El cos és el missatger de l'Ànima i quan no ho escoltem ens comença a cridar, de vegades molt fort, perquè li prestem atenci I aquests gemecs de l'ànima són el que coneixem com a malaltia.
Fa algun temps escrib un post explicant com el cos expressa les queixes de l'ànima i com cada malaltia és un reflex fsic de les nostres emocions o pensaments. Cada sntoma és un missatge de l'ànima que ens avisa que ens hem allunyat del camí o estem oferint resistència al propòsit de la nostra vida.
Els que treballen amb la Sanacin Holstica saben que som la unitat ment-cos-ànima-esperit i que tot est interconnectat. És per això que qualsevol procés que visquem es manifesta en tots els plans i el que no vivim en la consciència, el cos ho viure com a malaltia, tristesa o depresin I la meva ànima est plorant a trav s 1 resfro que ja va complir 3 setmanes.
Sabem que els refredats són una inflamacin de la mucosa nasal i podem viure-la amb esternuts, tos, nas i ulls irritats. En el meu cas són tots els smptomes units a una perduda parcial de la veu
Quan tenim dificultats amb l'adaptaci social, quan volem estar sols o aïllar-nos i no ho fem per voluntat, l'ànima li exigeix al cos per mitjà d'un resfroo refredat que t'obligui a fer un retir amb l'excusa perfecta per mantenir-se allunyats de l'entorn per uns dies.
El refredat tanben és l'encarregat d'alliberar-nos de petites dosis de tristesa que hem anat acumulant fins convertir-les en una gran quantitat perquè no ens atrevim a fer el dol per les pèrdues, perquè hi ha coses ms importants que aturar-nos a plorar per una decepcino simplement perquè les exigències de la vida ens impedeixen aturar uns moments i fer conscient que estem tristos, que hem perdut aquesta connexió amb l'interior i sobretot perquè no ens donem autorització per plorar i viure la pena, el dolor, la ràbia o la frustracin.
Quan vam començar a sentir que alguna cosa fa pudor la mucosa nasal s'activa per impedir-nos sentir el que no volem fer olor que pot ser un conflicte o relació tensa amb altres persones. L'ànima ens priva de l'olfacte perquè es tinguem una menor distracció amb el fora i centrar-nos en nosaltres.
En tenir els ulls irritats podem donar-nos el permís de plorar lliurement perquè davant la pregunta: Per què plores? Responem: És que estic refredada i tots es comporten de manera més comprensiva i benvolent amb un de ...
Quan la ronquera t'impedeix parlar el cos t'està demanant que no gastis la teva energia, que la cuidis i et deixa sense parla perquè facis la feina solitari de reunir energia.
La tos és un gran cartell de stop per als altres que diu: no et em acostis, estigues lluny ... I així, amb tots aquests símptomes el cos demana atenció, descans i solitud per poder meditar, reflexionar i -Per què no? - plorar ...
Que Savis són el cos i l'ànima i que complicitat tenen entre si! disminueixen les exigències externes i podem anar-nos cap a l'interior sense culpes d'abandonar el que deixem fora que sempre és la família, la parella, els amics, els deures, l'ego ...
La veritat és que recentment m'adono que mai m'he permès viure els meus duels ... El meu ego capricorniano em té convençuda que sóc un pilar per als altres i que si caic, tot s'ensorra ... i en realitat és una mica així, però un cop passada la crisi del dolor familiar, podria fer que algú em rellevés com a pilar per viure el duel a concho ... Tampoc he viscut els meus grans decepcions perquè sempre m'estic qüestionant si són els altres els que em deceben o sóc jo qui posa molt altes expectatives ... Ploro molt, però per tonteritas ... per les coses realment importants com la mort, la separació, la traïció, els dolors dels meus éssers estimats, em shokeo i és com si el dolor em s'anestesiarà i segueixo funcionant en pilot automàtic fins que passa la impressió i després segueixo amb la meva vida, però no m'aturo a fer la rebequeria ...
I això és el que estic fent avui ... em vaig donar permís una setmana per fer el gran enrabiada de la meva vida per poder renéixer ... I és que només així puc fer conscient que tinc dret a sentir pena ...
Estem iniciant un cicle ... Toca renéixer al nou i no podem seguir arrossegant velles energies de coses inconcluses ... Cal acabar ... buidar els calaixos de records, rancors, ires, fracassos, decepcions ... i estic tancant, concloent i deixant els meus braços buits de pesades càrregues per poder obrir-los a rebre el nou ...
I ja estic quedant neta ... he recuperat la veu i la irritació de nas i ulls disminueix ... però el principal és que sento com si haguessin tret un mur davant de la meva ... Sento que s'obren nous camins, sento com flueixen les energies ...
M'he reconciliat amb la meva ànima i amb el meu cos ... Ara si que estic a punt per renéixer ...
En Amor i Consciència ...
Me®
Si reenvies aquest text, respecta el treball de l'autora, elimines ni canviïs el seu nom ni el text. Cita la font correctament. Es conscient de la teva ètica espiritual.
Font: http://mer-sanandoelalma.blogspot.com.es/
Quan l'Ànima plora ... per Mer Vivar
