UN CURS DE MÀGIA. Unitat 1. La ment Objecte d'aprenentatge 2. El pensament sistèmic
El mag, endeví, xaman, bruixot o bruixot, usaven encanteris, paraules màgiques per invocar els esperits de la naturalesa, o per deslligar forces misterioses. Els exorcistes i curanderos encara ens mereixen una mica de crèdit, especialment quan la medicina moderna, no pot curar, ni tan sols alleujar una persona que pateix una greu malaltia incurable. Més recentment, uns matemàtics, inspirant-se en la Teoria del caos han establert uns càlculs que permeten "preveure", i conseqüentment, anticipar les crisis d'una persona que pateix epilèpsia.
OBJECTIUS
- Establir diferències entre personalitat, ment i ànima.
- Enunciar els obstacles en el procés d'aprenentatge.
- Establir relacions entre el treball disciplinar i el pensament sistèmic.
REGLA DOS
Quan l'ombra ha respost, el treball prossegueix en profunda meditació. La llum inferior és projectada cap amunt; la llum superior il·lumina els tres, i el treball dels quatre prossegueix.
ACTIVITAT INTRODUCTÒRIA: màscara o holograma
Jerrica Benton és una cantant tmida davant les cambres que utilitza el seudnimo de Jem, un sobrenom que li va donar el seu pare mort. Mostra com tots comptem amb una joia, donada pel Pare, que projecta l'holograma que en realitat som. Jem i els hologrames, és una pellcula estrenada al 2015 basada en una sèrie de television.
Desprs de veure aquesta pellicula o alguna altra que tracti sobre la personalitat com La mscara (amb Jim Carrey), respondre els següents interrogants.
- Per qu la paraula persona significa mscara?
- Quina és la importància del nom per a la nostra personalitat?
- Quin s el veritable Jo de les persones?
- Qu importància se li dóna a la paraula sinergia?
- Com ajuden els hologrames a comprendre l'essència de la personalitat?
- Quina és la joia que es troba oculta al cor d'un ésser humà?
En considerar aquesta segona regla hem d'observar que s'ha establert una relació conscient entre l'ànima i el seu reflex, l'home en el pla fsic. Tots dos han estat meditant. Un dels objectius de la meditacin diària és permetre que el cervell i la ment vibrin al unsono amb l'ànima, a mesura que ella procura en profunda meditacin comunicar-se amb el seu reflex . D'aquí la necessitat de procurar que aquest reflex sigui ntid i no una mera ombra: donar-li llum a l'ombra.
La paraula ombra fa referència a la contrapart de la manifestacinfsica de l'ànima, tamb anomenada Habitant en el Llindar. Aquesta ombra ha estat creada des de la infància a partir dels temors infundats pels adults, en el concepte dual de bondat i maldat, de Ángel i dimoni.
Tot nen ha de passar pels comentaris i judicis dels altres, des del pare i la mare, i potser 1 ta crítica o un toc malhumorat, fins als mestres, germans i companys. Tant les lloances com les crtiques, romanen arxivades en les estanteras de la memòria i contribueixen a formar la imatge de si mateix que té en la vida adulta.
Com has anat donant forma al teu autoimatge? S'assembla msa 1 mscara o un holograma?
Cul conte de fades ha influït en la teva vida?
ACTIVITAT UN: El cos-ment.
Tu, silent i subtil, entre cada àtom,
entre cada cèl·lula vius tu.
Per transformar els patrons del passat hem de conèixer de què estan fets. El cos sembla estar compost de matèria sòlida que es pot descompondre en molècules i àtoms, però la física quàntica ens diu que cada àtom és més del 99, 99% d'espai buit, i que les partícules subatòmiques que es mouen a fulgurant velocitat per aquest espai són, en realitat, manats d'energia vibrant. La matèria essencial de l'univers, inclòs el nostre cos, és antimatèria pensant. El buit que hi ha dins de cada àtom batega d'intel·ligència visible. Els genetistes localitzen primàriament aquesta intel·ligència dins de l'ADN, però només en nom de la conveniència. Totes les cèl·lules contenen formes d'intel·ligència completament úniques, la contracció rítmica d'una cèl·lula cardíaca es diferencia per complet de les descàrregues elèctriques d'una cèl·lula cerebral o de l'intercanvi de sodi d'una cèl·lula renal. La intel·ligència específica dels sistemes immunològic, nerviós i endocrí actua com a control principal del cos.
Sense la sensació no hi ha hormona, sense l'hormona no hi ha sensació. La revolució en la medicina ment-cos es va basar en l'aforisme "l'energia segueix al pensament": allà on va un pensament, un element químic l'acompanya
PERSONALITAT | ALMA | |||
físic | emocional | mental | intuïció | intenció |
El jo inferior es veu a si mateix Fet de cèl·lules, teixits i òrgans. Limitat en l'espai-temps Impulsat per processos bioquímics: instints. | Es veu a si mateix com el Pensador. Impulsat per les imatges de l'intel·lecte. | El Jo Superior es veu a si mateix Fet d'impulsos d'intel·ligència. Il limitat en l'espai-temps Impulsat per vibracions elèctriques: intuïcions. |
ACTIVITAT DOS: La cognició i el procés d'aprenentatge
El cognitiu és el que hi ha entre els estímuls (entrades) i els comportaments (sortides) és a dir, el que passa dins de la caixa negra. La cognició és el conjunt d'activitats per les quals totes les informacions són tractades per un aparell psíquic, a l'rebre-les i seleccionar-les, a transformar-les i organitzar-les, construint així representacions de la realitat i assimilant coneixements. És el producte resultant de la codificació, l'emmagatzematge i de la manipulació de la informació per obra del sistema nerviós central. El sistema cognitiu realitza els processos d'atenció, percepció i memòria.
L'atenció funciona com un filtre seleccionant l'escala d'anàlisi d'estímul, per finalment guiar la conducta. En la percepció s'integra de manera activa la informació que arriba als sentits amb el coneixement prèviament adquirit. En la memòria s'emmagatzema informació i es recupera quan cal.
els obstacles i la cibernètica
Què és l'automatització?
La preocupació, la incertesa i el dubte són els tres obstacles primaris que ens impedeixen fer un ús eficient del poder contingut en cada intenció.
Acabar parlant de ciència cognitiva.
Competències bàsiques: creativitat, presa de decisions i solució de problemes.
Però mentre que els cibernètics se centren en els organismes, els líders es centren en les organitzacions.
ACTIVITAT TRES. La ment i el despertar de consciència.
Com a gran part de la nostra programació interna és inconscient, passem per alt el fet que la més poderosa influència que podem exercir sobre el nostre aprenentatge, prové simplement de la nostra consciència.
La consciència compta amb dos components, l'atenció i la intenció.
L'equilibri entre l'ordre i el caos s'aconsegueix mitjançant l'organització. Organitzar significa "muntar un ordre de treball adequat", i "arreglar i disposar sistemàticament", això implica el domini de dos rajos d'energia contrària el poder i l'ordre. L'organització d'un sistema és una activitat que pot ser duta a terme únicament per unitats intencionades amb un propòsit comú.
El pensament sistèmic presta especial atenció a les organitzacions: sistemes intencionats que contenen parts intencionades que compleixen diferents papers o funcions, i que són en si mateixes parts de sistemes intencionats més grans. Aquest enfocament revela tres problemes interrelacionats fonamentals de les organitzacions: com dissenyar i gestionar els sistemes perquè puguin servir efectivament els seus propis propòsits, els propòsits de les seves parts, i els dels sistemes més grans dels que formen part. Aquests són els problemes de l'autocontrol, de la humanització i de l'ambientalització respectivament.
L'enginyeria genètica i la intel·ligència artificial ....
Deixeble és el s'ajusta a la disciplina de convertir els seus hàbits de comportament en accions intel·ligents, mitjançant el pensament sistèmic, és aquell que passa de l'instint a la intuïció a través de l'intel·lecte.
REFERÈNCIES
Judith Sills, Excés d'equipatge.
Deepak Chopra, Cossos sense edat, ments sense temps.
