El pisiquitra infantil Donald Winnicott diu que dues coses poden afectar molt negativament la infància:
Una: quan passen coses que no haurien de passar.
Una altra: quan no passen coses que haurien de passar.
A la primera condició estan aquelles experiències que són traumticas, causen destrs, com abandonament, abusos, violència. És el que no hagi d'haver succeït però va succeir. En el segon punt hi ha els aspectes menys objectius, menys evidents, però igual d'importants per al benestar interior d'un nen. En aquest grup podem trobar falta dels espais de calma, de joc, de trobada íntim amb els seus referents, pares presents, indiferència, exigència anmica, i tantes altres variants que poden afectar.
Un nen sa és un nen feliç, cariós, receptiu, lliurat als que l'estimen. Amb algunes situacions de enrabiades, frustracions o enutjos per no obtenir el que demana, però que són passatgeres, no recurrents ni repetitives. És a dir, no són costum en la seva manera de caràcter.
Un nen que ha incorporat com hbito una resposta agressiva, rebequeries, enutjos, plors, est parlant que una cosa que hauria de passar no li est passant; en altres paraules, una cosa que necessita rebre, no est arribant a l.
Si un adult sent una necessitat no coberta, té diversos recursos expressius, i un d'ells és el diàleg que el ajudar a explicar el que sent. Quan en la criança o educaci d'un nen falten certes situacions anmicas, emocionals i espirituals que són vitals per al bienstar interior del nen, ser demanat d'alguna manera.
Això pot ser expressat a través d'una conducta reiterativa, o fins i tot, una malaltia. D'aquesta manera el nen descàrrega allò que dins fa mal, fa mal, molesta, incomoda o espanta. Aquesta forma d'obrar, és fins a una conducta intel·ligent, ja que es busca arribar a la harmonia per la va possible.
Pot tractar-se de falta d'atenci genuïna, manca de contenci dels seus pares, manca de temps de qualitat en moments compartits, manca de pau a la llar; pot tractar-se que assisteix a una escola no d'acord a les seves necessitats, que est sent exigit. Pot estar mobilitzat tamb per l'arribada d'un germà, o un separació.
Si són fets que no poden o no van poder evitar, per esmorteir l'impacte en el nen, cal donar un marc d'harmonia al seu voltant. Si per exemple, es tracta de l'arribada d'un germà, per descomptat, hi haurà primer que comprendre que necessita temps per adaptar-se al canvi; saber que si es mostra més capritxós o rebel que de costum està parlant del procés que està travessant. S'haurà llavors acompanyar aquest moment des de la comprensió i la paciència.
Però, d'altra banda, si està patint estrès per algun motiu que es pot evitar, serà important deixar d'exigir al nen que modifiqui la seva actitud, i canviar les situacions que el porten a manifestar-se d'aquesta manera.
Trobar l'arrel, el motiu real, pel qual manifesta cert caràcter insà, de vegades portarà un temps, i altres, serà qüestió de mirar i acceptar amb sinceritat on ens hem equivocat.
Com a educadors, pares, família, mestres, hem de saber que l'equivocació forma part de l'aprenentatge. Que tant grans com petits cometem errors, i que l'important és buscar la manera de no tornar al mateix lloc, aprenent del camí transitat.
Generar canvis, moure situacions anímiques, qüestionar-nos, provar, estar atents, aquests són alguns punts que poden generar en el nen un alleujament, un respir, que l'ajudarà a canviar la seva dinàmica interior.
És tractar de trobar allò que falta, allò que necessita. Intentar que passi allò que necessita que succeeixi però encara no ha passat.
Autora: Nancy Erica Ortiz
Font: http://www.caminosalser.com
Quan un nen no rep el que necessita rebre
