Dijous passat 15 ens preparbamos per celebrar els 88 anys del meu pare i el meu germà, que s'estava sentint malament des del dia anterior, de sobte va perdre el coneixement i vam haver de sortir corrents a la clnica. Entr mort. Ja anava mort des de casa i els 20 minuts que vam trigar a arribar van ser crucials per al desenllaç d'aquesta història.
Tenia una hèrnia intestinal que explot el dia anterior mentre l cap a forces traslladant uns materials per remodelar la seva casa, perquè a fi d'any es casava amb la seva nòvia de fa 13 a us. El desconoca que tenia aquesta hèrnia i quan va comenar a sentir-se malament el atribuy a les úlceres que constantment li molestaven, però l'hèrnia revent i vaig repartir els seus cidos per tot l'organisme, provocndole l'aturada cardíaca d'aquesta dem.
Després de llargues hores d'espera amb l connectat a un milion de màquines, finalment el metge ens va reunir per explicar-nos que tenia un 1% de possibilitats sobrevida i les probabilitats de vida til d'aquest percentatge eren nul·les. Va ser un xoc per a tothom, especialment per al meu pare que va caure de genolls suplicndole a Déu que l'hi portés a ell i no al seu petitonet que recintes al gener hab a complert els 40 anys. Per ser el menor li decan petitonet, però super el metre vuitanta.
No vaig poder resistir tanta pena continguda per totes aquestes hores i surt a caminar pel carrer, amb el sol picndome a la cara baado en lgrimas mentre només era capaç de or el sorolls de les fulles seques rompindose al meu pas pregava al cel que plogués a cantar perquè la gent deixés d'aturar a preguntar-me que em passava al mateix temps que jo el nic que podia fer era repetir com a un mantra: ho sento, perdn, gràcies, t'estimo.
Ho sento per no haver previst que el trnsit de Plutn et afectés tant.
Perdn per les vegades que em Falt tolerància amb les teves creences religioses
Gràcies pels anys que em vas regalar i els bells records que em deixes
I t'estimo perquè ets una part de mi i sempre ho sers
Cre que de dolors ja saba suficient però això fa mal com una punxada cremant. Com si et arrenquessin el cor, un lloc on l sempre va tenir un lloc de privilegi, tot i que discutim bastant perquè ell era gairebé un fantico religiós i jo 1 pagana boja. Sent 3 vegades Capricorn (Sol, Lluna i Ascendent) res saba de flexibilitat i tenint la Lluna en el mateix grau que jo: 28 de Capricorn rams sintonia total ... El va arribar quan jo tenia 5 anys a alegrar-nos la vida a tots amb els seus acudits, els seus pallassades i el seu somriure. M'encantava que el posessin al meu llit sent un bebè tan rosat i somrient per quedar-se adormit massatge meva orella. La seva Venus i Mart en Aquari li van permetre expressar l'originalitat del seu ésser. Sempre vam ser els més afins dels germans i érem companys. En la seva adolescència, quan feia les seves festes a casa m'anava a buscar el meu perquè balléssim, suportant les burles dels seus amics per ballar amb la germana.
I em pregunto Què faré quan miri aquests murs que vas construir a casa? Què passarà quan recorri el jardí que vas dissenyar? ¿Vaig a poder escoltar Sting alguna vegada sense imaginar-te amb la guitarra imitant-lo? Podré dinar els diumenges davant del teu lloc buit? ¿Vaig a poder preparar lasanya sense pensar que la gaudiràs com Garfield? Què faré quan vegi al teu fill que és la teva viu retrat de quan tenies 20 anys? I com tornarem a celebrar els aniversaris del papà en el mateix dia que et vas anar? I aquestes bromes i pesadeces que sempre em deies i em carregaven, ara donaria qualsevol cosa per tornar a escoltar-les ...
El es ... tot obeeix a fins superiors que ara no aconsegueixo a comprendre i espero algun dia poder fer-ho
El es ... tot és perfecte ... era part del contracte. El vam pactar abans de venir a aquest planeta on vas decidir que series el meu mestre del dolor i jo la teva més lleial deixebla.
El es ... això és per a mi major creixement i de tots els qui ho estem vivint ... Però com fa mal créixer!
Tu eres l'únic que comprenia el meu amor per l'art i record com babeabas explicant-me que el teu fill va entrar a l'O a estudiar Arts Visuals i sempre em impulsaste a aprendre més i més sobre música, pintura i escriptura ... i avui he decidit, en honor a tu i al nostre node compartit a casa 5, deixar tot el que em separi de la creació, és l'únic homenatge que puc oferir-te.
Fins sempre Sebastià ... tu no has mort ... viuràs en el meu cor per la resta de la meva vida ...
En Amor i molta més consciència.
Me®
Font: http://mer-sanandoelalma.blogspot.com.es/
Com Dol Créixer! per Mer Vivar
