Coneix l'Essència de l'Pitagorisme i la seva Secta del Sol

Què coneixes del Pitagorisme?, Qui va ser el seu fundador ?, saps què és la secta del sol ?, no et retiris !, et convido perquè coneguis més a prop aquests sorprenents temes.

Pitàgores de Samos és recordat com el matemàtic del teorema c ² = a ² + b ² o com a relacionat al triangle rectangle.

Però la seva reflexió s'estén a múltiples aspectes del saber, en el polític, filosòfic, religiós i fins i tot en el antropològic (relacionat això últim amb un aspecte fisiològic) formant el pitagorisme.

Pot interessar: Bibliografia de Pitàgores de Samos, el primer Matemàtic Pur

La Secta del Sol

Els antics grecs relacionaven a la raó amb el sol o les seves característiques, com:

1. La seva llum (1),
2. La seva brillantor (2),
3. El seu resplendor (3)
4. i fins i tot amb el enceguecimiento (4),

donant a entendre que el logos és alhora foto-causal (1), capaç de graus expressius (més profunditat o perspicàcia i apercepció) (2 i 3), i que sense la preparació correcta o per la seva mateixa potència, pot enlluernar-en les seves veritats (4).

Aquest símil del logos amb el sol es troba en Plató, en Heràclit i per descomptat, en Pitàgores i la seva secta del pitagorisme.

D'acord amb els Versos d'or de Pitàgores, està escrit la següent frase esotèrica a manera de recomanació:

«Alimenteu al gall i no ho inmoléis doncs està consagrat al sol ia la lluna»

El gall en efecte, és símbol de la llum naixent, un emissari o atribut d'Apol·lo, que anuncia l'entrada d'un "nou món" quan l'ànima s'introdueix novament al cos després de descansar.

Així la raó no s'immola durant la nit, sinó que emergeix renovada d'ella a la llum del sol precedida del cant del gall.

El ritual característic del pitagorisme davant l'alba consistia a marxar vestits de blanc al so d'una melodia matemàtica, i entre aromes i cants evocar la Unitat en sentit metafísic.

Per als antics la captació de la razno la racionalitat demostrativa (això és l'operació intel·lectual de generar tesi a partir d'hiptesi) era percebuda amb una ressonància mistrica, i el mateix succeeixi en pensar essències matemtiques, en específic, en pensar la unitat.

D'ella procedeixi la constitució del món, tot això representat en la figura mstica de la tetraktys:

1. Com a fonament metafsico (arj formal) del món o element matemàtic sense dimensions o punt,
2. Representant la lnia recta o primera dimensió,
3. Representant les figures planes o segona dimensió, i
4. Sent el suport formal del món com a figura (en Platn és el dodecaedre), representació del volum o tercera dimensió. L'experiència virtualment mstica dels ritus racionals es verifica millor en la seva filosofia.

filosofa Pitagrica

La investigació dels grans savis se centrava en aquesta pregunta: quin és l'arjé de la physis ?, sent l'arjé la causa primera del que existeix. Perquè contra aquelles interpretacions positivistes dels antics com filòsofs físics, la causa primera era investigada des de la antologia, no des de la física.

El pitagorisme responia aquesta pregunta dient que eren les essències numèriques, concentrades a la mònada o unitat.

Tot era susceptible de mesura, de numeració, i en aquest sentit, es plantejava un cosmos supremament ordenat, harmònic i diacrònic.

La interpretació del cosmos com a tal, corresponia al límit del saber matemàtic desenvolupat fins llavors, és a dir, no existia una matemàtica desordenada, amb dissonància i enredada. Pel que els nombres imaginaris i complexos eren impossibles.

D'altra banda, la tetraktys configura un sistema místic filosòfic. Consisteix en una piràmide que tanca tot el coneixement sent la font i arrel de tota la natura eterna.

I com la càbala, posseeix 4 mons o plans, i cadascun amb els seus atributs específics que sumen el número 10.

• La unitat (1) corresponia al foc, o esperit.
• La dualitat (2) es corresponia amb l'aire i la matèria.
• La Trinitat (3) amb l'aigua i la unió entre esperit i matèria.
• i el quaternari (4) a la terra ia la formes creades o consolidades. Totes sumatòries donen 10

Totes aquestes parts sumen 10, perquè segons la seva filosofia, aquest és el nombre perfecte que permet conèixer tant el cosmos com a si mateix.

Incloent també l'ordre musical i axiològic, ja que el 10 és el número de l'harmonia i l'acord perfecte.

També la tetraktys és una invocació a la divinitat, entesa com l'harmonia que precedeix tot Ser existent. La seva invocació recita segons Chevaler, (1986) és la següent:

"Beneeix-nos. nombre diví, tu que has engendrat als déus i als homes. Oh santa, santa Tetraktys, tu que contens l'arrel i la font del flux etern de la creació. Doncs el nombre diví comença per la unitat pura i profunda i arriba després el quatre sagrat; després engendra la mare de tot, que tot ho enllaça, i el primogènit, el qual mai es desvia, el que mai es cansa, el deu sagrat, que posseeix la clau de totes les coses »(p.988).

Podries llegir també: Biografia de Pitàgores, un matemàtic amb idees espirituals

política Pitagòrica

La secta pitagòrica mantenia una reserva estricta respecte a la seva producció doctrinal, excloent en el possible les temptatives de divulgació.

Per a això servíase de regles, com ara aquella que "tot és comú entre amics", o això de no emetre cap paraula durant cinc anys, o la divisió que feien entre els seus membres, a saber:

• D'una banda hi havia els matemàtics, que després de tot el procés de proves, podien accedir al total contingut doctrinal, és a dir, a les matemàtiques en si;
• Per l'altre hi havia els acusmáticos o oients que eren aquells que només rebien doctrina exotèrica de dietètica, ètica i política.

El món com cosmos servia de sosteniment polític a l'aristocràcia pitagòrica, perquè no tot ciutadà podia pertànyer-hi, sent la seva major part dels benestants o els intel·ligents (els dignes).

En aquest sentit, l'ordre social era com preestablert segons la invariabilitat matemàtica, cada part de la societat complint "el seu" paper en correlació amb el tot perfecte (aristos).

El lloc social no era donat solament per naturalesa, sinó també i necessàriament des de la raó matemàtica i les seves essències extrínseques i sempiternes.

Curiositat histrica sobre li Pitagorisme

Emperò, la veritat no es desdiu a si mateixa. Un personatge importantsimo per al pitagorisme o contra l, va ser Hipaso de Metaponto, artesà i acusmtico (oient pitagrico), que no solament vaig combatre la seva secta des del doctrinal sinó des del pr ctic.

En les seves investigacions matemtiques (el que testifica la seva rebellia enfront de la secta, sent com era un oient) va descobrir la relació numrica que hi ha entre els sons musicals, dndose compte de la numeració implcita; a dir d'alguns, Pitgoras es apropi d'aquest descobriment.

O tamb el descobriment de la incommensurabilitat de la diagonal, possibilitant als nombres imaginaris.

Per aquest descobriment i per la seva divulgació, va ser assassinat presumiblement pels seus companys sectaris, però la seva veu va ser escoltada.

Els ciutadans al donar-se compte de la possibilitat no ja d'un cosmos, sinó d'un caos plural, multiforme i positivament determinat, convingut, van iniciar la revolució contra el pitagorisme, fins al punt que Pitàgores va ser gairebé mort i desterrat.

Cal recordar que al món grec resultava incòmode la idea d'incompletud, infinitud i indeterminació.

Antropologia (fisiologia)

Els adeptes al pitagorisme eren vegetarians (també tenien preferència per la mel), perquè una de les seves doctrines era la metempsícosis o reencarnació de les ànimes; menjar carn i alguns altres éssers animats implicava assassinar a ànima al vivent.

S'explica que el mateix Pitàgores va reconèixer a un amic mort en un gos.

Quan els ciutadans se li van rebel·lar als pitagòrics, una de les seves amenaces envers ells era obligar-los a menjar éssers animats. Pel que sembla, Pitàgores va morir d'inanició.

Una altra de les seves creences era no menjar aliments humits, perquè ells refredaven a l'ànima (corresponent-l'ànima-el logos-el foc). Està en la creença així mateix que Pitàgores ser un reencarnat, arribant-se a afirmar (com amb Plató) q ue era la reencarnació d'Apol·lo.

Moltes de les seves doctrines perviuen en la nostra quotidianitat, en ser virtualment absorbit per la filosofia platònica, neoplatònica i el gnosticisme, sent aquestes últimes part dels pilars de la cultura occidental.

Per al pitagorisme l'ànima posseïa tres estructures bàsiques: la psique corresponia al a part vital, la sensibilitat (aisthesis) a la part sensible, i el logos o nous, era la unitat unificadora de i específicament humana, sent doncs la part intel·lectual.

Fonts bibliogràfiques:

• Chevaler, J. (1986). Diccionari dels símbols. Barcelona, ​​Espanya: Editorial Herder.
• Pitagorisme (1987). Escrits Pitagòrics. Compilació de l'ensenyament de Pitàgores. Bogotà, Colòmbia: Edicions universals.

Autor: Kevin Samir Parra Rueda, Redactor a la Gran Família de hermandadblanca.org