Com ajudar als nostres Infants per Construir un Millor Futur

  • 2011

M'inclino davant teu ser i et saludo amorosament.

Sabem que els nens són les persones del futur, els creadors d'una nova societat i de noves generacions. Només a través d'ells podem anar a més ia millor com a humanitat. Si ens comportem de manera inconscient amb ells els fem més mal i moltes vegades aquest dany és negativitat que s'anirà transmetent a les futures descendències com una bola de neu fosca en creixement.

I què podem fer pels nostres nens?

Una cosa realment valuós i significatiu és donar-los el lloc que veritablement tenen dins d'una família, i aquest lloc no és el lloc dels "grans" ni el lloc del que li toca carregar la negativitat ancestral ni la dels nostres propis errors.

Què si podem fer per ajudar-los a desplegar millor i amb menys càrregues?

Podem afavorir el seu desenvolupament de manera excel·lent si com a pares prenem el lloc que ens correspon i no fer-nos els petitons, els petits. Moltes vegades per por, irresponsabilitat o covardia deixem que ells es comportin com els grans i això porta serioses conseqüències per a ells. Bert Hellinger parla dels ordres de l'amor en els sistemes i ha demostrat en múltiples tallers que a través d'col·locar internament en l'ordre que ens toca, l'amor pot fluir i la força ancestral li arriba als nostres fills. Perquè si un fill inconscientment se sent i se li permet comportar-se o parlar com si fos el gran no està col·locat sota dels seus pares i no pot prendre la seva força ni pot recolzar internament en ells per seguir creixent integralment de manera òptima. Aquest senzill fet pot fer la gran diferència per al futur benestar dels nostres infants.

Moltes vegades els mateixos fills moguts per l'amor distorsionat d'un nen, creuen que poden ajudar-nos amb les nostres penes o càrregues i ells també les prenen energèticament amb la bona intenció de fer-ho ells per nosaltres, però aquesta acció comuna ni ens ajuda a nosaltres com a pares i molt menys a ells com a fills, el que ocasiona és desordre, més implicats, més malaltia o carència, més infelicitat per a tothom.

Romandre en el lloc de pares per al benestar present i futur dels nostres nens és una decisió que requereix fermesa perquè moltes vegades els fills ens tempten i proven per prendre un lloc que no els toca, potser -com deia abans-, amb bona intenció però realment amb efectes nocius per a ells i per al futur.

Els més important per al futur d'una família, d'una societat, d'una cultura sencera són els petits, si podem el nostre focus en ells fins i tot podem ordenar-nos internament també nosaltres.

Comportar-se com els grans no vol dir que els pares tinguem dret a usar la nostra autoritat per maltractar o abusar física o emocionalment d'ells. Comportar-se com els grans és simplement saber que som els pares i que com a pares tenim una funció d'educadors que exercirem d'acord a la consciència i al coneixement particular però que no vol dir que som perfectes o que ho sabem tot. Fer el que considerem millor per al bé dels nostres fills amb totes les seves regles i normes és la nostra funció. És clar que em sembla important esmentar que moltes vegades en la criança de vegades volem seguir aplicant normes que ja no són efectives pel que és necessari anar-se'n actualitzant d'acord a les edats ia l'entorn. Som l'autoritat però una veritable autoritat està al servei, al servei de la vida, al servei dels nostres fills des del lloc de pares, ve a la meva ment la imatge d'un rei que està al servei de la seva comunitat i segueix sent el rei. Una actitud de fermesa i alhora d'amorositat que implica receptivitat, flexibilitat, saviesa. I què és la saviesa? D'acord al meu estimat mestre Hellinger, saviesa és fer el que funciona i deixar de fer el que no funciona.

Abans d'acabar aquest escrit, em sembla fonamental esmentar que a més de mantenim en el nostre lloc de pares per estimar, donar suport i formar els nostres fills, és important honrar les destinacions que tots portem. Assentir als propis destinacions ia les destinacions dels nostres fills no és una acció irresponsable o conformista, és honrar el misteri i la incertesa de la vida i quan fem això ens sintonitzem amb les forces de la vida, de la creació i som beneïts.

Els convido a fer tot el que ens toca com a pares des del nostre veritable lloc i els porto a mirar a la llunyania per assentir confiar i agrair tot tal com és, com si en aquest assentir i en aquesta inclinació davant la forces de la vida i de la creació li confiéssim als nostres fills al més Gran.

Recorda que ets un ésser meravellós.

Ets infinitament estimat.

Benediccions.

Sony González.

8 juliol 2011.

www.sonygonzalez.com.mx

www.facebool.com/desarrollohumanoqro

www.facebook.com/Sony.Gonzale.Rodriguez

Article Següent