Comunitats Sostenibles a Argentina

  • 2018
Taula de continguts amagar 1 Què és una comunitat sostenible? 2 Per què no es pot mesurar la sostenibilitat? 3 Viure de forma sostenible no és simplement un estil de vida 4 Amatreya 5 Visió de Amatreya juny Pachacuti

Què és una comunitat sostenible?

Actualment el terme de sostenibilitat s'ha tornat tan comú que s'ha perdut el veritable sentit i significat. Lamentablement aquesta paraula es va convertir, en molts casos, en una eina escollida per diferents tipus d'institucions les quals mitjançant el seu ús i particular significació perseguien objectius i interessos propis, oblidant la seva veritable essència.

Anem a tractar de definir-la, però tinguem en compte que és un concepte complex pel que pot ser que al principi sigui difícil de comprendre en la seva totalitat. Com esmenti anteriorment, hi ha molts significats per a aquesta paraula de manera que la definició que els porto és part de la perspectiva que més em ressona.

Llavors les Comunitats sostenibles, des del "marc teòric" des del qual em baso, estan formades per un grup de persones les quals es congreguen i construeixen una organització determinada la qual els permet satisfer les seves necessitats bàsiques, és a dir les necessitats pròpies de qualsevol ésser humà. Aquesta organització té com a característica central i excloent que tota activitat que es dugui a terme tindrà com a meta última la cura de l'e cosistema local i per tant global. En altres paraules, l'objectiu d'aquesta reunió de persones en un sistema organitzat és per a poder viure a la terra complaent seus impulsos digestius, etc. alhora que eviten seguir formant part de la demanda consumista la qual està posant en perill el planeta.

Les comunitats tant com les persones, tenen necessitats que han de ser satisfetes. Pel que és necessari que aquesta organització s'organitzi de manera que aquestes necessitats actuals siguin proveïdes sinó també les futures, les quals seran pròpies de les generacions futures. En altres paraules la visió d'aquest tipus de comunitats és a llarg termini ja que el seu focus contempla a les generacions venidores com una cosa essencial.

La sostenibilitat, per se, no fa referència al temps oa un període en específic ja que com a tal no es pot mesurar.

Per què no es pot mesurar la sostenibilitat?

Perquè així com la vida de l'ésser humà està dividida o millor dit es contempla en cicles, en la naturalesa també s'albiren aquest tipus d'etapes. Aquests cicles tenen a veure amb les estacions, l'energia i els nutrients.

Aquest model de creixement és totalment antagònic al model econòmic de creixement tradicional que avui dia està present al llarg i ample del món sencer. Aquest tipus de lineamiento està regit per un temps estricte i unidireccional. La visió subjacent és que no necessita de la naturalesa per sostenir-se i ha creat o ajudat a donar-li consistència a la il·lusió de separació.

Si partim de la idea que la supervivència de tots els éssers humans que viuen al planeta terra depèn únicament de l'equilibri de l'ecosistema, llavors la comunitat sostenible vetlla per aquest equilibri, necessari per al benestar de la nostra naturalesa, mitjançant la progressiva integració de la nostra vida a la natura. És a dir busca tornar a ser part, com ho era des d'un principi, del sistema natural del qual va emergir i del qual es va separar per falses ideologies de separació i ajenación.

Aquestes comunitats plantegen un camí de regressió, de regressió paradoxalment evolutiu cap al r econeixement de les nostres arrels, i el pertinent agraïment profund. Mitjançant aquest moviment, contrari a l'habitual, es pot observar que els nostres avantpassats van viure d'una manera sostenible durant molts segles. A causa de diferents circumstàncies, molts hem oblidat i perdut el coneixement dels nostres avantpassats.

Molts de nosaltres, més que res aquí a Llatinoamèrica, provenim de pobles indígenes el cuales són un clar exemple que es pot viure d'una manera equilibrada amb la natura, on tant la nutrició fisiològica com la de l'ànima tenen un origen natural.

Viure de forma sostenible no és simplement un estil de vida

Ni tampoc un problema ecolgic. No és un problema perquè el desafiament d'aquestes comunitats justament és el de donar solucions pràctiques tant a nivell social com ambiental.

Com troben les solucions? A partir de la exploraci de les arrels dels problemes, en tots els seus aspectes tant materials com immaterials (psicològics, espirituals), per poder crear col·lectivament una cultura sostenible.

Hi ha molts projectes a tot arreu del món per crear aquestes comunitats i un tant ms de persones que per una crida interior, potser, o per mer atipament del sistema lineal en què vivim, busquen aquestes comunitats per ajudar el planeta i es mateixos.

És per això que avui els porto dues comunitats sostenibles a Argentina, les quals presenten aquest tipus de ideologia, o similar, per poder ajudar a la natura i viure d'una manera ms acord a l'equilibri de l'ecosistema.

Amatreya

És una comunitat sostenible que aquesta situada al sud de còrdova, més específicament en Alta Gràcia. Aquesta comunitat va ser fundada el 1995, l'origen es remunta a la fusió de dues comunitats, una de l'Argentina i una altra d'Uruguai. Fins dit unió, les dues comunitats subsistien per separat però a causa de la similitud de les seves visions i valors, l'any 2000 la comunitat d'Uruguai es va tancar, unint-se els seus integrants a la comunitat d'Argentina.

Aquesta comunitat està organitzada per fases de la vida:

Hi ha habitatges per a famílies amb integrants petits, és a dir nens, altres estan situats en espais per a joves, per a adults majors i l'últim per als voluntaris.

Aquesta comunitat li dóna un lloc central a l'esfera espiritual de manera que la lectura del karma, la canalització i la meditació constitueixen pràctiques habituals.

En aquesta comunitat hi ha escoles per als nens el programa educatiu és desenvolupat pels seus membres i té com a qüestió central l'aprenentatge de conviure amb la natura, desenvolupar l'art i el joc.

Amatreya permet que aquelles persones que senten la crida a viure d'acord al ritme de la natura o potser conèixer la seva comunitat i la seva manera de vida, puguin anar i quedar-se per estudiar i treballar per un període no menor a tres mesos.

Visió de Amatreya

La visió i missió està delimitada per la constant construcció d'una comunitat perquè aquesta arribi a ser una Ciutat de Llum, on qualsevol persona que ho senti, pugui viure en un medi natural i en harmonia amb tot allò que és, amb tot allò que l'envolta, tant en relació a les persones que la conformen com a tots i cada un dels elements de la natura. Amatreya compta amb una comunitat germana a Mèxic.

Pachacuti

Pachacuti és una comunitat auto-sostenible, molt poc coneguda i difosa, ja que aquest no és el seu objectiu central. Està situada en el turó Champaquí localitzat a l'oest de la província de Còrdova. Aquest turó és el pic més alt d'aquesta província, l'altura mitjana és de 2884 msnm.

En la llengua aimaraica Pacha significa Terra, Món i Cuti fa a re-torn.

Víctor Hugo Sepúlveda defineix a Pachacuti com una paraula que "representa un canvi profund en l'ésser humà. Una mena de renéixer de les persones que es produeix a partir d'un f enómeno climàtic o un gran moviment social que deriva en una transformació total de les consciències, i per tant afecta tota la societat establerta ".

Aquest lloc el qual vaig conèixer, és una de les experiències més boniques que he viscut. Per arribar fins a aquesta comunitat, cal pujar gran part del turó a peu ja que no arriben les actuacions (Gràcies a Déu). Constituït per molts joves l'esperit es va cansar de la societat que és cada vegada més consumista, autoritària, rígida i agressiva amb tot allò que toca, arrasant amb qui es fiqui en el seu camí. Joves que van sentir que la millor solució va ser despullar-se de tot això i recórrer a aquesta vida en harmonia amb la natura.

Si senten l'anomenat, aquesta comunitat té obertes les seves portes per a qui senti que la seva vida té objectius totalment diferents als de la societat tradicional actual.

Redactora: Giselle s. Redactora de la Família de Gran Germanor Blanca
font:

http://www.amatreya.blogspot.com.ar
http://www.voltairenet.org/article134471.html

Article Següent