El meu major temor és que si ens deixem portar cap a aquesta cultura nica, mundial, genrica i amorfa, no solament es reduir el rang de la imaginaci humana, a una manera de pensar estret, sinó que un dia ens despertarem com d'un somni havent oblidat fins i tot que van existir altres possibilitats Margaret Mead.
La idea central de l'antropologia és que el món que cada un de nosaltres coneixem no és un absolut, sinó que és només un model de la realitat; una opci particular de la forma de vida que va ser escollida pels nostres ancestres, la conseqüència d'un conjunt d'opcions adaptatives.
Les cultures antigues del món han acumulat saviesa i apreciació, única i profunda, sobre detalls del planeta, i aquestes cultures estan, a poc a poc, desapareixent o sent absorbides per l'avanç de la "modernització". Correm el seriós perill de perdre coneixement sobre mitjans ambients, plantes, etc, informació i valors que són irreemplaçables.
La gent d'aquestes cultures ens ensenyen que hi ha altres formes de ser, de pensar, de relacionar-nos amb el planeta. Això hauria donar-nos un sentit d'esperança. Al planeta hi ha milers de grups humans amb la seva pròpia visió espiritual i cultural. Aquesta varietat és tan important per al planeta com la "biosfera", ia aquest "teixit" cultural en diem la "etnosfera". Podem pensar sobre la etnosfera com si fos la suma total de tots els somnis, idees, inspiracions, intuïcions ... el gran llegat de la humanitat; tot el que som i el que podem ser.
La etnosfera també s'està erosionant, tal com la biosfera. Un gran indicador d'això és la pèrdua de llenguatges. Quan vam néixer, es parlaven prop de 6 mil idiomes al món. L'idioma no és només una col·lecció de regles gramaticals i vocabulari. L'idioma és una espurna de l'esperit humà, un vehicle per a l'ànima de cada cultura. La meitat d'aquests idiomes del món avui ja no es parlen ni es xiuxiuegen a les orelles dels nens, és a dir, pràcticament ja són idiomes morts.
A alguns se'ns sol oblidar que quan es diu "diferents realitats" REALMENT SÓN diferents realitats:
La tribu Barasana, per exemple, al Nord-oest de l'Amazones, la gent de l'anaconda, creuen que van sortir del ventre de serps sagrades. Ells no distingeixen cognitivament el color blau del verd, ja que el pavelló del cel és equivalent al pavelló dels arbres del bosc, del qual depenen. Tenen una curiosa costum lingúística matrimonial anomenada "exogàmia lingüística" han de casar-se amb gent d'altres llengües (i tot això es deu al passat mitològic) El curiós és que en cada barraca comunitària, on es parlen fins a sis o set idiomes (per l'endogàmia) mai s'escolta a ningú practicant un altre idioma; simplement l'escolten fins que un dia ho comencen a parlar.
Els Waorani, del Nord-est equatorià, aïllats, van matar cinc missioners amb llances perquè en rebre les seves fotos que els van llançar des d'un avió, van pensar que eren "targetes del diable", perquè no van entendre el caràcter bidimensional d'una fotografia. Tenen caçadors que poden distingir l'orina dels animals a quaranta passos, i saber de quina espècie es tracta.
Els Kogui, de la Serra Nevada de Santa Marta, de Colòmbia, ancestres de la civilització Tairona, van escapar dels invasors (primer, dels europeus, i més recentment, dels cultivadors de drogues i guerrilles) endinsant-se en la part alta de les muntanyes . Mai han estat conquistats, i encara són regits per un sacerdoci que segresta els nens a l'edat de 3 o 4, i els porten a barraques de pedra a la part baixa dels glacials, i allà els deixen sumits en les tenebres per 18 anys. Allà s'inicien en aquest ritu simbòlic que representa tornar al ventre de la terra mare. Allà se'ls ensenya els valors de la societat, valors que transmeten amb les seves oracions i que mantenen l'ordre còsmic. En sortir 18 anys després, abans de l'alba, vine sortir el sol. En aquest moment cristal·lí, mentre el sol comença a banyar els desnivells del bellíssim paisatge, de cop i volta tot el que havien après de manera abstracta se'ls apareix amb tot el seu esplendor. El sacerdot que els ha format fa un pas enrere i els diu "ho veieu? és tan bell com us havia dit "És bonic, ia vosaltres us toca protegir-lo" S'autodenominen els "germans grans", i diuen que nosaltres, els "germans menors" del món, som els responsables de la destrucció del planeta.
Aquesta gent, per mitjà del temps i ritual, han forjat una consciència sobre el planeta, no nostàlgica, sinó amb intuïció profunda. Una mística tradicional de la Terra a través del temps i rituals que no es basa en la idea de ser conscients d'això de forma propera sinó la idea que la terra només pot ser assumida en el mateix interior de l'ésser per la consciència humana. Això vol dir que un nen dels Andes que va ser criat per creure que la muntanya és un esperit Apu serà una ésser humà diferent que un nen que creu que una muntanya és només una pila de roques a punt per ser explotada. L'important no és si la muntanya és en realitat una llar de déus o una pila de minerals, l'important és la relació que tinguin els éssers humans amb elles.
El problema és que veiem els indígenes com pintorescs i colorits i, en certa manera, al marge de la història, del món real, el nostre món. No recordarem el segle XX per les guerres ni per la innovació tecnològica, sinó per la destrucció massiva de les dues diversitats tant biològiques com culturals. El problema no és el canvi, amb el pas del temps les cultures canvien constantment, i el problema no és la tecnologia, els indis Sioux no van deixar de ser-ho quan van canviar els seus arcs i fletxes igual que nosaltres quan canviem les carretes. El que amenaça la integritat de les etnosfera és EL PODER. La crua cara de la dominació. Aquestes cultures no estan destinades a desaparèixer. Són pobles dinàmics que transiten l'existència per forces identificables que estan més enllà de la seva capacitat d'adaptació. El genocidi està universalment condemnat, però l'etnocidi, la destrucció de l'estil de vida d'un poble, no només no és condemnat universalment sinó que en molts llocs és celebrat com a part del desenvolupament. El món modern com el coneixem té tan sols 300 anys d'antiguitat. Aquesta història superficial no em suggereix que tenim totes les respostes per a tots els desafiaments als quals ens enfrontarem en els propers mil·lennis.
Un inuit, per combatre una perillosa tempesta en l'àrtic, es va abaixar els pantalons, va defecar a la mà i la femta van començar a congelar-se. Els va donar forma de ganivet i, col·locant una mica de saliva a la vora del "ganivet" va matar un gos, el va escorxar i va improvisar un arnès, va utilitzar les costelles per fer un trineu tirat per un altre gos i va fugir per anar a protegir-ho més ràpid possible.
La revelació central de l'antropologia és que aquest món mereix existir en diversitat. Trobar una forma de vida en un món veritablement multicultural i pluralista on tota la saviesa dels pobles pugui contribuir al benestar de tota la humanitat.
Font: http://unaantropologaenlaluna.blogspot.com.es/2011/04/culturas-en-peligro-la-etnosfera.html
Cultures en perill: la etnosfera.
