M'agradaria iniciar el present article amb una història extreta d'un llibre d'Osho ( "La sendera del ZEN"):
Keichu, el gran mestre zen de l'era Meiji era l'abat de Tofuku-ji, un enorme temple de Kyoto. Un dia va venir a visitar-per primera vegada el governador de Kyoto.
El seu assistent el va portar la targeta de visita del governador, en la qual es llegia: "Kitagaki, governador de Kyoto".
-No tinc res a tractar amb aquest tipus-va dir Keichu al seu asistente-. Digues-li que es deixi anar d'aquí.
L'assistent va tornar la targeta amb les seves disculpes:
-Ha estat culpa meva- va dir el governador.
Va prendre un llapis i va titllar les paraules "governador de Kyoto".
-Pregúntale altra vegada al teu mestre.
-Ah! És Kitagaki? -Va exclamar el mestre quan va llegir la targeta-.Hombre, digues-li que passi.
Portem anys, dècades, segles vivint una gran mentida. Mentim als nostres amics, als nostres companys de treball, als nostres familiars, als nostres éssers més estimats, ens mentim a nosaltres mateixos, i tot això sense adonar-nos d'això. De totes maneres és una mentida no molt coneguda per la humanitat ja que està instaurada en el nostre ésser, en el nostre subconscient, i ha arribat a formar part de nosaltres i ha acabat apoderant-se de la nostra ment.
M'estic referint a la careta que portem dia rere dia, aquella màscara de falsa seguretat, de falsedat personal.
Un nen no és més que això: un nen. Un treballador de l'obra no és més que això: un treballador de l'obra. Un professor igual, i així amb tots els oficis que us pugueu imaginar, per posar un exemple. L'afany de l'ésser humà per etiquetar tot allò que observa, veu i crea l'ha portat integrar aquesta etiqueta superficial a l'interior de les persones.
La part més bonica d'una persona, és aquella que conté l'essència, el seu ésser, i aquest es troba ara mateix sota una gruixuda capa de pols que s'ha anat dipositant al llarg dels anys a causa d'aquesta careta que abans esmentava.
Aquests ideals que se'ns han vingut imposant que "Si no ets algú important no ets ningú." Han anat minvant poc a poc la capacitat de l'ésser humà de mostrar el seu veritable forma de ser.
S'ha arribat a tal extrem que, per exemple, un estudiant és un estudiant a classe, ho és també a casa, amb la família, amb els amics, etc. Aquest estudiant és incapaç de treure de sobre l'adhesiu qualificativa de "Estudiant". Per què?, Possiblement us pregunteu.
La resposta és molt fàcil i ja us l'he donat: Perquè si no es comença amb una bona carrera per poder arribar a tenir una bona feina i així acabar sent la persona més coneguda sobre la faç de la terra no s'és ningú, absolutament ningú .
Poseu sobre una balança en el platet dret els èxits acadèmics / professionals / socials i en l'altre
La satisfacció de poder viure sent com un realment és, sense por a represàlies per la forma que tingui un pensar i / o de ser. Això és viure en llibertat, la resta són grolleres il·lusions, miratges socials creats per nosaltres i que ara ens toca lluitar contra ells.
És per això que us convido a que mostreu el vostre veritable ser, que deixeu fluir tot allò que ha quedat pres sota un simple qualificatiu.
Quan aneu a parlar amb algú penseu: Amb qui voleu parlar, amb la persona o amb el seu títol ?, Voleu parlar amb el governador o amb Kitagaki?
Verum Est licentia:
