Hi havia una vegada un artesà que treballava de sol a sol per poder mantenir la seva família. Tot just deixava la seva taula de treball mogut pel sincer interès que imprimia en la seva tasca i per l'amor que sentia cap als seus, els que vivien de la seva escàs salari. Tampoc disposava de molt temps per dedicar-se a si mateix i per poder compartir-lo amb els seus i ni molt menys podia permetre el luxe de poder sentir la brisa del matí lliscant a la cara, ja que sempre estava tancat al seu taller artesanal.
No obstant això, en lloc de lamentar-se per la seva situació, l bendeca cada minut que podia emocionar-se amb cadascuna de les belles peces que esculpay que desprs vengui per poder mantenir els seus. Adorava els seus fills i la seva encantadora dona, que sempre li serva un plat calent en cada àpat i li dedicava la millor dels seus somriures. Mai li retreia res i els seus fills tampoc. I encara eren poques les hores que podia brindar, l es presenta agraït per cada instant que la vida li regalava al costat d'ells ja que la calor familiar li aportava una confiança i seguretat niques.
-En veritat, la meva millor obra és la família que he creat es repeta cada dia l'artesà.
Durant la seva esgotadora jornada, mirava per la diminuta finestra quan sala el sol a l'alba i quan es posava.
-Cmo ser sentir els seus raigs a l'aire lliure, en llibertat? es preguntava i seguia treballant i treballant
Un dia una nena pobra d'aspecte desaliado va cridar a la porta de la humil caseta on visqui la família i l'artesà li va obrir la porta:
-Podrà donar-me unes monedes? preguntar a l'artesà. No -li va respondre. Tot just tenim per subsistir, però qudate a dinar.
-És clar asinti complaguda la seva esposa. Es que la noia va entrar i com va ser la sorpresa de la família quan va descobrir el seu bell rostre, baado de llum.
Era la cara d'una fada!
-Sóc aquesta llum que mires de sol a sol, la llum dels teus somnis i de la teva força de voluntat, la llum de la il·lusió que imprimeixes en cada moment. Aquesta llum d'humilitat i d'agraïment que veus en sortir i a posta de sol i que fa que en lloc de queixar-te, aprenguis a reconèixer el sublim de cada moment: una cosa que escapa als altres ...
-Soñé amb tu l'altra nit ... -va mussitar l'artesà.
-Sí -va dir la fada-, era el meu avís i he vingut a buscar-te a la teva família ia tu per portar-vos al Bosc Encantat, aquell en què el suport que necessiten els teus apareix de forma natural cada dia, com la brisa de la matí i la llum del sol, que tant desitges sentir ... aquesta brisa i aquesta llum dels teus somnis, aquells que tu tan sàviament i pacientment saps crear i compartir amb humilitat i bondat: aquesta és la meva màgia per a tu.
Autora text i il·lustracions: Maria Jesús Verdú Sacases 
http://zonailuminada.blogspot.com.es
www.mjesusverdu.com
PER PINTAR:
