On neix l'alegria per Laura Foletto

  • 2012

ON NEIX L'ALEGRIA

En l'era del delivery, del que instantani, del "digui ja", de la immediatesa, de la impaciència, és impossible prefabricar l'alegria, produir-la a mida, aconseguir a voluntat. El monjo benedictí alemany Anselm Grün, un versàtil i incansable explorador de l'ànima humana, ho diu d'una manera senzilla (en el seu llibre La veritable felicitat): No és possible decretar l'alegria. Ella és l'expressi d'una vida plena. No puc anhelar l'alegria per si mateixa, per s puc intentar viure la meva vida amb tots els sentits. Llavors prendre contacte amb l'alegria que fa temps es troba en m. Sol passar amb l'alegria el mateix que amb la llibertat, amb la felicitat o amb el sentit. Se'ls busca fora, se'ls pretén ja fets. Volem que ens siguin donats; oblidem rastrejar on habiten: en la nostra interioritat, en la nostra consciència. Busquem les ulleres que portem llocs i ens enfadem o desalentamos perquè no els trobem o perquè no ve algú i ens els aconsegueix.

Deca el filsof i telogo holandès Baruch Spinoza (1632-1677), la Ètica és una de les ms grans obres del pensament universal, que l'alegria acompanya a l'ésser humà en el pas d'una menor a una major perfeccin. Spinoza entenia que la realitat era, en s, la perfecciny, per tant, parlava del pas d'un nivell a un altre de la realitat, d'una aprofundiment de la consciència, d'una conversi n gradual de les nostres potencialitats existencials en actes existencials. Tant ell com GRN semblen coincidir en una cosa: el despertar de l'alegria, una facultat que est en nosaltres, és sempre la conseqüència d'una manera de viure. Ningú és alegre. No ho serem perquè tinguem el somriure a flor de llavis, perquè al aixecar-nos jurem que avui li posarem al mal temps bona cara o perquè, simplement, ens definim com a persones alegres. Així com els arbres no comencen la seva existència per la fronda sinó per l'arrel, l'alegria no neix de la voluntat ni d'una declaració, sinó que prové de la nostra manera d'estar en el món. No es tracta de viure per estar alegre, sinó de sentir-nos alegres per la vida que anem triant.

Quan ens proposem l'alegria com un fi i sortim a buscar-la en diverses gndolas i aparadors, acabarem gairebé sempre per trobar dos dels seus ms pobres imitacions. El plaer i la diversi. El plaer s'esgota un cop aconseguit i demana ser renovat immediatament. La diversi és una bombolla de jabn: el seu esclat dura un segon i després no hi ha ms. Tots dos tenen una cosa en comú: no requereixen esforç, ni paciència, ni un procés. Són instantneos. Es pot pagar per obtenir-los. I, convertits en mbil focal dels nostres actes, són un objectiu neurtico. La s'alegra, en canvi, sobrevé al viscut, al experimentat, fins i tot al patit. No ens atrau com un ham: és un perfum que emana del nostre viure.

Avui es creu que tot ha de ser "divertit". Aquesta paraula s'ha instal·lat en la parla quotidiana com una mena d'exorcisme. Diem "Que divertit!" Com si amb això ahuyentáramos la possibilitat del sofriment, de la decepció, de la frustració, del dolor o de l'avorriment, que, al capdavall, són estacions per on passa, inevitablement, el viatge de la consciència que madura. "Que divertit!", Repetim mecànicament en situacions patètiques. Ni la vida ni el món són un parc de diversions; aquesta promesa no figura en el nostre contracte existencial. No es tracta d'eludir el plaer o l'esplai. Però usats obsessivament per no pensar, no sentir, no fer-se preguntes, per omplir buits, provoquen angoixa. Al final de la nit, de l'activitat o del consum "divertits" queda la sensació que els sabors que busquem no són aquí. Epicur (341 aC-270 aC), el pare de l'hedonisme, deia, en un dels textos fragmentaris que van quedar d'ell, que l'alegria és fruit de l'ànima en moviment. Un cop més, al·ludia a una cosa que neix a la vida interior, no en el bullici extern. L'alegria brolla silenciosa, perdurable i fèrtil quan neix d'actes que donen sentit a la nostra vida.

Sergio Sinay

Font: abrazarlavida.blogspot.com.es

On neix l'alegria per Laura Foletto

Article Següent