Rosario - 1995.10.21
Salutacions cordials, germans i germanes. Ajudem aclarint els dubtes que puguin tenir en el nostre camí cap a la veritat al que anomenem el discipulat. Ahir una persona em va preguntar a quina línia de pensament pertanyo jo. Breument explicaré en quinze minuts.
Jo pertanyo a una línia de pensament que està relacionada amb la Jerarquia. El meu pare era un iniciat i quan jo tenia 10 anys el em va introduir a veure la consciència en tot el que hi ha dins i fora.
Quan jo tenia 10 anys ell em va informar que Déu existeix dins i fora de nosaltres i que Déu existeix en totes les coses, i tant com ho vulguem veure així ho trobarem, això és el que em va dir un dia a les 10 en punt de la nit en l'any 1955.
Quan ell estava llegint les escriptures, jo com a nen estava al seu costat. Jo li vaig preguntar: ¿què és el que ell estava llegint? Ell em va dir: Es tracta del treball de la Jerarquia com ens explica l'Escriptura Sagrada. Llavors em va donar aquesta instrucció que veiés Déu en totes les formes, que em desenvolupés a mi mateix.
El va deixar el seu cos quan jo tenia 22 anys, i quan estava per deixar el seu cos estava en consciència completa. Em va dir que s'anava a marxar i que nosaltres hauríem de seguir amb la consciència una perquè estiguéssim sempre en la sendera. Això em va causar una profunda impressió perquè per a mi el meu pare era una persona que havia viscut la saviesa i estava amb la saviesa, fins i tot quan estava per anar-se'n i no li espantava aquest esdeveniment de la mort. Aquest va ser un succés de molta inspiració per a mi en la meva vida. El també es sacrificava i servia molt a la gent, així que ell era el meu exemple, jo seguia el seu model. Així em vaig trobar amb un Mestre de saviesa que anomenem EK. Quan em vaig trobar amb ell, va ser com si ho conegués des d'anys anteriors.
En un dia, com a símbol de respecte, toquem els peus de la gent gran, així que vaig tocar els seus peus en senyal de respecte i li vaig dir que estaria content de associar-me amb ell perquè havia tingut aquest mateix pensament que ja vaig tenir, així que el mestre EK em va dir "treballem junts", ia partir d'aquest llavors vam començar a treballar junts.
A la vida de la meva personalitat jo sóc consultor de negocis i mitjançant aquest treball meu ajudo a la feina espiritual i també ajudo a que moltes persones de negocis entrin en el camí del servei. Així que juntament amb el Mestre EK jo duia a terme el seu treball i entre nosaltres hi havia una entesa tan total que fins el Mestre EK va arribar a quedar-se a viure a la part superior de casa meva. Treballem junts durant 14 anys i va ser un període de servei i de sacrifici, així com també un període d'aprenentatge, el Mestre em va dir: "Cap Mestre li ensenya al deixeble paraula per paraula. El deixeble té a veure i aprendre. En el funcionament jeràrquic no existeix això de donar de menjar amb la cullera a la boca, tu ja tens la inspiració que ve del teu pare. Per això continua i treballem junts ".
I a la llum del Mestre moltes ciències ocultes van poder ser apreses. No vull dir que ell em ensenyés, sinó que la seva presència em va ajudar a aprendre moltes facetes de la saviesa, i com a conseqüència d'això la meva utilitat per a la gent va començar a créixer.
Avui a través de la meva oficina de consultor de negocis faig molta feina espiritual, molts homes de negocis han fundat moltes organitzacions de tipus caritatiu i van trobar la inspiració a través de mi. L'espiritualitat sempre va associada amb el servei, no és un mer parlar.
Parlar ho poden fer moltes persones, servir molt poques persones ho poden fer. Així que jo em vaig aplicar a mi mateix a fer servei i com a conseqüència hi ha unes 30 o 40 organitzacions de tipus gratuït als que aconsello i estic directament embolicat amb 15 organitzacions de tipus gratuït, associacions que ajuden els cecs, als pobres, als febles, als minusvàlids físics o mentals, a més d'ajudar a la gent a trobar el sender. El Mestre EK va fundar una organització que es va cridar: "El Mestre del Món, Maitreya, el Senyor". Nosaltres mantenim o posem la nostra confiança en el Senyor, i després vam començar a servir amb la seva inspiració. Avui dia a través d'aquesta organització ens encarreguem d'organitzar més de 50 dispensaris homeopàtics gratuïts a la regió on viu.
En ells es tracten 50.000 pacients cada setmana lliure de despeses, i també ens encarreguem d'organitzar escoles per a nens i hi ha 8 escoles per a nens en què se'ls dóna l'alimentació adequada, també treballem amb els pobres perquè trobin una correcta aspiració a la vida i no malgastin les seves emocions d'una manera perversa, portem a terme activitats per a totes les edats. Es duen a terme rituals, es duen a terme actes de valoració, es realitzen meditacions, es donen xerrades, es publiquen llibres, es preparen revistes, això a més de l'activitat de servei en diferents maneres.
Seguim només un principi: el de no buscar l'ajuda en els cercles superiors i intentem ajudar a la gent fins al punt en que puguem. L'experiència és que com més hem intentat ajudar a la gent, més ens han ajudat.
La majoria de vostès s'han estat preguntant sobre aquests noms de EK, EMN i CVV, els dic: El Mestre EK prové de l'Ashram de Segon Rayo, el Mestre CVV és el Mestre Júpiter, sobre el qual podran llegir quan es parla dels turons del Nilagiris. En aquestes Muntanyes Blaves hi ha un gran ashram, igual que hi ha un altre ashram a l'Himàlaia. El Mestre EK com procedeix de l'ashram de segon Rayo va ser requerit perquè fongués les energies del Mestre Júpiter, perquè el Mestre Júpiter va prendre sobre si la responsabilitat de distribuir sobre el planeta les energies d'Aquari, així que aquesta és la línia a través de la qual jo treball.
D'una banda treball amb les energies provinents de la Jerarquay per l'altre costat treball amb les energies del Mestre d'Aquari, que provenen del Mestre Jpiter. A través de la meditacin les energies del Mestre d'Aquari es distribueixen, mitjançant el servei i l'ensenyament es fa el treball de la jerarquia. Amb això no estic presumint ni atribuyndome que jo vingui de la jerarquia, noms estic dient que tot el que jo hagi ot ho intento posar en pràctica, es que el meu treball amb el Mestre EK prosigui durant 21 anys i després va arribar un moment en què el Mestre EK va haver de deixar el seu cos, i 6 mesos abans que deixés aquest cos em va dir que jo tamb haura de ensenyar. Actuar amb saviesa és molt msfcil que parlar d'ella i molt ms per a una persona que té l'energia de Escorpió. El meu sol est en Escorpió i jo sempre prefereixo quedar-me al fons i treballar per el Mestre. Però 6 mesos abans de deixar el seu cos em inform que jo tamb haura de ensenyar, ningú saba que s'anava a marxar. Es que quan es march tot el grup volia que jo ensease. Però avui dóna tenim a l'Índia 50 grups grans i 30 grups ms petits i tots ells pedan que es ensease la saviesa, el que feia el Mestre EK.
Quan el Mestre venia Europa em va demanar que viatgés amb ell, això va ser a l'any 82 83 i consegüentment quan el Mestre es march, els grups em van demanar que seguís ense donant-los jo, es que la voluntat del mestre prevalecay em convert en un educador, és a dir que no m'agrada ensenyar però he de fer-ho. Va ensenyar perquè es em demana, així és com té lloc l'ensenyament ara i el servei es porta a terme.
Jo crec que estic treballant amb la sabiduray l'ensenyament dels Mestres, però no creen que els mestres vénen tots els dies i em diuen el que he de fer. Un rep l'impuls de fer coses i després un espera fins que els altres preguntin. En cap lloc he fet res per m mateix: jo responc, am es em demana que d una resposta i jo la dono. Vaig comenar aquest treball a la meva vida el 1982, segueixo la consciència del Mestre, i intento seguir segons ella.
Jo no em atribueixo o dic que jo sigui perfecte, però intento fer tot el que puc conectndome per mitjà de la meditacin, tot el que he estat ensenyant durant aquests anys es deguda a l'experiència personal que viv de l'ensenyament. És bonic veure en quantes dimensions hi ha la saviesa. La saviesa arriba a nosaltres quan estem amb la consciència del Mestre, nosaltres no hem de córrer després d'ella, córrer després de la saviesa és com córrer després de les ombres. Si correm cap al sol ets la consciència i les nostres ombres vénen darrere, es que l'ombra de la saviesa ens segueix si estem amb la consciència del Mestre. Però si li donem l'esquena a la consciència del Mestre o de la veritat i intentem córrer després de les veritat és com donar-li l'esquena a un Sol, i després intentar córrer per agafar la nostra ombra, es com ms correm, la ombra va corrent ms endavant, i en arribar a les hores de la tarda, les ombres es fan molt ms llargues, es que la clau per adquirir la saviesa és atraure'ns a nosaltres mateixos cap a la consciència del Mestre oa la consciència Universal.
Els noms són molts però el que hem de comprendre és que hem de ancorar-nos en el Jo Sóc i llavors la saviesa se'ns revela. Així és com se'ns revela l'astrologia, així és com se'ns revela la curació, la curació a través del color i so, la curació a través del pensament i tantes i tantes coses que es revelen. Però quan se'ns revelen un no ha d'intentar posseir-les ni aferrar-se a elles, a l'únic que ens hem d'aferrar és a la consciència del Mestre, perquè segons el temps i segons el lloc la saviesa funcioni per si mateixa. La bellesa del funcionament del Segon Rayo és que en la mesura del possible un s'ha de ancorar en la consciència del Mestre. I la varietat de la Saviesa no és sinó com les branques d'un mateix arbre, quan estem amb l'arbre, les branques estan llavors amb nosaltres. Això és el que veiem a la vida dels grans iniciats.
Els grans iniciats no van llegir llibres i es van convertir en iniciats, no veiem a ningú que després de llegir els llibres s'hagi convertit en iniciat, veiem que la majoria dels iniciats es van ancorar a la veritat i una vegada que es van ancorar en la veritat, la varietat de branques de la Saviesa es van manifestar a través d'ells. Aquesta és la Saviesa del Segon Rayo. Així és que estic treballant amb aquesta manera de veure les coses a poc a poc, sense atribuir-me res propi o personal, ja que per a mi el més important és el que faig en el present, més que el que puguin arribar a ser les coses demà, o del que van ser ahir. Ahir ja va passar, així que no tenim res a veure amb això ara, l'interessant és el que s'ha de fer en el moment present.
Viure en el present i fer les coses en consciència és el que jo he après com a estudiant, tampoc dic que ho hagi aconseguit, sinó que només ho he intentat, així que aquesta és la línia de pensament que jo segueixo a la vida, gràcies.
Sobre el Treball Grupal
Reunió celebrada a Barcelona
1 juny 1989 amb P. Kumar
Kumar: Hi ha temes especials o preguntes que els agradaria fer?
Pregunta als Kumar: Com creu que s'hauria de desenvolupar el treball grupal?
Resposta de Kumar: El primer que ha d'haver és una idea clara de la feina que s'ha de fer i hem de saber el que de veritat volem fer, és l'aspecte més important; és a dir, identificar el treball que pensem dur a terme i després el segon pas és que als que els agradi el treball proposat es constitueixin com a grup; és a dir, que no es portin molts treballs al mateix temps.
(Interrupció de l'explicació per l'arribada d'un company. Després de les salutacions Kumar continua amb l'explicació)
Estàvem parlant del que es necessita per a un grup que vol començar a treballar i com treballar. Llavors el primer és saber de què treball es tracta, què és el que volem fer exactament, això ha d'estar ben definit i no ha d'estar diluït, desviat o tergiversat. Només la gent a la qual li agradi aquest treball definit, seguiran estant en el grup, si la gent està interessada en altres coses i es queda en el grup van a diluir la voluntat i hi haurà moltes més coses en el grup que la feina principal. Llavors s'ha de definir primer el treball clarament i després els que vulguin ser membres del grup, han de fer-se un examen a si mateixos sobre si els agrada completament el treball que s'ha proposat. Si no hi ha un acord total i segueixen estant en el grup, no es podran dedicar totalment al grup i introduiran altres coses dins de la feina, per això, definir el treball i identificar-se amb el grup són les dues coses principals.
Una vegada que ens agrada la feina enterament llavors ens sentirem amb ganes de donar tot a aquest treball, perquè només quan ens agrada el que estem fent comencem a viure-hi i per a això; llavors donem prioritat a la feina que ens agrada. Així és com el grup pot arribar a unir-se per mitjà d'aquest treball; mitjançant un treball comú les persones s'uneixen, i si el treball està diluït la força aglutinant també es dilueix i les persones se separen.
Hem de reconèixer doncs què és el treball el que ens manté junts; llavors per aconseguir una unió més gran entre les persones ha d'haver un treball major també; és a dir, un treball més profund i cada membre ha de pensar "fins a quin punt em puc ficar més encara en el treball". Ficar-se dins de la feina pot expressar-se donant temps o donant la nostra energia o donant el que tenim de més en termes de recursos. Així és com hem de dedicar-nos a nosaltres mateixos, per al treball i com més ens dediquem a aquest treball, més profundament experimentarem l'alegria d'ell i l'alegria mentre estem donant i l'alegria de viure junts. Així és com un es pot adonar del grup; primer amb la identificació i després amb la dedicació a la feina i després encara que no estiguem físicament al grup hem de portar en nosaltres mateixos la consciència de grup.
Els que hem après en el grup hem d'intentar demostrar-ho fora quan estem a la feina amb la societat. Demostrar-ho no consisteix a parlar del grup, sinó que es refereix a les qualitats que hem assimilat a aquest grup. Tots els grups parlen de fraternitat, d'amor, parlen de Déu, però quan es tata del nostre treball en la vida diària hem de veure quant d'això podem demostrar a la feina. Això és el que s'entén com mantenir la consciència de grup mentre estem treballant fora d'ell.
Per exemple: quan jo parlo de germanor i estic assegut a la meva oficina donant consultes a qui vulgui que sigui que estic rebent, he de demostrar-li aquestes qualitats de germanor, aquesta és la manera en la qual es pot expandir la fraternitat i les qualitats del grup a la societat. I això és el que fa que aquest membre de la societat senti que hi ha alguna cosa especial en nosaltres i poden dir: "Hi ha una cosa molt especial a aquesta dona, no sabem per què però ens sentim molt contents quan estem amb ella". Així és com es poden sentir quan vam demostrar fraternitat i amor, així és com portem la consciència de grup al món exterior, perquè després de cert temps la gent ens preguntarà, "jo em sento molt feliç quan estic amb tu, em pots explicar què és el que fas, com vius ... ". Llavors hem de parlar-li de la fraternitat i de l'amor, sense parlar tant del grup, així és com ens hem d'identificar amb el treball de grup i portar-lo al món exterior.
El que normalment acostuma a passar en els grups és que en comptes de portar alguna cosa del grup a la societat, cada membre del grup porta alguna cosa de la societat al grup i llavors el grup s'omple llavors d'energies que no són harmòniques. El grup és un lloc en el qual submergim totes les nostres personalitats per a un treball comú i en entrar al treball de grup, igual que ens llevem l'abric o la jaqueta i el deixem a l'entrada, hem de treure'ns la nostra personalitat i deixar-la fora i entrar com a ànima al grup.
Així és que el grup és un laboratori en el qual deixem fora els nostres abrics de personalitat i fem les nostres ànimes molt forts en comunió i quan tornem a sortir, els nostres abrics estan encara fora, però hem de recordar-nos que els nostres abrics són només una cosa que ens cobreix, però no som nosaltres l'abric, és només una cosa que ens cobreix perquè puguem moure'ns fora.
Llavors quan parlem a les persones en la societat hem de parlar de nosaltres mateixos no dels nostres abrics, això és el que hem d'aprendre. Normalment el que passa és que portem les nostres personalitats al grup i en el moment en què vam entrar a la sala on portem a terme el treball de grup, cada un de nosaltres ha de sentir que som ànimes i que som els fills d'un mateix Pare i per això som germans no? Sobre nosaltres germans? Els fills d'un mateix pare, llavors hem de recordar-nos que com ànimes som fills del mateix Pare i he d'oblidar a l'entrada de la porta que sóc un conseller financer i ell ha d'oblidar que és banquer.
De la mateixa manera, cada un de nosaltres ha de deixar la seva personalitat fora i algú que està col·laborant amb diners per al grup ha de oblidar-ho i deixar-ho a la porta. Llavors quan ens reunim com a grup tots els aspectes personals han de quedar fora, llavors sentim que és una germanor d'Ànimes sense personalitats. Aquest és entrenament per al treball de grup.
Quin és l'estat en què ens trobem quan deixem la personalitat fora? Vol dir que som impersonals. Quan hi ha impersonalitat en el treball de grup vol dir que fem només coses que són bones per a la totalitat de la gent; quan som impersonals no tenim motiu cap per obtenir alguna cosa del grup, no es tracta d'aconseguir alguna cosa, es tracta de compartir. El treball de grup és experimentar l'experiència de la impersonalitat; aprenem la dolçor de la vida per mitjà de la impersonalitat; la nostra existència sense personalitat és antiquíssima i tornar a la personalitat és només temporal. Existim sempre com ànimes i ens posem l'abric de la personalitat de tant en tant. La personalitat de l'abric és temporal, si cal la deixem fora, si cal ens la posem, però nosaltres som permanents, els abrics no ho són.
Durant moltes vides hem passat per moltes personalitats. Va haver-hi situacions en què érem professors o en què érem rics en termes materials i altres en què no érem tan rics, i com una estrella de cinema hem representat molts papers. Cada vegada que teníem un paper diferent era només per experimentar alguna cosa, però seguim sent "L'U". Estat que podem aconseguir fàcilment quan treballem en grup, per això els mestres li donen tanta importància al treball de grup, perquè en el treball de grup el primer són les ànimes i segon són les personalitats. La capacitat de deixar de banda la personalitat i funcionar com a ànimes es pot aconseguir per mitjà del treball de grup, sempre que siguem sincers, sinó entrarem en el grup i serem una nosa per al grup.
El problema per a molts grups és que entren al Temple amb els seus abrics i els abrics causen problemes; el ms important és doncs viure sent impersonals almenys en el grup, perquè el treball de grup és un laboratori. El treball real est fora, al laboratori gran. On ens trobem, ens vam reunir i vam intentar aprendre coses, és un laboratori pequeoy si podem ser impersonals all, i si els experiments que fem tenen èxit, llavors podem aplicar aquest experiment en el gran laboratori que es diu societat .
Hi ha grups que no són capaços de demostrar-ho en la societat, perquè no hi ha treball de laboratori, fracassen en aquest treball de laboratori, no els importen els seus errors en el laboratori i llavors tornen a fer el mateix en la societat. Com l'experiment no ha tingut èxit en el laboratori, els nostres treballs no són tils per a la societat i la societat dir: no tenim interès en el vostre treball. Això és perquè la nostra experimentaci no és completa. La vida sencera pot ser experimentada a tot el llarg d'ella, si podem veure l'existència com ànimes ms enll de les nostres personalitats. Llavors la capacitat de veure'ns com ànimes ho col·loco com una cosa importantsima per al treball de grup.
El primer que vaig dir va ser identificaci i definici del treball de grup. El segon aspecte és dedicaci al treball de grup, el tercer és la nostra capacitat de seguir sent impersonals en portar el treball de grup endavant i el quart tenir una meditacin comú, i hi ha un cinquè aspecte que és viure junts un cop al mes. El sisè punt, menjar junts durant aquesta comunin; ha d'haver menjar que es prepari amb amor, perquè molt d'amor i silenci poden ser tamb cuinats en el menjar. Si som silenciosos amb profund amor pels altres membres del grup i amb aquests pensaments profunds d'amor en la ment cuinem menjar ser ben rebuda, a part ja del gust que tingui, perquè el menjar en comunitat té un propòsit sagrat.
Cada un de nosaltres pot preparar un plat a casa, sense confusió i sense presses, amb molt d'amor i tranquil·litat i podem portar-lo a la reunió de grup un cop al mes i pot ser menjat entre tots, aquesta és una altra manera d'assimilar l'energia del grup.
Aquest sistema se segueix bastant a Orient, on hi ha una comunió freqüent a través del menjar. Gairebé tots els Iniciats d'Orient són bons cuiners i cuinen tan bé que cuinen tot amb l'amor i saviesa que tenen en el menjar i la serveixen a la gent durant aquesta comunió, de manera que l'amor s'expandeix a través del menjar. Llavors el menjar en comunitat és el sisè punt del grup i el setè punt és observar tant com ens sigui possible l'estar en silenci. He parlat de silenci a la Guru Puya. Hem de fer del silenci un costum i parlar només quan és constructivament necessari i tenir bon humor a la vida. Per a tota conversa constructiva, el parlar sense sentit no és una cosa bona per al discipulat, perquè pot molt fàcilment destruir el que s'ha construït en un període de molts anys. Amb això no vull dir que no haguem de ser alegres i estar contents, sinó que hem d'utilitzar la conversa i la parla per donar alegria i perquè sigui completament constructiu.
Si podem observar aquests set punts, ens serà molt fàcil establir un grup fort que podrà servir durant molts anys. Així és com jo veig el treball en grup i la majoria d'aquestes coses són practicades per nosaltres a l'Índia des de 1970 i trobem que té un gran significat.
Benediccions de Llum de la Mare Divina!
Juan Angel Moliterni
