Desinterès és deixar anar el vell sense que el nou no hagi arribat an

  • 2012

Nisargadatta

Ens trobem en crisi quan sentim caducats els nostres models mentals i encara no tenim clar com seran els nous. El programa de pensament que fa anys va resoldre la nostra vida i que, fins i tot, va ser benvingut en la seva instal·lació i posada en marxa, també té el seu moment de caducitat i decadència. Quan un model de vida arriba al seu declivi, vam començar a experimentar un "viure de manera plana", sense la guspira de creativitat i sense aquest sentir que tot encaixa. Travessar aquest espai de trànsit entre el final del vell i el començament del nou, és tasca delicada. Són moments de confusió que, sovint, remouen emocions doloroses, antigues i tapades. I passa que davant la mort del vell programa i l'emergència de la novetat, el que realment il·lumina el túnel d'accés, és posar consciència i respirar el dolor emmagatzemat de les velles ombres que enterboleixen la nostra calma.

En aquests moments, deixar anar és una idea clau. Deixar partir i caminar molt atents pel tall de la navalla. Són temps en què el cada dia tan sols dóna oxigen per al moment immediat i per a resoldre les petites coses. Passa que tan sols el fet adonar-se del que passa, ofereix claus per accelerar agonas i aixecar la cortina d'unes pupil·les que encara tenim mig tancades. Són temps d'avançar gairebé a les fosques, atents a cada pas que, per petit que sigui, dissol ansietats i punxa memòries virtuals i passades.

La llibertat, potser, no est a trencar relacions amb sta o aqulla persona que ens incomoda. La llibertat comença per deixar anar dins d'un mateix, i més tard, quan vam aconseguir que la conducta d'aquesta persona no ens afecti, tot canvia, ella sola es retira, es mor o simplement la traslladen a una altra terra. La naturalesa és sàvia i quan toca renovar les fulles de la tardor, bufen suaus brises que les separen de les branques. La vida llavors es renova i la mirada s'eixampla. Per desapegar els fils dependents que un dia hem teixit amb altres persones i convertir-los en relació independent i sana, passarem per deixar anar dependències i fluir per a l'abisme del present, testificant el que passa.

La llibertat comença per observar la ment que pensa, experimentant que el veedor no és el vist i que la identitat Reial del s mateix no és la ment que pensa, sinó ms bé la consciència que l'observa. L'ull no es veu a si mateix, i si el jo és capaç de adonar-se del pensament, és que el pensament no és el jo, sinó del jo, de la mateixa manera que pugui ser la meva jaqueta . Per desenganxar de la ment egoica, primer cal obrir aquest Ull que veu el propi discórrer de les idees i testificar el procés que stas segueixen quan brollen i s'associen.

Com va dir el savi: branse a la novetat, amics, i s'aturin les suposicions que, en realitat, no són ms que memòries passades. Potser ens esperen experiències que vam crear desitjables però todava impossibles, vivències que per arribar, tan sols requereixen que vostès es deixin anar i s'obrin. Permetin entrar a la destinació que, cada dia, co-creem amb els nostres pensaments i intuïcions meravelloses. Djense abraçar per El Esperit, i avui, en algun minut de la jornada, aixequin el cor al cel i respirin esperança.

En realitat, el vell es desprèn mentre la novetat avança. L'eternitat espera per fer-nos lliures del temps, per recobrar la Unitat perduda i observar el somriure de l'ànima.

Desinterès és deixar anar el vell sense que el nou no hagi arribat an.

Font: http://www.facebook.com/JoseMariaDoria/posts/451587068238490

Article Següent