 |
Recentment em vaig sentir atrapada pels successos que estaven passant en el meu pasi a conseqüència, vaig estar experimentant una bona dosi d'ira, i desesperança. Va oblidar per complet durant un lapse de temps que la causa de tot el que jo percebi estava dins de m. Va oblidar que la versi de la realitat que jo estava vivint, no tenia res a veure amb el món sinó amb les meves creences sobre l, del meu pasi dels seus dirigents. Va oblidar tamb que res del que estigués passant al món, tenia cap significat; el nic significat era el que jo li estava donant. Res, realment no té significat, el significat és una construcci mental basada en les nostres creences del que és correcte o incorrecte, del que est bé i el que est malament. A l'oblidar-me de tot això, inevitablement començ a patir.
El patiment prové d'intentar transformar la realitat des del fora, del que extern, com si poguéssim transformar la pel·lícula que veiem projectada dirigint-nos a la pantalla en lloc de canviar-la en l'origen, el projector que no és altra cosa que el nostre estat de consciència.
Tota manifestació en el món físic, per molt real que aquesta sembli, és el producte de profundes creences conscients i inconscients que alberguem en nosaltres a nivell col·lectiu i individual i que es reflecteixen en forma de realitat en la nostra experiència de vida.
El món com a tal no existeix, no hi ha res allà fora. El món no és altra cosa que un somni lúcid que reflecteix el que creiem. No ens trobem en la realitat física, la realitat física es troba en la nostra consciència.
Quan ens mirem al mirall sabem que no estem allà fora reflectits a l'altra banda, sabem que és un mirall, és una imatge. La realitat física també és un mirall, una imatge, però no ens adonem que no estem allà on sembla que les coses succeeixen, estem de l'altre costat, on es creen totes les situacions, ja que som els creadors. El que percebem amb tots els nostres sentits en la realitat física és un món il·lusori que ens serveix per experimentar; és la nostra versió única de la realitat on els nostres convidats ocupen els rols que en un altre nivell vam acordar en donar-los.
Succeeix una cosa semblant quan pensem, generalment confonem el pensador amb el pensat i ens identifiquem amb els nostres pensaments patint en comptes de donar-nos compte que no som els pensaments, som els que exercim el pensament, som l'observador i el creador de tot el que per la nostra ment passa i el pensament el podem canviar.
Estar conscient ens ajuda a deixar de manifestar inconscientment en la nostra realitat aquelles creences, aquells programes que encara hi són, que tant ens desagraden i substituir-los per nous conceptes i pensaments més d'acord amb la nostra vibració més elevada.
Aquesta dimensió és única i tenim l'oportunitat de veure la realitat des de la separació. No recordem ni ens sentim com a part d'un tot i per tant la nostra experiència sempre està tenyida per contrastos, divisions i polaritat. El Ying i el Yang són dos oposats que coexisteixen en total unitat.
Em vaig oblidar de tot allò i em vaig submergir en el sofriment, em vaig sentir parcialitzada i atrapada en les meves creences. Els meus pensaments i judicis em van capbussar en una realitat que em desagradava i que no volia. Si m'hagués preguntat a mi mateixa, en aquest instant; si això que estava experimentant estava alineat amb mi, hagués de seguida respost que no i potser hagués despertat.
Em vaig deixar portar i no li vaig prestar atenció al desassossec que les meves creences em produïen, i així vaig romandre durant algun temps, atrapada en elles. El drama és summament addictiu per això ens resulta tan difícil romandre en pau encara que sapiguem en un cert nivell de lucidesa que som nosaltres, cadascun de nosaltres, els que vam crear el que experimentem.
En sentir-me atrapada en les meves pròpies creences el que vaig fer va ser culpar altres, al govern, al país ia tot el que s'oposés a la meva manera de pensar. Això que em va passar, em va poder haver ocorregut amb qualsevol altra situació. Sempre busquem excuses per mantenir-nos adormits, atrapats en el sofriment. No es tracta del tema, es tracta de la manera com les nostres creences ens allunyen, ens divideixen, ens treuen la pau, i només són això, creences. És fàcil caure en el joc de la víctima i el victimari. Això ens manté presoners.
He oblidat alguna cosa important, i era assumir la responsabilitat per allò que hi ha en mi que estava creant aquesta situació al meu país. He oblidat mirar el meu interior allò que jo estava exterioritzant en la meva realitat. Jo era la responsable de canviar allò, i l'únic lloc on mirar era dins meu.
No es pot manipular la realitat física perquè allà no hi ha res, és només un reflex. La font de tot sofriment prové de l'intent de canviar alguna cosa que no hi és, tractar d'exercir un canvi en el lloc equivocat.
Quan torno a recuperar la meva pau interior, m'adono que fàcil és perdre-la, el fàcil que és enganxar-me novament en seguir buscant notícies que em alterin respecte al que succeeix al meu país i el fàcil que resulta seguir patint, però sé que aquest no és el camí per crear canvis.
El camí semblés ser no fer res, però aquest tampoc ho és, no es tracta de romandre apàtic, l'únic camí és pujar la vibració a nivell individual, deixar anar tots els judicis i sentiments de baixa vibració, sortint del joc dels oposats i trobar l'equilibri, alineándonos amb el nostre veritable ésser.
Tots els pensaments que són d'inclusió, comprensió, compassió, gratitud i amor pugen nostra vibració. Cada vegada que els nostres sentiments siguin oposats a això, la baixen i així serà la realitat.
Els resultats que provenen del nostre estat de l'ésser, els veurem sempre reflectits en el món. Cada vegada que ens envaeixin pensaments sobre situacions que ens atemoricen, dir-los mentalment i amorosament gràcies, gràcies i gràcies, ja no els necessito. Són els nostres programes que encara hi són i és en aquest instant la gran oportunitat que tenim per deixar-los anar.
És increïblement poderosa i efectiva la tècnica del Ho'oponopono per a ser utilitzada com a mitjà de trobar pau en el remolí de pensaments i experiències que produeixen caos. Només la pau interior reflectirà una realitat més d'acord amb allò que tant desitgem.
El camí és repetir paraules com Gràcies i T'Estimo cada vegada que ens sentim preocupats fins que aquestes creences que ens donen por s'esvaeixin i prendre consciència que el món no està allà fora, està dins de cada un, dins la nostra consciencia.Una vegada trobada la pau interior, si tornem a mirar les notícies, trobarem raons que ens alegrin encara més.
Finalment, no ho oblidis, tu ets el creador de la teva realitat. El líder ets tu
t'estimo
Jocelyne Ramniceanu
http://hooponoponoenvenezuela.wordpress.com/
http://lareconexionenvenezuela.wordpress.com
http://twitter.com/#!/HooponoponoVAtrapada les meves creences, per Jocelyne Ramniceanu
