Antiga llegenda sobre Déu i la creació de l'Univers, pel Prof. Saile Selbor

Diu una mica difosa Llegenda Hermètica, que fa milers de milions d'anys, el nostre actual Univers no era el que és, ja que aquest estava constituït per una mena d'immensa peixera rectangular en l'interior funcionava una estructura físic-energètica ben organitzada.

A l'interior hi havia un immens i descomunal planeta, al voltant del qual giraven set meravelloses Estrelles.

Aquestes i el Planeta al seu torn ho feien al voltant d'una altra Estrella el volum i força era milions de vegades superior al conjunt del Planeta i les set estrelles.

Dit Planeta estava habitat per milions de petites Energies que eren regides per les set estrelles o Energies Superiors. Totes al seu torn depenien de l'Energia Superior o Estrella-matriu a la qual molt bé se la podria definir per: Concepte Déu.

La vida d'aquests Éssers era Eterna. El seu desgast energètic era directament absorbit de qualsevol de les set estrelles:

La primera Estrella posseïa la Força.

La segona la Saviesa.

La tercera la Informació.

La quarta la Coordinació.

La cinquena el Poder.

La sisena la Matèria. Era aquesta última la responsable de crear mitjans perquè aquest Planeta, les petites Energies i les set estrelles en el seu conjunt estiguessin en cada moment en perfecte equilibri amb l'Energia Superior o Força Universal i Còsmica.

Finalment, la setena, era un Estel passiva, encara que tenia una missió molt important: tenir informada la Estrella Superior de qualsevol anomalia que sorgís si aquesta posava en perill l'equilibri o harmonia de tot el conjunt.

Viure en aquell lloc resultava meravellós, no existien formes físiques, no tenien necessitats biològiques, no coneixien el sexe, i ho compartien tot, sabien el que era amor, gaudien de l'amistat, eren immensament lleials i tots es consideraven iguals i alhora diferents, eren profundament lliures i el seu poder d'improvisació era tal que podien en determinats moments sentir-au, peix o caminant només pel simple impuls de desitjar-ho. Elles estimaven l'Energia Superior. Ella els adorava i tots tenien clar que eren part d'Ella.

Eren conscients que el podien posseir tot tot i que res no els pertanyia. Hi havia Energies que sobrepassaven el bilió d'anys i altres que amb prou feines tenien dies, tot i així, totes gaudien d'intel·ligència plena des del primer moment de ser creades per l'Energia Superior. Per a elles, viure era meravellós i com era d'esperar, el bo no és etern, va ser la setena Estrella coneguda en el nostre Món com "Àngel dels Abismes", la qual motivada pel seu etern avorriment, va decidir pensar alguna cosa que li permetés cridar l' atenció de l'Energia Superior, perquè Aquesta al seu torn recapacitara i li donés responsabilitat per fer front al seu infinit avorriment.

Va ser treballant amb idees i experiments a les altres sis estrelles ia multitud d'aquelles petites Energies. Va poder convèncer la primera, la cinquena i sisena estrelles. La segona, tercera (Akhineht) i quarta, van informar a l'Energia Superior i es van posar sota el seu control. L'Energia Superior va intuir l'autodestrucció de la seva Creació i reaccionar com era d'esperar: Va construir un Univers Paral·lel (Glòria) i, a Ell es va traslladar, no sense abans ordenar als seus tres estrelles que reabsorbiesen Energèticament a totes i cadascuna d'aquestes petites Energies del Gran Planeta.

A les altres tres estrelles aquesta actitud les va cridar l'atenció i van començar a fer el mateix. Com era d'esperar, van arribar confrontacions energètiques. I Van ser tan terribles aquestes reaccions que van arribar a generar un impacte en aquesta multidimensional peixera, equivalent a l'explosió de milers de milions de bombes atòmiques. Això va fragmentar al Planeta i ho va fer de tal forma, que diu la llegenda que el nostre actual Univers és el seu resultat.

L'Energia Superior no va permetre que els Esperits Inferiors, als quals els seus tres estrelles no van poder rescatar, que quedessin immersos eternament en els Abismes de l'Univers. De comú acord amb Elles i la resta dels seus Guardians lleials de l'Univers Ella va donar opció a la microenergia que ho desitgés, perquè durant un determinat període aquesta pogués aconseguir eliminar la influència negativa que durant la seva permanència en els Abismes de la Foscor, aquesta podia haver absorbit.

Per aconseguir-decidir introduir als que ho desitgessin, en microscòpics fragments de matèria d'aquell dispers i immens Planeta. Amb això va crear el que molts de nosaltres entenem per Éssers Vius. Si ho acceptaven quedaven limitats. El va establir un període màxim de permanència físic energètica d'uns set-cents anys. L'única condició que va imposar, va ser que només Ell, a través dels seus tres estrelles o, dels seus Guardians controlaria aquests cicles.

La Creu de Akhineht

Continua dient aquesta llegenda que fa alguns milers de milions d'anys, Déu, després de l'autodestrucció de l'Univers i, després de crear la Glòria, per a Ell poder controlar el caos i amb això evitar que aquest afectés a la seva nova Creació, va decidir deixar a un nodrit i variat grup de les seves Àngels o, "Guardians", en els abismes de l'Univers.

Com missió haurien d'ajudar a aquestes milers de milions de petites Energies, les que després de la Gran Explosió van quedar disperses pel nostre actual Univers.

Per diferenciar a aquests Angeles, dels dels Abismes o Àngels de la Destrucció, Déu els va lliurar un Triangle a través del qual Ell, des del seu interior seria capaç d'observar i realitzar multitud de coses, si ells s'ho demanaven.

Aquest Sagrat Objecte era un mitjà de connexió dels Àngels amb Déu i viceversa, així com un símbol de protecció per als Guardians de l'Univers.

Van ser necessaris alguns milions d'anys més (mort física de Akhineht) perquè Déu decidís afegir una creu en l'angle superior d'aquest distintiu.

Akhineht era el nom d'una d'aquelles estrelles originals, per la qual Déu sentia una gran complaença, fins a tal extrem, que continua dient la llegenda, Ell li oferia en determinades ocasions, la possibilitat d'ajudar a Éssers reencarnados (Humans) que estaven en dificultats.

Akhineht, malgrat els seus privilegis i la seva mil·lenària experiència, va cometre un lògic i incoherent error: voler sentir-se humà. Anhelava saber i entendre des de dins, com humà, el perquè de la nostra manera de ser, de fer o sentir i ho va aconseguir.

Déu era aliè a tan desgavellada i perillosa pretensió.

Com era d'esperar, va aconseguir el seu objectiu, es va fer humà, però va ser tan gran i tan curta la seva experiència que després de la seva terrible mort física, la seva Energia i la seua tremenda força Còsmica van quedar fragmentats i dispersos en l'interior de cada un dels Éssers que poblen el nostre rectangular i actual fragmentat Univers.

En ell últim instant de la seva vida Akhineht va demanar perdó i ajuda a Déu i com era d'esperar, Ell es va enfadar, i va ser després de la seva comprensible enuig, quan per premiar l'immens amor de Akhineht cap a aquests desprotegits Éssers, li va concedir l'oportunitat de, a poc a poc, anar recuperant per a Ell aquests Esperits i la seva pròpia Energia. És per això que diu tan curiosa llegenda que el que en realitat cada un de nosaltres portem dins, a més del nostre propi Esperit, és un fragment d'aquest meravellós Ser, del que el seu audàcia i amor diuen que van arribar a tant, que per a nosaltres va ser capaç de convertir-se en humà, patir i morir en una creu. I el consinti amb un sol cap, el d'entendre'ns millor per poder-nos ajudar ms.

Quan en l'actualitat algú utilitza la Creu de Akhineht, aquesta és una forma psicològica de demostraci de gratitud cap a un Ésser suposadament imaginari que per amor, diuen que va ser capaç de perdre la seva llibertat.

Autor: professor Saile Selbor (Contacte: )

El meu reflexi: Has de pensar sempre que cada moment de la teva vida ser diferent. Intenta aprendre a reflexionar i sobretot a crear les condicions idnies perquè aquest instant no sigui negatiu. Pensa que la vida en si, és un continu aprenentatge. Que tot, en una fracció de segon desprs ja és passat. I fins i tot, en l'últim instant de la teva vida aprenders alguna cosa nova, que també desprs ser passat i amb el temps oblit:

Aprendersa morir-te. Si jo no hagués tingut relació amb el descobriment d'aquesta llegenda i només fos un lector ms d'aquesta Llegenda, et puc assegurar que a hores d'ara m'ho haurà llegit 1 munt de vegades i hagués arribat a la conclusi possiblement ?: la de donar ms credibilitat a aquestes llegendes (la de Akhineht i la de Emigrants del Cosmos) que l'origen de l'Univers i al Diluvi Universal amb l'Arca de No inclosos.

El meu consell: És que si ests interessada (o) en el tema de l'origen de l'Univers i la seva posterior evolucine investigues, et vas a sorprendre de la gran quantitat de coincidències que et trobaràs entre el Déu en el que molts creuen conèixer, l'origen de l'Univers i aquesta curiosa i hermtica Llegenda.

Bloc de procedència: http://inmensidadmental.wordpress.com

Autor: Elas Robles (professor Saile Selbor)

Mil gràcies i la meva Eterna Amistat feia Vostès.

Elas Robles