Com superar la por a la solitud?

  • 2017

La por a la solitud fa part de la nostra dificultat per a auto conèixer-nos. Quan tenim por a estar sols sempre hi ha alguna cosa del que volem fugir, moltes vegades és una cosa en el nostre món intern que potser no ens agrada però la vida ens posa milers de proves perquè puguem veure això sense que nosaltres ho sapiguem. Moltes vegades es presenten com a malalties que ens impedeixen assistir a la feina o ens obliguen a estar allunyats. La nostra resposta a aquesta situaci s contra la malaltia, pensant que volem alleujar-aviat i que no desitgem més aquesta situació, llavors prenem remeis i medicaments però sense prestar atenci el que ens vol dir la malaltia. En altres moments es pot presentar com a situacions en les quals perdem a aquesta persona que era tan important per a nosaltres ja sigui perquè la relació acabo o perquè aquesta persona defunció. La nostra resposta natural és el procés que coneixem com dol, però moltes vegades aquest duel no ho portem a la seva fi sinó que busquem amb qui reemplaçar a aquesta persona rpidament sense donar-nos el temps per explorar el que passa dins nostre. Tard o d'hora aquesta situaci aquest aspecte del que volem fugir torna a aparèixer, de vegades sentim una profunda insatisfaccin cap a la vida ens enfadem, ens avorrim i ens afecta tot el que est al nostre voltant pensant que alguna cosa fora ha de canviar cunando en realitat no hem estat conscients que el que ha de canviar és alguna cosa en el nostre interior.

Veure el nostre interior

Veure'ns a nosaltres mateixos no és fàcil, la por a la soledat serà present, sempre ens trobarem amb una infinitat de coses que ni tan sols sabíem que existien i que negàvem constantment, justament per això busquem rehuirles. Però arriba un moment de la nostra vida on es torna impossible negar tot això que hi ha dins. Constantment apareix en cada situació, a cada persona amb la qual ens trobem diàriament i així i continuem culpant tot l'extern de la nostra situació.

El problema sorgeix en gran part per l'educació que hem rebut. Part d'això és pensar que sempre hem d'estar acompanyats, casar-nos, tenir fills, el que indubtablement es tradueix en por a la solitud dins la nostra ment. En aquesta societat occidental mai ens van ensenyar a mirar cap a dins; sempre ens van mostrar el que havíem de fer amb la nostra vida però tot sempre orientat a aconseguir coses materials tenir connexions etc., però mai ens van dir que per aconseguir tot això primer havíem de tenir una bona relació amb el nostre món intern o. Mai ens van dir que el que veiem en el nostre exterior no és altra cosa que un reflex del que portem dins.

Molts busquen tenir tranquil·litat en les seves vides prenent decisions com consumir ja siguin substàncies que alteren la química del seu cos, altres prefereixen comprar coses que els facin sentir amb més valor o major prestigi, altres es decideixen per tenir poder, altres per mostrar el caritatius i bons que són. Però tot això només per mostrar una imatge externa que cobreixi la misèria en què vivim internament.

Ens costa molt estar amb nosaltres mateixos perquè som un estrany, però un estrany amb el qual habitem contínuament, les 24 hores del dia els 365 dies de l'anys, llavors per més que intentem fugir mai ho podrem deixar enrere. Hem de practicar l'autoconeixement per deixar de ser estranys de nosaltres mateixos.

l'autoconeixement

Si veus que això és el que està passant en la teva vida llavors és el moment de prendre una decisió i canviar la mirada, començar a veure el que hi ha a dins sense descuidar el que hi ha fora, perquè el que hi ha fora és la millor manera de saber si ho de dins ha millorat o segueix igual de malament.

Pots començar per prendre un parell de minuts al dia per estar completament en silenci amb els ulls tancats, sense televisió, sense ràdio, sense gent al teu voltant que et estigui parlant. Al principi dos minuts semblaran una eternitat, pensessis que estàs perdent el temps, pensessis en tot el que has de fer i vindran a tu més pensaments que de costum. Això és normal perquè la ment sempre es va a resistir a aquest canvi, ella vol mantenir el control de manera que constantment et dirà que això no serveix per a res, que tens un milió de coses més importants, que sembles un idiota realitzant aquest tipus de pràctiques. La ment buscarà qualsevol estratègia per fer-te desistir. Però si continues intentant-et donaràs compte que cada vegada és més senzill fer-ho i sense adonar-te passar cinc, deu o vint minuts. Et sentiràs més serè. En el silenci es troba l'autoconeixement.

Fes coses que mai faries com anar a cinema sol o sola, o anar a un restaurant sense companyia. És normal que et sentis una cosa rara, tots tenen la mateixa programació que tu i estaran donant suport a la teva ment perquè et impulsi a desistir de la tasca. Però amb el temps veuràs que cada vegada et resulta més senzill i gaudeixes més de la teva companyia, que aquelles coses que pensaves que no podies fer només ara les fas fins i tot molt millor perquè les gaudeixes. Aquestes aprenent a conèixer què t'agrada sense l'opinió d'altres.

Mira't al mirall fixament i digues-li al teu reflex que l'estimes. Cal que aprenguis a acceptar-te tal com ets començant per allò que veus. Si el que veus et sembla lleig imagina't el que sentiràs quan vegis el que hi ha dins teu. Així que comença per veure el bell que tens fora perquè quan entris al teu món intern puguis descobrir que no només el que hi ha és dolent sinó que també aquestes ple de coses boniques i que val la pena mostrar-les al món.

Entrar a aquest món és un repte difícil i que dura molt de temps però amb cada avanç notessis com millora la teva vida.

Autor: JP Ben-Avid

redactora hermandadblanca.org

Article Següent