AMOR INCONDICIONAL
Estem tan acostumats a escoltar aquestes paraules, que realment no ens parem a interioritzar el seu veritable significat: ESTIMAR SENSE CONDICIONS
Sempre recordo la frase de Jess que deia: Estima el prjimo (proper) com a tu mateix, i el mal interpretada que ha estat per la religi n.
Estimar l'altre com a mi mateix, no és tasca fcil perquè requereix de la meva que m'estimi primer.
I com es fa això ?, estimar-me al meu sense condicions, és a dir, que m'accepti tal qual sóc en aquest precís instant, però en aquest precís instant no sóc una cosa que jo vulgui estimar o que em inspiri amor incondicional.
La societat i els seus mitjans de comunicaci i publicitaris ens encoratja a estimar-nos amb condicions: més posseeixo més valc, més bella mes valc, mes msculos mes valc, etc.
Tenim tot un sistema de creences fabricat al voltant d'una autoestima de plàstic basat en les pertinences, les aparences i en la falsedat de l'ésser, tot el contrari al veritable camí interior, basat en l'autenticitat de l'Ésser.
Quan ens reconectamos (despertar espiritual) es produeixen connexions i desconnexions a nivell interior, que tenen el seu reflex en el nostre exterior. Un d'aquests reflexos és que molt del que solamos fer ja no ens omple o no ens mou, de vegades aquest fet pot ser molt traumtico per a la nostra ment, ja que aquesta basa la seva seguretat (zona de confort) en allò que coneix, sense distingir en si és bo o dolent per a nosaltres.
Quan ens identifiquem amb la ment i els seus pensaments ens allunyem de la nostra essència que és l'Ésser, si això passa és molt fcil patir, perquè la nostra ment rebutjar, sens dubte, el nostre nou JO i les seves noves inquietuds. Al succeir això, no acceptem aquest nou gir de timn en les nostres vides, apareix el rebuig i amb aquest el sofriment i l'angoixa.
Moltes de les nostres relacions cambiarn en canviar nosaltres, algunes es transformarn meravellosament, i altres es desvanecern. Això és un reflex del que est tenint lloc en el nostre interior. No es requereix cap acció per la nostra part, excepte la d'observar els esdeveniments, els canvis, les situacions, etc ...
No sé com es vivia a l'època de Jesus, però en aquesta es requereix d'un gran valor per decidir prendre el timó de les nostres vides, emprendre el viatge interior i reconèixer-se a un mateix, per poder així, manifestar-se tal com un és ... sigui el que sigui aquest un.
Per tant Estimar-nos sense condicions és molt complicat, perquè a hores d'ara de l'evolució com a societat que som, no sabem exactament que "és això que som" per començar, i com estimar que som si no ens agrada completament per continuar.
Sincerament crec que, encara que Jesus va donar, aquesta pauta, és ara quan estem despertant al primer estadi de la mateixa, és a dir: "estimar-nos a nosaltres sense condicions", i per això és imprescindible conèixer-nos, l'acte coneixement és la porta de qualsevol il·luminació posterior.
La primera decisió que haurem de prendre individual i interiorment (en el silenci del nostre Ésser) és la SINCERITAT.
Interioritzar la vibració de la Sinceritat, ja que és la principal eina en l'acte coneixement: la Presa conscient de la Sinceritat amb un mateix, et portés a la RESPONSABILITAT conscient de tot el que vingui de tu.
Reconèixer-requereix de sinceritat i de responsabilitat conscients, doncs reconèixer mitjançant l'observació donarà com a resultat que "vegis" coses de tu que abans no volies veure, per jutjar-de "dolentes" o "vergonyoses".
És importantíssim que t'hagis compassió i et miris amb tendresa, ja que seran aquests aspectes foscos del teu interior dels que més necessiten del teu amor sion condicions.
Acceptar aquestes coses no vol dir que no puguin ser transformades, però el primer és no rebutjar-les, sinó acceptar-les i deixessis que et travessin ... després podrem anar transformant-les en amor.
Elvira Lopez del Prat
GRUP DE TREBALL: d'Amics, Despertar i Evolució.
