Aquestes tres llavors a més de posseir qualitats nutricionals excepcionals, ser increïblement riques en proteïnes i aportar gairebé tots els aminoàcids que el cos necessita, també estan envoltades d'històries d'un passat incaico d'veneracions i una actualitat combativa que les ha posat com a estendard en les lluites contra el agrogenocidio que està en marxa.

AMARANTO, la "Valent Lluitadora"

La "kiwicha" o Amaranto, científicament anomenat cua de guineu, (que en grec vol dir "El que mai mor" o "valent lluitadora") és la planta que desafia la multicriminal Monsanto i als seus llavors transgèniques. A Estats Units els agricultors han hagut d'abandonar cinc mil hectàrees de soja transgènica i altres cinquanta mil estan greument amenaçades perquè aquesta suposada 'mala herba', el Amaranto (coneguda al Perú com kiwicha), és resistent al poderós herbicida Roundup.

Segons un grup de científics britànics del Centre per a l'Ecologia i la Hidrologia, s'ha produït una transferència de gens entre la planta modificada genèticament i algunes herbes com elamaranto. Aquesta constatació contradiu les afirmacions dels defensors dels organismes modificats genèticament (OMG): que sostenen que "una hibridació entre una planta modificada genèticament i una planta no modificada és simplement impossible. Segons el genetista britànic Brian Johnson, n'hi ha prou amb un sol encreuament aconseguit entre diversos milions de possibilitats. Un cop creada, la nova planta posseeix una enorme avantatge selectiu i es multiplica ràpidament. El potent herbicida que s'utilitza aquí, Roundup, a força de glifosat d'amoni, ha exercit una pressió enorme sobre les plantes, les quals han augmentat encara més la velocitat de l'adaptació. Així, pel que sembla un gen de resistència als herbicides ha donat naixement a una planta híbrida sorgida d'un salt entre el gra que se suposa protegeix i l'humil Amaranto, que es torna impossible d'eliminar. L'única solució és arrencar a mà les males herbes, com es feia abans.

"La Reina del calci"

La kiwicha o Amaranto va ser l'aliment de l'Imperi Inca, és una planta que sorprèn al món per la seva gran quantitat de propietats benèfiques. Se li pot considerar com la "Reina del calci", ja que 100 grams de kiwicha contenen el doble de calci que el mateix volum de llet. Les llavors contenen entre un 13% i un 18% de proteïnes i un alt nivell de lisina (aminoàcid essencial per a la nutrició). A més de calci, fòsfor, ferro, potassi, zinc, vitamina E i complex de vitamina B. La seva fibra és fina i suau.

La kiwicha s'adapta fàcilment a diferents ambients, té un tipus eficient de fotosíntesi, creix ràpidament i no requereix de molt manteniment ni fungicides o fertilitzants. Per lxs niñxs, incloure aquests cereals en la seva alimentació és ideal, doncs a causa de que els components de fòsfor, potassi i magnesi que contenen aquests grans ajuden directament en la formació dels ossos, tendons i músculs.

Llavor dels Déus

Els asteques de Mèxic conreaven aquesta planta que era molt apreciada per les seves qualitats nutritives. Era tan apreciada que feien ús d'ella en cerimònies religioses. Es creu que fabricaven ídols amb la seva farina barrejada amb mel i en ocasions amb sang humana i que oferien aquests ídols als

déus com a tribut. En l'època de l'emperador Moctezuma, era juntament amb el huauzontle, el quart cultiu en importància, després del blat de moro, el frijol i la chía. Quan els conqueridors espanyols del segle XVI van aconseguir dominar l'Imperi asteca, van prohibir aquests rituals i el cultiu de l'amarant. En l'actualitat la planta continua conreant-després d'un llarg període d'abandó i és molt apreciada per les seves propietats nutricionals, a més posseeix la particularitat de no contenir gluten.

Una teoria bastant popular afirma que l'origen del mot Caracas prové del nom d'aquesta planta, l'Amaranto, tal com ho pronunciaven des d'èpoques prehispánicas els habitants de la zona coneguda pel mateix nom: la vall de Caracas. Ells cridaven a aquesta planta "caraca".

Quinua O Quinoa

El Chenopodium quinoa és un pseudocereal de la família Chenopodiaceae, no pertany a la família de les gramínies en què estan els cereals "tradicionals", però a causa del seu alt contingut de midó el seu ús és el d'un cereal.

Va ser conreada en els Andes bolivians principalment i també als Andes equatorians i peruans des de fa uns 5.000 anys. Aquest cultiu, igual que la papa va ser un dels principals aliments en molts pobles andins de l'antiguitat preinca.

nutrició completa

La Quinoa és un aliment ric ja que posseeix els 10 aminoàcids essencials per a l'humà, això fa que la Quinua sigui un aliment molt complet i de fàcil digestió. Tradicionalment els grans de quinoa es torren i amb ells es produeix farina. També poden ser cuits, afegits a les sopes, usats com cereals, pastes i inclusivament se li fermenta per obtenir cervesa o chicha, beguda tradicional dels Andes. Quan es cou pren un gust similar a la nou.

Un problema per la massificació de la producció de Quinoa és que posseeix la saponina, que li atorga un sabor amarg característic, aquesta sol treure rentant abundantment la llavor.

La Quinoa posseeix un excepcional balanç de proteïnes, greix, oli, almidny un alt grau de aminocids. Entre els aminocids estan la lisina (important per al desenvolupament del cervell) i l'arginina i histidina bàsics per al desenvolupament humà durant la infància; igualment que és rica en ferro, calci, fsfor i vitamines, mentre que és pobre en greixos.

La mitjana de protenes en el gra és de 16%, però pot contenir fins a 23%. Això sms del doble que qualsevol altre cereal. El greix que conté és de 4 a 9%, dels quals la meitat conté cid linoleic, essencial per a la dieta humana. En contingut nutricional, el full de Quinua es compara l'espinac.

Prohibir la Llavor

Com gra mare la Quinoa forma part de diverses cerimònies i rituals andins els quals van ser marginats i prohibits pels europeus durant la conquesta espanyola, aquest va ser un motiu perquè el cultiu de Quinoa com el de la kiwicha fossin prohibits ja que es els considerava associats a rituals pagans.

La Quinoa és considerada també com una planta medicinal per la major part dels pobles tradicionals andins. Entre els seus usos ms freqüents es poden esmentar el tractament de abcesos, hemorràgies i luxacions.

CAAHUA O CAIHUA

Del quítxua: Qaiwa, Chenopodium Pallidicaule, és una espècie botnica de Chenopodium (cendrós) similar en el seu composicina la Quinoa, una planta relacionada.

El seu gra conté un elevat nivell de protenes (de 15 a 19%) i com la

Quinua una elevada quantitat de aminocids.

La planta que es resisteix a usar uniforme

Té importants caracterstiques beneficiàries les quals inclouen una gran tolerància a les condicions d'alta muntanya, el seu contingut d'alta protena en els seus grans, i no posseeix saponines que és una de les contres de la Quinoa. Encara aix, la seva domesticacin no és àmplia per la falta d'uniformitat de la maduresa dels seus grans, això limita la seva producci per al mercat.

Almenys es conserven 380 accessions, en col·leccions de germoplasma, en les Estacions Experimentals INIA de Camacani i de Illpa (Puno), a la Universitat Sant Antoni Abat a Kayra (Cusco) al Per, i en la de Patacamaya (IBTA, Bolívia).

Com usar el PITO

La preparacinms freqüent consisteix a netejar, torrar lleugerament els grans de Caahua i posteriorment moldre'ls, obtenint un tipus de farina anomenada comunament PITO.

Es el consumeix barrejat amb begudes fredes o calentes, es coneixen ms de 15 maneres diferents de preparar el gra sencer i el PITO. De la mateixa manera en la panificacin s'han obtingut excel·lents resultats incorporant a les barreges un 20% de PITO.

El Pito d'Caahua és un excel·lent additiu per pans, galetes, barres energtiques, cereals per esmorzar i begudes.

El sabor característic és anomenat reacci-Malliard conegut com a principi del que apetitós.

Un gra mai oblidat

Els especialistes encerten que la Caahua té el seu origen en els Andes, i que el seu procés de cultiu no és complet an, és un producte apte per aquest pis ecolgic de l'Altiplano entre 3.500 a 4.500 msnm, és molt resistent a les gelades, pestes, malalties i sequeres; gràcies a aquesta resistència mltiple, s'usa principalment com a aliment segur per a les famílies rurals de l'Altiplano Bolivià.

A Bolívia, hi ha segments de poblacions extremadament pobres, però ells han pal·liat per si mateixos sualimentación amb una planta robusta i adaptable a les dures condicions climàtiques de l'Altiplano. Un bon exemple són els Chipayas, grup ètnic originari que fa dos mil anys vivien en terres properes al llac Titicaca, altres cultures més agressives com els Aymaras els van desplaçar cap al Sud; una zona hostil i salina on actualment es troben; seva població oscil·la en 1800 habitants que sobreviuen en rodalies del salar de Coipasa, llac de sal situat a la frontera amb Xile a 3650 msnm.

Les ètnies de l'altiplà, basades en una cosmovisió agro cèntrica, manegen, usen i protegeixen la biodiversitat per a la seva supervivència i la de la resta de la tierra.Ecoportal.net

Milions contra Monsanto

Font: http://www.ecoportal.net/Temas_Especiales/Biodiversidad/Amaranto_Quinoa_y_Canihua_las_semillas_que_pueden_salvar_al_mundo

Amaranto, Quinoa i Cañihua: les llavors que poden salvar el món