Com arribar meu propòsit?

  • 2016
Taula de continguts ocultar 1 "Hi havia una velleta, Sense nadita de menjar" 2 Les emocions 3 Creences, inconscient i agraïment 4 El mereixement 5 La coherència 6 L'ordre en l'Univers 7 Aprendre a través de l'altre 8 Conèixer la ruta

Tots somiem amb assolir coses, amb tenir alguna cosa. Alguns busquen coses materials com riqueses, una casa, un carro, altres busquen alguna cosa menys tangible, pot ser poder, saviesa, felicitat, amor, salut. Veiem persones pel món que ho aconsegueixen, algunes amb facilitat, altres amb grans esforços. Però alguns no ho aconsegueixen per molt que ho intentin, semblés que no estiguessin destinats a aconseguir això que tant anhelen. Llavors ens preguntem per què no aconsegueixo el que vull ?, per què els altres aconsegueixen les coses amb facilitat i jo he de lluitar ?, per què no em funciona la llei de l'atracció?

"Hi havia una velleta, Sense nadita de menjar"

Deixar de ser víctima. Quan et victimizas estàs parlant des de la carència, des del que no tens. El conte de Rafael Pombo, "La pobra velleta" ho expressa clarament al mostrar-nos com ella ho té tot però se sent sense res, no té menjar però menja de tot, no té on viure però té una gran casa, no té qui la cuidi però té molts criats, no té on seure però té moltes cadires, no té què posar-se però té molts vestits, no té què calçar però té molts sabates. Molts de nosaltres ens convertim en "pobres velletes", creient que no tenim res quan ho tenim tot, criticant constantment al món per no oferir-nos el que ens mereixem, volent tenir el que ja tenim, necessitant el que no necessitem, sentint-nos víctimes del destí, de les circumstàncies, de la humanitat, de l'economia, de la política, dels que sí que tenen.

Mentre aquest pensament continuï dins nostre, mai aconseguirem assolir el que volem. Simplement estem rebutjant l'abundància, la felicitat, la pau, la vida. Ens convertim en màrtirs dels nostres propis pensaments ja que els pensaments d'una víctima són de baixa freqüència.

Joe Dispenza i Gregg Braden són alguns dels autors que expliquen des de la física i la mecànica quàntica, com el nostre pensament crea la realitat. Vivim en un camp quàntic d'infinites possibilitats. El món està fet d'àtoms. Des de la física quàntica l'àtom és res, però té la potencialitat per a ser qualsevol cosa, és el nostre pensament el que torna un àtom en una estructura física específica. En examinar els àtoms han descobert que un electró té la possibilitat d'aparèixer i desaparèixer. Després d'investigacions realitzades per físics quàntics i altres professionals, van descobrir que la persona que observa està afectant a l'àtom. El pensament que la persona dirigeix ​​cap a ell, és el que fa que aparegui en un lloc determinat l'electró. Si la nostra realitat no és altra cosa que un conjunt d'àtoms organitzats d'una manera específica, llavors amb el nostre pensament estem creant la nostra realitat. En metafísica existeix l'expressió "en el que penses, en això et converteixes". Si els teus pensaments són de carència, llavors estaràs creant una realitat de pobresa per a la teva vida, si per contra els teus pensaments són positius i d'abundància, això serà el que creus en la teva realitat.

Molts hauran llegit o vist vídeos sobre la llei de l'atracció i hauran posat en pràctica els exercicis i recomanacions suggerides, però tot i així no han aconseguit aconseguir el que desitgen. Llavors es tornaran escèptics d'aquestes teories. Però hi ha diversos elements importants per analitzar i que hem de tenir en compte abans d'aplicar la llei de l'atracció en la nostra vida.

les emocions

Si odies als que tenen el que tu no tens, si sents enveja de manera que van aconseguir, si els critiques, mai aconseguiràs el que vols perquè amb el teu pensament aquestes dient que no vols ser com ells. Quan fas servir frases com "vostè des que va aconseguir plata es va oblidar dels pobres" aquestes afirmant que tu ets pobre i que tornar-se ric implica ser mala persona. Si dius "amb els anys és normal anar perdent la salut", estàs dient que has emmalaltir a mesura que passen els dies, li ests ordenant al teu cos que es malaltia perquè faci realitat el teu creença i aquestes creant en tu la desesperança, sabrs que és inevitable arribar a vell com una persona malalta.

Les emocions es generen a partir dels nostres pensaments, per tant si el teu pensament és de baixa freqüència, el teu emoció també ho ser, el que porta a crear una realitat de baixa freqüència. Hi ha uns nivells de freqüència per a les emocions.

Les freqüències baixes fan que tot sigui ms dens i el dens és menys flexible i menys manejable, si el nostre pensament i les nostres emocions són de baixa freqüència llavors la realitat sembla esttica i no podrem modificar-la. Si per contra estem vibrant a altes freqüències les coses parecernms flexibles, fins i tot tindrem una capacitat per a mirar les coses d'una manera diferent i trobar solucions i eines que abans no vegem. Dins del nostre ADN hi 64 codis de aminocids dels quals només tenim actius 20 codis. Aquests codis funcionen com interruptors que s'apaguen i calen. Si et fixes en la figura anterior, les emocions de baixa freqüència com la vergonya o la culpa tenen una freqüència ms lenta i llarga, el que fa que toqui pocs punts de l'ADN i per tant activi pocs c codis d'aquest. Entre major quantitat de codis d'ADN activem, major seran les nostres possibilitats d'experimentar la realitat amb millors eines per al nostre benefici.

Creences, inconscient i agraïment

Però no n'hi ha prou amb canviar el nostre pensament i elevar la freqüència de les nostres emocions, cal revisar les nostres creences. Elles habiten en l'inconscient sabotejant la nostra feina sense adonar-nos. Cal mantenir l'atenció conscient en el que desitjo manifestar. Durant el dia estem inconscients de moltes de les coses que pensem i aquests pensaments no es troben alineats amb el que desitgem. El manifestem constantment quan ens fan preguntes com "Com va la vida?" I la nostra resposta gairebé automàtica és: "doncs aquí més o menys". I continuem amb un munt de peròs que el que estan fent és enviar-li a l'Univers la idea que la nostra vida no és bona. Hem de canviar els nostres pensaments, el nostre discurs, els nostres sentiments cap a la realitat actual i beneir i agrair per cadascuna de les coses que tenim en el moment present. Pensar si en l'instant mateix que ens trobem, estem bé, si ens falta alguna cosa en aquest segon, en aquest petit instant de temps. Anem a descobrir que si ens fem conscients d'aquest instant immediatament tot està bé, tot és perfecte. Quan veiem que les coses estan malament és perquè estem pensant en el passat o en el que voldríem tenir en el futur, estem pensant amb el desig i el desig no ens permet agrair el present. Tots som creadors la majoria inconscients però el que tenim en el moment actual és el resultat de tot el que vam crear en el passat.

el mereixement

El mereixement o no mereixement és una altra de les creences que tenim moltes vegades en el nostre inconscient i que permet o no que aconseguim les coses. En el fons molts vivim amb una baixa autoestima, constantment creient que no ens mereixem les coses bones que ens pot oferir la vida. Aquesta és una creença que ens impedeix fluir amb els nostres somnis, que ens atura per fer el necessari. "¿Per què ho faig si potser no ho aconseguiré?" Necessitem treballar primer en l'autoestima perquè si no hi haurà alguna cosa dins nostre que digui constantment que no ho mereixem i entorpeceremos el procés.

Un altre dels elements del mereixement és quan t'arriba alguna cosa semblant però inferior al que vols i et conformes amb això perquè potser vas somiar massa gran. Amb aquest pensament li estàs dient a l'Univers, al camp de les possibilitats infinites que no et mereixes el que vols, que és suficient amb el que et va arribar. Imagina't que et gradues d'una carrera professional i vas a la recerca de treball, quan veus una oferta que s'acomoda a les teves expectatives envieu el vostre currículum i vas a l'entrevista. Després d'un llarg procés de selecció et diuen que no et donaran el càrrec per al qual vas aplicar sinó un càrrec inferior. Sents que no pots desenvolupar tot el teu potencial i tot el que vas aprendre a través de tots els teus anys d'estudi però ho acceptes perquè necessites la feina, perquè és millor això a no tenir res. Llavors teu cap s'adona que sempre estaràs disposat a acceptar el que t'ofereixin encara que no estigui a l'alçada dels teus coneixements i aptituds. Així succeeix quan demanes alguna cosa a l'Univers. Si acceptes el primer que et arribi perquè és millor que no tenir res, llavors estaràs vivint sempre amb la manca, de manera que puguis obtenir amb tal de no quedar-te sense res. Li estàs dient a l'Univers que tens por de no rebre perquè en el fons sents que no et mereixes.

la coherència

Has de ser coherent entre el que penses, sents i fas. Si penses que pots tenir diners però tens por, la por és oposat al pensament llavors no aconseguissis obtenir el que vols. Imagina que aquestes empenyent una gran caixa amb el teu pensament, però del costat contrari hi ha un altre tu empenyent la mateixa caixa en el sentit contrari i amb la mateixa força que tu estàs aplicant. El resultat és cap moviment, et desgastes físicament, potser acabis frustrat i enfadat, però res passarà. Això és el que passa quan els teus pensaments i sentiments no es troben en coherència entre si.

L'ordre en l'Univers

L'Univers sempre busca l'ordre, mai el caos. Tot i que les coses semblin entrópicas i caòtiques per a la nostra percepció tot té una lògica i un sentit. Quantes vegades has desitjat aconseguir alguna cosa? Quantes vegades t'has enfadat perquè les coses no surten com tu vols? Després d'un temps t'adones que tot allò que et va succeir tenia una raó de ser. Hi ha una frase que diu que el mestre no arriba fins que l'estudiant està preparat, ja que potser el regal no arriba fins que el que ho demana estigui preparat per rebre-ho.

Hem vist persones que han aconseguit poder, diners, fama però moltes d'elles no estaven preparades per a obtenir-lo. Veiem com això que molts desitgen i que alguns obtenen esdevenen un malestar per a tots els que estan al seu voltant. Has vist persones que després de guanyar la loteria no saben què fer amb els diners i acaben desperdiciándolo tornant a l'anterior estat de pobresa perquè no sabien com usar-lo de forma correcta. Persones que arriben al poder i es converteixen en sàtirs i demagogs que fan patir a milions de persones. Persones que arriben a la fama i al no saber manejar-la acaben recorrent a les drogues i moltes altres al suïcidi. Així que pensa si ja estàs preparat per rebre el que vols o encara et falta alguna cosa per aprendre.

La vida és un aprenentatge, l'Univers t'ensenya amb tota la paciència. Però si no aprens hauràs de repetir la lliçó cop i un altre. Obtindràs el que vols però igual de fàcil el perdràs. El que es crea des de l'ego no perdura perquè no té dintre la llavor de l'amor. A vegades abans d'arribar a on vols anar has de travessar per diverses lliçons. Si les aprens aconseguiràs arribar a la meta sa i estalvi.

Aprendre a través de l'altre

No cal que sàpigues com funciona el mecanisme intern d'un rellotge perquè sàpigues llegir l'hora. Pensa en algú a qui admires i hagi aconseguit el que t'agradaria. Com es comporta ?, com pensa ?, com sent? Si aprens de les qualitats d'aquesta persona aconseguissis el que vols. Observant les qualitats que tenen les persones a les que admires i tractant d'aprendre el bo i positiu d'elles aconseguiràs recórrer part del camí sense necessitat de cometre errors per aprendre la lliçó. Si ets savi veuràs que de l'observació es pot aprendre tant com de la pròpia experiència.

Algú va dir: El poble que no coneix la seva història està condemnat a repetir-la. Això s'aplica no només per a la història d'un pas un poble, tamb és una reflexi individual. Els altres són el meu reflex, si ets capaç de veure els seus errors no per jutjar-los sinó com un element que et permet tenir més coneixement del funcionament del món, logrars aprendre, créixer en consciència i avançar en el camí sense cometre els mateixos errors que altres van cometre.

Conèixer la ruta

Necessites saber cap dnde vas per poder arribar a aquest lloc. Si quan et pregunten sobre qu vols respons que no saps llavors pasars tota la teva vida d'una banda a l'altra, deixant que la vida i les persones et portin a qualsevol lloc. Si saps el que no vols llavors tendrs tamb moltes possibilitats. Per exemple si et pregunten quin tipus de música voleu escoltar i dius no m'agraden els vallenatos, pot ser que et col·loquin salsa, merengue, rock, clssica, vals, ranxeres, etc. . Llavors t dirs aquesta música no és la que vull escoltar i et col·locaran una altra i una altra fins que trobis la música que realment t'agrada però habrs trigat una bon temps. El mateix et passar si saps el que NO vols però no saps el que vols. El primer pas per aconseguir aconseguir el que vols és tenir claredat sobre el teu desig, si no ho has delimitat correctament haur 1 munt de coses que no t'agradin, 1 munt per corregir i potser acabis arribant moltes vegades al lloc que no queras.

El primer que has de saber és que cada ésser humà té un Pla i un Propòsit a la vida, que l'Univers t'ha donat facultats especials perquè puguis complir amb aquest Pla. Si aconsegueixes actuar en coherència amb aquest Propòsit per al que vas ser creat veuràs que tots els teus desitjos entressin en lògica amb aquest Pla i els aconseguiràs amb facilitat. Però abans d'això, molts hem de passar per experiències que poden resultar-nos doloroses. Aquestes experiències no es van crear per patir sinó per fer-nos créixer, perquè reconeguem les eines amb les que vam ser dotats i que ens permetran complir amb el nostre Propòsit a la vida. Potser arribem a creure que aquestes experiències són difícils, que ens va tocar una vida molt dura, però mai ens posaran una prova per a la qual no estiguem preparats, per això tots tenim diferents experiències i el que per a uns sembla senzill per a altres pot semblar complex.

Cada un de nosaltres té un guia interior, és aquell que ens coneix millor que ningú. Si vols saber quin és el teu Propòsit, has de connectar-te amb aquest guia, si ho has estat ignorant durant molt de temps pot ser que et tardes una mica en escoltar la seva resposta però algun dia ho sentiràs, el sentiràs i sabràs quin és el camí que has de triar. Recorda que les coses que provenen des de l'ego no són duradores perquè no estan alineades amb el Pla de Déu i no ajuden al creixement de la consciència col·lectiva. No podem pujar sols, som una xarxa i perquè jo pugi he d'ajudar als que estan al meu voltant perquè pugin també.

Demana a l'Univers i si el teu desig està alineat amb el Pla, obtindràs la resposta que desitja. Desapégate del resultat, perquè quan et apegas hi ha por en tu i com ja ho vam dir, la por és una emoció que frena la possibilitat d'aconseguir el que desitja.

Autor: JP Ben-Avid

referències

Dispenza, Joe. (2012). Deixa de ser tu. La ment crea la realitat. Urà: Barcelona.

Espases de llum en el teu honor. Vibracions saludables. Extret el 8 de maig de 2016 https://espadadeluzentuhonor.wordpress.com/2013/10/20/las-emociones-tienen-una-frecuencia-vibratoria/

Article Següent