Desprendre del passat per Mirna Larios

Aquest és un exercici molt important que s'ha de repetir cada set mesos, o cada vegada que es consideri necessari. És convenient desprendre de tot els estris o artefactes que no funcionen o que no s'utilitzen a la casa.

No és bo conservar roba que no es va fer servir, llibres o revistes que no es van a llegir o altres objectes que no compleixin una funci til.

Es pot vendre, donar o regalar allò que un no necessita ms.

És important deixar lloc per la novetat.

Hi ha d'haver cert espai buit a la casa perquè, en cas contrari, el nou no pot entrar. Si s'acumulen moltes coses velles a la casa vol dir que es viu lligat al passat, als records, i això no permet el canvi.

S'ha de conservar solament allò que és útil, positiu i necessari.

Hi ha objectes antics que poden ser molt útils; no interpretis que el vell és dolent perquè, definitivament, no és així. Només allò que ja no et serveix pot arribar a ser dolent. Acomiada't de tot el que ja no fas servir amb amor. Bendícelo i fes-ho circular.

D'acord amb el que portem per dins, atraiem a persones i situacions. Això vol dir que tot el que ens passa, bo o dolent, està reflectint pautes pensaments guardades en la nostra ment.

Les persones bones, que ens volen i ajuden, reflecteixen la part més favorable de la nostra consciència, mentre que aquells que ens generen problemes, ens envegen o ens barallen estan reflectint la part més fosca de la nostra pròpia consciència.

Dit d'una altra manera, les persones que són més negatives només vénen a la nostra vida per a "fer-nos el favor" de recordar-nos que tenim certes pautes mentals que curar.

Si una persona té una parella que la maltracta, li menteix, l'enganya i altres, aquesta parella està reflectint el que l'altra persona creu de l'amor o s'associa a la idea de l'amor.

La solució en aquest cas no és canviar de parella, sinó canviar d'idea. Si el canvi no es produeix per dins, llavors la persona tornarà a triar una altra parella que tornarà a maltractar-la.

Aquesta idea és difícil d'assimilar perquè és més fàcil trobar a "culpable" fora de nosaltres. Cada un té al perfecte culpable de la seva pròpia infelicitat: la seva parella, algun dels seus pares, els seus fills, el seu cap, els seus amics, els seus veïns; si això no arriba, es culpa el president, el mal temps, a l'economia, o la mala sort.

Per créixer, primer has d'acceptar la responsabilitat de la teva pròpia vida.

D'aquesta manera, s'evita trobar un culpable extern als teus propis problemes. Tampoc cal que et sentis culpable pel que et passa. Només has de sentir-te responsable, saber que algunes pautes de pensament errònies t'estan portant a triar malament. Una vegada que canviïs els teus pensaments, canviaràs la teva vida.

A partir d'ara, cada vegada que sorgeixi algun problema és convenient que et preguntis a tu mateix: "Què vol dir això en la meva vida? Per què o com estic creant aquesta situació? ". D'aquesta manera, descobriràs la creença que t'ha portat a viure aquesta situació. Per canviar aquesta creença hauràs de posar en pràctica tot l'après en el principi del mentalisme. Quan una creença nova i positiva s'afirmi en la teva consciència, apareixeran les persones o les situacions externes que t'ho confirmaran. En síntesi, pots considerar la teva situació actual com un mirall del teu estat intern.

TENS EL QUE ET CORRESPON

Segons el principi de correspondència, cada un de nosaltres té el que li "correspon". Quan vegis algú que tingui una fortuna, has de saber que aquesta fortuna li correspon, ho entenguis o no. També és cert el contrari: quan vegis algú que viu en la pobresa, aquesta pobresa li "correspon". Això no vol dir que hi hagi una selectivitat en la ment de Déu. El no ha seleccionat qui va ser ric i qui va a ser pobre. La selectivitat existeix només en les ments dels humans; cadascú ha triat ser ric o ser pobre.

La pobresa no és un problema de diners sinó de consciència. Si tens problemes de diners, has de saber que fins que no canviïs la teva mentalitat de "pobre" la riquesa no podrà manifestar-se en la teva vida. Es suggereix que no presti diners a aquells que tenen problemes econòmics. Si prestes diners a algú que té un deute, el més probable és que només el ajudis a engrandir el seu deute original. La solució és ajudar-lo a canviar el seu pensament, ensenyar-li a pensar en termes de prosperitat i no de mancances. Els deutes es generen per culpes i són una forma de autocàstig. Si vols sortir-te de les teves pròpies deutes o ajudar a un altre a fer-ho, hauràs d'aprendre a perdonar.

La majoria dels deutes es generen per voler accedir a coses que encara no estan guanyades a consciència. Això vol dir que aquestes apurant el procés i internament encara no has acceptat allò que aquestes adquirint en el pla físic. Les targetes de crèdit et "ajuden" a endeutar perquè et permeten accedir amb rapidesa al teu desig. Quan el desig i la consciència estan d'acord, pots accedir al que vols sense endeutar.

Recorda que la ment és com un terreny fèrtil on sembres teus "llavors" o desitjos. Quan una planta neix, és molt feble i petita; però si la regues i la cuides, llavors creixerà com un arbre i et donarà flors i fruits. És impossible que una planta et dels seus fruits tot just neix. El mateix passa amb els teus pensaments. Si els repeteixes, cuides, visualitzes, i els mantens en el temps, es materialitzen i et donen els seus fruits. Si el teu desig és adquirir una casa amb cinc habitacions i actualment vius en una casa amb una sola habitació, hauràs de "treballar" aquesta idea, donar-li temps a que maduri en la teva consciència fins que la sentis possible i veritablement teva. Llavors, apareixerà la possibilitat més còmoda d'accedir-hi. Quan acceleres el procés perquè el teu ego et diu que se't passa el temps, contreus deutes.

A més, d'acord amb aquest principi, el cos físic ens envia senyals molt concretes sobre si el que estem vivint serà bo o dolent per a nosaltres. Aquests senyals són molt simples i fàcils d'entendre. Quan aquestes enfront d'alguna cosa que serà bo per a tu, el cos t'envia un senyal de comoditat. Et sents tranquil, en harmonia, en pau i amb entusiasme.

Per contra, quan aquestes enfront d'alguna cosa que et pot perjudicar, el senyal és d'incomoditat. En aquest cas el cos es posa tens, els músculs semblen estar preparats per actuar i defensar-te d'algun perill, no pots descansar ni gaudir. Si et guies per aquestes senyals bàsiques del teu cos mai t'equivocaràs.

A més de tenir un cos físic, comptes amb el que s'anomena "cos emocional". Aquest cos té l'habilitat de reconèixer en el primer instant en què entres en contacte amb algú si aquesta persona et farà bé o malament; la barreja d'energies produeix una reacció química immediata, molt clara i encertada. Per això, sempre has de prestar atenció als teus "primeres impressions". Des del primer moment, podràs saber si la teva actual parella, amic, cap, veí, o una persona que freqüents seran una influència positiva o negativa per a tu.

Això també és cert amb l'energia de certs llocs.

Hi ha llocs en els quals et sentiràs molt còmode; hi ha altres que voldràs abandonar immediatament després d'haver arribat. Fes-li sempre cas a la sensació que rebis. És probable que la teva lògica et assenyali un munt de raons en contra del que aquestes sentint; però, el teu ser intern va mes enllà de la lògica i pot ajudar-te a evitar problemes futurs.

Potser en llegir això ultimo recordis alguna situació en què vas sentir per endavant que certa persona o lloc no eren adequats per a tu; però, no li vas fer cas a aquesta percepció i mes tard vas patir les conseqüències. Si ja has viscut l'experiència, pren-al teu favor i prométete a tu mateix escoltar-te més ..

Desprendre del passat per Mirna Larios