CURS D'INNOVACIÓ. Unitat 2: Tecnologia. Objecte d'aprenentatge 4: Dramatúrgia
La intervenció divina (miracles) o demoníaca (bruixeria, fetilleria, sortilegis) sol ser la interpretació cristiana dels fenòmens vistos com taumatúrgics, que en els seus inicis, en el cristianisme primitiu, derivava del sincretisme religiós hel·lenístic. En l'islam es denomina Tay al-Ard (literalment "penjat sobre la terra") al sant que es teletransporta miraculosament, o més aviat "que es mou per la Terra abans de desplaçar-se sobre els seus peus". En la tradició hermètica i mística de la càbala es considera l'existència de mags amb poder taumatúrgic per fer canvis subtils en els alts regnes, amb conseqüències en el pla físic; per exemple, si realitza canvis en el món de la formació o si fa canvis en el món de l'acció.
La taumatúrgia és aquesta capacitat de realitzar prodigis, fenòmens considerats sobrenaturals o més enllà de les capacitats humanes, per part d'un agent al que es considera extraordinari, com un mag o un sant, o fins i tot un rei (toc real). També s'atribueixen qualitats taumatúrgiques a objectes, com les relíquies.
La dramatúrgia com l'acció i efecte de crear, compondre, escenificar i representar un drama, ens ha permès veure la vida com una tragicomèdia, convertint-la en tot un espectacle teatral. El model de la dramatúrgia respecta la regla de les tres unitats (acció, lloc i temps), ordenant el procés dramàtic en tres fases: exposició, nus i desenllaç.
La cinematografia se'ns presenta com la gran reveladora, la qual gràcies als seus projectors i reflectors ha promogut a grans generadors d'idees i manifestadores de la creativitat. La màgia ja no entra dins dels fenòmens de la natura, ni dins de la nostra capacitat per a comprendre'ls i aprofitar-los, sinó en les xarxes de comunicaci com la ràdio, la television, la telefonae Internet.
OBJECTIUS
- Establir relacions entre espai, temps i moviment.
- Establir diferències entre escriptors, actors i espectadors.
- Comprendre les històries de vida a partir d'un model narratiu.
REGLA ONCE
Que el grup en conjunt traslladi a la Trada el foc que es troba dins de la Joia al Lotus, i que després descobreixi la Paraula de dur a terme aquesta tasca. Que, mitjançant la seva Voluntat dinmica, destrueixi el que ha estat creat en el punt mitjà. Quan els germans, en el quart gran cicle de realització, hagin aconseguit el punt de tensió, llavors el treball ser realitzat.
ACTIVITAT INTRODUCTÒRIA: Literatura i dramatúrgia.
Mortimer i la seva filla Meggie de 12 anys d'edat, comparteixen la passi per la literatura. Tenen tamb un talent nic per fer que els personatges dels llibres cobrin vida amb noms llegir en veu alta. Però hi ha un perill: per cada personatge d'un llibre que porten a la vida, un visitant humà ha de desaparèixer entre les pàgines. En una de les seves visites a una llibreria de segona mà, Mo escolta veus que no havia escoltat durant molt de temps i quan localitza el llibre d'on provenen, 1 escalofro li recorre el cos per tota la columna vertebral. És Cor de tinta, un llibre cobert d'il·lustracions de castells medievals i de estranyes criatures. Un llibre que ha estat buscant des que Meggie tenia 3 anys, quan Resa, la seva mare, va desaparèixer en aquest món mstico. No obstant això, el pla de Mo d'utilitzar el llibre per trobar i rescatar Resa es veu enfosquit quan Capricorn, el malvat dolent de Cor de tinta, segresta a Meggie i li exigeix a Mo que faci que cobrin vida altres personatges de la ficci. Determinat a rescatar la seva filla ia enviar als personatges de la ficció de nou al lloc al qual pertanyen, Mo organitza un grup d'aliats sense igual, tant reals, com imaginaris, i s'embarca en un viatge agosarat i perillós per a posar les coses en ordre. Cor de tinta és una pellcula anglesa de l'any 2008 basada en el llibre homnimo escrit per Cornelia Funke.
Thanos és un Ésser sistèmic procedent de Tità, la lluna de Saturn que està habitada pels Eterns. Durant la seva joventut, Thanos no es va interessar per la mort fins que la mateixa entitat va començar a manipular-des de jove. Després de les seves crims contra els seus en Tità, va fugir del planeta buscant un amor que li correspongués per omplir el buit que aquella noia (la Mort) el va deixar al cor. Thanos es dedicarà a recollir 6 gemmes que col·locarà en un guant de la mà esquerra per controlar el cosmos, dues d'aquestes gemmes es troben a la Terra: la del temps i la de la ment. Posteriorment Thanos descobreix una nova font de poder, coneguda com el Cor de l'Univers. Es dirigeix cap a la base de l'Ordre Celestial, una ordre d'alienígenes que té el control del Cor. Thanos pren aquest control i es torna omniscient. La Guerra de l'infinit és un còmic que va ser portat al cinema en els anys 2018 i 2019.
- Després de veure les pel·lícules sobre l'Eros i el Thànatos, respondre les següents preguntes: Quina és la relació entre el cor i la imaginació? Com diferenciar espai, temps i moviment? Com diferenciar l'omnipotència, l'omnisciència i l'omnipresència? Quina és la relació de les gemmes amb els raigs?
La literatura varia segons es tracti del valor-temps o valor-espai. Pel costat del temps la literatura condueix al drama, el drama tendeix a la poesia i la poesia a la música. Del costat de l'espai l'expressió gràfica està lligada amb la pintura, aquesta amb l'escultura i finalment amb l'arquitectura. El drama, narrant els successos en el temps, es relaciona amb la pintura, que descriu successos en l'espai.
ACTIVITAT UN: Els escenaris
L'espai és la forma on es desenvolupen els propòsits de l'ésser i les seves activitats conscients, per això, l'Ésser projecta els seus principis en set plans d'activitat. Els àtoms són els centres de força i els centres són els punts de força.
El temple humà per exemple, va ser construït en un esquema de set plànols i en cada pla es desenvolupa un principi. L'ésser humà té set centres per desenvolupar un principi en el pla còsmic.
Un principi és l'expressió de la consciència en un cos. L'esperit (1) és una espurna de la Flama divina, el diví origen de la consciència humana. Quan la consciència de l'esperit es manifesta en el món espiritual és sempre una trinitat (2, 3 i 4). El principi 2 no descendeix del nivell espiritual i pel mateix se l'anomena l'esperit humà. Els altres dos principis es manifesten en el món immediatament inferior, el intuicional, determinant la dual naturalesa intuïtiva. El principi 5 no es manifesta més «sota del nivell intuicional i pel mateix se l'anomena intuïció. El principi juny descendeix al món immediatament inferior, el mental, en el nivell superior es manifesta com intel·ligència.
Els principis 2, 5 i 7 constitueixen l'ànima humana, el reencarnante centre de consciència que persisteix en tota la successió de vides humanes. En els mons inferiors, l'Ànima es reflecteix en els principis 9, 10 i 11 que col·lectivament constitueixen la transitòria personalitat d'una vida. L'enllaç entre l'ànima i la personalitat està assenyalat amb el # 8 sota el nom de antakarana. L'ànima és la individualitat de l'ésser humà en el cos causal. La Individualitat crea la Personalitat per la seva encarnació amb tres cossos: mental, astral i físic.
Un escenari és una visió internament consistent d'allò que el futur podria arribar a ser: amb la construcció de múltiples escenaris, una organització pot explorar sistemàticament les possibles conseqüències de la incertesa. "Els escenaris són el conjunt coherent i plausible, no necessàriament probable, d'esdeveniments seriats o simultanis, als quals estan associats determinats actors en una escala de temps".
En l'elaboració dels escenaris es construeix un conjunt coherent d'hipòtesis per identificar les possibles i diferents situacions que es poden presentar, de tal manera de preparar-se per afrontar-les. Aquests processos estimulen l'anàlisi de les estratègies per tal de tractar amb la incertesa. S'estudien les alternatives de futur per a identificar les situacions extremes, sobre les quals l'organització té moltes vegades poc o gens de control. S'identifiquen tant les oportunitats com les amenaces o traves per al desenvolupament de l'organització.
- Estableixi relacions entre els plans i els principis.
ACTIVITAT DOS: Les línies de temps.
El temps és aquest procés de l'activitat o aquest desenvolupament progressiu, en què la Consciència immanent busca al seu oposat i va sent regida per la llei d'Atracció, que condueix al matrimoni atòmic, humà, solar. El temps és una successió d'estats de consciència, per la qual cosa se li pot estudiar des del punt de vista de:
1. La consciència solar.
2. La consciència planetària.
3. La consciència ecològica (causes i efectes).
4. La consciència social (harmonia i conflicte).
5. La consciència humana (mental, astral, física).
6. La consciència animal, vegetal i mineral.
7. La consciència atòmica.
Els canvis en les línies de temps transformen tot de manera immediata i de forma irreversible (és el que es coneix com a efecte Mandela). Vivim en un univers hologràfic en el qual alguna cosa o algú altera la trama del teixit temporal del planeta terra aconseguint inserir diferents línies de temps provinents de mons paral·lels, convertint la nostra línia de temps actual a una amalgama de múltiples plans de realitat en la qual convergeixen retalls d'altres mons alterns que passen desapercebuts per moltes persones.
A la sincronització o absència de sincronització de les notes es pot atribuir tot el que passa en els cicles mundials. Així es produeix l'harmonia; primer, la nota fonamental de la matèria: després, la nota de l'Esperit dominant gradualment la nota inferior i monopolitzant l'atenció, fins que gradualment la nota de l'Esperit predomina sobre les altres. No obstant això s'ha de recordar que la nota de la vida manté unida a la forma. Les notes es sincronitzen i harmonitzen fins a aconseguir una etapa adequada i el consegüent període d'abstracció.
Es pot afirmar que la Llei d'Atracció manifesta dels poders de l'Esperit i que la Llei de Repulsió regeix a la forma. L'Esperit atreu a l'Esperit durant tot el cicle més gran. En cicles menors l'Esperit atrau temporalment a la matèria. La tendència de l'Esperit és unir-se i fusionar-se amb l'Esperit. La forma rebutja a la forma, i així es produeix la separació. Durant el gran cicle d'evolució, quan comença a actuar el tercer factor, la ment, i el punt d'equilibri constitueix la meta, es percep la interacció entre l'Esperit i la forma. Així, per repetició, es desenvolupa la consciència i comença a adquirir-la facultat de respondre.
És per això que en disseny humà als tres canals usats per teixir la trama espiritual se'ls denomina canals tàntrics: ritme, compàs i melodia. La vibració mental estableix la clau del ritme i tracta d'utilitzar i coordinar el cos físic a Voluntat. La vibració emocional fa a la qualitat, al ritme atractiu. El físic és el punt de reunió de la consciència amb la matèria, és el resultat produït per la unió de la clau del ritme amb la qualitat del to.
- Planteja relacions i diferències entre els components de la música: ritme, melodia, etc.
ACTIVITAT TRES: Els mons possibles.
El moviment és una de les qualitats de la matèria, de la mateixa manera que la inèrcia i el ritme. És el moviment giratori o e rotaci el que produeix l'activitat irradiatoria. Temps i espai són idees per expressar l'activitat cclica d'una entitat. En el pla fsic el moviment és rotatori, en el pla emocional el moviment és cclico i en espiral i en el pla mental és helicoide espiral.
La idea de progrés va ser proposada per Francis Bacon, qui en el seu llibre Novum Organum planteja la perspectiva del progrés humà. L'home pot amb el seu esforç penetrar en les veritats de la naturalesa i actuar sobre elles en benefici propi, en fer-ho, poda assegurar la continuïtat del progrés, gairebé inevitablement. El progrés depengui de l'exercici de la ment. Les ciències i les humanitats han arribat a ser apreciades com a productes enginyosos de les ments dels homes, com creacions generades per diferents usos de la ment. El món del parads perdut de Milton i el món dels Principia de Newton existeixen no sols en la ment dels homes; cada un d'ells té una existència en el "món objectiu" de la cultura, al qual el filòsof Karl Popper anomena Món Tres. Són col·leccions de mons possibles.
I ja que el llenguatge és l'instrument més poderós per organitzar l'experiència i constituir realitats, a mitjans de la dècada de 1970 es va començar a realitzar un examen més estricte dels usos del llenguatge, entre ells, el que serveix per crear les il·lusions de la realitat que constitueixen la ficció. Els psicòlegs han treballat de dalt a baix, parteixen d'una teoria sobre el relat, sobre la ment, sobre els escriptors, sobre els lectors. Els dramaturgs han treballat de baix a dalt, el seu enfocament se centra en una obra ben determinada: un conte, una novel·la, un poema.
Per apreciar la condició humana és necessari comprendre les maneres en què els éssers humans construeixen els seus mons (castells i temples). La sorpresa és un fenomen extraordinàriament útil per als estudiosos de la ment, perquè ens permeten investigar el que la gent dóna per descomptat. En economia, el pressupost és la base de la planificació, ja que ens permet determinar els recursos requerits prèviament a l'execució de l'acció.
- Elabora un diagrama de venn sobre ciència, filosofia i religió.
D'GEMMES I RAIGS
Tres fils ens permeten formar la trama i l'ordit del teixit espiritual: el fil de la vida, el fil de la consciència i el fil de la creativitat. Al fil de la vida o cordó platejat s'enfila la perla de l'existència humana.
Per tal de realitzar la projecció necessària de les energies acumulades, organitzades per la imaginació creadora i portades a un punt d'excessiva tensió pel poder de la intenció, el deixeble va per tant als recursos de la seva ànima, emmagatzemats en el que es diu tècnicament "la Joia a la Flor", on està arrelat l'esperit. Els aspectes de l'ànima que anomenem coneixement, amor i sacrifici, expressions del cos causal, són només efectes d'aquesta irradiació espiritual.
Els Raigs es difonen per la naturalesa sencera, de manera que així com hi ha homes que pertanyen a cada un d'ells, així també hi ha animals, vegetals i minerals amb les especials característiques del seu Rayo corresponent. La imatge mostra la més convenient disposició de les pedres precioses i també demostra com flueix l'energia entre les joies, els canelobres i les creus dels Raigs a les parets en un temple. Tals són les pedres peculiars de cada un dels set Raigs, però no les exclusives, ja que tota pedra preciosa pertany a un o altre Rayo. Les enumerades a la primera columna són les principals del seu respectiu Rayo en el regne mineral, i per tant són els seus més adequats.
1. Diamant. Cristall de roca.
2. Safir. Lapislàtzuli, turquesa i sodalita.
3. Esmeralda. Aguamarina, jade i malaquita.
4. Jaspi. Calcedònia, àgata i serpentina.
5. Topazi. Talc.
6. Rubí. Turmalina, granat, carbúnculo.
7. Ametista. Pòrfir.
Per tant, abans que el fil de la consciència sigui autènticament teixit i "projectat en el camí ascendent, proporcionant un pas segur per als cansats peus del pelegrí", el deixeble ha de començar a reaccionar en resposta al capoll tancat de la Flor o joia, que es troba al centre de la Flor oberta. Això ho fa quan els pètals de sacrifici de la Flor del jo gosen assumir el control de la seva vida, quan el seu coneixement és transmutat en saber, quan augmenta el seu amor pel tot i suma a això el "poder de la renúncia" que el porten a callar. Aquestes tres qualitats de l'ànima -quan funcionen amb certa potencialitat produeixen una activitat augmentada en el mateix centre de la vida de l'ànima, el cor del lotus. Ha de recordar-se que les correspondències de la Flor del jo amb els tres centres planetaris són aquestes:
Humanitat: Els tres àtoms permanents dins de l'aura de la Flor.
Jerarquia: Els tres grups de pètals.
Shamballa: La joia en la Flor.
EL TEJEDOR A LA LLUM
Hem considerat en forma sumària, encara suggestiva, les quatre qualitats que ha de desenvolupar, considerar i realitzar conjuntament el grup que es prepara per a una pròxima Innovació espiritual, i són:
1. L'assoliment d'una interrelació grupal no sentimental. SABER
2. L'ús constructiu de les forces destructores. OSAR
3. L'assoliment de consolidació de la unitat en la diversitat. ESTIMAR
4. El desenvolupament del poder del silenci transcendental. CALLAR
Totes elles per actuar com una Jerarquia en miniatura i com un grup. El teler de la consciència és espiritual, la seva trama és virtual però el seu teixit és físic.
El nivell finit de la realitat està caracteritzat per la vida de les criatures i les limitacions de l'espai-temps. El nivell absonito de la realitat està caracteritzat per les coses i els éssers sense principi ni fi, i per la transcendència del temps i de l'espai. El nivell absolut està desproveït de principi, de cap, de temps i d'espai. Per exemple, al Paradís, el temps i l'espai no existeixen; l'estat espai-del Paradís és absolut.
La realitat està sotmesa a l'expansió universal, la personalitat a una diversificació infinita, i les dues són capaços de coordinar-gairebé il·limitadament amb la Deïtat i d'estabilitzar de manera eterna. Aquestes qualitats de la realitat universal es manifesten en l'experiència humana en els nivells següents:
1. El cos. L'organisme físic o material de l'home. El mecanisme electroquímic vivent de naturalesa i origen animal.
2. La ment. El mecanisme de l'organisme humà que pensa, percep i sent. La totalitat de l'experiència conscient i inconscient. La intel·ligència associada amb la vida emocional, que s'eleva fins al nivell de l'esperit mitjançant l'adoració i la saviesa.
3. L'esperit. L'esperit diví que resideix en la ment de l'home, l'ajustador del Pensament.
4. L'ànima. L'ànima de l'home és una adquisició experiencial.
La personalitat de l'home mortal no és ni el cos, ni la ment ni l'esperit, i tampoc és l'ànima. La personalitat és l'única realitat invariable en l'experiència d'altra banda sempre canviant d'una criatura, i unifica tots els altres factors associats de la individualitat.
REFERÈNCIES.
Charles Webster Leadbeater. La ciència dels sagraments.
Jerome Bruner. Realitat mental i mons possibles.
Hem vist com l'espai es troba organitzat en plans i en cada pla trobem un vel que amaga la realitat: Pla físic (maia), Pla astral (miratge), Pla mental (il·lusió). Hem arribat a penetrar en la cambra vel mitjançant el codi encriptat del nostre cor. per descobrir la dualitat existent entre la ment concreta i la ment abstracta.
De manera que la gemma de la realitat va pel canal 57/20 i la gemma de l'espai pel canal 22/12. No exposaré més per ara, només suggerir a l'aprenent intel·ligent que la llum de l'ànima (reflectida en la ment) i l'energia de la forma (expressada en el cos electromagnètic), són per a ell, en el regne de la dualitat temporal, els seus dos realitats bàsiques.
La gemma del ALMA és que sent i s'alimenta d'ànimes. Permet a l'usuari robar, manipular o alterar les ànimes, vives o mortes. Es troba al centre CORONARI i es correspon amb el vidre de Personalitat, l'ànima divina integrada per la Santíssima Trinitat.
La gemma de la MENT té el poder per augmentar fins a límits insospitats les capacitats psíquiques, podent llançar grans atacs o rajos psíquics o llegir ments gairebé sense defenses psíquiques o augmentar les pròpies. Es troba al centre Ajna i es correspon amb el vidre de disseny.
