CONFAS EN DÉU?
Moltes vegades, quan els reptes vitals són grans o quan cessem d'estar tan capturats pels cants de sirena de la societat sorgeixen les preguntes essencials: per qu estic aqu ?, per qu ?, quin s el sentit de patir aix ?, qu és aquest cercle viciós del qual no s cmo sortir?
Atrapats per la densitat de la tercera dimensió, cecs a la veritat, moguts per mil·lennis de paradigmes de lluita i dolor, certament no recordem que hem acceptat venir aqu. Ni quem accidentalment ni ens van obligar ni vam sorgir del no-res. Hem vingut voluntàriament de mltiples llocs a protagonitzar aquest experiment csmico de separaci i limitació, de dualitat, de llum i foscor, de espiritualizacin de la matèria. Qu meravellosa oportunitat i qu desafiant forma de forjar la nostra Mestra!
En passar el vel, oblidem tot això i tornem a quedar enganxats dels drames quotidians, de la manca de sentit o del sentit donat per uns altres. Ens creiem inferiors, sols, aïllats, febles i acumulem possessions, relacions, títols, diners, poder per compensar-ho. Quan vam sortir (morim), ens adonem del que hem fet o negat o abandonat i ens proposem posar-hi remei. I entrem novament, plens de determinació. I és probable que, una altra vegada, la il·lusió general ens atrapi i poc puguem fer. I així girem i girem ...
Què està passant ara? Estem tancant l'experiment, som moltes ànimes les que estem recordant i desitjant portar el Cel a la Terra. Què ens frena? Quant la nostra consciència comença a obrir-se, les capes de centenars de encarnacions apareixen, amb els seus assumptes inacabats i, sobretot, amb les seves pors i soledats. Ens hem sentit tan abandonats i aïllats en aquest planeta llunyà, tan oblidats per la mà de Déu, que ja no confiem que Ell estarà aquí per sostenir-nos. La limitació i la manca viscudes per tant de temps ens fa dubtar que serem guiats i protegits, nodrits i acompanyats. Fràgils i perduts, tractem i tractem, per tornar a recrear l'abandó.
I, no obstant això, aquí està la solució. Abandonar tot el que ens atura, ens empresona, ens frustra, ens menteix, ens limita. Abandonar-nos. Lliurar-nos al nostre Ésser Superior, a la Llum i l'Amor de Déu. Bell com sona, ens resulta extremadament difícil. Centenars de vides ens diuen que no serà possible. Aquest cop tampoc. Aquest cop tampoc.
La meva experiència personal és plena d'aquesta dicotomia. Just quan més ardentment em proposo netejar el meu karma i lliurar-me a la meva ànima, més desafiaments apareixen. I podria ser d'una altra manera? Tot el inconclús s'ha de mostrar per ser solucionat i tancat. Quan més desitjo obrir el meu cor, més por i aïllament suscito. Així ha de ser: com afirmar l'amor sinó és triant-a la por? Una sola cosa vaig aprendre: com més accepto el que ve i confio en la seva resolució a través de la llum i l'amor ... més senzill i ràpid en resulta. La resistència i la desconfiança només l'engrandeix.
Tots estem travessant per això ara. No hi ha cap vergonya en això. Tenim la ferida de la separació de Déu en els gens. Ens hem sentit abandonats per Ell incomptables vegades. Tornar a confiar en Ell és el que necessitem: també tenim la connexió essencial en els gens. Com fer-ho? Acceptant el que succeeix com a part del procés d'unió, triant l'amor i l'alegria, a cada moment. Al principi, resulta ardu però, a mesura que perseverem, la serenitat que anem sentint ens apropa a una forma de vida totalment diferent, amb una vibració d'abundància i creativitat inigualables.
Mentre vaig lliurant més i més, tot es va alliberant i esvaint amb una velocitat i gràcia que em sorprenen. Només el ARA, aquest instant infinit, troba espai en mi i en la meva vida. Sense passat, sense futur idealitzat. La confiança i la gratitud eixamplen les seves ribes i em deixo fluir en l'oceà de Déu, que tot ho accepta i estima.
ESTÀS DESPERTANT? NO ESTÀS SOL
Llegim i parlem molt sobre la Nova Energia, sobre els sublims canvis que estem i estarem travessant, però, com es manifesta que per a tot un de nosaltres? T'explico el meu cas, per si t'ajuda a comprendre-ho millor.
Si bé l'espiritual va ser decisiu en la meva vida des de sempre, els últims deu anys han estat ben moguts, més en el dins que en el fora. Des dels símptomes físics fins als psicològics, no hi ha hagut respir ni treva. Justament, ajudar-me de la respiració va ser una clau important que no paro de recomanar perquè és un dels aspectes més fonamentals i subvalorats d'aquesta transformació. Per ser simple, se la deixa de banda sense comprendre que el nou va de la mà de la senzillesa, tan llunyana al Ego i les seves complexitats inútils.
Calors continus (que em despertaven més de deu vegades per nit), rinitis vasomotora que es convertien en sinusitis, dolors que mutaven de llocs, augment de pes amb inflors incloses que em feien semblar embarassada, visions borroses intermitents, sorolls a les orelles, marejos, malalties que apareixien i desapareixien com van venir ... alguna cosa més ?? !! Sí, algunes que altres coses que vaig oblidar piadosament han estat el recorregut que va anar forjant un cos físic que sostingui un nivell molt més gran de Llum. Alguns símptomes continuen molt més atenuats (o són diferents d'acord a nous Portals), però l'important és no fer drama amb ells. Acceptar-los com a part del procés i ajudar amb recursos apropiats és el millor.
L'Ego també va tenir les seves cataclismes. Escombrar sota la catifa els assumptes significatius no va amb la Nova Energia. Tot ha de sortir a la llum i ser reconegut i curat. No hi va haver aspecte que no fos revisat i canviat. Això va impactar en el meu entorn. Coneguts, amics, familiars, pacients, grups, van anar desapareixent de mica en mica. Alguns van retornar des d'altres llocs, altres es van anar per sempre. La vibració va fent eleccions contínues d'acord a la seva evolució i aprenentatges. Al principi, les patia i em s'enutjava. Amb el temps, em vaig acostumar a les poques relacions, al vaivé dels canvis ia una major solitud.
Sempre, vaig tenir una veta d'solitària. En alguns temps, la patia. Vaig comprendre que era necessària per a trobar-me i gaudir de ser jo mateixa, de sentir-me bé en la meva pell, d'acceptar-i estimar-me totalment a fi de fer el mateix amb els altres. Altrament, els meus propis conflictes i necessitats eren reflectits pels altres i les relacions es convertien en demandes constants que em donessin el que jo no creia poder donar-me.
El treball i la prosperitat van ser un altre tema candent. Després de molt buscar, havia trobat el que el meu cor desitjava fer. Això és fonamental. Prosperem en el que estimem, en el que ens és fàcil i natural. Això implica deixar anar una enorme quantitat de conceptes amb el que la societat ens bombardeja com a veritats i que no són més que mentides disfressades per mantenir-nos esclavitzats. Vaig ser trobant els meus formes de viure en abundància amb els meus paràmetres.
Això és veritat en tots els sentits. La Nova Energia té els seus particulars qualitats que no tenen cap punt de comparació amb la vella. No podem fer servir els mateixos mètodes de la societat en la qual estem immersos si volem resultats diferents. Això és esquizofrènia. El que fa vint, deu anys enrere era impossible o molt difícil, ara està habilitat. Hi ha un corrent energètica desplaçant fluidament perquè ens pugem i fem tot des del nou paradigma. Desconèixer o descreerlo només incrementa l'esforç i el patiment inútilment. Surfeemos l'onada i rebrem el seu impuls i poder.
Els que despertem o els que estan en això tenim una característica comuna: ens sentim estranys, desplaçats, sols. Molts s'aïllen o es discriminen ells mateixos. Els que hem estat encarnant des de fa molt temps també podem sentir-nos que no mereixem aquesta oportunitat o que serem castigats o perseguits: és el "record" d'antics successos. No passarà aquesta vegada. Aquest és el temps que hem estat esperant. Nosaltres som els que hem estat esperant. A l'connectar-nos amb la nostra ànima, els vels s'aniran afinant poc a poc i sabrem que ja som i tenim el necessari.
No ests sol. Molts estan despertant. Mira al teu voltant. Encara creguis que ets una cosa rara o que no entens molt bé que et est succeint o que ests buscant alguna cosa ms que no saps qu és, ets part important d'aquest canvi. No t'amaguis. Tampoc evangelices. Cadascun despertar al seu ritme i trobar el que necessita. Simplement, accepta el lluminós procés. Gzalo. És la ra per la qual vas venir. Conctate. A tu mateix, als altres, a l'ajuda que necessitis. Fes-ho part de la teva vida diària. Ja no existeix la separació entre matèria i esperit. Tot és Un. I et guai sosté. Maravllate. Ets nic. Ets Tot.
Enviat per: Laura Foletto
Lloc Web: www.abrazarlavida.com.ar
