Coaching: Èxit? Felicitat Per Pilar Jericó

  • 2014
Comencem amb un petit exercici. Pensa què necessites per ser feliç: una parella, un millor treball, més diners ...?

| 14 juny 2014

Moltes persones creuen que si arriben alguns dels objectius anteriors sernms feliços, però la ciència ha demostrat que no és es. Quan edifiquem la nostra felicitat en base als èxits el resultat és molt efmero. Vam dir fa un temps que ens reconforta anticipar (d'aqu que els divendres siguin el dia de la setmana ms desitjat), però, en la mesura que necessitem arribar a un objectiu per ser feliços, despr s necessitarem un altre i es successivament. Per tant, alguna cosa se'ns escapa, com ha demostrat Shawn Achor.

Achor ha qüestionat la fórmula tradicional de l'èxit (molt calvinista, per cert, però que en el món llatí tamb acampa al seu aire): treballa dur i tendrsms èxit, si tens ms xit sersms feliç. Quants ho hem pensat? Doncs bé, Achor Desmont aquesta creença el mateix dia que va entrar a estudiar a Harvard. Ser acceptat per aquesta universitat és ja un èxit i el resultat de molt, moltíssim esforç.

Achor esperava trobar-se amb companys entusiasmat pel simple fet d'haver-ho aconseguit, però no va ser es. A les dues setmanes de començar el curs, els estudiants no pensaven en la sort d'estar a Harvard sinó a ser competents, en la càrrega de treball, en l'alt nivell d'exigència, a la pressi I potser molts de nosaltres actuem de la mateixa manera pensant que el èxit és la causa de la felicitat. Com suggereix Achor, necessitem partir amb una posició d'avantatge respecte a la felicitat i això s'aconsegueix amb un cervell que funciona d'una manera positiva.

I, cmo vam aconseguir aquest avantatge? Solem creure que allò extern prediu la nostra felicitat. Si gaudim de salut, èxit professional, una economia que ens permeti satisfer les nostres necessitats nostre entorn i fins i tot nosaltres mateixos ens considerem en l'obligació de ser feliços. Però la realitat és que el món exterior prediu tan sols un 10% de la nostra felicitat a llarg termini. L'altre 90% depèn de com processem l'extern, i això és una decisi pròpia.

Com hem tractat altres vegades en aquest laboratori, el camí adequat per encaminar-nos cap a l'èxit és treballar el nostre nivell d'optimisme, la nostra xarxa de contactes per aconseguir suport social, percebre reptes on altres veuen amenaces ... Aquests factors tenen molt més pes que altres menys controlables com la intel·ligència acadèmica.

Si volem ser feliços no hem de posar el focus en el que no cal fer o cal evitar, sinó en les coses que hem de fer. Investigadors com Shawn Achor, Sonja Lyubomirsky, Laura King i Ed Diener, estudien què fer per ser més positius i començar un camí en el qual la felicitat sigui el punt de partida i no la meta a la qual arribar.

Vegem què ens proposen per aconseguir un avantatge de felicitat:

* Desenvolupar nous hàbits. El treball per entrenar al nostre cervell en un pensament positiu, és similar a la feina que fem per entrenar el nostre cos. Pot requerir esforç i constància, però no cal buscar tasques complexes. Per aconseguir pensar en positiu podem incorporar cosetes molt simples diàriament, però molt efectives que després, amb el temps es tornen inconscients:

  • Buscar tres motius per estar agraïts.
  • Dedicar un missatge positiu a una de les nostres persones estimades.
  • Meditar per aprendre a enfocar-nos en l'important.
  • Prendre'ns un espai per pensar en les experiències positives que hem viscut durant el dia.

En un estudi experimental que Shawn Ancor va dur a terme el 2008 amb mànagers, va veure com els que duien a terme aquestes tasques durant tres setmanes mostraven nivells més alts de satisfacció vital i optimisme.

* Ajudar a les persones que ens envolten. Poden ser familiars, amics, persones que formen part del nostre equip de treball ... Fixem-nos en alguna cosa important, parlem de donar suport i no de rebre-ho. Les dues coses són importants, però tal com aquest investigador va demostrar en 2011, en considerar què és el que ens fa més feliços el pes del suport social que donem és més gran que el del suport social que rebem.

* Canviar la nostra relació amb l'estrès. La nostra actitud cap a allò que considerem estressant, pot canviar com ens afecta. Entre els factors estressants, hi ha elements que podem controlar i d'altres que estan fora del nostre control. És una cosa molt lògic, només té sentit centrar-nos en els quals controlem i donar petits passos per intentar reduir l'estrès que ens generen.

Tal com assenyala la investigació de Lyubomirsky, un cervell positiu aconsegueix millors resultats, és més precís, més ràpid, més productiu ... Les companyies en què treballen persones positives tenen millors resultats de negoci. Les persones que conreen una ment positiva afronten molt millor els desafiaments i aquesta és l'avantatge de la felicitat. Pel que hem de esforçar-nos per invertir la fórmula tradicional de l'èxit.

Si trobem la manera de ser positius en el present, estarem treballant en els èxits del futur.

referències:

Achor, S. (2012). Positive Intelligence. Harvard Business Review.

Lyubomirsky, S., King, L. & Diener, E. (2005). The Benefits of Frequent Positive Affect: Does Happiness Lead to Success ?. Psychological Bulletin.

Intervenció de Shawn Acor a TED el 2011.

Compartit per Eskup

font:

Coaching: Èxit? felicitat

Article Següent