Conte per a Infants: El príncep del bosc per María Jesús Verdú Sacases

  • 2013

El prncipe del bosc

havia una vegada un prncipe que fart de la vida tediosa, fcil i fastuosa de palau, va voler experimentar l'altre costat de la balança. Es que parti per viure sol al camp. Amb les seves pròpies mans va construir una casa en un clar en el bosc i comen amb la seva nova vida fresca, senzilla i humil. El prncipe adorava despertar amb el cant melodiós dels ocells, amb la carícia dels raigs de l'alba i amb l'olor de terra fresca que embriaga el bosc en les primeres hores del mat. Aquestes sensacions el connectaven amb la protecció de la falda de la mare terra, la qual emparava el seu fill a través de la bellesa que irradiava la natura que l'prncipe tenia l'honor de presenciar en cada instant.

-Em sento el rei del bosc- murmurava el prncipe, mentre sonrea per dins.

El prncipe es presenta tan en pau amb si mateix i amb l'entorn natural ymgico que l'envoltava que l, de vegades, al vespre semblava escoltar el batec que provena del cor la brisa, mentre sta jugava amb els cabells del monarca.

Quan va finalitzar la construcci de casa seva a la natura, el prncipe sembrar la terra i amb esforç i suor, va comenar a collir els seus fruits.

Un dia, es va acostar a la casa de l'prncipe un antic servent del aquest i l ho acolliment a la seva llar d'olor a fusta jove. El servent va construir en ell un forn de pedra i de llegeixi per cuinar pa i altres vveres que després vengui al mercat al costat dels fruits que donava la terra de cultiu. Tots dos treballaven dur i la seva recompensa era la pau que sentien en el seu cor i la lleugeresa i la lleugeresa amb què experimentaven l'ésser tan lluny ara dels secrets, de les murmuracions i del guirigall de palau.

El servent també va construir un petit graner costat de la casa. A vegades notava que petites quantitats de gra desapareixien però eren tan insignificants que es va oblidar de l'assumpte.

El príncep i el seu servent, ara amic, acabaven tan cansats en arribar la nit que no notaven la presència d'uns discrets i minúsculs éssers que durant la nit col·laboraven en les tasques de neteja de la llar i també corrien i jugaven al jardí de la casa . Un dia el príncep no podia dormir i els va descobrir i va veure com diverses ales i cametes marxaven voleiant a gran velocitat i amb nerviosisme per amagar-se al reduït espai entre les cortines i els vidres de les finestres en un moviment en ziga-zaga que no semblava propi dels insectes. No obstant això, el príncep no li va donar importància.

En despertar-, a la casa del bosc del príncep es va rebre un missatge del pregoner del regne anunciant el bateig del nebot del príncep. No podia faltar. Així que el príncep i el seu servent van assistir a l'esdeveniment amb gran il·lusió. Van ser rebuts a palau amb pompa i honors i, tot seguit, van poder conèixer a l'encantadora criatura protagonista de la festa.

El príncep i el seu servent es van quedar a soles amb el nadó, mentre aquest somreia, però era un somriure especial. Llavors tots dos es van adonar que el nen petit no els somreia a ells sinó als éssers de llum que hi havia darrere d'ells: fades, follets i elfs que no havien pogut resistir la temptació que delectar-se amb la presència del nen i jugar amb ell.

El príncep i el seu servent es van retirar silenciosament per permetre tan tendra escena. Sens dubte, ells no havien acudit sols a la festa. Els havien seguit els éssers de llum que cada nit beneïen amb la seva presència a la llar del príncep.

-Ells són els que es mengen el gra que desapareix del graner -va pensar el servent.

-Ells són els que netegen la cuina per les nits -va pensar el príncep.

Però tots dos van guardar el secret.

Aquí tens l'àudio d'aquest conte:

Autora text i il·lustracions: Maria Jesús Verdú Sacases

http://zonailuminada.blogspot.com.es/

Tècnica il·lustracions: Aquarel·la

Article Següent