La violència contra les dones és un problema social reconegut per ser una de les principals causes de mort de dones en el món, segons organismes com l'Organització de les Nacions Unides. Corregir a l'esposa, posar a la dona en el seu veritable lloc, respondre a les seves provocacions, exigir-li el compliment del deure conjugal, guardar el degut respecte al nuvi, al marit i, en definitiva, seguir-los, obeir. Com ens sonen aquestes idees? ¿Antigues? ¿Vigents? I expressions com: "no ens podem ficar en assumptes de parella", "Vés a saber què ha fet, amb qui haurà estat", "ella sabrà per què ha aguantat".
Aquestes i altres idees, per llei o per costum, grollera o subtilment, legitimen, justifiquen, neguen o oculten conductes d'opressió que només recentment ens hem atrevit a cridar pel seu nom: violència contra les dones.
Herder Editorial presenta Intervenció grupal en violència sexista, un llibre que recull l'experiència acumulada de les professionals dels serveis de benestar en l'atenció de la violència de gènere. Les editores, Júlia Masip i Neus Roca, no es posicionen des de la perspectiva de les dones com a víctimes passives a les quals cal tornar a ensenyar i protegir des de la saviesa professional.
De la mateixa manera que la Història denuncia una violència constant cap a les dones, també ens parla de dones actives i lliures, de resistències lúcides.
Les causes de la violència
La violència sexista contra les dones en la parella s'ha fet visible en els últims decennis. La violència és una de les formes més efectives d'aconseguir i mantenir la dominació, sigui de dones, nenes, nens o pobles sencers. S'inscriu en un sistema social patriarcal que col·loca a homes i dones en una jerarquia de dominació i submissió en comptes d'en un sistema de cooperació per a la vida.
Actualment, fins i tot amb sensibilitat social, apareixen nombroses mostres de tolerància a la violència. Les pel·lícules, una de les eines més poderoses que nodreixen l'imaginari col·lectiu, recreen i banalitzen escenes de violència cap a les dones on aquestes apareixen com indefenses.
Un altre mal exemple televisiu recent: un reality show d'una cadena espanyola va exhibir, quan podia no haver-ho fet, imatges de l'abús sexual d'un noi cap a una companya de programa. Aquest li va refregar els genitals per la cara mentre altres companys eren testimonis complaents i somrients. Dos d'aquests nois, hores abans, l'havien subjectat, li havien embrutat la cara amb llet condensada i li havien fet comentaris obscens, sempre davant la contemplació dels altres.
Les causes de la violència, exercida majoritàriament per homes, té una causalitat complexa i multidimensional, però les seves causes primeres són les pautes culturals sexistes que legitimen la desigualtat de poder que situa en posició social dominant a l'home respecte de la dona, i també respecte de aquells homes que no es comporten com a tals.
Des d'aquesta perspectiva, cal actuar en diversos fronts: amb qui o els qui reben la violència, és a dir, les dones i els seus fills; i amb qui l'exerceix, majoritàriament l'home, parella o exparella. Però també cal actuar en el context social en què es produeix: d'una banda, incidint en aquelles actituds i creences dominants que mantenen viu un sexisme que justifica la desigualtat entre les persones en funció del gènere; i de l'altra, buscant la complicitat i la suma d'esforços amb les iniciatives personals, socials i institucionals de lluita per l'eradicació de la violència basada en el gènere i la desigualtat conseqüència del sexisme.
La intervenció grupal
La dona víctima de la violència és una persona supervivent amb habilitats i capacitats preservades que li permeten dirigir les regnes de la seva pròpia vida en un context no violent. Ha estat capaç de sobreviure en un entorn absolutament hostil i agressiu gràcies a les seves capacitats d'adaptació, capacitats i habilitats que, si són reconegudes per ella mateixa, li seran especialment útils quan aconsegueix viure en un entorn exempt de violència.
Per què els grups com a estratègia de transformació són necessaris? Si aquesta violència és social, la seva deslegitimació i l'alliberament de la mateixa només pot ésser social. Encara que l'elaboració individual és imprescindible per al canvi, els grups també ho són en tant que la seva condició relacional genera dos processos: s'esquerda la situació actual i construeix la nova. El context grupal, a diferència de l'individual, ofereix un espai social en què l'expressió de les problemàtiques es nomenen i acullen des de la comprensió de l'altra persona que l'ha viscut igual.
L'anàlisi d'aquestes problemàtiques i les seves possibles resolucions contrasten amb els estereotips, valors i significats col·lectius, rols i posicions socials dins el sistema, etc. i aquest mateix espai social legitima les alternatives d'alliberament de la violència. Els grups es converteixen en espais privilegiats de canvi positiu si són conduïts amb rigor professional i ètic.
La intervenció psicològica i social està sent desenvolupada al nostre país des de fa diverses dècades, però les intervencions grupals encara són escasses si considerem les seves més que demostrades contribucions al benestar individual, a la salut psicològica i física, a la recuperació de l'autonomia i la llibertat individual.
Les intervencions grupals s'apliquen en tots els àmbits, en intervenció social, salut, empreses. En els grups amb dones en situació de violència sexista, aquestes exploren l'expressió de vivències, malestars des de la validació de la seva punt de vista, des del reconeixement mutu de la seva llibertat i autoritat. En els grups les dones troben acollida, contenci per l'excés de dolor i sofriment, companyia per a la solitud, esperança per al canvi positiu, força per enfrontar la por, recursos instrumentals i emocionals propis i aliens per trencar amb aquesta relació, i sobretot, per iniciar una nova vida lliure satisfactòria per a elles i per als seus fills i filles.
Les investigacions científiques mostren que la participació de les dones que pateixen violència en grups de suport i psicoteraputicos de diferents tipus de serveis com cases d'acollida, centres d'orientaci, hospitals i serveis jur dics incrementa significativament i positivament el seu estat general en els següents aspectes: autoestima, reducció significativa de la solitud, la vergonya i la autoinculpacin, internalizacin del lloc de control sobre la seva vida, reducci n l'estrs percebut, augment del suport social percebut i el tangible.
El conjunt de dones que acaben el tractament grupal redueixen els smptomes depressius i els sntomes destrs postraumtico. Les dones que abandonen el tractament són les que tenen mssntomas de evitacin, entumiment o insensibilizacin.
Projecte El viatge de la Ventafocs, el èxit de la prevenció
El territori d'aquest projecte és el districte Horta-Guinard de la ciutat de Barcelona amb una poblaci de 170.135 habitants, de la qual el 52, 8% són dones, un 11% estrangeres, amb una mitjana d'edat de quaranta-cinc anys. Des de fa anys, la xarxa de professionals del districte s'interessa per la problemtica la violència cap a les dones, que detecta en les demandes individuals en la seva gran majoria femenines- en serveis socials. L'encàrrec va consistir en crear un projecte comunitari de sensibilitzaci, detecci prevencina partir de les pròpies dones i de manera amable i artstica.
En els darrers deu anys, s'han realitzat al districte dotze grups de suport social i teraputico amb un total de cent vuit dones que, segons les valoracions, en el termini de dos a us s'enforteixen i surten del cercle del maltractament en un 80%, promovent un efecte d'ona expansiva en el seu entorn familiar, social i comunitari.
Arriben als serveis dones que tenen amigues, veïnes, mares de l'escola dels seus fills de grups anteriors.
Els fills i filles de la violència
Quan les relacions de dominació es donen en el context familiar, la cultura de la relació que es construeix queda impregnada en la psique del nioy la nena, de manera que la possibilitat de repetir estereotips de gènere en tots dos sexes sms que probable, encara que no determinista. L'entorn familiar és el primer pas del procés de socialització de la infància i les pautes de comportament dels adults són un model. És per aquest motiu que la reproducció del paper de víctima o d'agressor són indistintament assumits pels fills i fins i tot es manifesten segons en el context en el qual s'actua.
Quins efectes té en la infància la vivència de la violència sexista en les relacions de parella?
Solen ser nens amb dificultats per concentrar-se, amb pocs recursos per resoldre els conflictes. Poden ser excessivament passius o agressius, dependents dels adults o hiperactius en les seves accions. Poden tenir dificultats per empatitzar, poca consciència dels límits propis o aliens i dificultats en el control dels seus impulsos.
Pel que fa a la salut física o psíquica, solen patir trastorns del son i de l'alimentació que es relacionen amb estats ansiosos, depressius i d'estrès emocional, provocats pel desconcert i la por. Com més duradora és la vivència de la relació de violència en l'entorn familiar, més es deterioren els vincles afectius entre els nens i els dos cuidadors.
De vegades, en edats preadolescents o en l'adolescència mateixa, els sentiments de culpabilització cap a la mare o la no comprensió de la seva posició en el conflicte, fan aflorar o augmentar les conductes agressives.
Mares que pateixen violència per part dels seus fills
En el marc de la violència intrafamiliar s'ha evidenciat en els últims temps un increment de la que exerceixen els fills contra les seves mares. Aquest tipus de violència, anomenada violència filio-parental, és una de les manifestacions de la violència de gènere i la majoria de les víctimes són mares. Les persones que exerceixen la violència són, en el 85% dels casos, els fills homes.
En aquestes famílies es dóna una inversió en les relacions jeràrquiques de poder, dinàmica que no fa més que enfortir-se a mesura que els fills perceben que les seves conductes temeràries causen por als seus progenitors. Si aquests, a més, adopten el rol de víctimes en lloc del d'adults amb poder, les conductes violentes tendeixen a mantenir-se.
Hi ha una gran pressió que s'imputa a la mare tot allò que passa amb els fills i, per aquesta raó, dificulta la conscienciació sobre la problemàtica en la seva justa mesura com per poder afrontar-la de manera saludable. Els missatges de la cultura són "pels fills el que sigui", "al capdavall sóc la seva mare i encara que no oblidi els seus agressions, sé que ho vaig a perdonar ja que és el meu fill", "és sang de la meva sang" . Això tenyeix la perspectiva d'anàlisi i confon als que pateixen aquesta violència, que suporten la injustícia de no posar límits i desenvolupen regles que condueixen al manteniment del secret.
El llibre aporta, a més d'altres experiències grupals com amb homes que exerceixen violència, amb dones que la pateixen, de les que conviuen en cases d'acollida, amb les que han patit abusos sexuals i altres experiències preventives, també la part teòrica que investiga, avalua i valida el treball realitzat en aquest camp.
DADES DE CONTACTE:
www.violenciadegenere.org
