Si les qualitats ms importants foren aquelles que els tests d'intel·ligència són capaços d'avaluar, la nostra civilizacin mai es hi haurà desenvolupat com ho ha fet. Ken Robinson
Els sistemes educatius sorgits de la revolució industrial sotmeten als nens a incessants exàmens on les matemàtiques i la llengua predominen sobre les altres matèries.
Moltes de les coses que ens van explicar els nostres pares ja no serveixen. El model "estudia, aconsegueix una feina i puja dins de l'empresa", ha quedat obsolet. A més, en aquest model la felicitat dels individus no importa per a res. Per això, el meu missatge d'avui és el següent: deixem als nens jugar. Permeteu-me explicar per què. La nostra societat ha canviat enormement en els últims cinquanta anys. El model econòmic s'està transformant des d'un paradigma productiu-industrial cap a un model de negocis basats en els serveis, la informació i el coneixement. Per tant, és lògic pensar que les qualitats requerides als individus en el futur també canviïn. Això és, com a mínim, el que diuen persones com Ken Robinson, expert en creativitat: en el futur es necessitaran persones més creatives i empàtiques. Tot això pot ser que espanti molt ja que ara, a part de formar-nos, haurem de ser bons en altres coses. Però en realitat, aquesta pot ser una bona notícia per als individus: tots hem nascut amb una bona dosi de les qualitats que comenta Robinson.
Educació productiva: ignorant l'individu, perdent molt talent
Els sistemes educatius originats en la revolució industrial han capitalitzat l'ensenyament fins als nostres dies. La seva finalitat principal: preparar les persones per incorporar-se al sector productiu. Es caracteritzen, per tant, per diverses coses que, encara que ens semblin òbvies, potser no ho siguin tant: separar els nens per edats, segons la seva facilitat per a les matemàtiques i la llengua, distingir estrictament entre "ciències" i "lletres" (donant més valor a les primeres) i molt important:
pressionar els joves perquè decideixin, tan aviat com sigui possible, cap a on volen encaminar el seu futur professional. I és que el sistema educatiu-industrial va néixer de la necessitat de preparar a treballadors qualificats perquè poguessin treballar en les fàbriques i realitzaran treballs mecànics. El sistema també assumia, per tant, la necessitat d'una gran estandardització i donava gran valor a la repetició i memorització de dades. En altres paraules, el que importava (i encara importa) són els resultats, el potencial productiu de l'individu. Les necessitats o potencials "ocults" dels estudiants passen al sistema educatiu-productiu a un segon pla. Conseqüència: molts nens s'avorreixen a classe, es frustren, se senten exclosos. No obstant això, segons alguns estudis, els talents no curriculars (creativitat, intuïció, flexibilitat, espontaneïtat, empatia, competències interculturals o capacitat organitzativa) van a ser molt més importants en el futur. Les raons: l'esmentat canvi de model de negocis però també dels models de carrera professional (abans lineal i de llarga durada - avui canviant i multitasca).
Científics: intuïció, passió i curiositat
Edwards O. Wilson, catedràtic de la Universitat de Harvard, professor de Biologia i guanyador de dos premis Pulitzer, compte el següent: "He conegut un munt d'estudiants brillants que no es van atrevir a endinsar-se en la carrera científica per por de les matemàtiques . Però, al cap ia la fi, en la gran majoria de disciplines científiques, la passió i la intuïció són molt més importants que les matemàtiques ". En el seu llibre Cartes a un jove científic, Wilson és encara més explícit: "Molts dels científics d'èxit a nivell mundial són, des del punt de vista matemàtic, poc més que semianalfabets". I dóna potser amb la clau: primer, passió, després, preparació. I en alguns casos, segons Wilson i coincidint amb Robinson, la preparació es dóna de manera equivocada.
Però Wilson no és l'únic que ressalta la importància de les qualitats "no curriculars" com a prioritàries per a un científic: Einstein reclamava imaginació abans que coneixement; Ramón i Cajal, la passió i perseverança. Marie Curie estava convençuda que "en la majoria d'escoles es dedica massa temps a l'ensenyament de la lectura i l'escriptura i es manen als nens massa deures, mentre que amb prou feines es realitzen exercicis pràctics per completar la seva formació científica". Einstein explicava també que el secret del seu èxit a l'hora de desenvolupar teories tan complexes era l'haver conservat algunes de les qualitats de la seva infantesa.
Llavors, com cal educar els nens?
El model productiu-industrial plantejava això com a resposta a una altra pregunta: què vols ser de gran (metge, mecànic, lampista)? Per tant, proposava el model "estudiar, treballar, produir".
És possible que el model educatiu del futur, atès que els models de carrera seran molt diferents (no lineals, diversos treballs, multitasques), així com també les habilitats necessàries (creativitat, empatia, comunicació), tracti de respondre a altres preguntes : ¿quines coses t'agrada fer, et fan sentir bé (escriure, viatjar, compondre, analitzar, ordenar)?
Tot això pot sonar molt abstracte a l'hora de pensar en un model educatiu, així que permetin-me posar un exemple del que intento explicar: l'altre dia parlava amb el director d'un museu científic. La seva major preocupació era poder aconseguir que el museu pogués atreure, no només als adults, sinó també als més petits. Al final va arribar a la conclusió que el millor museu seria aquell que permetés als nens tocar i córrer lliurement, en definitiva, jugar.
I és que veient cada dia al meu fill de quatre anys jugar, inventar, comunicar-se, associar-se amb altres, buscar solucions creatives, fer-se preguntes, em convenço ara d'alguna cosa que la meva mare em va dir fa ja molts anys: deixem als nens jugar. Quina idea més bella: pot ser que una de les claus de l'educació del futur estigui en donar als nens una mica més d'aire, temps perquè aprenguin jugant sent as ms ells mateixos i, probablement, m s feliços. És possible que això s'aconsegueixi, com sostenen alguns, apostant per l'e-learning o per classes assistencials ms pràctiques i menys teriques. Tot sona molt futurista però els finlandesos (considerats model educatiu de referència amb només un 1% d'abandonament escolar) porten des dels anys setanta del segle XX aplicant amb èxit coses com escolarizacin obligatòria als 7 a us (abans no se'ls exigeix llegir ni escriure) i pauses desprs de cada classe (descansos per jugar).
Font: https://cambiemoslaeducacion.wordpress.com/
Canviem el Món, canviem l'Educaci
