Entre les ms antigues i enigmticas cultures, la civilizacin egípcia és una de les ms interessants, perquè no només la seva arquitectura segueix meravellant als arquelogos, sinó que ella, amaga molts misteris iniciticos, que van influenciar a savis d'altres cultures com els grecs o fins i tot els hebreus. Ja s'explica que el savi Pitgoras, així com thales de Milet; van tenir les seves iniciacions al nucli de la civilizacin egípcia.
Origines de la civilizacin egípcia
És interessant destacar que a la civilització egípcia en la seva època predinàstica (edat de coure), se'ls coneixia com la "raça Hamitica", terme que cap asseverar que el seu gentilici i descendència havia de diferenciar-se de la branca semita, perquè provenia d'Ham o Cam, diferent de la de Sem.
Ara bé, els estudiosos egiptòlegs han determinat, que els egipcis primitius eren la barreja de diferents races, havent-hi grans infiltracions d'semites i libis mediterranis, a més que aquests personatges forans, també van instituir o van participar en la vida pública amb influx dins de les dinasties. Ja és clara la narració del gènesi (Bereshit) hebreu respecte aquest tema; quan Yosef, descendent de Jacob arriba a ser vice-faraó d'Egipte, més tard que els seus germans el venguessin com a esclau molt temps enrere.
No obstant això, el poble oriünd el conformaven els fellah, o camperols que van estar des de l'època predinàstica fins a les posteriors etapes del "imperi egipci". Durant totes aquestes èpoques, aquests camperols egipcis van lloar el riu Nil i les seves bondats, la crescuda anual; afavoria amb la seva humitat a la fertilització del camp i els treballs agrícoles. Així mateix, els egipcis van xifrar i van constituir grans arquetips mitològics que van impactar a l'esperit col·lectiu en els seus famosos jeroglífics, sent aquests imatges rudimentàries per a la comunicació i transmissió de coneixements.
Religió de la civilització egípcia
Dins de la civilització egípcia, existia un complex sistema de creences sobre la realitat, atribuint qualitats divines a la naturalesa, especialment un caràcter hilozoista, dominat per un déu. És a dir, ells creien que cada element, propietat i fenomen de la naturalesa, era diví i estava inspirada per un déu.
D'aquesta manera, la civilització egípcia, va entendre i li assigno una deïtat a fenòmens com: el sol (representat pel déu Ra), als processos de transformació i resurrecció (déu Osiris), la vida (deessa Isis), el cel ( Horus), el desert i les tenebres, representat pel déu Seth, qui també personificava el mal.
També dins del seu sistema de creences, la pràctica de la momificació va ser transcendental, aquesta estava precedida pel déu Anubis, qui era el vigilant que acompanyava el desencarnat pels mons eteris. Se li sol simbolitzar amb cap de xacal (o gos salvatge) i tirant d'un arc, símbol de l'acció i reacció, el destí ineludible de la vida: la mort.
Cal ressaltar que la trinitat més important de déus per a la civilització egípcia, la conformen Osiris, Isis i Horus. El primer, és el déu que mor i ressuscita, per la qual cosa simbolitza el cicle de transformacions entre la mort i els renaixements. Mentre que Isis, és la germana i esposa d'Osiris, que simbolitza el principi femení de tota la natura sencera, la força és la vida mateixa. Finalment, Horus és el fill d'aquests 2. i és representat sovint per un ull que representa la mirada justiciera sobre el mal (seth).
Breu acostament a la Iniciació egípcia:
S'explica que dins de la civilizacin egípcia es feien pràctiques iniciticas en la gran pirmide. Cal ressaltar que la iniciació, es refereix al conjunt d'activitats esotricas que marquen un abans i un desprs en la vida psquica i interior de la persona, per això és una transici de l'esperit cap a nivells superiors de comprensi.
Segons afirmen els egiptlogos, la gran pirmide constituan les tombes dels faraons. No obstant això esotricamente la pirmide representa el cos humà, de manera que podria interpretar-se que ella és la tomba del déu intern, que s'hagi adormit a la pirmide interior, és a dir: el cos fsic. És interessant ressaltar, que aquesta paraula ve del prefix Pyr, que significa foc. Aquest element s'associa amb l'esperit. En aquest sentit, la iniciació egípcia es referaa la recerca de l'esperit dins de si mateix.
Autor: Kevin Samir Parra Rueda, redactor en la gran família de hermandadblanca.org
Mas informació en:
- Adaoum, J. (1999). L'aprenent i els seus misteris. Buenos Aires, Argentina: Kier editorial.
- Chevaler, J. (1986). Diccionari dels smbols. Barcelona, Espanya: Editorial Herder.
- Pijoan, J. (1982). Història del món. Tom I. Barcelona, Espanya: Salvat Editors. SA
