables vacances familiars escoltant i coneixent millor als seus fills i realitzant activitats amb ells.

A la nit, després d'un banquet sense igual gràcies al fet que els mestres també van utilitzar el seu poder del pensament per tractar-se d'una celebració especial, tots van sortir al jardí dels vuit parterres amb forma d'estrella de vuit puntes i van pujar cada un en el mitjà de transport corresponent.

Hi havia uns vuitanta trineus i carruatges, gairebé tots guiats per parelles de nens. Mare, a més d'equipar-los amb una malla invisible per evitar caigudes, els va aportar el poder de la velocitat, la resistència i la temperatura permanent perquè no passessin excessiu fred ni calor.

Els vuit coramor van idear les seves pròpies creacions. Ànima i Amador es van posar d'acord en viatjar sobre un immens unicorn blanc amb ales. Dolç i Solidari van optar per un cigne gegant a petició d'ella. Flora i Just van crear un nenúfar grandiós, ja que a ella li encantava el seu simbolisme: la puresa del cor. Finalment, fauna i Pacífic van triar un enorme tigre blanc de Bengala, el tigre indi que tant agradava al noi.

Recorrent el món sencer, van observar com nens de tot el planeta rebien aquells regals que queien del cel com una pluja d'amor, plens d'alegria i agraïment, sense sorpresa algun, ja que en el món dels nens tot és possible. A mesura que avançaven en el seu viatge, la cara d'Alma s'anava entristint. L'expressió de la jove es marcia, el seu cor s'apagava.

-Què et passa, Ànima? -tot i portar les regnes de l'unicorn alat, Amador vetllava pel benestar de la seva amiga en tot moment. Ella sentia que ell sempre hi era i aquella sensació se li feia estranya, desconeguda.

-Sembla que res és suficient ...

-Sé què vols dir, Ànima. Voldries poder donar molt més a tots aquests nens que tant mereixen. Et entenc. Jo sento el mateix.

-Els nostres regals són breus llumetes en una llarga nit fosca.

Potser en el futur podrem oferir-ms d'una vegada a l'any, perquè posseirem ms energia per a això Amador va voler consolar-la.

Per fer realitat el somni del nou món és necessari un salt de consciència de la humanitat.

Amador asinti a les seves paraules i li vaig agafar les mans amb suavitat. Ella es abraz amb força a li una lgrima li resbal per la galta fins a perdre evaporada en algun lloc del cel infinit.

Judit Ars Moreno

Octologa ALMA

www.alma8.com

www.facebook.com/alma8com

Tota la informació sobre ALMA difosa en aquesta web és de lliure difusió, sempre que es mantingui el contingut i s'esmenti la font (www.alma8.com).

Ànima i el Món de Cristall, literatura de la nova era per Judit Ars Moreno (3)

Article Següent