Amor i afecció per José María Doria

  • 2014

Es diu que si sento patiment per anticipar una possible pèrdua de la meva parella és que hi ha "afecció". I em pregunto, quina diferència hi ha entre l'afecció i l'amor?

Hi ha afeccions sans que es deriven dels vincles naturals entre les persones, i d'altra banda, afeccions insans que assenyalen immaduresa, addiccions i dependències. En realitat l'afecció sa seria aquell sentiment de vincle amb una altra persona des de l'afecte i la pertinença. La qualitat que aquest afecció sa manifesta valors com ara generositat, cura, respecte, responsabilitat i independència.

Per contra, l'afecció insà és aquell que neix com a resultat de la dependència i que es perpetua en la identificació amb l'objecte estimat. És a dir, que si em viu en simbiosi amb la parella, succeirà entre altres coses que intuint el meu pendent procés d'individuació, suportaré una sostinguda i subtil amenaça de pèrdua. D'una inclinació insà es deriven aspectes com ara el no establir límits, el control i la manipulació, l'responsabilitzar a l'altre dels nostres sentiments, patir una freqüent frustració, sentiment de carència i manca d'autonomia.

L'afecció insà és una font de patiment tan innecessària com immadura. I des d'aquesta perspectiva com anteriorment s'ha esmentat, convendr discernir entre el dolor i el sofriment que encara que de vegades vagin junts, són coses molt diferents. En realitat el sofriment es produeix tan sols quan el dolor es dramatitza. I per tant resulta possible eradicar-mitjançant un entrenament en atenció i acte consciència. El dolor per contra és una realitat natural, i en conseqüència cal viure-ho i consumar mentre passa per la nostra vida. En realitat el duel emocional ens demanda d'una gran acceptaci de la presa de consciència que sol derivar-se de la seva visita. Des d'aquesta perspectiva, afegir al dolor una dosi innecessària de patiment no deixa de ser una incompetència.

El ro de la vida flueix per les ribes de dolor i del plaer, dues realitats tan naturals com humanes. I pel que sembla els oposats apareixen inevitables en la nostra ment que els viu servits a la carta. És per això que un dels anhels ms destacats de l'ésser humà, és transcendir tal dualitat que encara formi part del disseny, sovint no resulta precisament desitjada. Intuïm que som alguna cosa ms que el vaivn de les marees, i que aquesta identitat que ens transcendeix és inamovible i inafectada a elles. De fet el reconèixer-nos com essència, ens permet viure centrats i ecunimes, an en etapes d'huracans i tempestes.

Queda clar el que és la inclinació, però, qu és l'amor?

L'amor no és una emoció sinó un ressò de l'essència. És per això que no est subjecte ni als girs de la sínia ni al vaivn de les marees. L'amor neix des del corazny no és un sentiment sinó un estat de consciència. Un estat que va ms enll de la persona estimada.

L'amor i la llibertat no són oposats, i en realitat l'amor porta implcita la llibertat veritable. L'amor no nega el dolor, però quan aquest arriba, ho accepta com un estat transitori i mai estril que porta missatges d'altres esferes. L'amor genera un grau de confiança que permet abraçar els canvis i la saviesa implcita que aquests comporten.

Quina dura és la pèrdua d'un ésser estimat! Quant dolor ens duu a la vida!

No obstant això intuïm que encara que la nostra persona plora pel que es va, alguna cosa molt profund que observa, mai va deixar de somriure sense causa.

Superar la inclinació no vol dir tornar-se indiferent davant la pèrdua, sinó desfer les identificacions i exercir el discerniment de la consciència desperta. L'afecció per excel·lència no és aquell que es deriva tan sols de la "necessitat" d'una altra persona. En realitat l'afecció més important que patim és el que tenim com a resultat de la identificació amb el nostre petit jo persona. Una identificació per la qual ens creiem ser tan sols el psicocuerpo amb nom i DNI, quan en realitat intuïm que som essència, una essència que mai enrere va néixer ni tampoc morirà un demà. Aquest afecció a l'efímer "jo" que com constructe mental apareix als mesos de néixer, és la més desafortunada hipnosi que ve de fàbrica en el kit de l'amnèsia. Es tracta d'un oblit els devastadors efectes aconseguim alleujar i en molts casos transcendir, en recórrer la via guaridora de l'acte descobriment i el sostingut adonar-se'n.

Article Següent