Donat el gran desenvolupament del coneixement ocult cal que sapiguem conèixer un atac ocult quan ho veiem. Aquestes coses són molt més comuns del que generalment es creu.
Els meandres laberíntics del camí d'esquerra són tan extensos com malignes; però encara exposant en part del seu horror, segueixo mantenint que el camí de la dreta de la iniciació i el coneixement ocult és una via a les més elevades experiències místiques i una manera d'alleugerir la càrrega del patiment humà. No tots els estudiosos d'aquest coneixement abusen necessàriament d'ell; n'hi ha molts, la gran majoria, que l'aborden sense egoisme algun en bé de la humanitat, utilitzant-ho per curar, beneir i redimir al qual s'ha perdut.
Hi ha tant coneixement ocult en el món que es produeixen de manera desconeguda i insospitat al nostre voltant, que és molt desitjable que els homes de bona voluntat investiguin les forces que han pervertit els homes del mal per utilitzar-les per als seus propis fins. Aquestes coses són les patologies de la vida mística, i si s'entenguessin millor podrien evitar moltes tragèdies.
Aquest text no està pensat únicament per a posar-li carn de gallina, sinó com una contribució seriosa a un aspecte poc entès de la psicologia anormal, pervertida en alguns casos per a fins criminals. Aquest text està dedicat als estudiosos seriosos i als que s'hagin enfrontat als problemes descrits i tracten d'entendre'ls i trobar una sortida.
El meu principal objectiu en parlar amb tanta sinceritat és obrir els ulls dels homes i les dones a la naturalesa de les forces que funcionen sota la superfície de la vida quotidiana. Pot succeir-li a algú que es trenqui la prima escorça de la normalitat i es trobi cara a cara amb aquestes forces.
Excepte per la gràcia de Déu, qualsevol podria estar en aquesta situació, i s'espera transmetre el coneixement protector per a això.
Signes D'ATAC psíquic
La forma més comuna d'atac psíquic és la que procedeix de la ment ignorant o maligna dels altres éssers humans. Diem ignorant o maligna, ja que no tots els atacs estan motivats deliberadament; la ferida pot ser tan accidental com la infligida per un cotxe que perdi el control. Cal tenir sempre això en ment i no implicar malícia o perversitat quan ens considerem víctimes d'un atac. El nostre propi perseguidor pot ser una víctima. No hem acusar un home de malícia si li donem la mà quan ell està rebent un corrent elèctric.
No obstant això, rebríem un fort xoc de les seves mans. El mateix pot passar amb molts atacs ocults. Potser la persona de qui emana no ho hagi originat. En conseqüència, no hem mai respondre a un atac amb un altre, rebaixant-nos així al nivell moral dels nostres atacants, sinó fiar-nos de mètodes més humans que són, en realitat, igualment eficaços i molt menys perillosos de manejar.
També s'entra en contacte amb l'invisible per mitjà de la influència dels llocs. Una persona que no sigui en realitat psíquica, però sí prou sensible per percebre inconscientment les forces invisibles, pot arribar a un lloc on estiguin concentrats en alta tensió. Encara que normalment ens movem enmig d'aquestes forces (ja que ells sostenen el nostre univers), no som conscients d'elles. No obstant això, en on es concentren, llevat que tinguem una ment molt densa, comencem a ser foscament conscients d'alguna cosa que ens està afectant i que agita nostre ésser subliminal.
Pot passar que la barrera entre l'inconscient i el conscient sigui densa en algunes persones, i així no ser mai capaços de comprendre clarament el que està succeint. Simplement tenen una sensació d'opressió i malestar general que desapareix quan van a un altre lloc. En conseqüència, la condició pot no ser detectada i ser causant d'anys de desgràcia i mala salut.
És més comú, però, que si hi ha un atac psíquic concret de força suficient per fer-se notar comencin a aparèixer aviat els somnis característics. Aquests poden incloure una sensació de pes sobre el pit, com si algú s'agenollés sobre el dorment. Si existeix aquesta sensació de pes és segur que l'atac té el seu origen local, ja que el pes es deu a la concentració de substància etèrica o ectoplasma, i és prou tangible per pressionar cap avall la safata d'una bàscula quan és possible captar-per a la seva mesurament.
És molt característic d'un atac ocult la sensació de por i opressió, i és també un dels signes més segurs que ho anuncien. És extremadament rar que un atac es manifesti apareixent del no-res, per dir-ho. No ens trobem en el nostre estat normal de ment, cos i circumstàncies i després ens trobem de sobte enmig d'una batalla invisible. Una influència oculta que s'aproxima llança la seva ombra sobre la consciència abans de fer-se evident a qui no és psíquic. La raó d'això és que el percebem inconscientment abans d'entendre-conscientment, i una línia d'ombra reptant indica la penetració del censor inconscient de baix a dalt.
A mesura que avança l'atac l'esgotament nerviós es torna cada vegada més notable, i sota certes condicions pot haver tal pèrdua de teixit que la víctima es vegi reduïda a un mer closca sense sang de pell i ossos, havent de anar a dormir al llit per trobar-se massa feble per moure. I no obstant això, no es pot demostrar l'existència de cap malaltia concreta.
Tal cas és un exemple extrem que acaba conduint a la seva conclusió lògica. No obstant això, són possibles altres qüestions. La resistència pot ser bona, en aquest cas l'atac no pot penetrar en el pla físic i es veu limitat a aquesta frontera existent entre la matèria i la ment que percebem al llindar del son. És una experiència terrible, ja que la víctima té por adormir i no pot mantenir-se despert indefinidament. Esquinçada per la por i la manca de somni, l'atac mental arriba aviat.
L'esgotament nerviós i l'atac mental són els resultats ms comuns de l'atac astral entre els pobles de raça blanca, ja que a Europa no és freqüent que un atacant pugui portar els seus fins fins a la mort de la vctima. No obstant això, hi ha registrats casos en què la vctima ha mort de pur terror.
Però a més dels fenmens purament subjectius, si l'atac té algun grau concentraci els hi haur tamb objectius. És ben conegut el fenomen de la recuperaci, pel que els successos del cos subtil es reflecteixen en el cos dens, de manera que després d'una topada astral durant el son apareixen macadures al cos f sic, les quals tenen de vegades un dibuix concret.
Les olors malignes són una altra manifestació d'un atac astral. L'olor característic és el de carn a descomposiciny apareix i desapareix capritxosament; però mentre es manifesta no hi ha cap dubte sobre l, i qualsevol que est present pot olorar-lo, sigui psquico o no.
Un altre fenomen curiós és la precipitaci de bava. Les senyals són de vegades com si un exèrcit de bavosos haguessin estat desfilant en formaci ordenada, de vegades són taques de bava àmplies i en altres casos empremtes clares, sovint de mida gegantí.
Quan hi ha neu s'observen de vegades empremtes de potes que apareixen del no-res i no porten enlloc.
Hi ha un curiós fenomen al qual els ocultistes diuen o donen el nom de campana astral. El seu so vara des del d'una campana clara a un feble clic. És semblant al so que es produeix colpejant una copa de vi amb un ganivet del pa. Comunament anuncia l'arribada d'una entitat que amb prou feines és capaç de manifestar-se, i no ha de ser necessàriament un missatger del mal. Pot tractar-se simplement d'un cop a la porta del món fsic per cridar l'atenci dels seus habitants davant la presència d'algú de l'exterior que voldria parlar amb ells. No obstant això, si es produeix en presència d'altres sntomes d'un atac astral ser una poderosa evidència que confirmi la diagnosi.
En relació amb aquest es produeixen de vegades inexplicables jocs. És la indicació que estan actuant forces elementals, no humanes. Tamb poden produir-se fenmens poltergeis, en el qual els objectes volen, els timbres sonen i tenen lloc altres manifestacions sorolloses. Evidentment, pot donar-se una multiplicitat de fenmens, apareixent en el mateix cas esdeveniments de diversos tipus.
No cal dir que no s'ha d'ignorar mai la possibilitat d'una explicaci natural i material, fins i tot en casos en què els elements sobrenaturals semblin ms evidents. Cal buscar sempre diligentment en totes les direccions possibles abans de considerar digna d'atenci qualsevol hiptesi supranormal. Però per altra banda, no hem d'estar tan aferrats a les teories materialistes que ens neguem a acceptar una teoria psíquica com a hipòtesi de treball si demostra tenir alguna possibilitat de ser fructífera. Si treballant amb hipòtesis ocultes som capaços de solucionar un cas que s'ha resistit a tots els altres mètodes, tindrem una bona evidència que doni suport la nostra afirmació.
Hem de tenir també en compte que el frau deliberat pot aparèixer en els llocs més inesperats. No se li ocorreria a ningú produir fenòmens psíquics fraudulents llevat que existissin fenòmens psíquics autèntics que actuaran com a model per a la falsificació.
L'acceptació d'una explicació ha de descansar en el pes de l'evidència, no en el disgust que produeixin les seves alternatives. Suggereixo la possibilitat d'una explicació no material a investigar en els casos en què les hipòtesis materialistes són improductius. Ni en les malalties del cervell i el sistema nerviós, ni en les de les glàndules, ni en la repressió dels instints naturals trobarem l'explicació a tots els casos en què es vegi afectada la ment. L'home és quelcom més que ment i cos. Mai trobarem la pista de l'endevinalla de la vida fins que comprenguem que l'home és un ésser espiritual i que la ment i el cos són les peces de la seva manifestació.
ANÀLISI DE LA NATURA DE L'ATAC psíquic
L'essència d'un atac psíquic es troba en els principis i funcionament de la suggestió telepàtica. La suggestió pot ser de tres tipus: autosuggestió, suggestió conscient i suggestió hipnòtica.
No obstant això, la distinció no és tan fonamental com pot semblar a primera vista; doncs l'objectiu de totes les suggestions, en la ment del subconscient és el mateix, i no és operatiu fins que s'aconsegueixi. La suggestió es distingeix de les amenaces i les apel·lacions a la raó pel fet que aquestes intenten fer efecte en la ment conscient. Però la suggestió no apel·la a la consciència, sinó que tracta de posar les seves mans en els orígens inconscients de l'acció, manipulant-des d'allà.
La forma en què opera la suggestió en les seves diverses formes portaria massa lluny en aquest escrit, així que em limitaré a pel que fa als atacs psíquics.
Totes les maneres de suggestió entren en la ment per darrere del censor; és a dir, són independents de la consciència, a la qual no se li demana cooperació ni té capacitat per inhibir el que entra.
En la majoria dels casos, les suggestions fetes d'aquesta manera no es reconeixen mai com procedents de l'exterior, i només es descobreixen quan han madurat en el subconscient i comencen a fer efecte. No veiem la llavor invisible que ha estat plantada en la nostra ment per la ment d'un altre, però en el moment oportú té lloc la germinació i la fallada potent i creixent apareix per sobre del llindar de la consciència com si fos una planta nativa.
El que té habilitat per suggerir tracta sempre de fer les seves suggestions harmòniques amb els trets de la personalitat; doncs si no fos així els complexos subconscients establerts llançarien fora a la s suggestions abans que tinguessin temps de fer arrels. El que fa en realitat és esforçar i estimular les idees en curs que hi són, encara que potser latents. No pot plantar una llavor totalment estranya. No pot empeltar un roser en un lilo, doncs llavors es marchitaría i moriria.
Perquè les llavors de pensament de la suggestió creixin han de trobar un sòl amb el qual congenien. Aquí hi ha la fortalesa de la defensa. No podem evitar que les ments dels altres ens enviïn suggestions, però sí que podem purificar el sòl de la nostra pròpia naturalesa perquè res nociu pugui trobar-hi un sòl favorable.
S'ha dit, i no sense raó, que no es pot hipnotitzar a una persona perquè faci alguna cosa contrari a la seva naturalesa real. Però quina és la naturalesa real de cada un de nosaltres? Hem superat tots al mico i el tigre o simplement els hem engabiats? La suggestió pot obrir la gàbia de totes les nostres temptacions secretes i deixar-soltes. Només el camp és immune per naturalesa. És possible reduir a algú a qualsevol cosa sempre que la suggestió pugui realitzar-se durant un temps suficient. Sota certes condicions, la dona més pura es pot convertir en una prostituta i l'home més noble en un assassí. Per a la protecció necessita coneixement, i aquest coneixement és el que intento donar-li en aquestes pàgines.
Considerem ara com actua exactament un atac psíquic. En les esferes de la ment no hi ha ni temps ni espai en el sentit que els entenem. No em proposo argumentar aquesta frase filosòficament, sinó donar-la com un fet de l'experiència que compartirà tot el que s'hagi habituat a operar en els plànols interiors.
Si pensem en una persona, estem en contacte amb ella. Si ens la representem clarament és com si estiguéssim cara a cara amb ella. Si la representem rarament és com si la veiéssim en la distància. Trobant en el veïnatge mental d'una persona podem crear una atmosfera de pensament detenint-nos en certes idees en relació amb aquesta persona, així com es realitza la curació espiritual. Les afirmacions de la metafísica s'utilitzen per aconseguir que la ment de l'curandero entri en un determinat estat emocional, i la seva condició influeixi eficaçment en la ment del pacient amb el que s'ha posat en relació.
No obstant això, aquest poder es pot utilitzar tant per al bé com per al mal, i encara que en l'ensenyament es tracta de ser prou prudent per posar els ensenyaments de tal manera que els estudiants no poguessin destriar fàcilment el segon tall de l'espasa. Però ara que és tant el que se sap i fins i tot es practica en relació amb els poders de la ment humana, és bo que també els fets reals es coneguin i que tot l'assumpte surti a la llum pública i això és el que em disposo a fer dins de la meva capacitat.
Qualsevol missatge a la ment subconscient ha de revestir-se de termes molt simples, ja que el pensament subconscient és primitiu, es va desenvolupar abans que la humanitat conegués el llenguatge parlat. L'objectiu primari de la suggestió és crear una atmosfera mental al voltant de l'ànima de la persona, ja sigui per a l'atac o per a la curació, fins que provoqui dins de l'ànima una reacció o resposta simpàtica.
Utilitzo el terme ànima per incloure els processos mentals i els emocionals, però excloent els espirituals. Una vegada que s'ha aconseguit aquesta reacció, la batalla està mitjana lliurada, ja que la porta de la ciutat s'ha obert des de dins i es pot entrar lliurement. Ara pot procedir ràpidament a la suggestió telepàtica d'idees concretes.
Aquest és el punt decisiu en qualsevol atac ocult. Fins a aquest moment, el defensor tenia l'avantatge. Si té prou coneixement, el coneixement que espero posar a la seva disposició, pot mantenir indefinidament aquest avantatge sense cap esforç indegut, i acabar amb els seus atacants, encara que no pugui trobar-se amb ells en el seu terreny del coneixement ocult. No hi ha res en aquest món ni en el següent que pugui fer un hipnotitzador amb una persona que manté la calma i no vol prestar atenció.
Hi ha dues portes, i només dos, per les quals l'atacant pot entrar a la ciutat de l'ànima de l'home, i aquestes són l'instint d'auto conservació i l'instint sexual. L'apel·lació hipnòtica ha embolicar-se en els termes d'un dels dos per tenir èxit. Com procedeix l'atacant? Ha de crear una atmosfera en l'ànima de la seva víctima en els plànols interiors. Pot aconseguir-creant aquesta atmosfera en la seva pròpia consciència alhora que pensa en la seva víctima.
Si vol dur a terme un assassinat psíquic, omplirà la seva pròpia ànima amb la ràbia de la destrucció fins que aquesta ràbia ho inundi tot. Si vol realitzar una violació psíquica, omplirà la seva ànima de desig i crueltat. Per dur a terme operacions d'aquesta naturalesa resulta essencial la ràbia freda de la crueltat. I què passa quan fa això? Fa sonar una nota clau en l'abisme. I obtindrà resposta. Tots els éssers que tinguin aquesta nota clau com a base de la seva naturalesa respondran i s'uniran a l'operació. Però no operaran directament sobre la víctima SINÓ QUE ACTUARAN A TRAVÉS DE L'OPERADOR.
¿I quan hagi acabat l'operació màgica, què passarà? ¿Quedarà en pau l'operador per gaudir de la seva víctima? ¿ÉS PROBABLE TAL COSA?
Aquesta és la base mística de la història de Faust. El diable no només vol permetre-li a Fausto guanyar a Margarida, en realitat està ansiós que ho aconsegueixi, però vindrà per la seva ànima quan arribi el moment. També podem recordar que si Margarida no hagués respost a l'atractiu de la Cançó de la Joia no hagués estat víctima. El punt feble de la defensa estava al cap ia la fi en la seva pròpia naturalesa.
Hem considerat amb detall el "modus operandi" de la suggestió telepàtica perquè constitueix la base real de qualsevol tipus d'atac ocult. Ja sigui una entitat descarnada, un ésser d'un altre ordre de l'evolució, un dimoni de la fossa o simplement l'ànima terroritzada d'un amic egoista, adherint-se a la vida de les formes amb independència de les conseqüències, en tots els casos el gambit d'obertura és el mateix.
Fins que l'aura sigui foradada no podrà haver entrada a l'ànima, i l'aura és foradada sempre des de dins per la resposta de por o de desig sortint cap a fora, cap a l'entitat atacant. Si podem inhibir aquesta reacció emocional instintiva, la vora de l'aura serà impenetrable i tindrem una defensa tan segura contra la invasió física com la pell saludable i sencera és una defensa contra la infecció bacteriana.
No obstant això, succeeix a vegades que s'ha tingut una relació amb l'entitat atacant en una encarnació anterior i aquesta té per tant, per així dir-ho, la clau del pestell. Aquest problema és molt difícil i per a la seva solució es necessita ajuda externa. La dificultat augmenta pel fet que la víctima no sol sentir inclinada a permetre la ruptura perquè està unida a l'entitat atacant, sigui aquesta descarnada o encarnada, per vincles de fascinacino fins i tot d'autntic afecte.
Hi ha casos d'interferències psquicas que es manifesten com si fossin atacs epilpticos, però que no obstant això amb estudis acurats dels especialistes es determina que, tot i que tenen formes epilpticas, no són atacs d'una epilèpsia aut ntica. L'epilèpsia es deu bé a una tendència congnita, la naturalesa no és plenament entesa per la ciència mdica oa alguna lesino malaltia del cervell. En l'epilèpsia congnita, la malaltia es mostra en les primeres fases de la vida; en els atacs deguts a una malaltia es presenten altres sntomes que poden ser detectats mitjançant un examen físic, com canvis en l'ull que són revelats per l'oftalmoscopi. D'aquesta manera la diagnosi pot establir-se definitivament.
En mai, hi ha un signe segur per mitjà del qual un atac epilptico es pot distingir amb certesa d'un atac histric o psquico. En l'epilèpsia veritable es vaca involuntàriament l'orina en el curs de l'atac. És un signe segur, i quan est absent podem dir que l'atac no és epilptico. Aquest punt és til per a aquells que hagin de tractar amb patologies que afligeixen al temperament psquico, ja que veuran molts atacs i resulta molt til un mtode segur de distingir aquells que tenen un origen orgnic. No obstant això, no hem d'arribar a la conclusi que tots els casos amb incontinència siguin d'epilèpsia, ja que aqulla té moltes causes, tant orgàniques com funcionals.
Comunament, un somni és la primera manera en què es mostren les manifestacions psquicas, i les percepcions subconscients es reflecteixen d'aquesta formi en la consciència.
Molts ocultistes mantenen que l'epilèpsia congnita, distinguindose d'aquella que es deu a tumors cerebrals, té les seves arrels en les operacions de la màgia negra o Brujera en què va participar el pacient en una vida passada, bé com a practicant o com a vctima, i que l'atac és un combat astral amb una entitat descarnada, reflectit en el cos fsic per mitjà del fenomen ben conegut de la repercussi n.
La lluna juga un paper molt important en totes les operacions ocultes, tenint diferents marees en les diferents fases del seu cicle. Persfone, Diana i Hecat, tots aspectes de la lluna, són tres persones molt diferents.
Per tant sembla probable que quan la investigacinfsica no ha donat ningn resultat pugui obtenir quest amb una investigaci psquica.
BRUJERA MODERNA
El factor jugat per l'ex-bruixot en un atac ocult és molt notable. Una i altra vegada, quan sorgeixen problemes d'aquest tipus les investigacions de psquicos independents fan referència a la brujera d'una encarnacin anterior. El motiu és gairebé sempre la venjança, per tamb hi ha bones raons per creure que la projecci del cos astral té lloc involuntàriament durant el sueoy no és desitjat deliberadament per l'ofensor.
Moltes persones que actualment són psíquiques i sensitives es van formar en les conjuncions de la bruixeria medieval i per aquesta raó els ocultistes experimentats són molt cautelosos davant la naturalesa psíquica distingint-la de iniciat amb la seva tècnica de psiquisme. On el psiquisme i el desequilibri mental s'uneix amb una disposició malèvola es dóna una forta presumpció al fet que el culte al diable dista llunyà.
Freqüentment és com si fossin dues persones diferents en una, una de forma normal, de mentalitat espiritual, intensament compassiva i idealista i el seu altre ésser, inferior, que puja a la superfície quan aquesta persona se sent pertorbada, excessivament cansada, sent l'ésser inferior maliciós i sotmès als paroxismes de l'odi i de la crueltat.
És interessant constatar que les persones que van tenir relació amb la bruixeria, mostren terror davant els símbols sagrats. No ocuparien una habitació en què hi hagués una imatge d'un tema religiós. Res els podria convèncer perquè portessin una joia en forma de creu, i és impossible fer-los entrar en una església.
PROJECCIÓ DEL COS etèric
Abans de deixar el tema de l'atac dels éssers humans encarnats, considerem el tema de la projecció etérica. En aquest cas no només és la ment de l'ésser humà el que funciona, sinó també una cosa gairebé físic; almenys prou físic per deixar macadures a la carn de la víctima, moure els mobles o fer molt soroll.
Quan aquestes manifestacions es produeixen, és evident que estem tractant amb una mica més substancial que la ment, perquè encara que la ment pugui influir en la ment, ia través del cos, en certa mesura en què l'estat present del nostre coneixement és difícil que tingui límit, la ment no pot manipular directament la matèria: és a dir, no es pot trencar una finestra per mitjà del pensament. Hi ha d'haver algun vehicle físic que pot ser manipulat per la ment els efectes es produeixin en el pla físic.
El cos viu és un d'aquests instruments; és manipulat per la ment cada vegada que té lloc un moviment voluntari, i les operacions de la curació espiritual són simplement una extensió d'aquest principi fins als músculs involuntaris dels processos fisiològics que no estan dirigits ordinàriament per la ment conscient. Els ocultistes mantenen que la ment afecta el cos per mitjà del doble etèric, com ells en diuen "la ment mortal" dels científics cristians. Podem arribar a la conclusió res irracional, que quan una acció física es produeix en la distància per mitjans ocults s'està fent mitjançant l'ús del doble etèric.
El doble etèric és sobretot un cos de tensions magnètiques en la xarxa totes les cèl·lules i fibres del cos físic estan subjectes com en una prestatgeria. Però enmig d'aquest i del cos físic dens que coneixem es troba el que podríem anomenar la matèria primera a partir de la qual es condensa la matèria densa. Els antics li donaven el nom de "Hyle" o Matèria Primera, i els moderns en diuen ectoplasma. Sempre que hi ha manifestacions físiques és l'ectoplasma projectat el que produeix els fenòmens.
El ectoplasma pot projectar-se com una vara llarga que actuarà fins a una distància d'aproximadament tres metres; o projectar-se com una nebulosa connectada amb el mèdium per un fil tènue. Aquest núvol es pot organitzar en diferents formes, tenint la semblança del dubte i actuant com a vehicle de la voluntat conscient.
Un adepte pot realitzar aquesta operació entrant en un tràngol profund després d'alguns moviments convulsius, com en una tetània lenta, i llavors perd aproximadament dues terceres parts del seu pes. Es pot aixecar, fins i tot amb una sola mà, quan es troba en aquest estat, no pesant més que un nen.
He sentit múltiples referències a casos en què a la gola de la persona víctima d'un atac astral es trobaven macadures semblants a marques de dits. És un fet ben conegut que si un ocultista que actua fora del cos es troba amb alguna cosa desagradable en el pla astral, o si el seu cos subtil és vist o copejat o disparat, el cos físic conserva després les senyals. Penso que el mecanisme de producció d'aquestes marques serà de la mateixa naturalesa que el que produeix els estigmes dels sants i que les curioses marques i inflors que es veuen de vegades en els pacients histèrics; la ment, potentment agitada, afecta el doble etèric, i aquest actua sobre les molècules físiques que reté en les seves xarxes.
El següent tipus d'atac psíquic que hem de considerar és el realitzat per mitjà d'elements artificials. Aquests es distingeixen de les formes de pensament pel fet que una vegada formulats per la ment creativa del mag pròpia diferent i independent, encara que estrictament condicionada a la natura pel concepte del seu creador. La vida d'aquestes criatures és semblant a la d'una pila elèctrica; es va debilitant per la radiació ia menys que es recarregui periòdicament acaba desapareixent. La qüestió de la fabricació, càrrega, recàrrega o destrucció d'aquests elements artificials és una part important de l'ocultisme pràctic.
L'element artificial es construeix formant una imatge clara de la criatura que es pretén crear, animant amb part de l'aspecte corresponent del propi ésser creador i invocant després la força natural apropiada. Aquest mètode pot utilitzar-se per al bé tant com per al mal, i d'aquesta manera es formen els "àngels guardians". Es diu que les dones moribundes preocupades pel benestar dels seus fills les formen amb freqüència inconscientment.
Comentaré una experiència extremadament desagradable en què accidentalment vaig formular un home llop. Per desagradable que fos l'incident crec que he de donar-li publicitat ja que mostra el que pot passar quan una naturalesa insuficientment disciplinada i purificada maneja les forces ocultes.
Hi havia rebut una lesió greu d'algú a qui havia ajudat desinteressadament amb considerable cost per a mi mateixa, de manera que em sentia molt temptada a la venjança. Quan una tarda em trobava descansant estirada al meu llit, meditava sobre la meva ressentiment i mentre ho feia em vaig deixar portar fins a les fronteres del son. Em va venir llavors a la ment la idea d'alliberar-me de totes les restriccions i perdre els estreps.
Es van presentar davant meu els mites nòrdics i vaig pensar en Fenris, l'horrorós llop del nord. Sentia immediatament una curiosa sensació de tirada en el meu plexe solar i es va materialitzar davant meu, sobre el llit, un enorme llop. Era una forma ectoplásmica ben materialitzada. Com Z. Era gris i incolor, i com ell tenia pes. Podia notar perfectament la pressió de llom quan estava al costat del llit de la mateixa manera que ho faria un gos gran.
En aquell temps jo no sabia res sobre l'art d'elaboració dels elementals, sinó que havia donat accidentalment amb el mètode adequat: la meditació molt carregada d'emoció, la invocació de la força natural apropiada, i la condició existent entre el somni i el estat de vigília en la qual el doble etèric surt fàcilment.
Em vaig sentir horroritzada pel que havia fet i vaig saber que em trobava en una situació difícil i que tot depenia de que sabés no perdre el cap. Tenia prou experiència en l'ocultisme pràctic per saber que allò que havia portat jo a la manifestació visible podia ser controlat per la meva voluntat sempre que no fos víctima del pànic; i que si perdia els nervis hauria de enfrontar-me amb una espècie de monstre de Frankenstein.
Em vaig moure lleugerament i aquella criatura va posar objeccions al fet que li molestessin, ja que va tornar cap a mi el seu llarg musell per sobre l'espatlla i va grunyir, ensenyant-me les dents. Em vaig sentir encongida de por; pero sabía que todo dependía de que supiera manejar la situación y que lo mejor que podía hacer era luchar contra aquello en ese mismo momento, pues cuanto más tiempo existiera la cosa más fuerte se haría y más difícil resultaría deshacerla. Por tanto, di un codazo en sus peludas costillas ectoplásmicas y dije con voz fuerte:
“Si no sabes comportarte, tendrás que bajarte al suelo”, y le empujé fuera de la cama.
Cayó al suelo, tan humilde como un cordero y con gran alivio por mi parte se transformó de lobo en perro. Entonces, pareció desaparecer la esquina septentrional de la habitación y la criatura se escapó por el vacío.
Sin embargo, no me sentía muy feliz, pues tenía la sensación de que ahí no terminaba todo, y mi sensación se vio confirmada cuando a la mañana siguiente otro miembro de la comunidad me dijo que mientras dormía se había visto perturbado con sueños de lobos y que había despertado en medio de la noche viendo los ojos brillantes de un animal salvaje en la oscura esquina de su habitación.
Sintiéndome entonces muy alarmada acudí a buscar el consejo de alguien a quien había considerado siempre como mi maestro, quien me dijo que yo había elaborado esa cosa a partir de mi propia sustancia por causa de mis pensamientos vengativos, y que en realidad se trataba de una parte salida de mí y que debía a toda costa llamarla y reabsorberla, al tiempo que debía desear “liquidar las cuentas” con la persona que me había dañado. Curiosamente, en ese preciso momento se produjo la oportunidad de “liquidar eficazmente las cuentas” con mi antagonista.
Por fortuna para todos los implicados, tenía todavía el sentido suficiente para darme cuenta de que me hallaba en un punto en el que se dividían los caminos y que si no era cuidadosa daría el primer paso por el sendero de la izquierda. Si me concedía la oportunidad de dar expresión práctica a mi resentimiento, la forma de lobo ganaría una existencia independiente y aquello me costaría muy caro. Tuve la impresión clara, y en asuntos psíquicos las impresiones son importantes pues suelen representar el conocimiento y la experiencia del subconsciente, de que una vez que el impulso lobuno encontraba expresión en la acción, la forma de lobo dañaría el cordón psíquico que la conectaba con mi plexo solar y ya no me sería posible absorberla.
La perspectiva no era agradable. Tenía que olvidar mi deseada venganza y permitir que se me hiciera daño sin defenderme, y también tenía que llamar y absorber una forma de lobo que, al menos para mi conciencia psíquica, resultaba desagradablemente tangible. Se trataba además de una situación en la que no podía pedir ayuda ni esperar demasiadas simpatías de los demás. Sin embargo, había de enfrentarme a ella y sabía que cada hora de existencia de la cosa esta sería más difícil de tratar, por tanto tomé la resolución de dejar que se me escapara entre los dedos la oportunidad de mi venganza y al primer atardecer llamé a la criatura.
Volvió a venir por la esquina septentrional de la habitación (posteriormente aprendí que entre los antiguos el norte se consideraba como la dirección del mal), y se presentó sobre la alfombra de un modo suave y domesticado, Obtuve una excelente materialización en la penumbra y habría podido jurar que delante de mí había un gran perro alsaciano. Era plenamente tangible, incluso hasta el punto de oler a perro.
Sal a de m una l nea sombr a de ectoplasma, uno de cuyos extremos estaba unido a mi plexo solar y el otro desaparec a en el pelaje del vientre del animal, aunque no era capaz de ver el punto real de uni n. Empec, con un esfuerzo de la voluntad y la imaginaci n, a atraer si vida por medio de ese cord n plateado, algo as como si estuviera tomando limonada por medio de una paja. La forma de lobo empez a desaparecer mientras el cord n se espesaba y se volv am s sustancial. Empec a sentir una violenta sacudida emocional; sent los impulsos m s furiosos por perder los estribos y destrozar cualquier cosa o persona que tuviera a mano, conduci ndome desbocadamente. La forma lobuna se hab a convertido ahora en una neblina gris e informe. Tambi n absorb sta por medio del cord n plateado. La tensi n se relaj y me encontr ba ada en sudor. Por lo que s, se fue el final del incidente.
Hab a recibido una lecci n muy dura e instructiva y la he contado por el valor que tiene para aquellos que, teniendo un conocimiento personal de estas cosas, pueden ver su significado.
Es curioso que durante la breve vida de 24 horas de esa cosa se me presentara la oportunidad de vengarme eficazmente.
VAMPIRISMO
El supuesto vampiro ha sido siempre un personaje muy popular en los relatos de misterio e imaginaci n. No voy a referirme a incidentes que tuvieron lugar en otros siglos y bajo condiciones primitivas, pero soy de la opini n que no es un problema que ha desaparecido y que la condici n peculiar que los antiguos llamaban vampirismo puede explicar ciertas formas de perturbaci n mental y la mala salud f sica con ellas asociada.
En mi opini n, el vampirismo aut ntico no puede producirse a menos que se tenga el poder de proyectar el doble et rico. Todos los casos relatadas de vampirismo mencionan algo mucho m s tangible que una aparici n. En Europa occidental estos casos parecen ser comparativamente raros en los tiempos modernos, pero en la Europa oriental y en los pa ses primitivos no parecen ser en absoluto infrecuentes, y en los libros de viajes encontramos innumerables casos bien autentificados.
Cuando se sospecha que se trata de un caso de vampirismo lo mejor es recorrer el cuerpo del enfermo cent metro a cent metro con una lupa potente, pues la b squeda ser recompensada probablemente con el descubrimiento de numerosas y diminutas punciones, tan peque as que no son descubiertas a simple vista a menos que se revelan por causa de una infecci ny supuraci n, en cuyo caso suelen tomarse equivocadamente por picaduras de insecto. Y son picaduras, pero no de un insecto. Los lugares donde hay que buscarlas son alrededor del cuello, especialmente bajo las orejas; bajo la superficie interior de los antebrazos; en los l bulos de las orejas; en las puntas de los dedos y, en una mujer, en los pechos.
El m todo de expulsi n tiene que ser llevado a cabo por un adepto, el cual consiste en introducir a la entidad en un círculo mágico para que no pueda salir de él y absorberlo después en sí mismo por medio de la compasión. En realidad, es el mismo método utilizado con el hombre lobo, pero es una tarea mucho más formidable la de absorber y transmutar la proyección de otra persona, y sólo puede ser realizada por un iniciado de muy alto grado.
No sabemos exactamente qué es lo que hace el iniciado, pero a la luz de los conocimientos posteriores imagino que absorbió la energía etérica del alma unida a la tierra y la privó así a sus medios de resistirse a la segunda muerte. Si simplemente hubiera impulsado al alma resistente a salir de la sala del juicio de Osiris, habría dejado atrás un cadáver astral que durante algún tiempo habría seguido dando problemas.
En relación con este caso quizá sea interesante observar que durante la presencia de cierta persona en un colegio hubo algunos acontecimientos bastante curiosos. Hubo una plaga entre nosotros de “picadura de mosquito” muy malas. Aunque no eran venenosas, las picaduras sangraban mucho. Una vez que dicha persona abandonó el colegio esas picaduras cesaron. Mencionando después este asunto con el adepto, él consideró que era la obra de un vampiro, mencionando que había visto casos en África en los que la víctima había perdido en tal grado su sangre que era difícil encontrar una gota de sangre para poder examinarle, pues no resultaba sencillo conseguir que fluyera de los debilitados tejidos.
La ciencia médica no puede hacer nada por esos casos. El enfermo muere poco a poco sin poder encontrarse ninguna enfermedad orgánica. Sin embargo, el aspecto es el de una persona que se va hundiendo por causa de hemorragias repetidas.
APARICIONES
Hay dos formas de “aparición” que debemos considerar: una se debe a un alma descarnada que interfiere a una persona en particular, y la otra se debe a las condiciones predominantes en un lugar particular, las cuales afectan a cualquier persona lo bastante sensible que llegue allí. Salvo en los casos en los que la influencia es excepcionalmente poderosa, la persona insensible es inmune. Como norma general, para percibir una “aparición” hay que tener ligeras características psíquicas; esta es la razón de que los niños, los celtas y las razas de color sufran gravemente esas interferencias, mientras que el tipo nórdico sea comparativamente inmune, y en menos medida el latino vivaz, materialista y escéptico.
Consideremos primero la interferencia de un alma descarnada. Obsérvese que utilizo el término “interferencia” y no el de “ataque”. La perturbación no tiene porque ser necesariamente un ataque, del mismo modo que el hombre se ahoga y se aferra a quien le rescata, llevándolo a las profundidades del mar no está motivado por la malicia.
La entidad que causa el problema puede ser un alma que se halla con problemas en el plano interior y es demasiado ignorante de las condiciones posteriores a la muerte para conocer el daño que está haciendo al aferrarse tan desesperadamente a los vivos. Por esta razón es tan valiosa la propagación de la enseñanza espiritual pues ayuda a aliviar la tensión existente entre este mundo y el siguiente.
Por lo que sé por experiencia, me siento inclinada a pensar que la malevolencia deliberada es rara; pero ese aferramiento inducido por el pánico no es incomún y explica el motivo de que el superviviente de una pareja pase a veces por experiencias muy desagradables tras la muerte del compañero o compañera. También hay casos, aunque más infrecuentes, en los que un alma con algún conocimiento del ocultismo, pero muy unida a la tierra por deseos sensuales, utilice una curiosa forma de reflexión con el fin de gratificar esos deseos mediante el cuerpo físico de otra persona.
Hay innumerables ejemplos de estos dos tipos de interferencia astral en la literatura oculta y espiritualista.
Para determinar estos casos y los tratamientos correspondientes conviene a consultar a personas debidamente preparadas, ya que no es posible en este breve resumen ir al fondo de las distintas posibilidades.
Cuando las apariciones se relacionan con el lugar que es centro de la manifestación y no con una persona especial, debemos distinguir entre la entidad unida a la tierra que permanece aferrada a ese punto particular y la atmósfera de pensamiento que queda cuando se han experimentado allí emociones violentas.
No es nada fácil determinar si la perturbación se debe sólo a la atmósfera o si alguna entidad unida a la tierra complica la situación. Cuando está presente una entidad suele poder verse antes o después. Además, es usual que se la pueda escuchar además de sentirla.
Cuando se ve un fantasma también se le suele oír, pues para que una forma sea lo bastante sustancial para que resulte visible debe tener a lo menos un poso de ectoplasma en su composición, y el ectoplasma puede ejercer fuerza en el plano físico al menos en algún grado. Cuando un fantasma puede verse y oírse podemos estar seguros de que hay una aparición real. Cuando se ve pero no se escucha puede ser que una persona con tendencias psíquicas esté percibiendo las imágenes en el éter reflector, la placa fotográfica de la naturaleza, sin que haya presente ninguna entidad.
Cuando la perturbación se oye pero no se ve, puede deberse a fuerzas astrales puestas en movimiento por un ritual mágico, las cuales continuarán durante un tiempo cuando cese el impulso original. Estas pueden ser absolutamente inocuas, salvo que perturben el sueño como lo haría una ventana mal encajada afectada por el viento. Pero si se han realizado rituales evocadores poderosos, y la limpieza de la espera no se ha realizado apropiadamente, pueden producirse perturbaciones profundas y la situación será excesivamente desagradable.
Todos los psíquicos saben que las sedes de templos antiguos en los que se realizaron rituales misteriosos están siempre potencialmente cargados de fuerza psíquica. Esa fuerza no tiene porque ser maligna, pero sí tiene un efecto poderosamente estimulante de los centros psíquicos y remueve las fuerzas subconscientes; y como la mayoría de las personas civilizadas sufre en mayor o menor grado de lo que Freud llama “represión”, esa conmoción de la mente subliminal produce una sensación de perturbación profunda. No hay porque atribuir influencia maligna a un lugar o personas que nos produce incomodidad; puede suceder, simplemente, que una fuerza psíquica con una tensión mayor de lo que estamos habituados a soportar, perturbe nuestro equilibrio.
Las sedes de los monasterios que fueron desmantelados por la persecución en la época de las reformas tienen también con frecuencia “apariciones” de fuerzas psíquicas. La mente de grupo de una comunidad religiosa es muy potente, y cuando es perturbada por la emoción conjunta de sus miembros, las fuerzas así liberadas no se dispersan fácilmente. Además, los monjes iniciados en los misterios de Jesús, no es probable que entregaran de buena voluntad sus lugares sagrados a los despojadores. Se ha dicho una y otra vez que hay una maldición que recae sobre aquellos que se beneficiaron del expolio de las tierras eclesiásticas. Es algo tan conocido que no requiere discusión en estas páginas.
Sin embargo, hay otro hecho en relación con la propiedad de la iglesia, que quizá no sea tan conocido, y es la frecuencia con que se informa de sucesos psíquicos en relación con las vicarías.
Los rituales de la iglesia son, evidentemente, magia ceremonial, tal como admite una autoridad tan ortodoxa como Evelyn Underhill. El clérigo medio no está muy versado en la técnica del ocultismo y por tanto entiende poco o nada lo que está haciendo. Las influencias que lleva hasta el altar, y las fuerzas que saca de allí, queda como una cuestión abierta en cada caso individual. Un hombre cuya conciencia haya sido exaltada por el ritual y que no sepa cómo sellar su aura y volver a la normalidad, es susceptible a la invasión psíquica.
Los objetos relacionados con cualquier forma de operación ceremonial están invariablemente cargados de magnetismo e íntimamente vinculados a la fuerza a la que ha servido.
La cristiana no es la única religión que puede magnetizar sus instrumentos ceremoniales. Hay otras religiones ritualistas, algunas de ellas degradadas. Debemos tener mucho cuidado antes de poner en nuestra habitación, como ornamentos, objetos que puedan estar relacionados con cultos cuya naturaleza no entendemos.
Los egipcios daban una gran importancia a la conservación del cuerpo físico. Se sabe que las tumbas de los grandes hombres estaban protegidas por medio de lo que popularmente se domina hechizos, y que el poder y el alcance de la magia egipcia son algo que muy pocas personas comprenden. El estudioso moderno del ocultismo que lea lo que dice Iamblichos sobre los misterios egipcios tendrá una sorpresa.
Sin embargo, en la mayoría de los casos quien compre una curiosidad egipcia no tiene que temer; lo peor que puede dar la investigación psíquica de esos objetos es la visión de disputas laborales en una fábrica de producción en masa.
Al iniciado se le aconseja estrictamente que nunca diga como blasfemia el nombre con el que otro conoce a su dios, pues es la misma fuerza que él venera representada con otro símbolo. “Los caminos de Dios son tan numerosos como el aliento de los hijos de los hombres”, dice un viejo refrán árabe. Hay que tener suficiente simpatía por los esfuerzos de otra alma para dirigirse a la luz y no burlarse de las cosas que están santificadas, al menos por sus esperanzas y trabajos. El padre de todos entenderá su significado mejor que nosotros, y con su aceptación consagrará esos objetos para siempre.
No todos los casos de perturbación psíquica se originan externamente. Es una ley cósmica bien conocida que todo se mueve en círculos, y con independencia de las fuerzas que enviemos hacia fuera, y de las formas de pensamiento que lancemos desde nuestras auras, a menos que sean absorbidas por el objeto al que están dirigidas volverán a nosotros a su debido tiempo. Uno de los métodos más eficaces, y también de los más practicados, de defensa oculta consiste en negarse a reaccionar ante un ataque, y no aceptar ni neutralizar las fuerzas proyectadas contra uno, devolviéndolas así a quien las ha enviado. No debemos subestimar nunca el hecho de que un supuesto ataque oculto puede ser formas de pensamiento malignas que vuelven al lugar de donde salieron.
Hay ciertos tipos de locura en los que el lunático cree ser la víctima de un ataque de seres invisibles, que le amenazan y le ofenden y le hacen insinuaciones bajas o peligrosas. Describe a sus atormentadores o señala su posición en la habitación. Un psíquico que investiga un caso así muy a menudo puede ver las supuestas entidades allí donde el lunático dice que están. Sin embargo, el psicólogo puede presentarse y demostrar más allá de toda duda razonable que las llamadas “alucinaciones” se deben a instintos reprimidos que dan lugar a complejos disociados de ideas en la mente subconsciente del paciente.
¿Quiere esto decir que el psíquico se equivoca cuando piensa que percibe una entidad astral? En mi opini n tanto el ps quico como el psic logo tienen raz ny sus descubrimientos se explican mutuamente. Lo que el ps quico ve en el complejo disociado salido del aura es una forma de pensamiento. Se puede aliviar mucho a los lun ticos rompiendo las formas de pensamiento que les rodean, pero por desgracia el alivio es de escasa duraci n; pues a menos que la causa de la enfermedad sea tratada, una nueva forma de pensamiento se elaborar tan pronto como los originales hayan sido destruidas.
LOS RIESGOS INCIDENTALES DE LA MAGIA CEREMONIAL
Para tratar adecuadamente el problema de la autodefensa ps quica tenemos que entender un tema sobre el que se ha escrito muy poco: la naturaleza de las fuerzas del mal inteligente y organizado.
Las grandes fes del mundo antiguo ten an todos sus dioses malignos lo mismo que sus deidades ben ficas, y no llamaban diablos a esos dioses malignos. En el hinduismo, tenemos a Shiva y Kali; en el sistema egipcio tenemos a Set, Vesz y Tifon; en el pante n griego est n Plut ny H cate.
Todas las dem s tienen tambi n sus coros ang licos, sus arcones o constructores y toda la jerarqu a de los cielos. S lo el cristianismo protestante ha olvidado su angelolog a, el creador ha de ser al mismo tiempo arquitecto del universo y alba il, formando al hombre del polvo sin ayuda.
Sin embargo, si hacemos referencia al Para so perdido veremos que Milton estaba familiarizado con las jerarqu as divinas y con las infernales, y que stas estaban graduadas de acuerdo con un sistema definido. Todo el que est familiarizado con la c bala reconocer en Milton un cabalista.
En la c bala encontramos el esoterismo del Antiguo Testamento. Me propongo utilizar la terminolog a cabal stica para explicar la teor a esot rica del mal, primero porque es aquella con la que m s familiarizada estoy; en segundo lugar porque constituye la base del pensamiento oculto occidental y toda la magia medieval se basa en ella as como una gran parte de la magia moderna; en tercer lugar, en mi opini n es singularmente l cida, coherente y global; y al ser un sistema consagrado por la antig edad no puedo ser acusada de novelar o fabricar el m o propio.
El iniciado reconoce dos tipos de mal, el mal negativo y el positivo. El mal negativo es el opuesto polar del bien, es el bloque de impulso del bien; el principio de la resistencia, de la inercia, que permite al bien actuar .
Pero el mal negativo es tambi nm s que eso. Podemos llamar al principio de resistencia el aspecto negativo del mal negativo. Pues tiene tambi n un aspecto positivo : el principio de destrucci n.
Podemos explicar mejor la funci nc smica del principio de destrucci nd ndole su nombre esot rico de vengador de los dioses. Su funci n es la de limpieza tras la marea de la evoluci n, eliminando lo que ha quedado anticuado para que no sofoque la vida en evoluci n.
Podemos encontrar ahora la respuesta al enigma eterno de la raz n por la que Dios tolera al diablo. El diablo es el bloque de impulso c smico y el vengador de los dioses. Este aspecto del mal es el que recibe un simbolismo m s detallado en los panteones de otras fes, teniendo sus aspectos de Shiva y Kali o Plut ny H cate. Podemos ver ahora la raz n de que esas fuerzas resistentes y destructivas sean clasificadas como dioses y no como demonios, pues son reacciones que est n de acuerdo con la ley c smica, no fuerzas an rquicas y ca ticas.
Lleguemos ahora a la consideraci n del mal positivo. Tambi n ste un aspecto negativo y otro positivo . Su aspecto negativo es puro caos, sustancia informada y fuerzas sin coordinar. Se le ha llamado correctamente el aborto cósmico. Vagar en la esfera del mal positivo “negativo” es como quedar atrapado en unas arenas movedizas psíquicas. Consideramos ahora la esfera del “positivo” mal positivo, los propios demonios, o el Qlippoth, como se les llama en la cábala. Para entender su significado, debemos hacer otra incursión en la filosofía cabalística.
El Creador es concebido como el que manifiesta el universo mediante una serie de emanaciones divinas, en número de diez. Estas reciben el nombre de los Sefiroth sagrados y se representan en un diagrama dispuesto de modo particular. Es el famoso árbol de la vida, la clave de todo simbolismo.
Los Sefiroth no emanaron independientemente, cada uno de la fuente divina; si no que fluyeron el uno del otro. En cuanto un Sefira ha emanado a otro se dice que estos dos se hallan en equilibrio, compensándose el uno al otro. Pero hay un período durante la emanación de un Sefira en el que la fuerza no está totalmente todavía en equilibrio, sino que se impulsa sin apoyo, como un arco incompleto. Esta fuerza sin compensación emanada durante la época de desequilibrio, y no absorbida nunca posteriormente tras el establecimiento de la esfera nueva es lo que constituye el mal positivo. Hay, por tanto, diez tipos de mal positivo, así como diez emanaciones divinas.
A estas esferas van, de acuerdo con su tipo, todas las imaginaciones malignas del corazón del hombre que no son neutralizadas o compensadas por un exceso de bien en los otros miembros del mismo alma del grupo. Hay aquí una doctrina oculta profunda en la que no podemos entrar ahora: basta con afirmarla dogmáticamente al explicar la concepción cabalística del Qlippoth. Si consideramos todo lo que se debe estar derramando en estos diez recipientes de iniquidad desde los tiempos de la magia de la Atlántida, a través de Babilonia y Roma, llegando hasta las guerras mundiales, podemos imaginar lo que surge de ellos cuando se rompen sus sellos.
De ellas no sólo emanan influencias que tienten y corrompen a las almas, a cada uno de acuerdo con su susceptibilidad, sino que además han servido con el tiempo para la formulación de inteligencias malignas. Estas se originaron probablemente por la magia negra, que tomó la esencia maligna esencial y las organizó para sus propios fines. Los seres así formulados asumieron una existencia independiente, se desarrollaron y se multiplicaron. Aparecen como sueños y alucinaciones y pueden producir un considerable grado de fenómenos objetivos, como ruidos, depósitos de barro o sangre, bolas de luz, y sobre todo, aromas de sorprendente olor.
Las diez emanaciones divinas están personificadas como los arcángeles, y las diez emanaciones infernales como los archidemonios. Estos son los que tienen los nombres de poder en magia. Por tanto, cada Séfira tiene su lado inverso en el correspondiente demonio Qlippothico. El adepto iniciado controla siempre la fuerza demoníaca antes de utilizar la angélica, con la que puede contactar en cada Séfira mediante los medios apropiados. Además, los planetas, los elementos y signos del zodíaco están todos íntimamente relacionados con los Sefiroth, disponiéndose en el árbol de la vida en un esquema conocido sólo por los iniciados.
El adepto iniciado tiene sumo cuidado en lo que hace cuando trabaja con estas potencias, pues sabe que debe contar con el Qlippoth del fondo. El ocultista no iniciado avanza alegremente, jugando con los nombres de poder que ha recogido de innumerables libros sobre el tema y que ahora están a disposición de cualquier lector, pensando que si no invoca a los demonios éstos no vendrán. Olvidan que cada planeta es un Jeckyll y Hyde. En consecuencia, la magia ceremonial se ha ganado un mal nombre por culpa de la desagradable frecuencia con que se producen resultados indeseables, al igual que la cirugía tuvo un mal nombre antes de los tiempos de Lister. El problema está en la técnica perfecta.
Entre el público en general, que no se interesa por el ocultismo, los resultados de los infortunios mágicos nunca se dan, y los únicos médicos que los ven son también iniciados además de médicos, y como es natural guardan silencio. Las catástrofes tienen diversos grados de gravedad, desde un mal susto a una fatalidad.
No puedo decir mucho sobre estos temas, pues se encuentran entre los senderos más secretos del conocimiento oculto. Sí se puede sugerir lo suficiente, sin embargo, para revelar lo que en ciertas circunstancias se puede experimentar. No creo que haya la menor posibilidad de encontrar a los demonios Qlippothicos si no es utilizada la magia ceremonial. En Inglaterra son tan raros como el ántrax, pero está bien conocer el modo de su manifestación para reconocerlos si se los encuentra.
La gran mayoría de los charlatanes del ocultismo están protegidos por su propia ineptitud. No consiguen resultados, y en consecuencia nada les daña; pero si obtuvieron resultados encontrarían sus manos llenas. El estudio serio, a menos que trabaje una idea cualificada, también se puede encontrar en dificultades, y por varias razones.
Puede tener una experiencia insuficiente en la operación que ha emprendido, pues en la magia la teoría es una cosa y la práctica otra. Un estudioso de la ciencia oculta a menudo sacará una fórmula de un libro y tratará de utilizarla. Es igual que si alguien estudiara las instrucciones de cirugía y tratara de realizar una operación. La mayor parte de las fórmulas son incompletas, siempre hay trabajos que no se escriben. Algunos de los “nombres bárbaros de evocación” que utiliza el no iniciado como palabras de poder son en realidad son en realidad las letras iniciales de una fórmula o sentencia mántrica. Una vez encontré una invocación en la que la palabra de poder era Tegatoo Al investigar resultó ser los restos de El Gran Arquitecto del Universo.
Incluso un ocultista experimentado puede tener dificultades si realiza trabajos mágicos con mala salud, cansancio excesivo, incluso si tiene en su cuerpo una moderada cantidad de alcohol, pues muy poco resulta excesivo cuando se manejan fuerzas invisibles. Esto se aplica igualmente a cada uno de sus ayudantes. La fuerza de una cadena está en su eslabón más débil, y si uno de los miembros del equipo no puede manejar las fuerzas todo el mundo sufrirá por ello. Una logia ritual no es lugar para un ineficaz bien intencionado.
AUTODEFENSA PSÍQUICA – Cuadernillo Nº 15
Violet Firth – (Dion Fortune)
Traducción: Anita Manasse
9 de marzo, 2009
–> Enviado por: Alexiis
