El consum responsable busca la satisfacció de les veritables necessitats humanes de forma respectuosa amb el medi ambient i amb els productors dels béns i serveis. És per tant l'oposat al consumisme, que provoca insatisfacció personal, subdesenvolupament social i econòmic i sobreexplotació dels recursos naturals. De tot això ens parla Montserrat Peirón, del Centre de Recerca i Informació en Consum (CRIC, per les seves sigles en català) que edita la revista Opcions, on s'ofereix informació pràctica per a un consum conscient i transformador. Peirón també va participar recentment en unes jornades sobre consum responsable celebrades a Vitòria i organitzades per SETEM Hego Haizea, Mugarik Gabe, Pau i Solidaritat i Medicus Mundi en el si del projecte 'Consumeix amb Sentit!
Notícies Positives: Des que va començar la crisi, una de les màximes preocupacions dels governs és reactivar el consum de la població per tornar al creixement de la macroeconomia, però, ¿és viable el creixement continu de la macroeconomia?
Montserrat Peirón: Doncs no, sembla que no és viable, perquè estem en un planeta finit i consumir significa anar agafant recursos d'aquest planeta. Per tant, el sentit comú ja ens diu que no pot ser sostenible en el temps.
N +: L'actual crisi econòmica podria ser un bon moment per demostrar a la gent que es pot viure millor amb menys, tot i la insistència dels governs en què cal consumir per tornar a créixer. Com es pot introduir el tema del consum responsable en aquest context tan complicat?
MP: Trobant altres formes de satisfer les teves necessitats, que no passin pel consum de recursos nous i sobretot, el que és important a l'exercitar aquestes altres formes de consumir és intentar trobar-li el gust. És a dir, experimentar realment que consumir menys és viure millor. Nosaltres vam pronosticar que en molts casos sí que es troben molts avantatges. L'important és que fem l'esforç de veure realment què vam guanyar amb el consum responsable a nivell personal.
N +: També cal comptar amb l'oposició de les grans multinacionals, interessades sempre en maximitzar el consum de béns, així com el de les poderoses xarxes de distribució dels productes, que tenen un paper fonamental en l'economia deslocalitzada. Molts pensaran que no és possible vèncer a aquests poderosos agents promovent simplement la presa de consciència sobre l'acte de consumir. No serams efectiu actuar des del pla poltic que des del consum?
MP: És clar, hem d'actuar des de tots els flancs. Per descomptat que la societat que proposem suposa anar contra corrent, en direcci contrària a la del tren subjugador, es que hem de cobrir necessàriament tots els fronts: des del consum conscient i transformador, bé sigui a nivell individual o col·lectiu a través d'associacions, que ha d'anar acompanyat de dir en veu alta per qu volem aquesta altra forma de consum; passant per crear espais per compartir experiències i ajudar-nos els uns als altres; fins a les activitats de presinms directa, ja sigui a administracions o empreses i campanyes de denúncia de qüestions concreta.
N +: Si la fórmula de creixement continu de l'economia no és la correcta per sortir de la crisi econmica, per qu alternatives d'actuació davant dels problemes actuals aposta vostè ?
MP: Alternatives construïdes de futur encara no es tenen. Potser els economistes, amb els seus coneixements, poden albirar mscmo podrà ser una altra manera de construir un altre model econòmic. Ells coneixen quins són els parmetres que hi intervenen, cmo juguen entre ells i es poden imaginar potser altres formes. Des del consum conscient, el que s que podem dir és que la idea clara és intentar minimitzar l'ús de recursos nous i els que utilitzes, que tinguin el menor impacte, tant ambiental, com social. En aquest sentit, se'ns ocorren idees concretes com la reducció de la jornada laboral, com la fiscalizacin de determinades activitats, posar un límit a certs nivells de consum mitjançant les tarifes progressives, premiant el consum moderat i castigant el consum ms exagerat. Però un model alternatiu econòmic a priori an ni nosaltres, ni els economistes potser el poden veure. S poden veure aquestes pistes de per dnde pots anar: treballar menys sembla de prou sentit comú.
N +: Ningú parla de les repercussions que té en les passades pobres l'excessiu creixement de les passades rics.
MP: Com el model de satisfacci de les nostres necessitats es basa en molts casos en l'explotació de passades del Sud, com ms consumim, ms explotació del Sud. Per exemple, moltes matèries primeres les obtenim de passades del Sud i sota formes d'explotació, de manera que no s'obtenen d'una manera justa. Per tant, ams quantitat que extraguem, ms explotació produirem. És el cas actual de les explotacions de soja a Amrica Llatina: ams soja que vulguem per alimentar els nostres porcs, ms extensions de terra que escombrem de all ims gent que vam treure de les seves cases, que es veuen obligats a anar-se'n als suburbis.
N +: Es pot arribar a la sobirana alimentària en les passades subdesenvolupats a través de l'economia local?
MP: Es pot aspirar a arribar: trau que arribem. L'economia local té l'avantatge que pot ser millor controlada. Ara vivim en un món globalitzat i de sobte et trobes que el menjar de la granja de porcs que hi ha al poble del costat, ve del Paraguai i no tens ni idea del que passa all. Llavors, poc pots fer si no adquireixes aquest coneixement del que est passant, per veure per dnde falla i encara que tinguis el coneixement, és que està a Paraguai! Qu pots fer? Realment l'economia globalitzada té un grau de complexitat molt elevat per la lejanay per les mltiples relacions de tots els factors i això és una cosa molt difcil de governar d'una manera sostenible i igualitària. És gairebé impossible gestionar això amb semblant complexitat, haurem de ser déus. Llavors, davant d'aquesta situació, l'economia local té l'avantatge que est ms a l'abast de poder governar i administrar d'una forma millor, i això és tant les al Nord, com en el Sud. I un dels aspectes de l'economia local és la sobirania alimentària.
N +: La funció del consum, en teoria, és la de satisfer les necessitats de les persones, però en canvi, l'expressió "societat del consum", sembla significar alguna cosa ben diferent, per què passa això?
MP: Una de les necessitats que té la societat de consum, per definició, és generar-insatisfaccions. Per alimentar la maquinària econòmica cal que consumim, com se'ns està dient ara, que la maquinària està en una petita aturada. És a dir, hem de pensar que hem de comprar alguna cosa, és a dir, he d'estar insatisfet. Llavors, una de les peces importants en la societat del consum és generar necessitats o sensacions que necessito o fins i tot, és bo, per a mi i per a tots, que em compri alguna cosa.
N +: Moltes persones diuen que no es pot viure millor amb menys, simplement perquè ningú està disposat a renunciar a les seves comoditats. No obstant això, pràcticament ningú es pregunta si aquesta sobreabundància material realment ens fa més feliços. Realment ho som?
MP: Què són les comoditats? Què és el que et dóna més comoditat: anar en cotxe o anar amb metro, tren o bus? Per a la idea cultural dominant, el cotxe és millor, i anar en transport públic és per a pobres. No obstant això, si ho mires serenament, el cotxe implica tenir un espai on guardar-lo, has de, en l'estona que estiguis al cotxe, dedicar-lo a conduir-lo, et pots trobar amb embussos, després cal trobar un lloc on aparcar. No obstant això, el transport públic pot ser en tots aquests aspectes més còmode: et porta, pots fer mentre una altra cosa i no t'has de preocupar de res més. Llavors la comoditat està potser en un lloc en el qual míticament no s'havia pensat. Sempre s'ha pensat que com més coses tinguis, més comoditats tens, però de vegades les coses que tens et acaben generant incomoditat. Un altre exemple és que pots tenir l'armari ple de roba i llavors això et pot crear incomoditat, perquè necessites més espai a casa, i et pot generar la incomoditat de veure que has comprat tantes coses que no has arribat ni a utilitzar, i això et genera una sensació de desgrat amb tu mateix, com una frustració. Així que hi ha molts aspectes en què si ens parem a pensar poc a poc, podem veure que el que ens genera tanta incomoditat és el consumisme i llavors podem arribar a la conclusió que es pot viure millor realment consumint menys.
N +: Acabem l'entrevista amb un missatge positiu: una altra economia és possible si ...
MP: Sí que ho és perquè no sempre hem tingut això. La societat de consum és molt jove, té tot just 100 anys d'història. De fet es va començar a gestar quan es va començar a produir en sèrie i fins fa no gaire temps teníem com a patró cultural el que les coses com més duressin millor. En canvi ara el primer manament és que durin com menys millor. Per tant, si amb altres economies hem viscut, vam concloure que amb una altra economia podem viure. No tenen per què ser cap de les que ja hem passat, encara que potser es puguin recuperar aspectes positius. Què ha de passar perquè sigui possible? Bàsicament que ens adonem que realment, tal com està, no ens satisfà i no ens sembla el sistema prou intel·ligent. La clau és que ens donem de veritat, a consciència, que no sigui alguna cosa d'una revolució contra el sistema perquè sí, perquè és el sistema establert i tenim la naturalesa de voler oposar-nos, que també existeix, sinó que sigui perquè no ens convenç el sistema; no és la millor manera en què podem viure per tots els inconvenients que té. El primer pas és veure clar que el sistema no ens agrada, per després buscar solucions.
DADES DE CONTACTE:
direcció:
www.opcions.org;
www.setem.org/euskadi;
www.mugarikgabe.org;
www.pazysolidaridad.org;
www.medicusmundi.es
Autor: Redacció / Daniel Jiménez.
Foto: Montserrat Peiró (dreta), durant la xerrada que va impartir a Vitòria. Cortesia de SETEM Hego Haizea.
