Breu Apunt Sobre El Acompanyament a Malalts Terminals per Maria Assumpci Fbregas
- 2013
Com la societat i el sistema mèdic ens han exclòs del procés de la mort, és tasca de cada un viure aquesta etapa de la millor manera possible. I per desgràcia, quan arriba el moment, estem tan desconcertats que no atinamos què fer ni com fer-ho. Bastant tenim amb les nostres emocions per mantenir-nos centrats ... En el meu camí d'autoconeixement també s'inclou aquesta formació, després la vida m'aporta les experiències per practicar, ja sigui a través de familiars i amics, o del voluntariat a hospitals.
És per això que, quan es em consulta sobre quina és la millor actitud a seguir quan algú s'està morint, miro un parell o tres dels meus llibres favorits sobre el tema com són "Dret a morir en pau i amb dignitat" de David Kessler, "el llibre tibetà de la vida i de la mort" de Sogyal Rimpoché, o "Sobre el dol i el dolor" d'Elisabeth Kübler-Ross i D. Kessler, i extrec aquesta síntesi:
* Sigues tu mateix, natural i relaxat perquè ella (l'altra persona) pugui morir tal com ha viscut, sent ella mateixa.
* A 1 persona a punt de morir necessita, sobretot, que li demostrin un amor tan incondicional com sigui possible, lliure de tota expectativa.
* Posa't al seu lloc. Imagina't que estàs tu estirat al llit, morint, afrontant la mort. I pregunta't seriosament:
-Què és el que més necessitaria?
Qu és el que em gustarams?
Qu desitgés realment l'amic que m'ha vingut a veure?
Una possible resposta serà SER VERITABLEMENT ESTIMAT I ACCEPTAT.
Una pràctica molt recomanable per acompanyar quan ja no són necessàries les paraules, és seure al costat de la persona malalta, mirar-se als ulls, sincronitzar les respiracions, acariciar les mans, i donar un suau massatge. El contacte fsic en alguns casos, és molt agraït.
La pràctica ens demostra que de vegades sembla com si li costés marxar Llavors val la pena fer una acomiadi en viu i amb veu: Donar-li permís per a morir-se, assegurar-li que saldris endavant desprs de la seva mort, i que no ha de preocupar per vosaltres. I si no pots decrselo en veu alta, reptelo en silenci ben enfocat en el teu cor.
Ja sols queda procurar que pugui morir en silenci i serenitat. I per això tamb és aconsellable deixar-lo una estona sol, de tant en tant, perquè, la presència contínua de familiars i amics dificulta, en alguns casos, la partida. Quan un es queda sol amb si mateix, és molt msfcil seguir el procés natural que tota vida requereix. La mateixa força que ens empuj a néixer ens impulsa ara cap a un altre trnsit.
I tots ens vam quedar en PAU.
Maria Assumpci Fbregas i Anglada,
llibres citats
novembre 2013
Visita el meu FB-:
Breu Apunt Sobre El Acompanyament a Malalts Terminals per Maria Assumpci Fbregas
