En qu consisteix l'enamorament? Visc amb la meva parella però ja no s si estic enamorat. Com puc saber-ho?
Vegem qu significa això d'estar enamorats de la nostra parella. Que potser todava algú confon l'enamorament amb l'amor?
En realitat el que anomenem enamorament és aquesta intensa passió romntica que bé sabem no és amor, sinó ms bé exaltaciny droga.
Que potser no és l'enamorament 1 cctel format per idealisme i esperança erotitzada?
Potser l'enamorament sigui un somni feliçment febril, però es com puja com una bomba d'hormones lluminoses, de sobte desperta i comença el quotidià paisatge de les dues cares. És en aquest punt en el qual pot néixer un projecte de uni i complicitat a major escala, deixant enrere l'estimulant secta de dues persones.
L'enamorament s'assembla a una bombolla que viu amenaçada permanentment per una agulla. I el que en el fons tal estat ens demana és que activem el compte enrere per arribat un dia, partir del punt zero i començar a recórrer l'aventura veritable. I an reconeixent la obsessi que l'enamorament comporta, quan aquest arriba, celebrem el que el Misteri ens ha dolçament envoltat per expandir consciència.
En realitat com ms maduresa hem aflorat, no confonem l'enamorament amb l'estat d'amor que la nostra ànima anhela. L'amor en veritat, demanda al nostre cor una total integritat, discerniment i renúncia. És per això que quan l'enamorament s'acaba, l'amor comença.
Mentre que el romanç droga, l'amor desperta.
Robert A. Màster
Bé sabem que l'enamorament es comporta com un rosat xut que distreu i tapa les nostres ntimes mancances. L'amor per contra, ens demana que portem el dolor en corazny assumim dia a dia com el nostre el que encara sembla cosa aliena. I aix com el romanç defuig els obstacles, l'amor per contra es compromet i afronta la causa interna del que ens desbalancea.
L'enamorament encara que sigui un possible pont cap a l'amor, té vetes regressives. En realitat reviu en el seu exaltacin aquella fusió perduda de la primera infància. És per això que el final de l'enamorament i el principi de l'amor comporten cert grau de desil·lusió com a inevitable avantsala.
En realitat a diferència de l'enamorament l'amor cooperatiu té una màniga molt ampla. En ell hi ha prou espai per a la confrontació i fins i tot la ràbia quan aquesta va desproveïda d'hostilitat i violència. No obstant això quan estem atrapats en l'enamorament, tenim més tendència a romantizar que a enfrontar els obstacles que comporta desenvolupar-se i progressar.
Quan baixa la pujada de l'enamorament i els seus focs artificials, s'obre una porta cap a la profunditat del vincle i els derivats de fons que sens dubte compensen aquesta absència.
No es tracta de mitificar l'amor ignorant la cara fosca que tota parella tard o d'hora s'enfronta i moltes superen. No obstant això tot té un límit quan l'avorriment, la desmotivació, la comunicació plana, la resignació, la frustració, i el menyspreu ... apareixen coagulant el flux del viure i evocant l'aigua estancada.
En quin moment cancel·lar el vincle i finalitzar la convivència? Com reconèixer els signes que anuncien final de l'amor en el si de tedioses convivències? Quins programes emocionals no resolts envaeixen a un alt nombre de parelles, el odi i rancor es fan presents més del compte?
L'amor que neix de l'observació atenta i silenciosa és la veritable medicina. Un amor que no és precisament un sentiment, sinó un estat de consciència en ressonància amb la dimensió de la nostra profunda essència. Honrem finalment a l'enamorament que amb la seva embruixament compleix la sagrada missió de fer entrar a la futura parella a joiós laberint del creixement i l'autoconsciència.
