Aristòtil: La Virtut Intel·lectual en l'apassionant Ètica a Nicòmac i de com donar forma al nostre caràcter (Segona Part)

"El veritable honor és el que resulta de l'exercici de la Virtut i del compliment dels propis deures."

Gaspar Melchor de Jovellanos.

Pot l'home realment aconseguir la felicitat? És que pot, mitjançant els seus actes, assegurar-se un benestar òptim? Pot realment adreçar les seves accions per aconseguir la Virtut mitjançant el raonament?

En l'article anterior, vam començar a realitzar filosofia aplicada del llibre "Ètica a Nicòmac" d'Aristòtil. Aquells als quals els interessi, poden descarregar aquesta obra aquí.

Parlem sobre la concepció aristotèlica de la eudaimonía, la importància de la Virtut i la possibilitat de l'home de forjar el seu caràcter.

Vam veure que Aristòtil fa diferència entre Virtut Moral i Intel·lectual.

A més, parlem del paper que el plaer i el dolor juguen en tot això.

Però abans, al principi de l'article anterior, vam fer esment a alguna cosa important. Aristòtil com el pensador del Just Mitjà.

Què és el just mitjà

Quan Aristòtil ens parla de Virtut, veiem que ens permet modelar el que ens provoca plaer i dolor. Però tant en una sensació com en l'altra tenim una àmplia gamma de matisos que s'ha de tenir en compte. La proporció de plaer i dolor no és suficient per distingir el virtuós dels viciós, ja que el modelar el desig ens admet dues possibilitats.

La Virtut es troba en un punt mig entre els extrems que, al seu torn, és relatiu a cadascú.

Prenguem per exemple la valentia. Potser per a una persona, pujar a un lloc elevat pugui constituir un temor. Un paracaigudista, en canvi, no tindrà cap problema en realitzar la mateixa acció. És en el primer cas, llavors, que l'acció mereix valentia, encara que les dues persones estiguin fent el mateix.

Llavors, l'acte de Virtut varia de persona a persona. Si actuem com a resposta a una determinada situació, és l'home savi el que respon de manera apropiada i virtuosa entre els extrems.

Cal aclarir que algunes accions no admeten punts mitjans. Com robar.

Ara bé, sabem que no tota acció denota la Virtut en l'home. Quina acció permet ser jutjada llavors?

Diu Aristteles que noms ho far aquella acció que sigui voluntària. D'aquesta manera, queda excusat tot el que es realitza per compulsino ignorància.

Parlem llavors del caràcter voluntari de l'acci. Els actes que són rellevants a nivell moral seran llavors els que l'home faci per voluntat pròpia.

virtut Intel·lectual

Sabem que una bona vida no es correspon amb aquella en què es dóna una llista de resultats. I a més, entenem la importància de l'estat sentimental amb el qual es transita.

Aquesta combinaci de fins i sentiments és bàsica, però no aconsegueix per resoldre l'equació de la Virtut direccionada cap a la felicitat duradora.

Cal un coneixement determinat que ens permeti saber com actuar en cada situació específica.

Aquestes són les Virtuts Intel·lectuals de les que Aristòtil ens parla. Els mitjans per arribar als fins.

Aquests coneixements són els que podem adquirir i enfortir si ens preocupem per buscar-los. L'ètica, si bé no té regles fixes, tampoc és endevinació.

En la recerca de la Virtut, anem entrant en contacte amb aquells coneixements que ens permetran adonar-nos del grau de moralitat de les nostres accions.

En general, un sap quan està obrant bé i quan no. Aquesta és la saviesa pràctica de la qual el pensador ens parla.

Ja ho saps. La propera vegada que estiguis per realitzar una acció i tinguis una mínima dubte de si és bona o no, no la facis. Analitza, pensa. Per això se l'anomena Creixement Personal, perquè es dóna en el nostre interior. No és una cosa que es de fora de nosaltres, per tant no està a primera vista per als altres. Potser no et reconeguin el procés que estàs vivint per dins, però ho estàs vivint i això és el que importa.

La pràctica de la Virtut

Quina és l'aplicació pràctica de la teoria que venim treballant? Aristòtil, com esmentem abans, és el pare de la lògica. És per això que resol el procés de l'acció mitjançant un sil·logisme:

Cap determinat (Virtut Moral)

Mitjans per aconseguir-ho (Virtut Intel·lectual)

-----

= Acció

Amb temps i pràctica, la Virtut Intel·lectual va transformant gairebé en una intuïció. A això és al que hem d'aspirar, el fruit del nostre esforç. Un moment a partir del qual fer el bé ens resulta natural. Passant de l'objectiu a l'acció de manera gairebé immediata. Ja tenint ben en clar com complir amb els nostres fins, en concret, assolir la eudaimonia.

Però novament, el procés que hem de superar per això requereix de molta disciplina. La felicitat no s'aconsegueix de manera fàcil, però no hem de perdre de vista que si és possible aconseguir-la.

Potser una de les nostres majors proves sigui el que Aristòtil anomena incontinència.

Es dóna quan hi ha una cosa que sabem que no hauríem de fer, però el desig supera la nostra pràctica de la Virtut.

D'aquesta manera, vam acabar actuant en contra dels nostres propis judicis. És el cas dels vicis com fumar, embriagar-se, etc. (Clarament, quan la fi buscat és abandonar aquests hàbits). La continència, llavors, serà el poder de resistir-nos a aquesta temptació.

La Virtut Intel·lectual es descompon més fàcilment quan emocions fortes entren en joc.

Tot i això, està en el nostre poder enfrontar-nos a la incontinència. Per això diu el filòsof que ella mereix la nostra censura.

El coneixement de l'Ànima

Segons aquest gran mestre, el incontinent és capaç de plantejar-se un cap i fins a conèixer els mitjans per concretar-ho. Però no porta a terme l'acció ja que el seu coneixement es troba en el seu cap però no viu en la seva ànima.

Quan coneixem alguna cosa de veritat, diu, assimilem la seva logos en l'ànima. És així que som el que coneixem, i els primers principis vénen amb l'experiència.

És per això que realitzar aquesta tasca se'ns fa tan difícil. Hem de llavors gravar els nostres fins i els seus mitjans en la nostra ànima i després actuar sobre la base de ells. Aquest és el camí a la eudaimonia.

Està a l'abast d'aquell que s'atreveixi a prendre la decisió de viure d'acord amb la Virtut.

Al teu abast.

Totes les nostres accions estan dirigides cap a la felicitat. Segons Aristòtil, aquesta és la manera d'aconseguir-la. Mitjançant esforç, decisió i disciplina. Forjant un caràcter a través dels hàbits amb el que modelem la nostra naturalesa.

Entrenament.

Amb el temps i la pràctica, els desitjos s'acomoden i aconsegueixes percebre la justícia en els actes que has de realitzar. Això és la saviesa.

Mentre més persones sàvies s'estiguin formant, més virtuós serà el nostre món.

Anima't. Esforça't.

No estàs sol.

Busca la teva felicitat.

I en el camí, fes del nostre món un lloc millor.

Autor: Lucas, redactor en la gran família de hermandadblanca.org

FONTS:

• "Ètica a Nicómano", Aristòtil
• https://es.wikipedia.org/wiki/Arist%C3%B3teles