Des de la vida per Maite Barnet Abad

  • 2015

Vivim temps estranys, temps de canvis, sens dubte, i molts són els que volen alinear-se amb aquesta suposada nova manera d'entendre la vida, amb pressa, amb por, amb aquesta urgència que dóna el terror a quedar-se fora del tauler i no encaixar. És en aquesta recerca on alguns es perden tamb jo en el seu moment em vaig perdre

Estem envoltats d'espiritualitat de suposades ensenyaments i gures, mestres i guies mirem a on mirem. Mercadejar amb l'espiritualitat és am entendre mercadejar amb la por. No estic dient que tots els mestres siguin falses ni que ningú hagi de guiar el camí. No vull ser mal interpretada. Certament hi ha éssers la llum i estat d'evoluci animen a seguir-los i guan el camí a la millor direcci possible. Però qu direcci prendre? Com saber que el camí és el correcte? Moltes vegades ens sentim estranys, fins i tot en ocasions distants, diferents de la gent que ens envolta. Busquem camins que ens portin a entendre'ns i acceptar-nos com el que realment som i jo em pregunto Com s quin s el meu veritable camí?

Correm el risc de caure en mans que ens condueixen en direccions diferents, busquem ser els millors, aspirem a convertir-nos en éssers humans perfectes. Qu és la perfeccin? Per m la perfeccin és una cosa que no podrem assolir per ms que ens esforcem en això. Som humans, vivim l'experiència humana precisament per experimentar i aprendre a través de la imperfeccin. Aspirem a ser com altres suposen que hem de ser i la por estén les seves urpes i ens atrapa, i deixem de ser nosaltres mateixos amb l'excusa de trobar-nos, buscndonos on no hem de buscar-nos. No és en les màgies, no és en els rituals, no és en exercicis repetitius com arribarem a ser la millor versió de nosaltres mateixos, de cada un en particular, ja que tots som diversos. Ah és on caiem fcilment en la falsa modèstia, en aquesta supèrbia espiritual encoberta que ens fa sentir-nos millors, elegits, superiors i que d'alguna manera, fins i tot sense pretendre-ens atorga el dret a jutjar, a controlar i ens manté més aïllats i separats de la vida en si mateixa.

És enmig de la imperfecció on realment comença el nostre camí i la nostra recerca, és envoltats de vida, de gent diversa, de caos on hem de buscar la veritat. Perquè l'espiritualitat, al meu entendre hem de buscar-la en la vida, en les coses quotidianes, en la relació amb els altres en tot allò que revestit d'imperfecció ens molesta i ens empeny en ocasions a allunyar-nos.

L'espiritualitat si bé és cert que és un camí individual no podem caminar-sols. És estant al costat dels altres, compartint, tendint una mà, abraçant, acompanyant, gaudint fins i tot dels plaers de la vida ... Perquè la vida està per a ser viscuda i gaudida, per ser compartida i acceptada. No és allunyant-nos del món, no és tancant-nos en el nostre closca refugiats i aïllats de la vida com podrem arribar a assolir el nostre estat d'evolució, aquell que a cada un li correspongui. No és tancant per por, aïllant-per no contaminar-d'imperfecció, de vida, al cap ia la fi.

Cal sortir al món a irradiar aquesta llum que tots portem dins, a compartir, a sentir la vida en el nostre interior i al nostre voltant. No sempre amb la mirada positiva que tot és bonic, tot està bé i res ha de ser canviat. Espiritualitat és també posicionar-se, prendre partit i moure però tenint els peus a terra encara que els nostres ulls mirin més enllà.

Vam venir a aprendre de la vida, a viure-la a millorar per descomptat ia compartir. Sortir a la vida, ser capaços de somriure, de respirar, de sentir la grandesa d'estar vius, contagiar de vida i contagiar als altres. Sentir il·lusió interès, entusiasme, aprendre cada dia de tot i de tots, és en si mateix una lliçó d'espiritualitat que tots podem aprendre i practicar.

En aquest camí estic. Val a dir que encara segueixo buscant, equivocant-me, caient.

Autor: Maite Barnet Abad

Des de la vida per Maite Barnet Abad

Article Següent