Aristòtil: L'apassionant Ètica a Nicòmac i com ens ajuda a encauzarnos cap a La Virtut (Primera Part)

"Només hi ha felicitat on hi ha virtut i esforç seriós, ja que la vida no és un joc."

Aristòtil

Som éssers pràctics. Les nostres vides es componen d'accions que duem a terme una seguida d'una altra, de manera successiva. Un estudia per rebre, es rep per aconseguir feina, treballa per guanyar plata, fa servir la plata per adquirir comoditats, vol aquestes comoditats per ... etc.

Sembla que totes les nostres accions estan adreçades a un bé desitjat. Encara que moltes vegades acabem enroscats en una cadena de mitjans per aconseguir alguna cosa que no sabem què és.

Existeix per ventura un objectiu final al qual estigui dirigit el nostre accionar? ¿Que en sigui valuós en si mateix i no com a mitjà per a una altra cosa?

Bé, Aristòtil creu que sí: eudaimonia ( "eu" -bé, "daimon" -Esperit), la paraula grega per a felicitat, benestar o prosperitat.

En el seu llibre Ètica a Nicòmac, ell es pregunta com pot l'home aconseguir eudaimonia en la seva vida.

Però per entendre la seva filosofia, primer anem a repassar breument qui va ser Aristòtil.

Qui va ser Aristòtil

Aristòtil (Estagira, 384 a. C.-Calcis, 322 a. C.) és un dels pensadors grecs els aportacions han estat més significatius per al pensament occidental.

Va ser deixeble de Plató i mestre d'Alexandre el Gran, i va aconseguir evolucionar la majoria de les àrees científiques que va abordar. És reconegut, per exemple, per ser el pare de la lògica i la biologia. També es diu que Aristòtil va ser el filòsof del Just Mitjà. Més endavant veurem per què.

Aristòtil sosté que cada vegada que l'home porta a terme una acció, ho fa en recerca d'un bé. El bé suprem és la felicitat, i la felicitat és la saviesa.

En aquesta obra relaciona el caràcter amb la felicitat, i ens explica la importància de la Virtut, i d'això és que parlarem a continuació.

Primer, i molt important, és entendre que la Virtut per als antics grecs no és el concepte de virtut actual. No és una qualitat interior, sinó les propietats que alguna cosa posseeix que li permet concretar la seva funció correctament.

L'Ètica per a Aristòtil

La tica per a Aristteles est dins el coneixement que l diu saviesa pràctica, ja que equival a l'acci de l'home, no al pensament.

l vol entendre qu és el que li dóna a l'home la possibilitat de viure bé, d'aconseguir la seva felicitat. Diu que el nostre fi és la felicitat duradora. Ara, per aconseguir la nostra funci hem de veure quina s la Virtut que ens porta a ella.

La resposta a aquest interrogant jeu en una propietat que és distintiva de l'home.

Segons Aristteles, som animals racionals. L'home tamb posseeix instints i ganes, però si ens guiramos només per ells no seramos diferents als altres animals. Tenim la capacitat de transcendir la natura amb la qual vam néixer, mitjançant la ra. Per tant el que ens distingeix, la nostra Virtut, haur a veure amb el raonament, o com Aristteles l'anomena, logos.

Però el logos per s sols no és suficient, atès que pot raonar cap al bé o cap al mal. Necessitar, doncs, ser emprat virtuosament.

Aristteles diu que el raonament estableix el pla, però l'instint pot triar si ho compleix o no. Si es viu amb Virtut, es actuar d'acord al pla.

Això és important ja que en la nostra vida constantment podem direccionarnos cap al bé. Cap a la nostra felicitat, la nostra eudaimonia. Però moltes vegades el nostre desig és més fort que la nostra pràctica de la Virtut. Som així la nostra pròpia trava, la nostra frustració. Ens neguem la nostra possibilitat d'arribar a la plenitud.

Des qüestions simples de salut i benestar, com baixar de pes amb una dieta, fins a temes moralment més rellevants. Sempre dependrem de la nostra virtut.

Pel que fa a virtut respecta, Aristòtil distingeix dos tipus: Morales i Intel·lectuals.

Virtuts Morales a Aristòtil

Naixem amb una disposició natural a activitats com percebre, digerir, desitjar, créixer, etc. Aquestes disposicions estan inserides en nosaltres per defecte, però hi ha altres que poden modelar amb entrenament.

Al producte d'aquest entrenament Aristòtil l'anomena hàbit. Mitjançant els hàbits, pots canviar la teva naturalesa i modelar l'instint amb la Virtut.

És a dir, forjar el teu caràcter. Si els hàbits són bons, el teu caràcter serà virtuós. Si no, el teu caràcter serà viciós.

Aquí és on entra la teva tasca en l'assumpte. Quins són els hàbits que estàs practicant? De quina manera li estàs donant forma al teu caràcter? Quin és el fi que està motivant els teus comportaments?

Llavors, la Virtut Moral està orientada cap a la fi al qual es dirigeixen les nostres accions.

Diu Aristòtil: "Per tant, la Virtut és un hàbit, una qualitat que depèn de la nostra voluntat, consistint en aquest mitjà que fa relació a nosaltres, i que està regulat per la raó en la forma que ho regularia l'home veritablement savi" .

Estem donant-li forma al nostre caràcter contínuament des de la infantesa, el que és en realitat una bona notícia. Cada moment de la nostra vida és una oportunitat per reprogramarnos i modelar els nostres hàbits de manera virtuosa.

Però també hi ha un punt que hem d'entendre. La Virtut no vol dir realitzar accions indesitjades només perquè ho hem de fer. L'acció no és per si sola la qual denota la Virtut.

Un podria ajudar a una velleta a creuar el carrer només per impressionar a una noia.

No. Per jutjar el caràcter cal veure l'estat interior de la persona, com se sent en realitzar l'acció.

El tema de la Virtut: Ordenant el Desig

Sabem que la nostra configuració natural és buscar el plaer i evitar el dolor. Però això no és necessàriament viciós en si mateix.

El plaer i el dolor són sensacions naturals. La qüestió no és suprimir aquestes sensacions, sinó modelar. Reorganitzar-per sentir plaer en actuar virtuosament i dolor en l'acte viciós.

Això, els meus estimats amics, es dóna amb temps i disciplina. Al principi els actes morals poden sentir forçats, però la pràctica modela el caràcter.

Pots centrar la teva vida cap a l'objectiu de perseguir el Bé.

Pots aconseguir la felicitat i el benestar reorganitzant el teu caràcter. No és tasca fàcil, però és tasca assolible.

I està completament a les mans.

El escrit fins aquí és suficient per començar a fer un examen de consciència sobre els nostres hàbits i comportaments. Per prendre les decisions que creguem necessàries al respecte. Què triarem, la Virtut o el vici?

Hem d'entendre que el nostre propi equilibri depèn d'aquesta decisió, més enllà del que els altres vegin en nosaltres.

Vull, mitjançant aquest petit article, encoratjar-te a que et embarcaments en aquest procés. La vida té un altre sabor quan t'encamines cap a la Virtut.

En propers articles parlaré sobre les Virtuts Intel·lectuals, i aprofundiré en les eines que aquesta apassionant obra d'aquest impecable pensador ens brinda.

Allà els espero.

Autor: Lucas, redactor en la gran família de hermandadblanca.org

FONTS:

• "Ètica a Nicómano", Aristòtil
• https://es.wikipedia.org/wiki/Arist%C3%B3teles