Durant el 9 al 15 de setembre del 2010, amb motiu del Bicentenari de la Independència de Mèxic.
¡MEXICO VIU!
"Pelegrí de la llum, el paradís està en el teu cor ..."
Mèxic Viu, aquestes paraules han ressonant des de sempre en el meu cor, percatándome amb això, que la seva antiga cultura està viva, no és una cosa mort, no és present només en els museus i en els llibres d'història, la seva antiga cultura és la base de les tradicions d'aquesta terra, aquesta base comuna és possible trobar-la si fem cas i ens alliberem del prejudici de les "formes", el concepte subjacent és el mateix, per això és que al reunir-nos persones provinents de molt diversos llocs del Anahuac, molt fàcilment ha estat possible posar-nos d'acord per dur a terme rituals i cerimònia, en total harmonia i concordança.
L'INICI D'AQUESTA HISTÒRIA:
Comença el mes d'agost. Obro el meu correu electrònic i em trobo amb una singular invitació a participar en esdeveniments i cerimònies rituals del 9 al 15 de setembre. Per donar-me més informació calia contestar aquest correu, així que immediatament ho faig, obtenint la resposta que els esdeveniments es durien a terme al Museu d'Antropologia i Història de la ciutat de Mèxic, en Teotihuacan, a Chapultepec, al Pas dels Volcans, en Tlatelolco, a la Piràmide de la Lluna i al cor de la Gran Tenochtitlan, el sòcol de l'ara ciutat de Mèxic.
L'objectiu: unir les nostres veus, el nostre rés, el nostre intent, per la unitat, la pau, l'amor, l'esperança i l'harmonia del nostre estimat Mèxic.
La veritat em trobava sorpresa, ja que s'esmenta que estaríem reunides 13 Àvies i 13 Avis actius en les Tradicions de Mèxic, se'ns convocava, se'ns donava suport, més al mateix temps se'ns deixava lliures a tots, per posar-nos d'acord en la forma de dur a terme el projecte.
El compromís era gran, abans de donar resposta a l'anomenat, diàleg amb el meu cor per saber com procedir, tanco els meus ulls i en aquest silenci intern veig que el meu cor es converteix en una flor, la qual gira, té moviment, creix, cobreix i es posa sobre els llocs esmentats. La resposta era clara, acudir a l'anomenat i presentar l'ofrena que brolla del cor.
Em prepari purificant el meu ser i sol·licitant llicència dels "Vents", amb diversos temazcales, en cada un d'ells afini l'intent, vaig definir el camí i fluids amb total entrega cap a això.
S'arriba el 9 de setembre, a les 7 del matí partia en companyia de la meva dualitat a la Gran Tenochtitlan. Amb gran amabilitat vam ser rebuts, a poc a poc el grup d'avis i de molts joves que recolzaven l'esdeveniment estàvem reunits. Des del principi broto amor i enteniment, semblava que ens coneguéssim des de sempre, no hi va haver discòrdia alguna.
Abans de continuar amb aquesta narrativa, manifest, quan vaig rebre la invitació a participar, ni idea tenia d'on havia sorgit aquest Intent, ni de les persones amb les quals compartiria. Segura estic que per a la majoria va ser sorpresa l'ésser convocats a l'esdeveniment.
Les 13 Àvies i 13 Avis que van participar en l'esdeveniment, les esmentaré en l'ordre que venien en els textos que van fer favor de compartir-nos, no es refereix per res a algun ordre d'importància és merament circumstancial:
àvies:
1.- Silvane (Tzahalá, Chiapas)
2.- Lolita Vargas Malinalticitl (Bernal, Querétaro)
3.- Ema Ortega Mayahuel (Teotihuacan)
4.- Julieta Casimiro (Huatla, Oaxaca) (Integrant de les 13 Àvies del Món)
5.- Ma. Dels Àngels Lozano (San Cristóbal de les Cases, Chiapas)
6.- Estrellita Newman (Pobla, Pobla)
7.- Isabel Quevedo (Ocotepec, Morelos)
8.- Fausta Sabut (Sisbixen, Yucatán)
9.- Ángela Méndez (Guelatao, Oaxaca)
10.- Adalberta Alexandrina Hernández (Sant Agustí Etla, Oaxaca)
11.- Esperanza García Dionisio (Papantla, Veracruz)
12.- Bagelia Martínez (Turó de Izcacuatitla, Chicontepec, Estat de Mèxic)
13.- Nah Kin (Yucatán)
avis:
1.- març Yuk Quetzal (Tzahala, Chiapas)
2.- Tlakaelel (Teotihuacan)
3.- Javier Jaguar (Sant Cristóbal de les Cases, Chiapas)
4.- Lauro de la Creu Martínez (San Cristóbal de les Cases, Chiapas)
5.- Simón Romero (Norogachi, Municipi de Guachochi, Chihuahua)
6.- Marc Canche (Sisbixen, Yucatn)
7.- Antonio Oxt (Valladolid, Yucatn)
8.- Pepepocchtli (Tepoztln, Morelos)
9.- Antonio Velazco Pia (Mexic, DF)
10.- Álvaro Yolocozcatl (Teotihuacan)
11.- Kuatli Nahui Ollin (Tenochtitlan)
12.- Tenoch (Tenochtitlan)
13.- Erasme Palma (Norogachi, Municipi de Guachochi, Chihuahua).
PRIMER PAS: MUSEU D'ANTROPOLOGIA I HISTÒRIA
El Sr. Horaci Lecona, ens dóna la benvinguda a tots, amablement se'ns convida a recórrer les sales del museu i gaudir-ne, per finalment reunir-nos a la Sala Mexica.
En el meu cas digueu visitar la Sala Olmeca, les Cultures del Golf, l'exposici temporal de la Tomba de Pacal. L'abundància preval al bell museu, és una joia, tot excel·lent.
Reunits a la Sala Mexica, davant aquestes imponents escultures de pedra en què res és ociós, on tot parla, la paraula de cadascú brot com vent fresc, com perfum de flors, a la meva ment li semblava aroma de magnòlies, molt gratificant.
En aquest espai l'Avi març em comenta, que va ser a Chiapas en on es gest la idea de reunir-nos, i el somni, la visi ara es compleixi.
La veritat, la passi dels Mexicas inundo el meu ésser, la meva paraula va ser clara i contundent, una crida a la unitat, a deixar enrere les diferències, a reconèixer-nos tots com a germans, a afermar-nos en la forta ra z que ens sosté, per confirmar que l'objectiu comú és Mxic.
En aquest espai vam fer un prec comú, ja que s'anunciava cicle de fortes pluges, perquè se'ns concedís bon temps i poder físicament complir amb el propòsit. Resultat: Clima excel·lent.
TEOTIHUACAN
El lloc ms important del PLANETA pel que fa a informacincsmica disponible i de fcil lectura és Te-Lol-Tu-Huc-Kan: Ah-En- el-Lloc-De-La-saviesa-Sisena-Dimensional. Hugh Harleston, Jr.
És sempre un gran honor el ingressar al centre cerimonial de Teotihuacan, una reverència sublim brolla del que ms profund del meu ésser per als seus antics constructors, per als savis capaços de dur a terme una expressi tan magnfica, integradora de totes les arts i ciències, sense oblidar l'excels toc del diví vibrant eloqüent en tot aquest espai.
Realitzem la Salutació a les direccions de l'Univers, vam demanar permís per entrar a aquest sagrat espai, tots ens trobvem units i contents.
Avancem amb pas cerimonial, pausat, rtmico, conscient. L'ésser es situa en el seu centre i sent, la informació que brolla a cada pas.
Ingressem enfront de la Piràmide de Quetzalcoatl, va ser aquí on es presenta la primera ofrena, on s'inicia pròpiament el treball ritual. Les flors i plantes medicinals, l'obsidiana, per descomptat el sagrat copalli, va amanir a cada un dels Vents.
Continuem el pelegrinatge cap a la Piràmide de la Lluna, entonem cants en certa trajecte, en un altre la veu del silenci impero en l'ambient, només s'escoltava l'harmonia de les coyoleras, amb la seva rítmica eloqüència.
El sentit d'honor i dignitat pel que s'estava realitzant, emanava de tots els presents, es percebia en el nostre pas, en la nostra mirada, en el nostre moviment.
Enfront de la Piràmide de la Lluna, àrea on es va trobar a Chalchihuitlicue, ofrendamos. La paraula de les Nanitas es va fer present, la veu de cada Cihuatl es va expressar, algunes ho van fer en la seva llengua nativa, beneint, agraint a la Mare Terra i el Pare Sol per tot el que ens atorguen, es van entonar bells cants de gratitud i sol·licitud d'abundants dons per a tots els fills de Tonantzin Tlalli. Va ser una experiència molt bonica.
El cel blau, els núvols blancs, l'intens i lluminós sol, ens convidava a continuar el trajecte, precisament cap a la Piràmide del Sol. Aquí cada Tlaca, cada Senyor, va expressar el seu sentir. Presentem l'última ofrena al lloc, tancant aquest espai ritual que havíem obert.
La caminada va ser llarga, diverses hores contínues d'activitat ritual, més la meva percepció va ser que tots estàvem més forts que al començament.
Chapultepec
El dia es mostrava rialler des de primerenca hora, un auguri per a mi molt positiu. Des de temps enrere desitjava tornar a caminar de manera ritual Chapultepec, resulta que el signe Malinalli que em correspon per data de naixement, té com nagual al Chapulín, així que comprendran que gaudeixo molt l'energia del lloc, per l'afinitat que existeix.
Ingressem per la "porta de les flors", caminem en silenci, amb elegància i sobrietat, clars de l'intent, connectant-nos amb les essències i presències, amb la terra, amb la roca, amb l'arbre, amb l'aigua, amb el vent que cap suaus murmuris i acariciava la nostra pell, unint tots el foc del nostre esperit, a la voluntat suprema que ens convocava en aquest espai-temps, convidant-nos a "creuar el llindar" i ingressar a l'espai sagrat, a la "altra realitat" que és Chapultepec.
Honorem i ofrendamos, entonem cants i dansem. La saviesa de l'arbre mil·lenari, va beneir el nostre procedir. Aquesta és la meva apreciació personal, un sentit d'innocència, de confiança, d'alegria interna inundo el meu ser.
Abordem un autobús de retorn al lloc on estàvem allotjats, el vehicle estava amb seients al descobert a la part de dalt, en passar per les multituds de la ciutat de Mèxic, el grup de pelegrins cantava a tot pulmó, i de sobte tots es van unificar amb dues paraules 'MEXICO VIU, MEXIVO VIU !, la gent observava amb admiració, content i respecte al grup, era evident que el genuí expressar de paraules que brollaven del cor movia alguna cosa en la consciència dels altres, va ser impressionant.
PAS DELS VOLCANS
La tradició oral, el mite, la llegenda explica, que quan Corts arriba al lloc situat al mig dels volcans Iztaccihuatl i Popocatepetl, es percep "petit" per aconseguir el que es proposava, la conquesta de la Gran Tenochtitlan. Això el porta a romandre un temps en aquest lloc, realitzant certes accions, que afirmen van moure una energia, la qual s'interpreta com una "ferida" al cos energètic del Anahuac, la qual cosa va fer possible el que ja tots sabem a través de la història, l'establiment dels Castellans en aquesta terra.
El mite sempre té "alguna cosa de veritat", encara que de vegades ens costi treball trobar la resposta lògica a certes coses.
Més, en estar reunits amb el propòsit de GUARIR, aquest va ser el nostre intent personal i col·lectiu, ens vam dirigir al Pas dels Volcans, amb l'objectiu de "curar la ferida", de segellar l'esvoranc en el cos energètic de la Mare Terra i bloquejar l'aspecte maligne que per aquí hi hagués penetrat.
El meu ser accepta la sacralitat de la Muntanya, dels Volcans, molt especialment el que signifiquen des passats temps la Iztaccihuatl i el Popocatepetl. Considero que tots vam ser allà per generar un poderós intent, un fluir d'energia que harmonitzés l'energia antagònica que indubtablement aquí es va generar en passats temps.
Realitzem el ritual, moment en el qual el cel va mostrar curioses senyals, despejándose totalment els cims dels Volcans, ens solament els dos als que m'he referit, sinó la de tots els que es pot percebre des d'aquest lloc, va ser extraordinari.
Els senyals, els presagis, les manifestacions de la naturalesa, no són manipulables, és aquí on l'evidència mostra, confirma, dóna resposta a allò que es demana. Considero que el prec, va ser aprovat. Fet aquesta.
Considero que aquest lloc s'ha d'anomenar "PAS DELS VOLCANS", que ha d'eliminar l'altre nom que fa al·lusió a Corts. Un lloc tan significatiu en la història d'aquesta terra, antiga ruta que transitaven els fills del Anahuac, no ha de involucrar-se amb el arribat de fora. És més s'ha de col·locar un monument que refereixi la importància de la Muntanya Sagrada, dels Volcans, en els fills del Anahuac.
Faré ús del meu dret de petició i escriuré demanant al C. President de la República, Llic. Felipe Calderón, el canvi de nom. Jo no sóc de caminar involucrant a altres persones amb mi pensar, sempre assumeixo la responsabilitat dels meus propis pensaments, més si t'identifiques amb aquest, has la teva petició per compte propi, en ús del teu propi dret, el que molt poques vegades fem servir. Així que si molts ens sumem, per convicció pròpia, escrivint, sol·licitant, segurament aconseguirem que es modifiqui el nom del lloc.
Important: la llei diu que estan obligats a contestar la nostra petició, sempre que ho fem de manera respectuosa.
Tlatelolco
En alguns àmbits s'afirma que Tlatelolco i Tenochtitlan, són una dualitat, que la primera manifesta el costat femení i la segona el masculí, equilibri que integra dues polaritats complementàries.
La veritat és que Tlatelolco ha estat protagonista d'esdeveniments transcendents de la història, tant en llunyans, com en recents temps.
Ens vam fer aquí present per honrar i ofrenar, recordar tot el que aquest lloc representa. Les Meninas de Oaxaca portaven espelmes de cera, així que en aquest espai prendimos algunes, acompanyades d'un prec.
A l'espai semicircular, que assembla un petxina, l'Avi Tlacaelel ens fa saber, que aquesta forma representa el lloc de naixement d'un lloc, és l'energia Mare que dóna a Luz a Tlatelolco. A més de molts altres significats, que en aquest moment resultaria llarg explicar.
El dia anterior al Pas dels Volcans, per a mi va concloure un cicle, el qual havia de ser marcat amb un nou naixement, aquest era el meu pensar, el meu sentir, esperava el senyal. Tot d'una l'Avi Tlacaelel decideix beneir un nen el qual es diu Sac Be.
Sac Be, Camí Blanc, és fill de Març, l'Avi de Chiapas. Amb la ploma d'au, que havia estat present en altres cerimònies, va ser ruixat amb l'aigua que tot ho vivifica, el senyal esperat es confirmava.
Tanquem l'espai ritual i ordenadament vam sortir del centre cerimonial de Tlatelolco, de la Plaça de les Tres Cultures.
PIRAMIDE DE LA LLUNA EN TEOTIHUACAN
Novament estàvem presents en Teotihuacan, aquest cop directament els nostres passos es dirigien cap a la Piràmide de la Lluna, on ens reuniríem amb 1, 300 dansaires provinents de tots els racons de Mèxic, cada estat va estar present amb la seva dansa, amb els seus vestits típics, amb bell colorit, amb la seva alegria.
Tot va passar en perfecta sincronia, nosaltres ingressem pel Palau Quetzalpapalotl, els grups de dansa venien per la calçada dels morts, cap a la Piràmide de la lluna. Quant vam estar a la plataforma, els dansaires van envoltar el lloc, omplint l'ambient d'una vibració particular de llum, color i vida, omplint l'ésser d'un especial goig.
Situem el nostre centre cor amb els sahumadores, vam presentar l'ofrena de flors i plantes medicinals, les sahumadoras vam romandre aquí custodiant el foc, la brasa ardent alimentada amb el sagrat copalli, s'elevava joiosa a les altures superiors, el seu grat aroma regnava al cercle.
Cada grup dansava i circulava al voltant de la plataforma, van pujar a ella, envoltaven els sahumadores i baixaven de nou al seu lloc. La trobada va ser bonic.
Les sahumadoras i les dones ah presents, vam formar dos cercles, assegudes al pis, en contacte amb la terra, ens prenem de les mans i ofrendamos cants dolços, al·lusius a la terra ia l'aigua, de gratitud pels dons que la Mare Terra ens atorga. La pau i harmonia que s'experimentava mai la oblidar.
Ja ben entrada la tarda tanquem l'espai ritual, amb el cor radiant ens retirem a descansar, a meditar, a preparar-nos per l'última activitat ritual a La Gran Tenochtitlan, al zcalo de la ciutat de M xic.
COR DE LA GRAN Tenochtitlán
SÒCOL DE LA CIUTAT DE MEXICO
De veritat que el centre de la ciutat de Mexic és bonic, el treball de la pedra manifest en els seus antics palaus, la mà d'obra indgena amb el seu art exquisit, que ha quedat ah, per recordar-nos la sensibilitat que resideix a la sang indgena, el que és capaç d'expressar, fins i tot malgrat l'opressió de la qual va ser objecte.
M'imagino la bellesa en el seu moment de la Gran Tenochtilan, la seva arquitectura, el seu art, el seu urbanisme, tot i amb tot el que ha passat és possible percebre la seva règia presència.
Els ros de gent caminaven per tot arreu, que impressi, ms ah estàvem reunits el grup d'Àvies i Avis, en conjunt amb altres persones provinents de diverses ètnies, les sahumadoras, els 2 nens que encendran 1 Foc Sagrat, commemorant el Foc de l'esperit Llibertari, que en el passat toco l'esperit dels nostres Herois Nacionals.
Causalment els dos nens als quals els Avis lliuressin el Foc, per encendre el Foc Sagrat es diuen: Llum i Sac Be, es que Llum del Camí Blanc, que harmoniós.
El Foc que al seu torn encendrà l'altre Foc, prèviament va ser encès en el Turó de l'Estrella, va ser vetllat durant diversos dies per un Guerrer que ah romandre; la nit del 14 de setembre, aquest Guerrero va ser acompanyat per Jess Fabin Ortiz (Olmeca), germà que portant la seva Atecocolli, va estar tamb present en les cerimònies, amb la seva esperit de Guardin.
Inicia l'acte, la música del grup Tribu delectava a tothom, l'ambient i tot amb la presència d'aquella multitud ho percebi lleuger, internament senta confiança i pau.
Un a un Avis i Àvies van ser presentades a la comunitat, estàvem en el set dóna d'activitats rituals, a 7 de nosaltres ens correspost realitzar el prec les direccions de l'Univers per donar inici a la cerimònia.
El rumb Tlahuiztlampa (Orient) Àvia Esperança; el Rumb Cihuatlampa (Ponent) Àvia Julieta; el Rumb Mictlampa (Nord) Avi Simn Romero; el Rumb Huiztlampa (Sud) Avi Jaguar; Ilhuicatl (Cor del Cel) Nah Kin; Tonantzin (Cor de la Mare Terra) Lolita Vargas; A l'Cor de tot el que existeix: Avi Lauro.
Realment va ser molt emotiu.
Quant a la invocacin, la llicència de la qual puc donar compte, és la que em correspost realitzar, la qual amb gust les hi comparteixo. Com la meva forma de vida és percebent una altra realitat, per m tot és la Veu de l'esperit, hablndome en el seu llenguatge, el fet que m'hagin assignat invocar el Coraz n de la Mare Terra, bé, es podran imaginar, l'energia amb la qual camí, Toci, Tlazolteotl, Tonantzin Tlalli, Temazcaltoci, aquest fet va ser un dels m s grans regals que el Esperit m'ha donat.
Invocacina Tonantzin:
Ometeotl. Tonantzin Mareta Terra. Des de la Gran Tenochtitlan invoquem al teu centre cor, el que ens atorga vida i moviment. Agraint l'aliment, la casa, el recer que ens brindes, Reconeixent en tu a la gran recicladora, senyora que devores les escombraries i benèvola amb això tornes nova vida. Confirmant que ets la mare de tots els regnes, mineral, vegetal, animal i humà, tots som els teus fills, germans després llavors som. Demanant perdó per tot el que ha estat ferida la teva matèria, amorosos et saludem i et donem compte Tonantzin, Tlazolteotl, Coalticue, Teteoinna, que ens disposem a iniciar un ritual, que reconeix i honra una etapa de la història dels fills d'aquesta terra, per donar pauta amb això a un nou començament, en el nostre estimat Mèxic. Atorga'ns llicència Mareta Terra. Ometeotl.
El Foc Sagrat s'encén pels nens i comença una bella dansa, en la qual serp, àguila, es fonen en un sol ésser, del qual sorgeix Quetzalcoatl.
La dansa, la música, en l'expressió humana, meravellosa; més l'expressió de la naturalesa va ser eloqüent: primer el cel aboca un suau rosada, per donar pas a un cel blau i un sol radiant, el que poques vegades passa en el centre de la ciutat de Mèxic.
Moltes van ser les persones que van estar participant en aquest esdeveniment, és la llista tan llarga, que em apenaría deixar sense esmentar a algun, per això millor no dic noms, del meu ésser, en ser de tots ells, hi ha una immensa gratitud, per la seva intent, per la seva rés unit amb el propòsit d'atreure el sentit d'unitat, de pau, d'amor, d'esperança i d'harmonia al nostre estimat Mèxic.
¡MEXICO VIU, MEXICO VIU, MEXICO VIU, MEXICO VIU!
Al final, al tancament del ritual en el sòcol, entre tots vam cantar:
"Terra meu cos, aigua meva sang, vent el meu alè i foc el meu esperit"
Ometeotl.
Amb Amor Inphinito: Lolita Vargas Malinalticitl
La meva personal reconeixement a: Horaci Lecona i la seva dona, a Eloísa García, Iva i Ana Luis Solís, per l'esforç i servei realitzat. Al meu dualitat Andrés Tamayo Ortega per tot el que el seu ésser va aportar en aquestes ceremonias.Tlazocamati.
Al grup Tribu i meravellosa música.
Les fotos de l'esdeveniment, les poden veure en el meu facebook Lolita Vargas, està obert a tot el agradi visitar el lloc.
Si poses el cursor a alguna de les fotos que aquí apareix, et porta al lloc on està l'àlbum complet.
www.elcaminanteolmeca.com
www.yollocalli.com.mx
http://www.planeta2013.tv
www.casadelared.org
442-2-13-18-95 (442) 1-86-82-21
