Discuteixo amb el meu fill adolescent Que puc fer?

  • 2018
Taula de continguts amagar 1 Per què discuteixen els adolescents? 2 Llavors quan un comença a discutir amb el seu fill adolescent, el primer pas essencial és: donar-li llibertat. 3 Ja he intentat això, però el meu fill segueix discutint i sempre acaba en el mateix Que puc fer? 4 Com pare o mare, cal que aprenguis a cedir, també. 5 Llavors una vegada que el meu fill va donar la seva versió de les coses que faig? 6 Com faig això?

Què faig quan el meu fill adolescent comença a discutir i no hi ha manera que m'escolti? Com ho soluciono?

Si aquesta situació t'és familiar, aquest article serà de gran interès ja que tractarà de donar-te algunes eines perquè puguis solucionar aquests interrogants.

Per què discuteixen els adolescents?

Més que per voler tenir la raó, els adolescents discuteixen perquè tenen una gran necessitat de sentir llibertat. Generalment se senten asfixiats pels pares, de manera que busquen saciar la seva necessitat de llibertat com de lloc, i aquesta sensació no només està donada pels permisos per sortir, sinó i principalment en els nivells d'expressió verbal i no verbal.

Llavors quan un comença a discutir amb el seu fill adolescent, el primer pas essencial és: donar-li llibertat.

Això què vol dir? Vol dir preguntar-li quina és la seva opinió o punt de vista sobre determinada situació. Òbviament cal tornar-los a escoltar i amb molta atenció. És fonamental realitzar, el que jo anomeno, una escolta real, amb "real" em refereixo a escoltar el que està dient l'adolescent i no estar pensant en el que he de fer després. Els adolescents són molt perceptius i s'adonen de seguida d'aquest parany mental que li volem fer, de manera que si no estem atents en comptes de minvar la seva eufòria discursiva, aquesta última augmentés exponencialment, produint l'efecte contrari al desitjat.

Llavors les claus són: escoltar-lo amb atenció i donar-li un lloc a la seva opinió, és a dir donar-li aquest espai valoritzat perquè pugui expressar el seu punt de vista. Tinguem molt present que tot això fa a la construcció de la seva autoestima i valoració personal.

Algunes vegades els nostres fills tenen raó, però pel fet que estem esgotats de la interminable successió de fets que vindran, o potser perquè no tenim el temps per escoltar-los llavors el primer que fem és excusar abans d'hora. Sigui pel motiu que sigui, no li permetem al jove parlar. Sol passar que vam començar una discussió sense deixar-los parlar la qual cosa òbviament els frustra més del necessari. Llavors, prenent la proposta de l'escriptor Yordi Rosat, podem introduir una conversa sobre un tema dient-li el següent "Vull escoltar la teva versió de les coses", o "¿aquestes disposat a escoltar el meu punt de vista, si jo escolto el teu?" O "Et prometo no tractar de guanyar sempre com el pare, però necessito que vós tampoc".

Això canvia tota l'equació, ja que els nostres fills se sentiran valorats, respectats, escoltats, útils i intel·ligents. I això és justament el que busquen els adolescents, sentir que l'altre em valora, m'escolta, em respecta, em confirma la meva capacitat de raonar correctament, em dóna un lloc, em dóna existència. És tan simple però tan important i difícil d'aplicar que si tots ho aplicaríem amb els nostres fills, moltes situacions indesitjables que avui dia veiem, desapareixerien. Òbviament un haurà de treballar amb els seus propis impulsos i emocions, i deixar-los per d'aquí a una estona o per la seva teràpia individual (sigui aquesta teràpia un esport, activitats artístiques, activitats de distraccin, sigui el que sigui)

Ja he intentat això, però el meu fill segueix discutint i sempre acaba en el mateix Que puc fer?

Bé, si aquest és el teu cas, que no sol ser el de la majoria, generalment són joves que t'acusen per tot i se la passen reclamant i queixant-se fins de la vida mateixa. Usualment porten la conversa al mateix punt ia qüestions que no tenen lògica de ser, per la qual cosa la xerrada mateixa es torna inútil i sense sentit. En aquesta situació cal que siguis mes enèrgic que ell o ella i no permetre que et segueixi atacant, posar càstigs o millor dit que el seu comportament impulsiu tingui efectes que no siguin de la seva major grat (exemple que no faci servir el cel·lular per determinada quantitat de temps, etc.) i ser sempre molt ferma, perquè la seva intensitat comenci a baixar gradualment.

Com pare o mare, cal que aprenguis a cedir, també.

Majoritàriament, els adolescents solen discutir i manipular de manera habitual, però ... si un li dóna el lloc del que parlàvem, es pot arribar a acords. Sempre tenint en compte el consell que els deixi immediatament dalt: Cedir.

També és fonamental tenir en clar que: no cal evitar les discussions, aquesta no és la meta, ja que discutir sanament els ajuda a créixer, a aprendre, a preguntar, a donar la seva opinió, a escoltar l'altre, els temps, moments i tipus de converses que existeixen, els possibles desenllaços i fonamentalment els ensenya a pensar per si mateixos ia negociar, fonamental en el món en què vivim.

Llavors una vegada que el meu fill va donar la seva versió de les coses que faig?

És moment que donis la teva opinió de l'assumpte i expressis com et sents amb tot el que està passant i el motiu pel qual aquestes molest. Si tu has respectat al teu fill, al deixar-lo parlar, l'et respectés a tu.

El següent pas, pres d'un dels llibres del comunicador Social Yori Rosades, és realitzar una llista amb les idees de com resoldre un problema.

¿Com faig això?

Cal que et sents amb el teu fill / filla, prenguis llapis i paper (qualsevol dels dos pot anotar) i vagin intercalant idees. És indispensable que deixis que s'expressi i escriure les seves idees, no cal desqualificar aquestes ultimes siguin del tipus que siguin. La idea de fer una llista és important perquè una cosa és parlar les coses, com diu el refrany popular "a les paraules se les emporta el vent", i una altra cosa molt diferent és quan un escriu en un paper, un les té al davant, les materialitza d'alguna manera, li dóna existència concreta, de manera que és molt millor a l'hora de treballar amb adolescents. Serà una eina de gran utilitat i la fan molt a internalitzar aquestes idees.

Per exemple, si el problema és que la teva filla vol convidar a les seves amigues a casa i que es quedin fins a altes hores de la nit.

La llista podria ser alguna cosa es:

1- Que se'n vagin a les 9 del vespre (mam)

2- Desprs d'Sopar (filla)

3- Que el meu germà no sigui present (filla)

4- Convidar-cada cinc dies (és a dir no tots els dies) (mam i pap)

5- Deixar tot com estava desprs de la reunió amb amigues a casa (mam)

6- Que només vinguin els caps de setmana, fora del període de exmens escolars. (mam)

7- Poder estar a la habitaci sense ser interrompudes (filla)

8- Convidar a qui jo vulgui i quan vulgui (filla)

Una vegada que estan totes les idees sobre la taula, et DARS compte que hi ha més opcions de les imaginades. És moment que junts descartin les que són mes ilgicas. Justament aquesta tcnica permet un bon anlisi i el seu sentit racional o no queda molt visible i patent per a tots els involucrats. Pel que és més fcil descartar-sense ferir a qui la formule.

És així com es van a anar eliminat moltes d'elles, i altres es van a anar barrejant, unint. És important que regni el diàleg i sempre escoltis al teu fill o filla, sempre.

És una situaci d 'aprenentatge mutu, en la qual tots guanyen, però en la qual tots han d'invertir, és a dir posar de la seva part. No és gens fcil, però val la glòria intentar-ho, és molt efectiu si el practiques diàriament. En mai en fer aquestes simples coses que semblessin ser tan fciles, però a l'hora d'aplicar-les són extremadament difcils, són qüestions que més all del seu nivell i grau de dificultat, estan armant i construint els fonaments de l'edifici psquico del teu fill. Pel que és fonamental anar instaurant en la seva ment, aquests comportaments, aquestes presències, aquesta experiència de ser escoltat. Situaci aquesta última que comporta un missatge subliminal, aquest és: si algú m'escolta llavors EXISTEIXO.

REDACTORA: Gisela S., redactora de la gran família de la Germandat Blanca.

FONT: Rosat, I. (2015). SOS Adolescents fora de control en l'era digital: Les respostes ms buscades per tots els pares d'adolescents. Aguilar.

Article Següent