Durant el sorgiment de les primeres potències civilitzadores del vell continent, l'adopció d'una espècie animal, com a símbol emblemàtic distintiu, va ser una cosa bastant comú. L'egípcia, en ser la civilització més poderosa d'aquella època va decidir adoptar, com a símbol emblemàtic del seu poder civilitzador i militar, a la bèstia més temible del continent africà, "el lleó". Els minoics de les illes mediterrànies de Creta i Thera, van adoptar al Toro, com la seva bèstia emblemàtica, mentre que les cultures que van florir a l'est del mar mediterrani van veure en l'Àguila, l'emblema distintiu del seu poder en el seu domini territorial estratègic. Només ens faltava una civilització (Considero que va ser la grega) que s'apropiés de l'ésser humà o àngel per representar el seu poder, conformant així les quatre cares de l'esfinx.
Des dels albors de la civilizacin egípcia, les esfinxs van simbolitzar el poder i la força del Faran, qualitats associades a la figura de l'len. Tamb tenen relació amb la idea de la vida desprs de la mort, pel que la seva presència és habitual en contextos funeraris i prop dels grans temples. Horus amb els seus quatre fills, va passar a ser Crist en el centre amb els quatre evangelistes, o els seus smbols, en els punts cardinals. Però hi ha una gran diferència entre les creus fixa i cardinal.
La creu de l'esfinx est fixa en el cel i és custodiada pel ngel. Fins que el Toro estripi i vaig estripar l'home; llavors la Llum brilla; fins que la Serp lluiti amb l'home i el posi de genolls, llavors s'eleva cap a la Llum; fins que el Len sigui domat i el secret de l'Esfinx revelat, llavors es revela la Llum interna; fins que l'home elevi la seva cntaro d'aigua i s'uneixi a les files dels Portadors d'Aigua, llavors el flux del corrent de la vida omplir el seu cntaro i esgotar el estancat bassal, purificant la seva font; es revela el camí ocult que condueix a la recndita Llum, ocultada per l'última creu, la cardinal: la de l'receptculo de l'amor. A l'Orient Lliura-justícia, a l'occident Àries-fortalesa, al nord Capricorn-prudència, al sud càncer-temprança, donant aix forma a les quatre virtuts cardinals.
OBJECTIUS
1. Establir relacions entre el centre cardaco i el raig blanc.
2. Establir diferències entre el corazny el centre cardaco, desig i amor.
3. Definir la immortalitat en termes de sacrifici i servei.
PAS QUATRE
Sense por vam fer un minuciós inventari moral de nosaltres mateixos
Farem tal inventari relacionant el centre cardaco amb el raig blanc.
ACTIVITAT INTRODUCTÒRIA: trobats i perduts
Duncan MacLeod, l'Immortal, recorre la ciutat que s'ensorra, mentre va recordant els temps feliços que va viure al costat de la seva estimada. Desesperat i sol, MacLeod es troba amb la seva antiga banda, entre ells amb el seu misteriós amic Methos, i un mortal, el Vigilant Joe Dawson. Reunit aquest petit grup, junts decideixen trobar l'origen del primer Immortal i la font de la seva immortalitat.
El Ancià es troba amb tots ells com un grup i compta cmo, en la història antiga, un altre grup d'Immortals va buscar la Font. A l'matar el Guardin, dos dels tres supervivents van ser maleïts amb la decadència, un d'ells es va convertir en el nou Guardin. Duncan entra a la Font, qualificat per fer-ho pel seu cor pur.
Highlander: l'origen és una pellcula nord-americana de 2007, dirigida per Brett Leonard. Protagonitzada per Adrian Paul.
Jack, John i James són tres dels 70 supervivents, d'entre les 324 persones a bord del vol 815 d'Oceanic, que, en quedar perduts en una illa, comencen a tractar de formar una comunitat de persones amb les seves relacions de convivència (similar a la pel·lícula El senyor de les mosques). Els cognoms Locke, Rousseau i Hume ens porten a pensar en els filòsofs empiristes que donarien origen a les concepcions modernes de la identitat.
Lost és una sèrie de televisió nord-americana que va ser emesa originalment per l'ABC entre 2004 i 2010, fins a completar un total de sis temporades. La sèrie narra les vivències d'un grup de persones en una illa després de sobreviure a un accident aeri. En general, cada episodi narra una història principal que té lloc a l'illa, intercalada amb diversos segments d'una història secundària. Aquests segments poden ser flashback -predominant en les tres primeres temporades-, flashforward -a partir de la fi de la tercera temporada-, 4 o «flash-sideways», en la temporada final. En la sèrie es pot apreciar el concepte de família disfuncional, especialment en els episodis que giren al voltant dels pares de gairebé tots els personatges principals.
- Després de veure la pel·lícula Highlander i la sèrie Lost respondre les següents preguntes: per què es diu que la família és la cèl·lula de la societat? Com les virtuts familiars donen pas als valors socials? Quina seria la funció de cada un dels integrants d'una família de tres fills i tres filles?
ACTIVITAT UN: L'estafa.
L'estafa és un òrgan glandular limfoide primari i especialitzat pertanyent al sistema immunològic. L'òrgan s'engrandeix durant la infància i s'atrofia en la pubertat. A diferència del fetge, el ronyó i el cor, l'estafa és l'òrgan més gran en els nens. L'estafa arriba a un pes màxim (de 20 a 37 grams) en el moment de la pubertat. Dins de la glàndula estafa maduren els limfòcits. El timòcit és la cèl·lula immadura el qual durant el procés de maduració en l'estafa es diferencia en limfòcit T cooperador (CD4 +) o bé en limfòcit T citotòxic (CD8 +). Els limfòcits així desenvolupats circulen posteriorment per la sang i el sistema limfàtic fins que són activats en contactar amb un antigen específic, el qual interactua amb el receptor de limfòcits T que hi ha a la superfície. Les cèl·lules T són imprescindibles per al sistema immune adaptatiu, mitjançant el qual el cos s'adapta específicament als invasors externs.
L'estafa era conegut pels antics grecs, i el seu nom prové de la paraula que significa cor, ànima, desig, vida -possiblement a causa de la seva ubicació al pit, prop d'on se senten en forma subjectiva les emocions; o en forma alternativa el seu nom prové de la farigola, possiblement per la seva semblança amb un grapat d'aquesta herba.
L'excessiva activitat d'aquesta glàndula fa que una persona sigui amoral i irresponsable. La paraula estafador té el seu origen en estafa qualificant a aquella persona que enganya a una altra mitjançant promeses i esperances, però estafa també significa honor i va donar origen a la paraula timocràcia com una mena de govern. Plató és l'autor del text més antic en el qual es troba la paraula timocràcia aplicada al govern basat en l'honor. En la seva obra La República descriu els diferents graus de corrupció que va sofrint l'Estat, sent el primer la timocràcia. En realitat el que fan els timòcits és enganyar al sistema nerviós central perquè el sistema immune reaccioni.
L'HORMONA
Timosina és el nom d'un grup de proteïnes d'unió a actina que, a més, intervenen en el desenvolupament de les cèl·lules del sistema immune. Les β-timosinas són reguladors de l'actina G, és a dir, l'actina no polimeritzada, i són requerides per mantenir un patrimoni adequat de monòmers d'actina en el citoplasma.
La timosina va ser descoberta als anys 40 per Allan Goldstein com una substància natural produïda per la glàndula estafa, actuant en l'envelliment del sistema immunitari i la producció de les anomenades cèl·lules T. En 1972 va ser identificada com "timosina alfa 1" (composta de 28 aminoàcids) i el 1981 la "timosina beta 4" (compost de 43 aminoàcids). Així mateix, es va considerar que la timosina es va produir no només en la glàndula estafa, sinó en moltes altres cèl·lules del cos.
- Elaboreu un assaig sobre la importància de la sang per a la immunitat.
ACTIVITAT DOS: El Centre cardíac.
El centre cardíac correspon al "cor del Sol" i per tant a la font espiritual de llum i amor. El centre cardíac del cor funciona activament després de la segona iniciació, quan el cor activa el seu canal la qual cosa marca la consumació del procés pel qual la naturalesa emocional (amb la seva destacada qualitat del desig) és posada sota el control de l'ànima, i el desig de la personalitat ha estat transmutat en amor. El cor és l'òrgan per a la distribució de l'energia jeràrquica, que aflueix per mitjà de l'ànima al centre cardíac de tots els aspirants, deixebles i aprenents; d'aquesta manera aquesta energia queda disponible i porta dos resultats: primer, La regeneració de la humanitat per mitjà de l'amor. Segon, la relació, fermament establerta, entre la humanitat que evoluciona ràpidament i la Jerarquia. D'aquesta manera dos grans centres planetaris, la Jerarquia i la Humanitat, són posats en íntim contacte i relació.
Segons diu La Bíblia: "l'amor de Déu es vessa per tot arreu en el cor humà, i el seu poder transformador, magntic i radiatorio, és essencial per a la reconstrucció del món i el establiment del nou ordre mundial. En l'actualitat es demana als deixebles que cavilen i reflexionin sobre el desenvolupament del centre cardaco i la intel·ligent relació entre la humanitat i la jerarquia, amb la consegüent resposta humana a l'energ a l'amor, perquè com l'home pensa en el seu cor, així és l. Noms pot pensar amb el cor quan les facultats mentals s'han desenvolupat adequadament i han arribat a una etapa força elevada de desenvolupament Sentir amb el cor, freqüentment s'ho confon amb pensar.
La capacitat de pensar amb el cor és resultat del procés de transmutacin del desig en amor, durant la tasca d'elevar les forces del plexe solar al centre cardaco. Pensar amb el cor tamb indica que l'aspecte superior del centre cardaco, la flor de dotze ptalos situat al centre de la flor de mil ptalos, ha arribat a un punt de real activitat. La reflexió, com a resultat del correcte sentiment, substitueix la sensibilitat personal. Ens proporciona els primers i tènues indicis d'aquest estat de ser característic de la mnada, que no pot denominar-consciència, tal com entenem el terme.
ELS INDICADORS
El centre cardaco registra l'energia de l'amor. Aqu podrà establir-se que, quan finalment s'ha construït el pont, els tres aspectes de la Trada espiritual hallarn cadascun un punt de contacte en el sistema energètic de l'aprenent que acta en el pla fsic. L'aprenent arriba a ser una fusió de l'ànima i la personalitat, a través de la qual pot afluir la plena vida de l'esperit: la mnada.
1. El centre coronari es converteix en punt de toc per a la voluntat espiritual, intenci.
2. El centre cardaco es transforma en agent d'amor espiritual, intuicin.
3. El centre larngeo és l'expressi de la ment universal, intel·lecte.
- Elaboreu un diagrama de flux que mostri el procés de canvi en els centres esmentats.
ACTIVITAT TRES: el raig blanc.
A aquest raig l'hi denomina "el raig de la lluita" perquè en l les qualitats d'activitat i inèrcia estan en forma estranya, tan equilibrades, que la lluita entre les dues trenca la naturalesa de l'home de quart raig ; quan el resultat és satisfactori l'hi denomina el "Naixement d'Horus" o del Crist, originat per l'agonia del dolor i el constant patiment.
La inèrcia produeix afecció a les comoditats i als plaers, detesta causar dolor i arriba fins a la covardia moral, la indolència, ia deixar les coses com estan, a descansar ia no pensar en el demà. L'activitat és fogosa, impacient i impulsa sempre a l'acció. Aquestes forces oposades de la natura converteixen la vida de l'home de quart llamp en una perpètua lluita i desassossec; les friccions i les experiències així adquirides porten una ràpida evolució, però l'home pot fàcilment convertir-se en un heroi o en una nul·litat.
És el raig del valent capità de cavalleria, indiferent als seus propis riscos i als dels seus seguidors. L'home que pertany a aquest raig farà que reneixi l'esperança perduda, perquè en els moments de gran excitació és dominat totalment per talls o activitat; és el raig del arriscat especulador i del tafur, ple d'entusiasme i projectes, fàcilment aclaparat pel fracàs o el dolor, però recuperant-se ràpidament dels seus revessos i infortunis.
És preeminentment el raig del color, de l'artista, el colorit és sempre admirable, encara que els seus dibuixos moltes vegades són defectuosos (Watts pertanyia a la cambra i segon raigs). L'home de quart raig estima el color, i generalment pot crear-lo. Si no ha tingut entreteniment com a artista, amb tota seguretat el sentit del color s'ha d'expressar en una altra forma, com a selecció en el vestir i en la decoració. Les composicions musicals de quart raig estan plenes de melodia, perquè l'home que pertany a aquest raig estima la melodia. Com a escriptor o poeta, el seu treball serà amb freqüència brillant i abundaran les pintoresques descripcions pictòriques, però seran inexactes, exagerades i freqüentment pessimistes. En general s'expressa bé i té sentit de l'humor, però, segons la seva disposició d'ànim, passarà d'una conversa brillant a un silenci malenconiós. És una persona difícil d'conviure amb ella.
El millor mètode per a la curació, de l'home que pertany a la cambra llamp, és el massatge i el magnetisme, utilitzats amb coneixement. El mètode d'educació utilitzat serà l'autocontrol, adquirint així l'equilibri entre les forces antagòniques de la natura. El camí inferior i extremadament perillós, és el del Hatha Ioga. El Mestre Serapis, pertany a la cambra llamp, i d'Ell reben enèrgic impuls dels grans moviments artístics del món, l'evolució de la música, de la pintura i del teatre.
LES VIRTUTS
Virtuts especials: Grans afectes, simpatia, valor físic, generositat, devoció, intel·lecte i percepció ràpids.
Vicis del raig: Egocentrisme, preocupació, inexactitud, falta de valor moral, fortes passions, indolència; extravagància.
Virtuts a ser adquirides: Serenitat, confiança, autocontrol, puresa, altruisme, exactitud, equilibri mental i moral.
COMPRENENT EL PAS QUATRE
Aquestes paraules del meu àngel Galileu conclouen dient que l'arrel de la voluntat és l'amor, així com la força de voluntat és el millor indicador del caràcter. La voluntat en el seu nivell més inferior presa aspecte de desig. Són dues les grans emocions: amor o odi, sent les virtuts modalitats permanents de la sana emoció. Els estats d'ànim solen ser més duradors que les emocions. La felicitat i l'angoixa són emocions, l'alegria i la tristesa són estats d'ànim.
Al centre cardíac ens trobem amb dos assumptes, el de l'amor, el mantenir-nos junts i el atraure altres cap a nosaltres, i el de la direcció, aquest moviment en l'espai. La disciplina personal, la porta 7 ens porta a relacionar-nos amb altres, la comunitat, la porta 13, ens porta a internalizarnos. El braç horitzontal en la creu fixa és Escorpí-Taure (portes 1 i 2) indicant que el desig per les coses materials és finalment substituït pel desig dels valors espirituals, la terra i l'aigua han de relacionar-se i fusionar-se. La vida vertical a la creu fixa sempre és Leo-Aquari (portes 7 i 13), indicant que l'individu autocentrat en Leo, es descentralitza, és conscient del grup i es dedica a prestar servei.
Però mentre la creu fixa ens mostra rols socials, la creu cardinal són mostra el receptacle de l'amor. Hi deu portes que configuren la temàtica de l'amor. Aquestes deu portes representen els mecanismes a través dels quals emergeix en cada un de nosaltres la il·lusió de l'amor. Quatre d'elles són al Centre cardíac, que és la unitat de totes les coses, configurant la Creu cardinal: són les portes 25, 15, 46 i 10. Les altres portes són 10, 28, 40, 41, 44, 55 i 58. 10. l'Amor a l'Ésser. 28. l'Amor és Vida. 40. L'Amor és Treball. 41. L'Amor és Desig. 44. L'Amor és Talent. 55. L'Amor és Estimar. 58. L'Amor és Perfecció. L'amor transpersonal està a les portes 10. Estimar l'experiència. 15. Amor a la humanitat. 25. Amor primigeni. 46. Estimar la bellesa.
Un inventari moral significa una llista de defectes de la personalitat, violació dels principis morals, desajustos i conductes disfuncionals. Respon a les preguntes sobre com ens sentim d'acord a les situacions morals, com el robatori, la violència en les pel·lícules, el materialisme o la mort. També inclou els indicadors que considerem són els nostres èxits personals. Es demana reconèixer els defectes de caràcter, la deshonestedat, la por, la culpa, l'egoisme, ideals egoistes, la consideració pels altres. Tot dilema moral implica una decisió davant el bé o el mal, la satisfacció d'interessos personals o interessos col·lectius.
- Elaboreu una anàlisi dels hexagrames propis del centre cardíac, especialment del 25 al 32.
REFERÈNCIES
Bailey, Alice A. Tractat sobre els set rajos. Toms I i II. Barcelona: Editorial Sirià SA 1934
JORGE ARIEL SOTO LÓPEZ
Al seu servei.
