 |
Si ens definiramos com a éssers quntics això signifiqués que estarem crendonos contínuament, ja que el món cuntico és el món de les infinites possibilitats. Això vol dir que ens trobem contínuament davant d'una sèrie de possibilitats o de futuribles i que només se'ns fa realitat aqulla possibilitat o aquell futur al que prestem atencino que observem. En mai est demostrat cientficamente que l'observat canvia amb l'observador. Per tant no és bàsic tenir cura dnde i com posem la nostra atenci?
Veient la vida des d'una visi cuntica, sta esdevé en un sinfn de possibilitats. Nosaltres som lliures de triar aqulla que desitgem a les nostres vides. És a dir nosaltres vam triar la realitat que volem viure. Però la vam triar d'una manera conscient? Com és la nostra realitat?
Realitat ve de relise (ment) i res (substància). Qu és la realitat? El que la nostra ment fa amb la substància (Jos Luis Parise), fer real el que pensem.
La nostra realitat és conseqüència dels nostres pensaments. Creiem que sabem pensar, però segons sigui aqulla, podem comprovar si els nostres pensaments són adequats o són txics, en quest últim cas estem embrutant el nostre cos, la nostra realitat i en definitiva el planeta . El Doctor Len (Hooponopono) diu nosaltres ens estem matant a nosaltres mateixos o alimentndonos adequadament segons el tipus de pensaments que tenim.
Tamb cobra importància les paraules perquè no és el que entra a la boca, sinó el que surt d'ella, perquè el que surt de la boca del cor procedeix diu la Bíblia. Creiem que sabem parlar però Són les nostres paraules armnicas o generen guerres?
Escoltem la nostra veu interior? Com són els nostres sentiments?
Hem d'aprendre a:
- veure
- pensar
- escoltar
- sentir i
- parlar
allò que volem crear.
Creiem que sabem fer-ho. Quan anem a l'escola ens ensenyen a prestar atenció, a pensar (pensament lineal), escoltar el que ens diuen i van limitant la nostra visió, el nostre pensament, ens perdem en el món exterior que ens mostren. Ens hem oblidat que el nostre veritable potencial està en el nostre interior.
Som poderosos éssers creant contínuament la nostra realitat. Podríem dir que la nostra realitat es conforma diàriament segons els nostres pensaments, la nostra visió, la nostra escolta, els nostres sentiments i les nostres paraules. Creiem que sabem pensar, veure, escoltar, parlar i sentir i caminem pel món, només pensant, veient, escoltant, parlant i sentint allò que ens arriba des de fora, des de l'ordre impost exteriorment.
Ara és el moment de començar a veure, a pensar, a escoltar, a sentir ia parlar només allò que volem; allò que desitgem per a les nostres vides.
"Som renovats per la renovació de les nostres ments". Ara és el moment de la renovació, de crear les nostres vides, de començar a "veure", "escoltar", "pensar", "sentir" i "parlar" només allò que desitgem per a la nostra realitat. Llavors ens vam pujar a una nova línia de vida en què vam començar a observar les coses des de:
La visió: veure "la bellesa en tot"
L'escolta: escoltar "la nostra veu interior"
Pensar: "a fer als altres el que vulguem que els altres pensin en fer-nos a nosaltres"
Sentir: "la vida en les nostres vides" i acollir aquells sentiments que són curatius i
Parlar amb les paraules apropiades, harmòniques "amb les paraules del cor".
Per què està caient tot?
Perquè tot necessita una re-novació, una creació diferent, basada en principis diferents. Principis que tracten la profunditat de l'Ésser. En una comunicació clara i transparent, basada en estructures horitzontals (sense líders ni estructures verticals). Ara és la cohesió del grup, en pensament, paraula i obra, tornant a fer "honor a la paraula".
Aquesta nova creació està basada en el SER, no en el TENIR. Què és més important: el que tinc o el que sóc? Si ens permetem sentir per un moment aquestes paraules SER o TENIR podem observar com el Tenir és una paraula buida. No obstant això la paraula SER està plena de vida. En dir SÓC tot el meu ésser s'omple d'una "alegria interior", tot el meu ésser s'omple de colors en un esclat de nova vitalitat amb tonalitats de brillantor i claredat.
Quan ens reconeixem com "Éssers", anem a la profunditat. En la profunditat podem canviar la nostra manera de veure, pensar, escoltar, sentir i parlar. És com donar una capa de pintura i renovar-nos interiorment. Amb aquesta renovació enviem frescor i salut a totes les nostres cèl·lules, elles augmenten la seva vibració i eliminem totes aquelles coses que ja no estan en aquesta nova freqüència. Per a això és necessari mantenir una ment oberta i desestructurada, guardant el nostre silenci interior, així donem pas a la nostra presència interior.
Així aprenem a Ser, renovant contínuament amb la renovació de les nostres ments.
Susana Cano
(Presència Interior, Ed. La Plana)
Susana Cano
http://susanreflections.blogspot.com.es/
Aprenent a Ser per Susana Cano
